More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Ppt sector terciari (20)
More from Libertango (20)
Ppt sector terciari
- 1. Les activitats econòmiques El sector terciari Turisme Transport Comerç
- 2. El sector terciari 1. El sector terciari o de serveis agrupa totes les activitats econòmiques que no produeixen b é ns materials i serveixen per a millorar la qualitat de vida de les persones.
- 3. 1.2 El sector terciari Carcter í stiques: Als pa ï sos industrialitzats é s el sector amb m é s ocupaci ó i el que genera m é s riquesa. Presenta una gran diversitat d ’ activitats no productives Comporta el desenvolupament t è cnic i cient í fic S ó n terciaris: L ’ administraci ó p ú blica Els serveis financers El comer ç El Transport i les comunicacions Les activitats culturals, d ’ esport i d ’ oci El turisme Els serveis sanitaris i educatius La Transmissi ó de la informaci ó (r à dio, TV, premsa, ...) Les assessories (advocats, publicistes, consultors, etc.)
- 4. Classificaci ó de les activitats terci à ries actualment: sector terciari cl à ssic o banal: - feines que exigeixen poca preparaci ó acad è mica - poc remunerades - Ex: hosteleria, transports, serveis dom è stics sector terciari superior o quaternari : - activitats m é s qualificades relacionades amb la tecnologia, la ci è ncia i la gesti ó - ben remunerades - Ex: serveis relacionats amb els aven ç os cientifico - tecnològics (microelectrònica, inform à tica, la bioind ú stria, biogen è tica, ind. espacial, gesti ó de grans empreses, etc)
- 5. 1.3 Els serveis i els canvis socials Causes de l’expansió del sector terciari: Augment de l’esperança de vida serveis d’atenció a persones dependents Incorporació de la dona al ó laboral creació d’escoles infantils i serveis que facilitin la feina domèstic (tintoreria, menjars precuinats, neteja...) Reducció jornada laboral (8h) i les vacances activitats d’oci i temps lliure (sector turístic) 4. Canvis en els processos productius: La fragmentació dels processos productius (producció en sèrie) Els processos també donen importància al disseny, la publicitats, el màrqueting, els serveis postvenda,....
- 6. 5. Globalització i internacionalització: Cal modernitzar constantment els equipaments i serveis utilitzats per garantir la competitivitat. La globalització és un canvi social basat en l'increment de la interconnexió entre diferents societats. Es pot aplicar en molts contextos: globalització cultural, industrial, econòmica 6. La societat del consum i benestar La millora de les condicions de treball dels obrers als països desenvolupats fa augmentar la demanda de serveis (oci o turisme). El consumisme. “ L’Estat de Benestar” consisteix en proveir de múltiples serveis i equipaments a càrrec de l’administració pública com l’educació, la sanitat, la cultura, la seguretat, els transports, etc.
- 8. Distribució al ó: Països industrialitzats: 58% PIB Països en vies de desenvolupament: 50% PIB Països subdesenvolupats: 37% PIB PIB per sectors PIB (Producte Interior Brut): és el valor de tots els béns i serveis finals produïts a una economia en un període de temps determinat. El PIB és la mesura bàsica d’un país, serveix per saber què s’ha produït en un país en un any. Tanmateix, només suma el que passa pel mercat (el mercat negre queda fora, per exemple ).
- 9. 2. El sector terciari al ó d’avui 2.1 Característiques activitats sector terciari: Heterogènies : diversitat serveis, qualificació personal, dimensions de les empreses Intangibles i immaterials Impossibles d’emmagatzemar (oferta i demanda es regula a través tecnologia de la informació) Situades a prop del consumidor Nivell de mecanització relativament baix Activitats en expansió Repartides de forma desigual (països indusrials, o en vies de desenvolupament) 2.2 Classificació activitats terciàries Serveis socials Serveis de distribució Serveis a les empreses Serveis al consumidor
- 10. 1.-Els serveis socials El benestar social agrupa les activitats que procuren qualitat de vida a les persones i cobrir les necessitats més bàsiques. Als pp.dd són serveis de dret : l’educació, l’assistència sanitària, la seguretat pública, justícia,etc... Una gran part dels serveis socials són públics (finançats per l'Estat) als països europeus L’educació lligada amb el grau de desenvolupament d’un país. l’ONU vol aconseguir un “ensenyament primari universal”. 2. La sanitat és un dret que recull la “Declaració dels drets humans” de l’ONU, i també és un indicador del nivell socioeconòmic d’un país. 3. També serien serveis socials les pensions, els subsidis, els serveis administratius, etc.
- 11. 2.- Serveis de distribució Agrupen les activitats relacionades amb la circulació de les persones, de béns i d’informació: Transports Telecomunicacions Comerç a l’engròs 3.- Serveis a les empreses Serveis que oferten empreses del sector terciari a empreses agrícoles i industrials Publicitat Recerca Banca i finances Assegurances Assessorament jurídic i fiscal Control de qualitat Neteja d’instal·lacions
- 12. 4.- Serveis al consumidor Serveis adreçats directament al públic consumidor Hosteleria (bars i restaurants) Comerç al detall Lleure (viatges i turisme) Reparacions i instal·lacions Serveis individuals (perruqueria, servei domèstic…)
- 13. 3. LA SANITAT Un exemple de servei social bàsic 3.1 Millora de l’esperança de vida al s.XX Causes: Millor alimentació (progressos agrícoles, nous conreusm, millora de les tècniqus de treball) Millores en la higiene (clavegueres, recollida escombraries, aigua corrent a les cases, ús sabó) Avenç medicina (vacunes i antibiòtics per combatre epidèmies i malalties) Conseqüències: Mortalitat Natalitat La sanitat és un servei social bàsic. Totes les persones tenen dret a rebre assistència mèdica, però aquest dret només s’exerceix en els PP.II. El dret a la salut el garanteix l’Estat (impostos)
- 14. 3.3. Salut i riquesa El nivell econòmic d’un país determina la qualitat del servei sanitari Països pobres Països rics Manquen serveis sanitaris Pateixen malalties transmissibles o infeccioses (sida, tuberculosi, malària) No es poden permetres vacunes i medicaments Hi ha serveis sanitaris Sanitat compta amb mitjans científics i tecnològics per combatre malalties Malalties de l’estil de vida: (sedentarisme, tabaquisme, mala dieta)
- 15. 4. El turisme Història: A l’Edat antiga: Els grecs, que donaven gran importància a l’oci, anaven cada 4 anys a la ciutat d’Olímpia a celebrar les Olimpíades, mentre que els romans que havien construït les grans vies de comunicació anaven a Caracalla (les termes) o fins a les zones costeres. A l’Edat Mitjana: els viatges es limitaran als recorreguts de pelegrinatge cap a Santiago, Roma, Terra Santa i a la Meca. A l’Edat Moderna: continuen les peregrinacions religioses i es posa de moda entre els joves nobles viatjar. (Marco Polo;1300) i el desig de conèixer nous ós; descobriment d’Amèrica) A l’Edat Contemporània: a partir de la creació de la màquina de vapor i la revolució del transport, els viatges comencen a popularitzar-se: Creació del ferrocarril i dels vaixells de vapor. Al 1841 en Thomas Cook realitza en primer viatge organitzat i crea la primera oficina de viatges. Entre 1950 y 1973 es quan es comença a parlar del boom turístic.
- 16. 4.1 Causes de l’augment del turisme: L’augment del temps lliure o oci (jornada laboral 5 dies amb cap de setmana lliure i vacances pagades) Societat del benestar : cobreix i assegura necessitats bàsiques com la invalidesa, la vellesa (jubilats) L’increment de les rendes . Millores en els transports : generalització de l’automòbil i millora xarxa viària i dels transports (tren, avió...) Noves pautes de comportament , com la necessitat de conéixer altres parts del ó. La liberalització de la circulació de persones . El turisme és una de les principals font d’ingressos i treball de molts països, i involucra moltes activitats econòmiques: hostaleria, transport , agències de viatge, restauració, etc.
- 17. L’Organització Mundial del Turisme (OMT) va ser creada en 1925 amb el propòsit de promoure el turisme. Vincula formalment a las Nacions Unides des de 1976 al transformar-se en una agència executiva del PNUD. En 1977 es signa un conveni que formalitza la col·laboració con las NU, essent un organisme especialitzat del sistema de las Nacions Unides des de el 2003. Té la seva seu a Madrid, España i compta amb 153 estats membres. El missatge: El turisme és riquesa per a la persona, per a la família, per a la comunitat, pel país i pel ó sencer.
- 18. TIPUS DE TURISME: Segons el tipus d’activitat turística : 1. Cultural: motivat pel desig d’ampliar coneixement. 2. Ecològic: per visitar espais poc afectats per l’acció antròpica. 3. El turisme Religiós: pelegrinatges. 4. Rural: viatges per allunyar-se de la vida urbana 5. De salut: per recuperar-se física o psíquicament (balnearis) 6. Esportiu: per practica esports tradicionals o d’aventura.(turisme alta muntanya) 7. De sol i platja: turisme a la costa 8. De negocis: viatges efectuats amb motius professionals.
- 19. Cultural: Precisa de recursos històric-artístics pel seu desenvolupament. És més exigent i menys estacional. Urbà : vinculat a les grans ciutats amb Patrimoni de la Humanitat. Monumental : vinculat exclusivament a monuments històric-artístics. Arqueològic : vinculat a llocs amb jaciments. Etnogràfic : vinculat als costums i tradicions dels pobles. Literari :vinculat a esdeveniments de caràcter bibliogràfic. D’altres: De formació (idiomes), Científic, Gastronòmic, Enològic, Industrial, Itinerant Ecològic: es realitza en espais naturals i està estretament relacionat amb el turisme rural o al voltant d’un parc natural. Agroecoturisme : es aquell on el visitant s’allotja en una habitació, però participa de les feines agrícoles, conviu i consum els aliments amb la família que els acull. D’altres: Ornitològic, Rural, Agroturisme, etc.
- 20. Segons la intensitat de l’activitat: Es consideren activitats de turisme actiu (vinculat al Turisme Rural): Senderisme Cicloturisme i Bicicleta Tot Terreny (BTT) Turisme Eqüestre Escalada Activitats desenvolupades en aigües braves (ex. rafting) Activitats subaquàtiques Rem i navegació (ex. kayak de mar) Activitats aèries (globus, paracaigudisme) Activitats de neu (exceptuant l’esquí nòrdic i alpí) Multiactivitat (ex. raids)
- 21. Segons les característiques dels turistes Juvenil De la tercera Edat 3. Familiar 4. De grup 5. De masses 6. De minories Al voltant del turisme s’ha generat tota una activitat comercial que organitza viatges i estades són els tour operadors.
- 22. 4.2 Distribució del turisme al ó Els fluxos de turisme es produeixen preferentment als països més desenvolupats. Centres emissors: ciutats Nuclis receptors (Segons la distància): Nuclis turístics propers (fins a 200 km de radi) Caps de setmana Cotxe/tren Nuclis turístics intermedis (fins a 2000 km de radi) Vacances Cotxe/tren/avió Centres prioritaris: platja i muntanya Nuclis turístics llunyans (a partir de 2000 km) Vacances /feina Avió Centres prioritaris: països tropicals
- 23. Grans àrees de destinació: Europa: àrea Mediterrània (França, Espanya, Itàlia, Grècia) El Carib: la península del Yucatan, Les Antilles o Cuba Xina i el sud-est asiàtic: Xina, Tailàndia, Indonèsia, Singapur i les Filipines. Oceania i arxipèlags del pacífic i el nord d’Àfrica. L’ESTAT ESPANYOL 1998 : 2n lloc de destinació turística al ó. 2000 : va superar els 75 mill de visitants . Centres emisors : França, Portugal, Gran Bretanya, Itàlia i visiten Nuclis receptors : Les Canàries, Catalunya i País Valencià. Principals destinacions turístiques al ó
- 24. 1 2 3 4 Principals destinacions turístiques al ó
- 25. Principals destinacions turístiques a Espanya
- 26. Principals destinacions turístiques a Europa 1 2
- 28. El turisme a Catalunya: Catalunya rep una proporció molt elevada del turisme total peninsular, principalment visiten la Costa Brava, la Costa Daurada, Barcelona i els Pirineus. El turime a Catalunya
- 29. Efectes positius: Creixement del PIB dels països receptors : creació i expansió d’empreses i serveis (agències viatge, companyies aèries, empreses constructores, empreses d’animació...) Activació del mercat de treball, ja que genera molts llocs de treball (cambrers, guies, socorristes...) Promoció internacional de productes locals , que amplien el seu mercat. Noves possibilitats econòmiques per al medi rural. Dinamització d’altres sectors econòmics: construcció, transports, comerç Contacte amb altres cultures i aprenentatge de llengües 5. Conseqüències del turisme
- 30. Efectes negatius: Impacte medi ambiental: A la zona litoral, pèrdua de flora i fauna, alteració dels ecosistemes marins i contaminació. A àrees de muntanya, pèrdua de boscos, degradació de les aigües, urbanització, destrucció de fauna i flora. Als països pobres els operadors turístics i empreses de transport internacionals amb seu als seus països controlen el turisme . De manera que dels beneficis generats pel turisme només una petita part es queda en el país receptor, la resta va al país on hi ha la seu del tour operador Augment dels preus i de l’especulació del sòl: S’enriqueixen les gran empreses Atur ja que la feina relacionada amb el turisme té un caràcter estacional. (accentuat per crisi, terrorisme, etc)
- 31. Conferència de Davos (Suïssa), 3 de març de 2007
- 32. El transport és l’activitat per mitjà de la qual una persona o una mercaderia és traslladada d’un lloc a un altre. A partir de la Revolució Industrial es dóna també la revolució del transport. L’augment de la producció i del consum ha provocat un increment en l’ intercanvi mundial de mercaderies. Actualment els sistemes de transports són una gran xarxa molt complexa que engloba: Transport terrestre Transport aeri Transport marítim El transport
- 33. 4.2 FUNCIONS DEL TRANSPORT: Desplaçament quotidià de la població (vivenda-treball, oci). Origina trànsit Desplaçament a llocs molt allunyats (vacances, migracions…) Distribució de béns i de serveis
- 34. 4.3 LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS Causa: poder transportar quantitats més grans de persones i de càrrega, d’una manera més ràpida, segura i econòmica. La revolució dels transports ha consistit en: Augment del tonatge Intermodalita t (combinar diversos transports integrats gràcies a l’ús de contenidors) Augment de la velocitat (ferrocarril, avió) Millora en la infraestructura viària Augment de la seguretat (menys accidents) Reducció preu del transport (gràcies a l’augment de la capacitat de càrrega i de passatgers.) Els avenços en telecomunicacions (Internet; millor coordinació)
- 35. 5. XARXES I TRANSPORTS Xarxa de transport : conjunt d’infraestructures per on puguin circular fàcilment els vehicles (carretera, vies fèrries…) denses (àrees econòmicament importants. poc denses (països pobres) Xarxes estan formades per eixos o línies que uneixen 2 o més punts connectats en forma de malla o xarxa que s’estén per un territori de forma més o menys densa Nusos de transport : llocs centrals dels eixos (grans ciutats en zones de entrada/sortida
- 36. 5.2 Les xarxes de transport terrestre: Carretera: infraestructura més usada, estructurada i densa per a transportar persones i mercaderies. Hi ha diferències entre pp.ii. i pp. pobres Inconvenient : contaminació i impacte mediambiental Ferrocarril: òptim per a recórrer distàncies mitjanes i llargues, tant per a persones com mercaderies. El tren és un mitjà ràpid, segur i econòmic. Inconvenient : rigidesa de la infraestructura ferroviària que es divideix en diverses xarxes: regionals : que uneixen punts de concentració industrial o humana. trens d’alta velocitat , que és l’últim avenç.(TAV) transcontinentals: són línies de grans recorregut que uneixen països o continents (transsiberià) Urbanes: (metro) que uneixen punts de la mateixa ciutat o àrea metropolitana. A Espanya està controlat per RENFE. Catalunya controla Ferrocarrils de la Generalitat.
- 37. 6.1 Transport aeri: El més adequat per passatgers i mercaderies lleugeres a grans distàncies Mitjà ràpid i segur, però car (carburant i manteniment) La proliferació de Co. privades ha reduït el preu dels vols. Actualment ha augmentat tant que alguns aeroports estan sobresaturats i s’ha hagut d’ampliar (ex: Prat) AEROPORTS El trànsit aeri mundial està dominat pels EUA, Nova York, Chicago, Dallas o Miami són les més transitats. Els aeroports que canalitzen més fluxos turístic a Espanya: Madrid i Barcelona, Palma de Mallorca, La Palmas, Tenerife Sud, Màlaga i Menorca.
- 38. Principals aeroports del ó
- 39. Principals aeroports a Espanya
- 41. Principals ports a Espanya
- 42. Port fluvial de Basilea (Suïssa)
- 43. (SI) ve de la mà de la revolució tecnològica, amb la informàtica, l’electrònica i la telemàtica i és el nom que rep la forma d'organització majoritària al segle XXI. Alguns mitjans de comunicació: 1. Tradicionals: telèfon, fax, ràdio, TV, premsa, revistes 2 . Telemàtics: Internet, Teletext, caixer automàtic, etc. Comunicació i Societat de la Informació Fractura digital: és una qüestió d'abast polític i social que fa referència a la diferència socioeconòmica entre les comunitats que disposen d'accés a les noves tecnologies i les que no.
- 44. El comerç Conjunt d’activitats que tenen com a objectiu la compra i venda de béns serveis per satisfer necessitats, i que posen en contacte el productor (oferta) i el consumidor (demanda). Al principi es feia bescanvi i amb el temps es va generalitzar la moneda Elements del comerç El comerç venedor mercaderia comprador ofereix s’interessa per s’intercanvia mercat concret abstracte
- 45. Vocabulari: Mercat concret: els mercats físics, com els dels pobles. Mercat abstracte: la borsa o mercats internacionals de cotó, cautxú o mercuri. Venedor: Comprador: Mercaderia: Capital: Divisa: Política autàrquica: política d’autosuficiència econòmica: IPC: representa el preu mitjà d’una cistella de béns i serveis. Per calcular-lo cal haver decidit prèviament quins seran els béns i serveis que entraran a la cistella, per exemple al 2006 van entrar 461 béns i serveis. Aquesta informació la treu l’INE a partir de la consulta a 20000 famílies. Inflació: és la taxa percentual d’increment del nivell de preus durant un període de temps determinat. El comerç
- 46. Comerç Interior: intercanvi de béns i serveis dins les fronteres d’un estat 1.2 El comerç interior i exterior Productor Intermediari (Majorista) Comerciant (Minorista) Consumidor Engròs (majoristes) Compren als productors i ho venen a empreses/comerciants Al detall (minoristes) Es ven al públic petites quantitats Comerç exterior /internacional: és l’intercanvi de béns i serveis entre diferents països del ó exportacions Venda productes nacionals importacions Compra productes exteriors
- 47. 1.4 Balança de pagaments: document comptable on s'enregistren de manera sistemàtica totes les transaccions (intercanvis) d’un país amb la resta del ó . ( béns materials, financers i serveis ) 1.3 Balança comercial : Anàlisi de la diferència entre el valor de les importacions totals i de les exportacions d´un país ( béns materials ) Balança positiva: - importacions +exportacions Balança negativa: +importacions -exportacions Balança excedentària: + ingressos /exportacions -despeses/importacions Balança deficitària: -ingressos/exportacions +despeses/importacions
- 48. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES COMERÇ ACTUAL Mou grans quantitat s de productes diferents Requereix mitjans de transport d’una gran capacitat i eficàcia. Crea una xarxa de relacions a nivell mundial Activitat que ocupa a moltes persones Concentració creixent en un nombre reduït d’empreses: empreses productores, exportadores, importadores i associades a bancs
- 49. 2.2 intercanvis comercials internacionals
- 50. 3.-FLUXOS I BLOCS COMERCIALS Fluxos comercials: intercanvis comercials entre venedors i compradors Matèries primeres (40%) Els països productors no sempre en són consumidors Ex: petroli (s’exporta al pp.ii) Productes manufacturats Elaborats majoritàriament als pp.ii (80%) Potències emergents d’industrialització recent: Brasil, Índia, Xina, països sud-est asiàtic (riquesa minera, energètica i de capital humà) Capital Préstecs bancaris, inversions, comprar i vendre accions en borsa/empreses, etc EUA, UE i Japó Generen dependència econòmica entre països
- 51. 3.2 ELS FLUXOS D’INFORMACIÓ L’intercanvi de la informació s’ha generalitzat amb les TIC ( tecnologies de la informació i la comunicació) Immediatesa (ordinadors, satèl·lits, antenes, cables fibra òptica Repartides de forma desigual (pp.ii) 3.3 ELS BLOCS COMERCIALS Agrupació de països per eliminar rivalitats i regular els fluxos Proximitat espacial (facilita els intercanvis) Unió duanera (integració econòmica) Redistribució industrial (repartició per tots els països membres) Front comú : + volum del mercat + força per negociar Complementarietat i unió d’esforços : diferents béns o mateix tipus de bé.
- 52. Mecanismes de control: Institucions: L’Organització Mundial del Comerç (OMC) que regula i organitza el comerç internacional.Es caracteritza per: Tenir un creixement constant. Creació de blocs comercials com: Mercats comuns: o associacions que intenten posar en comú els recursos econòmics. Així eliminen aranzels o desenvolupen programes d’ajuda o de cooperació. Ex. Mercat Comú Europeu. Agrupacions comercials: són associacions econòmiques per comerciar un sol producte (OPEP). Àrees de lliure comerç: com la NAFTA (North American Free Trade Agreement) entre Canadà, USA i Mèxic), que només eliminen aranzels. El comerç
- 53. NAFTA ( North American Free Trade Agreement )
- 54. Comerç just? és un sistema comercial alternatiu que ofereix als productors del sud accés directe als mercats del nord, i unes condicions laborals i comercials justes i igualitàries. El comerç just?