�ݺ�ߣ

Curs Cuidadors no Professionals
de persones Dependents.
Servei Municipal d'Atenció a la
Dependència de Morella.
Centre de Salut de Morella.
Morella 7 de Novembre de 2013

Nel·lo Monfort.
MFiC. Centre de Salut de Morella.
nelmonfort@gmail.com

@nelmonfort

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons

Traumatisme articular,
l’Esquinç:
• Distensió o trencament dels lligaments articulars
per moviment forçat de l’articulació que fa superar
la seua amplitud habitual.
• Símptomes:
– Dolor, inflamació, impotència funcional i en ocasions
hematoma.

• Primers auxilis:

–Fred local,
immobilització, repòs i
elevació de l’articulació
afectada.
–Valoració sanitària.

Traumatisme articular,
la Luxació:
• Separació permanent de les superfícies articulars
total (luxació) o parcial (subluxació).
• Símptomes:
– dolor, impotència funcional i deformitat. Vigilar
complicacions vasculars.

– Immobilització de l’articulació tal com la trobem i
valoració per sanitari.
– No tractament V.O. ni intentar reduir la luxació.
– Control circulació distal (pols, coloració i Tª del
membre).

Traumatismes ossis, les fractures:
• Pèrdua de continuïtat de l’os.
• Tipus:
– Fractures tancades: amb i sense desplaçament.
– Fractures obertes.

• Símptomes:
– Dolor, impotència funcional i deformitat.

• Complicacions:
– Afectació nerviosa, vascular i infecció.

– Immobilitzar focus de fractura i explorar mobilitat,
sensibilitat i polsos distals.
– Traslladar per valoració sanitària.

Immobilitzacions de l’aparell
locomotor: improvisades.

Primers Auxilis:
Primers auxilis cardio-circulatoris:
• Hemorràgies, xoc i S.C.A.
Primers auxilis respiratoris:
• Obstrucció via aèria i intoxicació per gasos.

Primers auxilis cardio-circulatoris.
Hemorràgies:
• La gravetat del cuadre dependrà de:
– La velocitat amb la que es perd la sang.
– El volum total sanguini perdut.
– Condicions del pacient (edat, malalties cròniques, ...).

• Tipus, segons espai on es verteix la sang:
– Hemorràgia externa.
– Hemorràgia interna.
– Hemorràgia per orificis naturals:
•
•
•
•
•

Foses nasals: epistaxis.
Oïda: otorràgia.
Boca: hematèmesis (digestiu) o hemoptisis (respiratori).
Anus-recte: rectorràgia.
Genito-urinari: metrorràgia o uretrorràgia.

Hemorràgies:
• Tipus segons el volumen perdut:
Classe I

Classe II

Classe III

Classe IV

% volumen
sang perduda

Fins un 15%
(750 ml)

15-30% (7501500 ml)

30-40% (15002000 ml)

> 40% (> de
2000 ml

Freqüència
cardíaca

< 100 bpm

100-120 bpm

120-140 bpm

> 140 bpm

Pressió del
pols

Fort

Dèbil

Dèbil

Molt dèbil

Ompliment
capil·lar

Normal

Lent (>2 seg.)

Lent (>2 seg.)

Indetectable

Freqüència
respiratòria

Normal

Normal

Taquipnea
(>20 rpm)

Taquipnea
(>20 rpm)

Nivell de Cª

Alerta

Ansiós o agitat

Confús

Aletargat

Hemorràgies:
• Tipus segons l’origen:
– Hemorràgia capil·lar: generalment escassa i
fàcilment controlable.
– Hemorràgia venosa: quantitat variable, sang roig
fosc (no oxigenada).
– Hemorràgia arterial: les més perilloses, sang roig
viu, sagnat abundant i pulsàtil.

Tractament general de les
hemorràgies externes:
•
•
•
•
•

Atendre amb guants.
Gitar al pacient.
Avaluació de les constants vitals.
Localitzar lesions hemorràgiques.
Control de l’hemorràgia:
–
–
–
–

Pressió directa sobre ferida.
Elevació del membre.
Compressió sobre artèria principal.
Torniquet.

Pressió directa sobre ferida:
• Aplicar sobre la ferida
apòsits estèrils, sense retirar
els empapats de sang.
• Aplicar més apòsits si fora
necessari.
• Si l’hemorràgia cedeix
aplicar embenatge
compressiu sobre als apòsits.
• Traslladar per valoració.

Elevació del membre:
• L’elevació de la part lesionada disminueix
la pressió de la sang en la ferida reduint
l’hemorràgia.
• No elevar membre si sospita de fractura o
luxació.
• Si continua sagnant aplicar més apòsits
sense retirar embenatge.

Compressió sobre artèria principal:
• Si compressió directa i l’elevació del
membre no han sigut efectius pressionar
sobre arteria principal en un punt previ.

El torniquet:
• Recurs excepcional per a quan la resta de
mesures no han sigut efectives.
• Únicament útil en extremitats. Col·locar-lo
proximal.
• Sempre visible.
• Anotar hora de col·locació.
• Trasllat gitat i monitoritzat.
• Retirar sempre en medi hospitalari.

Tractament general de les
hemorràgies internes:
• Hemorràgies greus per impossibilitat de detindreles.
• Clínica: pacient xocat amb signes d’hipovolèmia
(pal·lidesa i gelor pell, disminució nivell de Cª,
hipotensió, taquicàrdia, taquipnea, hematèmesi,
rectorràgia, ...).
• Intervenció:
–
–
–
–

Valoració constants vitals.
Posició anti-xoc.
Immobilitzar fractures tancades.
Traslladar amb posició anti-xoc i control constants vitals

Hemorràgies per orificis naturals:
• Otorràgia:
– Generalment lleu, excepte si és per T.C.E.

• Epistaxis:
– Per traumatisme, rascat, I.R.S. o H.T.A.
– Compressió manual del nas 5-10 min amb cap
lleugerament inclinat cap endavant.
– Si no cedeix traslladar al pacient per valoració.

• Hematèmesis:
– Sang roja viva o negra (vòmits en poso de cafè).
– Trasllat en decúbit lateral amb control constants vitals i
vigilar risc de xoc.

Hemorràgies per orificis naturals:
• Hemoptisis:
– Valoració constants vitals.
– Traslladar al pacient en decúbit lateral i vigilar risc
de xoc.

• Metrorràgia:
– Valoració constants vitals.
– Traslladar a la pacient en posició de Fritz.

P. auxilis cardio-circulatoris. El xoc:
• Trastorn del fluxe sanguini caracteritzat per una reducció
de la perfusió hística i de l’aportació d’O2 per baix de les
necessitats dels teixits, tot i la intervenció dels mecanismes
compensatoris.
• Tipus de xoc:
– Xoc cardiogènic: per fracàs cardíac intrínsec. Les causes més
freqüents I.M.A., arítmies, miocarditis i insuficiència valvular
aguda.
– Xoc obstructiu: per fracàs cardíac extrínsec. T.E.P. i taponament
cardíac.
– Xoc hipovolèmic: disminució del contingut vascular, per pèrdua o
acumulació líquid al 3er espai. Les causes més freqüents
hemorràgies, vòmits, diarrea i cremades.
– Xoc distributiu: alteració entre continent i contingut vascular per
vasodilatació. Xoc sèptic i l’anafilàctic.

Signes i símptomes del xoc:
• P.A. Sistòlica < 90 mmHg o disminució 30 mmHg
respecte valors basals.
• Oligoanúria < 500 ml/24h o < 25 ml/h.
• Alteració variable del nivell de Cª, des de
somnolència a COMA. Inquietud, desorientació,
disminució temps de resposta.
• Alteracions coloració i Tª cutània: cianosis,
sudoració freda i pèrdua recuperació capil·lar.
• Taquicàrdia (F.C. > 120 bpm) i taquipnea.

Intervenció en el xoc:
• Posició de Trendelemburg i tapar al pacient per
evitar pèrdues de calor.
• Avaluar constants vitals.
• Tractament específics segons la nostra capacitat:
–
–
–
–

Intervidre sobre hemorràgia.
Immobilització de fractures.
R.C.P. bàsic.
Preparar material per S.V.A.

• Gestionar trasllat per valoració.
• Re-avaluar periòdicament les constants.

P. auxilis cardio-circulatoris. S.C.A.:
• Angina de pit i I.A.M.
• Factors de risc: dislipèmia,
tabaquisme, H.T.A., sedentarisme i
D.M.
• Dolor precordial intens, opressiu i
que es pot irradiar a coll, esquena o
braços. Generalment s’acompanya
de sudoració, pal·lidesa cutània i
nàusees-vòmits. El malalt té
sensació de gravetat.

P. auxilis cardio-circulatoris. S.C.A.:
• Intervenció:
– Indicar al pacient repòs absolut. Posició semiassegut.
– Acompanyar i tranquil·litzar al pacient.
– Sol·licitar ajuda mèdica o traslladar a Centre
Sanitari.

Primers auxilis respiratoris:
• Urgències respiratòries poden aparèixer per:
–
–
–
–

Obstrucció vies respiratòries.
Malalties pulmonars: asma, M.P.O.C., fibrosi pulmonar,....
Mala qualitat aire: gasos tòxics, CO2,...
Alteració sistema respiratori per traumatismes, aplastaments,
hemorràgies, pneumotòrax,....
– Alteració dels centres nerviosos que controlen respiració.
– Altercacions cardio-circulatòries (IMA, IC, arítmies,..) o
sanguínies (anèmies, trombosis, hemorràgies,...).

• Conceptes:
–
–
–
–

Asfixia.
Dispnea.
Cianosis.
Anòxia.

Urgències respiratòries:
• Obstruccions de la via aèria:
– Per sòlids  Atragantament.
– Per líquids  Ofegament.

• Intoxicació per gasos.

Obstrucció via aèria:
Valorar gravetat:
• Capacitat per parlar i tossir.
• Cianosis.
• Nivell de Cª.

Obstrucció severa de la via aèria
(tos inefectiva).

Obstrucció lleugera de la via aèria
(tos efectiva).

Inconscient:

Conscient:

Animar a tossir.

Iniciar R.C.P.

5 colps interescapulars

Avaluar evolució

5 compressions abdominals

• Com es troba? Està bé ?
– Si contesta i pot tossir:
• animar-lo, tranquilitzar-lo i acompanyar-lo.

– Si no pot tossir o s’ha esgotat, però està conscient:
• 5 colps secs inter-escapulars amb el tronc lleugerament incorporat cap a
endavant.

– Si no aconseguim aliviar l’obstrucció:
• 5 compressions abdominals (maniobra d’Heimlich).

– Si no aconseguim aliviar l’obstrucció:
• Alternar 5 colps inter-escapulars amb 5 compressions abdominals.

– Pacient inconscient:
• RCP (obertura via aèria, 2 insuflacions i 15 compressions toràciques).
• Cada vegada que s’obriga la via aèria s’ha de comprovar si hi ha cos
estrany en boca.

5 colps inter-escapulars + 5 compressions abdominals (maniobra
d’Heimlich)

L’altre Heimlich

Obstrucció via aèria Pediatria:
Valorar gravetat:
• Capacitat per parlar i tossir.
• Cianosis.
• Nivell de Cª.

Obstrucció severa de la via aèria
(tos inefectiva).

Inconscient:
Iniciar R.C.P.

Obstrucció lleugera de la via aèria
(tos efectiva).

Conscient:

Animar a tossir.

5 colps inter-escapulars

Avaluar evolució

5 compressions abdominals en
xiquets, toràciques si son lactants.

Ofegament:
• Asfixia produïda per ocupació d’un líquid de la via
aèria impedit entrada d’aire i l’intercanvi gaseòs.
• Tipus:
– Ofegament: el pacient mor o no sobreviu més de 24h.
– Semi-ofegament: el pacient sobreviu més de 24h.
– Ofegament secundari: si el pacient mor conseqüència de
l’accident passades les primeres 24h.
– Ofegament humit: asfixia per aspiració d’un volum
important de líquid.
– Ofegament sec: asfixia per espasme glotis que persisteix
més enllà l’apnea, la posterior relaxació no provoca
aspiració de líquid.

Ofegament:
• Causes:
– Accidents:
• caiguda a l’aigua accidental i no saber nedar o
accidents infantils a la banyera.

– Pacients que sabent nedar:
• Imprudència o accident realitzat activitat aquàtica.
• Sobreestimació forces i l’esgotament provoca
ofegament.
• Mort sobtada cardíaca.
• Desmai a l’aigua per insolació, hipotèrmia, atacs
animals, consum de drogues o certs fàrmacs.
• Hidrocució o xoc termo-diferencial.

Primers auxilis ofegament:
• Traure al pacient de l’aigua assegurant la
nostra integritat.
• Valorar SEMPRE hipotèrmia i lesió
medul·lar.
• Intervindre sobre hipoxèmia:
– Preparar trasllat per valoració sanitària.
• Si manté pols i respiració  P.L.S. +O2
• Si aturada respiratòria i/o cardíaca  Iniciar R.C.P..
• Preparar trasllat medicalitzat.

– Prolongar R.C.P. més temps que l’habitual.

Inhalació de fum i gasos tòxics:
• Incendis:
– Dany tèrmic,
– Asfixia per consum de l’O2 ambiental.
– Intoxicació sistèmica per CO i cianuro.

• Asfixia per inhalació de CO emanat per
mala combustió estufes, brasers o motors en
ambient tancat.
• Silos, foses, coves .... emanacions gasos
tòxics o aire poc oxigenat.

• Assegurar la nostra integritat.
• Aconseguir ventilació adequada obrint
finestres i portes.
• Desconnectar aparells elèctrics.
• Vigilar explosions i enfonsaments.
• Entrar protegint-se la boca i nas amb mocador
humit, però MAI SI ESTEM SOLS.

•
•
•
•

Situar a la víctima en lloc segur.
Control precoç permeabilitat via aèria.
Controlar constants vitals.
Trasllat per valoració sanitària.

Primers Auxilis:
Primers auxilis neurològics:
• Coma i cuadres convulsius.
Altres:
• Primers auxilis en: cremats, ferides i
picadures-mossegades.
• Alteració termoregulació.
• Primers auxilis metabòlics; hipoglucèmia.

P.A. neurològics: Coma.
• Situació clínica que provoca una absència total de
resposta front a estímuls externs, persistint únicament
una activitat reflexa residual.
• Altres alteracions del nivell de Cª:
– Somnolència: tendència a la son amb resposta adequada a
ordres verbals simples-complicades i a estímuls dolorosos.
– Obnubilació: sense resposta a ordres verbals complexes.
– Estupor: manté únicament la resposta a estímuls dolorosos.

• Causes:
– TCE, hipòxia, intoxicacions(OH i altres drogues),
alteracions metabòliques (Diabetis, encefalopatia
hepàtica..), alteracions neurològiques (ACV, epilèpsia,
tumors,..).

P.A. neurològics: Coma.
• Valorar constants vitals i iniciar R.C.P. si calguera.
• Control columna vertebral si sospita de TCE o
traumatisme raquis.
• PLS si pacient inconscient però manté respiració.
• Exploració secundària i intervenció sobre ferides,
traumatismes, hemorràgies,...
• Recollir màxima informació possible (causes,
antecedents, tractaments,...).
• Sol·licitar ajuda mèdica o traslladar pacient per
valoració.

P.A. neurològics: Convulsions.
• Contraccions musculars involuntàries i violentes
secundàries a descàrregues cerebrals produïdes per
irritació dels centres nerviosos centrals.
• Sempre hi ha alteració del nivell de Cª.
• Causes: malalties neurològiques de base (epilèpsia,
tumors,...), infeccions (meningitis, encefalitis,...),
febre, intoxicacions (OH, cocaïna,..), TCE,
alteracions metabòliques,...

• Alteració del nivell de Cª amb caiguda i
contraccions musculars generalitzades.
• Hipòxia i cianosi.
• En ocasions:
– Eixida de bromera per boca i mossegada llengua.
– Relaxació esfinteriana.
– Fractures si convulsions severa i prolongada.

• En cedir la convulsió el pacient està confús amb
dolor muscular, cansament i no recordant res del
que l’ha passat.

• Protegir al pacient:
– Col·locar manta o roba per evitar dany al cap.
– Retirar objectes propers que pugen lesionar-lo.
– Col·locar objecte que impedisca que es mossegue la
llengua.

• Ni intentar obrir la boca ni subjectar les EE.
• Comptabilitzar el temps que dura la convulsió.
• En finalitzar la convulsió:
– Valorar constants vitals.
– Comprovar si s’han produït lesions.
– Sol·licitar ajuda mèdica o traslladar pacient per
valoració.

Primers auxilis en cremats.
• Cremades: lesions corporals provocades per
agents físics externs (tèrmics, químics,
elèctrics o radioactius).
• La gravetat de la cremada depèn de:
–Fondària.
–Extensió.
–Localització.
–Edat.

–Patologia prèvia.
–Lesions associades.
–Tipus de cremades.
–Possibilitat d’infecció.

Classificació cremades segons
fondària:

• 1er grau: afecta exclusivament a EPIDERMIS i
clínicament es mostra eritema.
• 2on grau superficial: afecta fins la DERMIS
SUPERFICIAL i clínicament es mostra eritema i
flictenes molt doloroses. Cura en 10-15 dies.
• 2on grau profund: afecta fins DERMIS PAPILAR i
RETICULAR i clínicament no presenten dolor però si
sensibilitat a la pressió. Cura en 3-4 setmanes.
• 3er grau: són cremades SUBDÈRMIQUES dures,
carbonitzades, no depressibles i INDOLORES.
Necessaris empelts dèrmics.
• 4art grau: afecten a estructures adjacents; tendons,
músculs, ...

fondaria:

extensió:
Regió anatòmica
Cap i coll
Cada braç
Tòrax anterior
Tòrax posterior
Cada cama
Genitals

Adults
9%
9%
18 %
18 %
18 %
1%

Nens
18 %
9%
18 %
18 %
13 %
1%

Classificació cremades segons gravetat:

• Lleus o menors: (qualsevol localització)
– < 15% SCQ 1er i 2on grau adults.
– < 10 % SCQ 1er i 2on grau nens.
– <2% SCQ 3er grau adults i nens.
• Moderades: (qualsevol localització excepte cara, ulls,orelles o genitals
– 15-25% SCQ 2on grau adults.
– 10-20% SCQ 2on grau nens.
– 2-10% SCQ 3er grau adults i nens.
• Greus:
– >25% SCQ 2on grau adults.
– >20% SCQ 2on grau nens.
– >10% SCQ 3er grau adults i nens.
– 2on grau en cara, coll, axiles, mans, peus, genitals i plecs de flexoextensió independentment de superfície cremada.
– Cremades en pacients amb patologia concomitant.

Atenció cremades:
• Una cremada greu és d’urgència vital i per tant cal
procurar trasllat urgent a centre hospitalari.
• Apagar/desconnectar/allunyar causa de cremada: (apagar
el foc) apagar flames amb manta o similar, evitar que corri.
• Valoració inicial assegurant constants vitals.
• Traure anells, rellotges , polseres per evitar estrangulament
quan s’inflami.
• Retirar roba cremada menys la que es troba enganxada a la
pell, tallar amb tisores…
• Buscar signes d’inhalació de fums.
• Cobrir àrea cremada amb gasses estèrils humides amb S.F.
excepte en cremades extenses pel risc d’hipotèrmia.
• No rebentar ampolles. No aplicar pomades. No embenar
superfícies cremades.

Atenció cremades:
•
•
•
•
•

Exploració general, valorar existència altres lesions.
Valorar ús manta tèrmica i ambient caldejat.
Posició antixoc.
Elevar extremitat afectada.
Si la cremada és extensa i el trasllat es retarda SEMPRE
QUE LA VÍCTIMA ESTIGA CONSCIENT podem
donar líquid per rehidratar, suero oral o begudes
isotòniques.
• TRASLLAT: si la cremada és extremitats elevem les
extremitats, si afecta cara i orelles posició semi-assegut.

Atenció cremades elèctriques:
• Sempre s’han de considerar com GREUS.
• Efecte iceberg.
• Possibilitat de lesions potencialment greus (cor,
cervell, ronyó,..).
• Assegurar la nostra integritat
• Desconnectar corrent elèctrica.
• Cobrir lesions d’entrada i eixida.
• Valorar R.C.P.
• Sol·licitar ajuda mèdica o traslladar pacient per
valoració.

Atenció cremades químiques:
• Es produeixen quan la pell entra amb contacte amb
substàncies químiques o altres substàncies
corrosives.
• Retirar el producte químic ràpidament.
• Rentar amb aigua abundant raig suau 15-20’.
• Retirar roba i objectes que estiguin en contacte.
• No intentar neutralitzar efecte de substància
química.
• Cobrir i traslladar.
• Ulls: rentar almenys 30 minuts i trasllat urgent.

Atenció congelacions:
• Lesions locals produïdes pel fred. Constricció dels vasos
sanguinis i solidificació de l’aigua de l’interior de les
cèl·lules. Normalment zones distals (nas, orelles, dits,...).
• Classificació:
– 1er GRAU: Sensació fred i pal·lidesa per vasoespasme.
Hiperèmia reactiva i disminució de sensibilitat. Dolor tipus
punxades. Reverteix amb facilitat.
– 2on GRAU: si persisteix fred es produeix coloració morada de
la pell amb ampolles. Hi ha inflamació i edema.
– 3er GRAU: destrucció irreversible dels teixits. Apareix zona
necròtica negra ben delimitada.

• Prevenció amb roba i preparació adequada.

Atenció congelacions:
•
•
•
•

•
•
•
•

Traure al pacient de l’ambient fred.
Traure roba humida i abrigar amb roba eixuta.
Hidratar i escalfar amb líquids calents. No OH.
Si < 3h d’evolució  re-escalfament suau sense fregar ni
aplicar calor directament (evitar estufes, calefactors,...).
Submergir extremitat en H2O que anirem escalfant
progressivament (20º fins 40ºC).
No rebentar ampolles. No aplicar pomades. No embenar
superfícies congelades.
Mantenir posició natural per evitar deformació.
Repòs elevant la zona per evitar edema.
Sol·licitar ajuda mèdica o traslladar pacient per valoració.

Primers auxilis en ferides.
• Gravetat determinada per:
– Lesions teixits i òrgans adjacents.
– Risc d’hemorràgia.
– Risc d’infecció.

• Tipus:
– Erosions, incises, contuses, punxants, lacerants i
avulsiva.

Primers auxilis en ferides.
– Atendre SEMPRE amb guants.
– Actualitzar el nostre calendari vacunal (VAT i VHB).

• Valoració inicial de les constants vitals.
• Valoració i intervenció sobre la ferida:
– Actuar sobre hemorràgies.
– Evitar infecció.
– Immobilitzar fractures.

• Trasllat per valoració sanitària.

Primers auxilis en picades:
• Mosquits i tabànids s’alimenten de sang de
mamífers. Abelles i vespes piquen com
mecanisme de defensa.
• Clínica:
– Dolor, inflamació i picor.
– En ocasions les abelles deixen el fibló clavat a
la pell.
– Si al·lèrgia  Xoc anafilàctic.

• Si signes de xoc  Sol·licitar ajuda sanitària.
• Netejar la picada amb aigua, sabó i antisèptic iodat.
• Aplicar sobre la picada compreses fredes per disminuir
edema i picor.
• Si la picada és d'abella, cal retirar el fibló amb cura per
no trencar-lo. Cal fer-ho amb pinces i estirant per la part
dura del fibló.
• Si la picada ha sigut a dins la boca, llepar gel per
disminuir edema que poguera obstruir la via aèria.
• No aplicar cremes. No fer torniquet, ni succionar ni fer
incisions a la ferida

• Picades d’alacrans:
– No és mortal, però perillosa en nens.
– Únicament ataquen si se’ls molesta.
– Cínica:
• Dolor edema i eritema de la zona

– Actuació:
•
•
•
•
•

Netejar la ferida i desinfectar-la.
Aplicar compreses fredes a la zona de la picada.
Mantenir en repòs l'extremitat o zona afectada.
Elevar, si es pot, l'extremitat afectada.
Trasllat per valoració sanitària.

Primers auxilis en mossegades:
• Risc important d’infecció, més risc com més bruta
i profunda sigue la mossegada.
• Clínica variable.
• Netejar la ferida amb aigua i sabó. Aplicar-hi un
antisèptic com la povidona iodada.
• Recollir informació vacunal de la víctima i de
l’animal, si és possible.
• Controlar hemorràgia.
• Trasllat per valoració sanitària.

Mossegada de serps:
• Escurçons:
– Vipera Apis:
• Pirineu i pre-Pirineu.

– Vipera Latastei:
• Present als Ports.
• Mossegada més perillosa.

• Colobres verinoses:
– Malpolon monspessulanus.
• Colobra bastarda o serp verda.
• Dificilment inoculen verí amb mossegada.
• Emmetzinament sense conseqüències greus per a els humans.

• Únicament mosseguen per defensar-se.

Mossegada de serps:
• Clínica:
– La mossegada d'un escurçó es reconeix per dos punts
separats per uns 8 mil·límetres entre ells, mentre que les
serps marquen una filera de dents sense quasi separació.
– Dolor, inflamació local i les marques deixades per la
mossegada.
– Si en els 1ers 30 min no hi apareixen signes inflamatoris
locals, la possibilitat d’inoculació del verí és escassa.
– Si hi ha hagut inoculació de verí, aquest pot produir:
• Signes i símptomes de xoc.
• Nàusees, vòmits, alteració de la visió, augment de la
salivació i sudoració, convulsions, respiració dificultosa.
• Coma.
• Catalunya: 50 mossegades/any i únicament 2 casos mortals en
els darrers 25 anys.

Primers auxilis mossegada de serp:
• Mantindre la calma.
• Cal mantenir el pacient en repòs ja que l'activitat muscular
augmenta la difusió del verí.
• Cal que l'extremitat afectada es mantingui a un nivell més baix que
la resta del cos, per dificultar la difusió sanguínia del verí.
• Rentar amb aigua i sabó i aplicar-hi un antisèptic i fred local.
• Fer embenatge suau per bloquejar circulació limfàtica.
• Pot ser útil l'administració d’algun analgèsic (paracetamol) per
calmar el dolor.
• Cal traslladar el pacient immediatament a l'hospital.

Primers auxilis mossegada de serp:
• Que NO FER:
– No s'han de fer incisions al voltant de la ferida ja que es
podria facilitar la penetració del verí i provocar risc
d'infecció.
– No s'ha de succionar el verí amb la boca.
– Mai no s'ha de cremar la ferida.
– No s'ha d'aplicar lleixiu, ni fang, ni herbes a la ferida.
– No s'han d'aplicar torniquets. Els torniquets que
comprimeixen massa agreugen la simptomatologia local, i
poden arribar a produir isquèmia de l'extremitat. A més,
quan el torniquet es desfà, el verí passa directament a la
circulació sanguínia i provoca un xoc.
– No s'han de subministrar begudes alcohòliques.

Alteració termoregulació:
Hipotèrmia.
• Disminució de la temperatura corporal per baix
dels 35ºC per exposició mantinguda al fred.
• Fases:
– Hipotèrmia lleu (Tª entre 33 i 35 °C): tremolors,
confusió mental i descoordinació motora.
– Hipotèrmia moderada (Tª entre 30 i 33 ºC):
desorientació, alteració de la memòria i obnubilacióestupor.
– Hipotèrmia greu (Tª< 30ºC): hipotensió, bradicàrdia i
COMA.

Hipotèrmia.
• Canviar roba humida, aconseguir ambient caldejat i
abrigar al pacient.
• Efectuar escalfament corporal suau i progressiu (bany
a 38-40ºC si impossibilitat de transport).
• No estimulants ni OH.
• Trasllat per valoració.
• RCP si calguera. Es pot iniciar RCP tardiament i s’ha
de mantindre més temps que l’habitual.

Hipertèrmia.
• Situacions produïdes per exposició a calor local.
• Insolació i Colp de calor.
• Símptomes i signes:
– Fiblades musculars.
– Esgotament físic.
– Sudoració abundant en insolació i pell molt calenta sense
sudoració en colp de calor.
– Sensació de set intensa.
– Cefalea, nàusees i vòmits.
– Alteració del nivell de Cª i convulsions.

Hipertèrmia.
• Situar al pacient en indret fresc i ventilat.
• Llevar roba i refrescar la pell.
• Si conscient hidratar-lo amb S.O. o begudes
isotòniques.
• Valoració constants vitals i trasllat per
valoració.
• RCP si calguera.

P. Auxilis metabòlics;
hipoglucèmia.

• Glucèmies < 60 mg/dl. En ocasions símptomes
hipoglucèmia amb nivells normals.
• Clínica:
– Palpitacions, ansietat, diaforesi, pal·lidesa, tremolor i sensació de
fam.
– Cefalea, debilitat, irritabilitat, agressivitat, confusió i alteració del
nivell de Cª (des de somnolència a Coma profund).

– Pacient conscient:
• Administrar 10 gr de sucre (1 sobre) dissolt en un got d’aigua o begudes
amb sucre.
• Traslladar per valoració sanitària.

• Avaluació constants vitals, P.L.S. i sol·licitar ajuda sanitària.
• Administració Glucosmon®.

Ressucitació Cardiopulmonar:

• Realitzar mentre arribe assistència sanitària.
• Seqüència Suport Vital Bàsic.

Actuació Suport Vital Bàsic:
Si

Està conscient ?

Posició Lateral de
Seguretat i reevalua’l cada 20 min.

No

Crida demanant AJUDA
Obre la via AÈRIA
Si

Respira normalment ?

Posició Lateral de
Seguretat

No

Activar EMERGÈNCIES:

112
Compresions/ventilacions 30/2
Al menys a 100 bpm

(Continuar fins respiració normal o arribada Assistència Sanitària)

Tot clar ?

Sentit comú i
paciència !!!!!
Nel·lo Monfort
MFiC
Consultori Auxiliar de Vallibona,
Centre de Salut de Morella.

Comiat !!!!!

nelmonfort@gmail.com http://medicinadesdelatrinxera.blogspot.com/ @nelmonfort

Aquesta presentació està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons

�ݺ�ߣ

Primers auxilis. Curs cuidadors no professionals oct 2013

More Related Content

Primers auxilis. Curs cuidadors no professionals oct 2013