Power point economia: Finances. Carla Garcia i Imma Santana
0 likes309 views
finances
More Related Content
Similar to Power point economia: Finances. Carla Garcia i Imma Santana (20)
More from Institut Educaci坦 Secundria (20)
Power point economia: Finances. Carla Garcia i Imma Santana
- 1. INTRODUCCI A LES FINANCES Carla Garc鱈a Moscard坦 Imma Santana Mateu
- 2. Per a que serveixen els bancs? Serveix per a intermediar entre els agents amb necessitat financera amb els agents amb la capacitat financera Activitats fundamentals: 揃Captar els diners sobrants 揃Atendre les necessitats de diners Ens permet fer: 揃Retirades de diners mitjan巽ant caixers automtics o en oficines 揃Compra d'entrades 揃Domiciliaci坦 de la n嘆mina o daltres ingressos 揃Domiciliacions de rebuts
- 3. Tipus de comptes bancaris Compte bancari Compte o llibreta d'estalvi Caracter鱈stiques: 揃Liquiditat total 揃 senzillesa i pocs requisits d'obertura 揃 Possibilitat de targetes de cr竪dit i d竪bit associades al compte 揃 Remuneraci坦 escasa o nula 揃 Ens solen cobrar uns gastos per comissions
- 4. Descoberts o n炭meros rojos Es produeixen quant es realitza una retirada de diners o un pagament de diners sense que hi haja saldo suficient al compte,resultant aix鱈 un saldo negatiu o n炭meros negatius
- 5. Avantatges i inconvenients AVANTATGES INCONVENIENTS Comoditat que ens ofereix i l'acc辿s als serveis relacionats. Tindrem informaci坦 detallada de tots els gastos, ingressos i saldos. Els comptes corrents i les llibretes d'estalvi ordinries s坦n molt poc rentables.
- 6. Control dels moviments d'un compte L'anotaci坦 que es fa en el compte quan es produeix una eixida de diners es diu crrec. Si l'anotaci坦 辿s un ingr辿s, es denomina abonament. Consells: 揃 Revisar els extractes cuidadosament quan els rebem 揃 Es convenient verificar el saldo. 揃Hem de posar-la al dia cada cert temps. 揃Comprovar els justificants i extractes dels caixers.
- 7. El C嘆dig del Compte Client (CCC) N炭mero didentificaci坦 del compte i que deu apar竪ixer en tots els extractes, llibreta o txecs relacionats amb aquest compte. s un conjunt de 20 d鱈gits num竪rics. El CCC est sent substitu誰t per lIBAN.
- 8. 0012 0258 04 0007895645 Entitat: quatre d鱈gits que identifiquen lentitat de cr竪dit: Banc Santander, Caixa Ontinyent... Oficina: quatre d鱈gits que representen el c嘆dig de loficina on el client t辿 el compte. Cada entitat assigna aquesta identificaci坦 a cada una de les seues oficines. DC: dos d鱈gits de control. N炭mero de compte: els 炭ltims deu d鱈gits corresponen al nombre del compte
- 9. Cancel揃laci坦 dun compte bancari Significa tancar-la, i aquest tancament o cancel揃laci坦 sols pot ser efectuada pel titular del compte o per lentitat de cr竪dit.
- 10. Cambiar de banc No 辿s tan f叩cil. Hem dinformar-nos b辿 sobre les condicions oferides per la nova entitat antes de prendre la decisi坦. Sempre tenim que preguntar a lentitat nova quines van a ser les comissions i els interessos, hem de llegir b辿 el contracte i el fullet de tarifes i, despr辿s fer una comparaci坦.
- 11. La banca a distncia La falta de temps de les persones i la coincidencia dels horaris laborals amb els de lobertura de les sucursals bancries fa dif鱈cil que puguem efectuar les operacions en les oficines bancries. Aleshores, existeixen altres sistemes que ens permeten relacionar-nos amb la nostra oficina sense tindre necessitat de despla巽ar-nos a ella. S坦n: La banca online La banca telef嘆nica
- 12. Les targetes Mitjans de pagament emesos per una entitat financera o comer巽os. Ens permeten disposar defectiu mitjan巽ant un caixer automtic o pagar compres. Per la seua comoditat, facilitat d炭s i per la seguritat que suposa no tindre que portar molts diners en efectiu.
- 13. Targetes de d竪bit S坦n aquelles que en el nostre compte corrent ens dedueixen limport de la compra o disposici坦 de diners en efectiu en caixers automtics, sempre i quan existeix diners disponibles en el compte. El banc cobra una quota anual per la seua emissi坦.
- 14. Targetes de cr竪dit S坦n mitjans de pagament apla巽ats que ens permeten realitzar compres i retirar diners dels caixers automtics. Pot ser utilitzada fins a un determinat import fixe per lentitat bancria, la qual ens cobra interessos per les quantitats dispostes en efectiu, adem辿s de comissions anuals per la seua emisi坦.
- 15. Targetes moneder Funcionen com a mitj de pagament amb una entitat ll鱈mit que va disminuint depenent de la seua utilitzaci坦. Si sesgota o es baix podem tornar a carregar-les per seguir utilitzant-les. Podem utilizar-les en tendes, compra online, en mquines automtiques, autobusos, tel竪fons p炭blics, etc.
- 16. Consells sobre les targetes Hem de protegir sempre les targetes com si foren diners en metl揃lic. Firmar la tarjeta en el moment de recibir-la per a que ning炭 m辿s puga. No hem danotar mai el nombre secret junt a la tarjeta, ni en el mateix bolso o cartera. No hem dutilitzar com a nombre secret dades fcils dendevinar. Tenim que portar el nombre de tel竪fon quan lentitat ens ha facilitat per a tocar en cas demerg竪ncia i per a poder comunicar la p竪rdua de la tarjeta. Hem de guardar b辿 o eliminar tota la documentaci坦 que continga el nostre nom i nombre de targeta
- 17. Caixers automtics S坦n mquines per a retirar diners en efectiu, encara que cada vegada ofereixen m辿s serveis. Sutilitzen, amb una targeta de cr竪dit, d竪bit o una llibreta destalvi. Per a poder operar es necessita un PIN. S坦n com ventanilles de banc sempre obertes. S坦n enormement populars.
- 18. En un caixer automtic pots: Retirar diners en efectiu Consultar el saldo i els 炭ltims moviments del compte. Cambiar el PIN o nombre secret. Carregar targetes prepagament de tel竪fons m嘆vils. Realitzar altres operacions no bancries.
- 19. En Espanya hi ha tres reds de caixers: La red Euro 6000 La Red Telebanco 4B Servired
- 20. En els caixers automtics del banc del que som clients no ens solen cobrar comissions per efectuar opeacions habituals. Per嘆 en altres caixers pertanyents a altres reds, i en caixers pertanyents a altres bancs de la mateixa red, s鱈 cobren comissions.
- 21. Les comissions per utilizar caixers en pa誰sos extrangers i sobre tot en pa誰sos que no utilitzen leuro poden ser molt elevades. Per a traure diners de un caixer automtic hem defer-ho sempre amb una tarjeta de d竪bit, i mai amb una tarjeta de cr竪dit, excepte emerg竪ncies. Comporta el cobrament de comissions molt altes, incl炭s en el nostre propi banc. El caixer a utilizar amb una tarjeta de d竪bit, deu pertnyer al nostre propi banc o caixa destalvis.