120503 Actuacion en ap en el ictus pdfviletanosEste documento proporciona recomendaciones para la valoración inicial y atención de pacientes con sospecha de ictus. Describe los síntomas que pueden indicar un ictus y las medidas a tomar como evaluar signos vitales, realizar pruebas y monitorear posibles complicaciones. Además, explica los diferentes enfoques de tratamiento dependiendo del tiempo transcurrido desde el inicio de los síntomas.
IctusseggalUn ictus ocurre cuando un vaso sanguíneo que lleva sangre al cerebro se rompe o se tapona, causando daño cerebral. Los síntomas incluyen debilidad o adormecimiento en la cara, brazo o pierna de un lado del cuerpo, así como problemas para hablar, ver u otras funciones. El diagnóstico involucra exámenes de imagen cerebral y análisis de sangre, y el tratamiento depende del tipo de ictus pero generalmente incluye medicamentos para prevenir otros eventos y terapia para recuperar funciones perdid
Salut i malaltia per Ana i DarioMàrius Martínez i MartíPresentació de Ana Ruiz i Dario Guirado de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "Salut i malaltia" de CMC curs 2011-2012
Ferides cròniques, podem evitar-les?Badalona Serveis AssistencialsLa sala d'Actes de l'Hospital Municipal de Badalona va acollir dimecres, 29 de gener, l'Aula de Salut titulada "Les ferides cròniques, podem evitar-les?" i va anar a càrrec de la supervisora d'Atenció Sociosanitària i coordinadora de la Unitat de Ferides de Badalona Serveis Assistencials (BSA), Anna M. Alventosa.
L'objectiu principal va ser informar sobre la prevenció de les ferides cròniques.
La teva Revista de Salut i BenestarArturo Argelaguer MartínezUna revista local que neix amb l'objectiu de posar un petit granet de sorra, alhora d'adquirir un millor benestar personal i familiar en la vida dels nostres lectors.
Salut i malaltia per Raul i VicenteMàrius Martínez i MartíPresentació de Raul Ibarra i Vicente Palau de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "Salut i malaltia" de CMC curs 2011-2012
L’Hospital de Dia. Una excel∙lent oportunitat d’intervencióXarxa Catalana d'Hospitals sense FumConcepció Martí - Infermera. Hospitalització parcial de psiquiatria. Hospital de Mollet
Dia Mundial Del AlzheimerecrespilloPetita introducció per donar a coneixer les mesures e intencions en vers la malaltia en una jornada celebrada el Dia Mundial del Alzheimer.
Reptes en l'atenció del pacient gran hipertens pluripatològicMarta Puig-SolerReptes en l'atenció del pacient gran hipertens pluripatològic. I Reunió de Coordinació Hospital Clínic - Atenció Primària en HTA i Risc Cardiovascular. 12/11/2014. Presentació realitzada per Dra. Marta Puig-Soler (CAPSBE, CAP Casanova) i Dr. Miquel Camafort Babkowski (Unitat d'HTA, H. Clínic)
Cures Pal·liatives PediàtriquesPediatriadeponentEl Dr. Sergi Navarro, cap de la Unitat de Cures Pal·liatives Pediàtriques de l'Hospital Sant Joan de Déu, ens explica el perquè de la existència d'aquesta unitat en el suport als pacients i a les famílies.
1era Jornada d'Atenció integrada Social i Sanitària centrada en la Persona Va...nelmonfortEl proper dia 3 de MAIG a l'AULA MAGNA de la Facultat Medicina de la Universitat de València, organitzat pel departament de Salut València-Clínic-Malva-rosa i la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària es celebrarà la "I JORNADA D'ATENCIÓ INTEGRADA SOCIAL I SANITÀRIA CENTRADA EN LA PERSONA".
Ferides cròniques, podem evitar-les?Badalona Serveis AssistencialsLa sala d'Actes de l'Hospital Municipal de Badalona va acollir dimecres, 29 de gener, l'Aula de Salut titulada "Les ferides cròniques, podem evitar-les?" i va anar a càrrec de la supervisora d'Atenció Sociosanitària i coordinadora de la Unitat de Ferides de Badalona Serveis Assistencials (BSA), Anna M. Alventosa.
L'objectiu principal va ser informar sobre la prevenció de les ferides cròniques.
La teva Revista de Salut i BenestarArturo Argelaguer MartínezUna revista local que neix amb l'objectiu de posar un petit granet de sorra, alhora d'adquirir un millor benestar personal i familiar en la vida dels nostres lectors.
Salut i malaltia per Raul i VicenteMàrius Martínez i MartíPresentació de Raul Ibarra i Vicente Palau de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "Salut i malaltia" de CMC curs 2011-2012
L’Hospital de Dia. Una excel∙lent oportunitat d’intervencióXarxa Catalana d'Hospitals sense FumConcepció Martí - Infermera. Hospitalització parcial de psiquiatria. Hospital de Mollet
Dia Mundial Del AlzheimerecrespilloPetita introducció per donar a coneixer les mesures e intencions en vers la malaltia en una jornada celebrada el Dia Mundial del Alzheimer.
Reptes en l'atenció del pacient gran hipertens pluripatològicMarta Puig-SolerReptes en l'atenció del pacient gran hipertens pluripatològic. I Reunió de Coordinació Hospital Clínic - Atenció Primària en HTA i Risc Cardiovascular. 12/11/2014. Presentació realitzada per Dra. Marta Puig-Soler (CAPSBE, CAP Casanova) i Dr. Miquel Camafort Babkowski (Unitat d'HTA, H. Clínic)
Cures Pal·liatives PediàtriquesPediatriadeponentEl Dr. Sergi Navarro, cap de la Unitat de Cures Pal·liatives Pediàtriques de l'Hospital Sant Joan de Déu, ens explica el perquè de la existència d'aquesta unitat en el suport als pacients i a les famílies.
1era Jornada d'Atenció integrada Social i Sanitària centrada en la Persona Va...nelmonfortEl proper dia 3 de MAIG a l'AULA MAGNA de la Facultat Medicina de la Universitat de València, organitzat pel departament de Salut València-Clínic-Malva-rosa i la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària es celebrarà la "I JORNADA D'ATENCIÓ INTEGRADA SOCIAL I SANITÀRIA CENTRADA EN LA PERSONA".
Taller drogues ies sant mateu 19 4-13 vppnelmonfortTaller realitzat a IES Sant Mateu amb alumnes d'un programa de qualificació professional que cursen FP bàsica de la branca administrativa.
Parlem de drogues morella 16 4-13 versió x a penjarnelmonfortParlem de Drogues. Taller per a pares i docents organitzat x AMPA IES Els Ports. Morella
Programa formativo medicina_rural_medicos_jovenes_europeos_bilbao.def.ppsnelmonfortDesarrollando un programa especifico formativo en medicina rural para jóvenes médicos de familia europeos.
Autores: J. Banqué Vidiella. ICS – CAP Baix Ebre.Tortosa. GdT semFYC y Camfic Medicina Rural. Euripa
Raquel Gomez Bravo. Hospital Universitario La Paz. Madrid. SoMaMFyC. Vasco da Gama Movement
Sensefotos.presentation workshop croatia.1.pptnelmonfortPresentación de Jaume Banqué Vidiella en la tercera edición del Euripa Rural Health Invitational Forum de Croacia 2012.
Presentation workshop croatianelmonfort1) Young family doctors practicing in rural areas need competences in abilities and skills for solving problems, working in rural settings, and being both a general practitioner and rural physician.
2) Key competences include flexibility, commitment to the community, leadership, collaboration, and having a holistic and comprehensive approach to patient care.
3) Rural training concepts should emphasize getting experience working as a general practitioner within a community and learning the holistic bio-psycho-social model of family medicine.
Taller lípids rcv dep vinaròs març 2012 alumnesnelmonfort
Editorial FMC rural y universidadnelmonfortEste documento discute la implementación de una rotación rural obligatoria de 3 meses para estudiantes de medicina de familia en España. Sugiere que la rotación rural brindaría a los estudiantes una visión positiva de la medicina rural y conocimiento sobre el trabajo del médico rural. Propone que la rotación debería durar al menos 4 semanas y que los estudiantes participarían en diversas actividades clínicas y comunitarias. Finalmente, reconoce algunos desafíos iniciales pero concluye que los beneficios de la rotación superan a las dific
A garcia lopez med fam andal vol 11 nº2 julio 2010nelmonfortEste documento presenta el caso de un paciente de 41 años con diabetes, hipertensión y hipercolesterolemia que acude a consulta por un dolor intenso e hinchazón en el primer dedo del pie izquierdo de 7 meses de evolución. La exploración revela una importante tumefacción y dolor en la articulación del dedo afectado. Las pruebas complementarias muestran osteopenia yuxtaarticular, HLA-B27 positivo y sacroileitis grado II. El diagnóstico diferencial incluye espondilitis anquilosante
Article Antonio Revista Sam Fy CnelmonfortEste documento describe el caso de un paciente de 64 años con cirrosis hepática y ascitis recurrente. El paciente fue derivado al hospital debido a dolor en la ingle y el escroto, así como malestar general. Las posibilidades diagnósticas incluyen hernia inguinal estrangulada, orquiepididimitis aguda, peritonitis bacteriana espontánea o ascitis a tensión. El paciente había estado recibiendo paracentesis periódicas para aliviar la ascitis.
Atenció al ictus. Curs cuidadors no professionals oct 2013
1. Curs Cuidadors no Professionals
de persones Dependents.
Servei Municipal d'Atenció a la
Dependència de Morella.
Centre de Salut de Morella.
Morella 4 de Novembre de 2013
Nel·lo Monfort.
MFiC. Centre de Salut de Morella.
nelmonfort@gmail.com
@nelmonfort
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
2. Ictus:
• Malaltia aguda ocasionada per una alteració de la
circulació de la sang al cervell:
– Taponament d’una arteria.
– Hemorràgia arterial.
• Accidents cerebro-vasculars:
–
–
–
–
–
–
–
–
187 ACV/100.000 habitants/any.
84% isquèmics i el 16% hemorràgics
> incidència en homes
Incidència augmenta exponencialment amb l’edat.
Primera causa mortalitat en ♀ i la 2ona global.
Primera causa de discapacitat en adults.
2ona causa de Demència.
Cost social i econòmica alt.
3. Ictus:
• Malaltia vascular:
– es refereix a les malalties que afecten els vasos
sanguinis (artèries i venes) i que poden afectar
qualsevol part de l'organisme.
• Tipus de Malaltia Vascular:
– Quan la principal part afectada és el cor
malaltia isquèmica del cor (Aterosclerosi).
– Si afecta el cervell malaltia cerebrovascular
(HTA).
5. Factors de risc vascular:
• Factors no modificables:
– Edat: el risc augmenta amb l'edat.
– Sexe: és més freqüent en homes que en dones.
– Raça: els afroamericans tenen un risc més gran
que els caucàsics.
– Herència: el risc és major en les persones amb
antecedents familiars.
– Malaltia vascular prèvia: augmenta molt el risc
de tornar a patir una malaltia vascular.
6. Factors de risc vascular:
• Factors contribuents:
– El consum excessiu d'alcohol:
• S'accentua el risc a causa d'un augment de la pressió arterial.
• Més de 2 U.B.E. al dia en ♂ i més d‘1 U.B.E. ♀en dones es
considera excessiu.
– Tabaquisme: el risc augmenta tant en l'exposició activa
(fumador) com passiva (fumador passiu). També augmenta
el risc d'altres malalties greus com el càncer de pulmó.
– L'ús de drogues il·lícites: l'ús de drogues intravenoses,
cocaïna, amfetamines o marihuana augmenten el risc.
– La inactivitat física: La pràctica de una activitat física
regular disminueix la pressió arterial i el colesterol i, per
tant,disminueix el risc.
– L'obesitat: el risc augmenta.
7. Factors de risc vascular:
• Factors modificables o tractables:
– La pressió arterial alta: és el factor més important i
sovint passa desapercebuda.
– La diabetis: la glucosa en sang és alta, cosa que
afavoreix el dany dels vasos sanguinis de tot el cos,
inclòs el cervell.
– Nivells de colesterol: els nivells elevats de greixos en
sang afavoreixen la seva acumulació a les artèries
(ateromatosi) i el risc de malalties vasculars.
Tenir un o més factors de risc no significa obligatòriament que es vagi a patir alguna
d'aquestes malalties. També que NO tenir cap factor de risc NO significa que mai vagi a
patir alguna d'aquestes malalties.
8. Tipus d’Ictus:
• Isquèmic, manca de reg de les artèries que
nodreixen el cervell:
- AIT: sense seqüeles.
- Infart cerebral: amb seqüeles.
• Hemorràgic, trencament d'alguna de les
artèries del cervell:
- Hemorràgia cerebral.
9. Ictus, clínica:
• Pèrdua de força a la cara, braç i/o cama d'un costat
del cos, d'inici brusc.
• Trastorns de la sensibilitat, sensació de "esponjament
o formigueig" de la cara, braç i/o cama d'un costat del
cos, d'inici brusc.
• Pèrdua sobtada de visió, parcial o total, en un o
ambdós ulls.
• Alteració sobtada de la parla, dificultat per expressarse, llenguatge que ens costa articular i ser entès per
qui ens escolta.
• Mal de cap d'inici sobtat, d'intensitat inhabitual i
sense causa aparent.
• Sensació de vertigen intens, inestabilitat, desequilibri
o caigudes brusques inexplicades, si s'acompanyen de
qualsevol dels símptomes descrits amb anterioritat.
10. Ictus, actuació:
• L'ictus és una urgència mèdica que necessita
un tractament immediat des de la aparició dels
primers símptomes.
• L'atenció urgent i especialitzada és eficaç.
• “Temps és cervell”.
• Formen part del procés:
– Els metges d’atenció primària i els serveis
d’urgències extrahospitalàries.
– Serveis d’urgències hospitalàries.
– Unitats d'ictus.
11. Codigo Ictus:
• Sistema de selecció i trasllat urgent pacients.
• Intenta que el temps que es perd en desplaçaments i
exploracions sigui mínim.
• Requereix estreta coordinació entre el CICU (112),
centres d’atenció primària, hospitals comarcals i
centres de referència d'ictus.
• Objectius:
– Disminuir el temps entre l'inici de l'ictus i l‘ accés a un
diagnòstic i tractament especialitzats.
– Incrementar el nombre de pacients amb infart cerebral
tractats amb trombòlisi.
– Incrementar el nombre de pacients que accedeixen a cures
en una unitat d'ictus d’aguts.
12. Tractament Ictus:
• Tractament general:
– Assegurar la permeabilitat de la via aèria, mantenir una correcta
oxigenació i evitar broncoaspiracions.
– Control de les infeccions i de la hipertèrmia.
– Monitorització cardíaca durant les primeres 24 hores de l'ictus.
– Maneig correcte de la pressió arterial.
– Mantenir nivells de glicèmia inferiors a 140 mg / dL.
– Aconseguir un adequat balanç nutricional i hidroelectrolític.
– Prevenció i tractament de la trombosi venosa profunda i embolisme
pulmonar.
– Tractament de l'edema cerebral i la hipertensió intracranial.
– Tractament de les crisis comicials.
• Tractament específic:
–
–
–
–
Fibronolisi: > 3h millor resultats, acceptable fins 6h.
Tractament antitrombòtic: antiagregants plaquetaris i anticoagulants.
Neuroprotecció.
Ttc intervencionista:
• Descompressió qca hematomes cerebrals.
• Intervenció malformacions vasculars cerebrals.
13. Ictus, la rehabilitació:
•
•
•
•
Objectiu: prevenir complicacions, minimitzar el dèficit i aconseguir la màxima capacitat
funcional possible en cada cas, per facilitar la autonomia personal i la reintegració familiar i
sociolaboral.
La rehabilitació ha de ser precoç per optimitzar l'assistència, així com coordinada i contínua
al llarg de les diferents fases i àmbits d’atenció.
Atenció multidisciplinar: Aquest equip el poden integrar rehabilitadors, fisioterapeutes,
terapeutes ocupacionals, logopedes, neuropsicòlegs, personal d'infermeria i treballadors
socials.
Fases RHB:
–
Fase d'hospitalització en fase aguda:
•
•
–
Àmbits de rehabilitació en fase subaguda:
•
•
•
•
–
S'inicia de manera precoç i idealment integrada en una assistència organitzada com a Unitat d'Ictus.
Planificar la derivació més adequada per a cada pacient a l'alta hospitalària.
Rehabilitació hospitalària. Per individus amb discapacitat moderada o greu en dos o més àrees funcionals ,
que requereixen cures d'infermeria , i que tenen unes condicions mèdiques i cognitives que els permeten
participar en teràpies d'alta intensitat.
Rehabilitació ambulatòria. Pacients sense dèficits cognitius importants amb discapacitats lleus/moderades
en una o dues àrees funcionals , amb adequat suport sociofamiliar i possibilitat de desplaçament al servei de
rehabilitació.
Atenció domiciliària. Indicada en individus amb discapacitat moderada/Greu i suport sociofamiliar suficient
per poder estar en casa , amb dificultats de desplaçament al servei de rehabilitació .
Centre o Residència de llarga estada . Individus en situació de discapacitat en activitats bàsiques , incapaços
de tolerar tractaments intensos i sense suport sociofamiliar suficient com per preveure el retorn al domicili a
mitjà termini .
Fase crònica davant seqüeles estabilitzades:
•
S'aborda mitjançant estructures sociosanitàries en l'àmbit comunitari que facilitin l'assistència i el
manteniment adequat de les persones amb discapacitat residual després ictus i dels seus familiars i
cuidadors .
14. Evolució després de l'ictus:
dèficit i discapacitat
• Als 6 mesos de l'ictus:
–
–
–
–
El 26,1% han mort.
41,5% estan independents.
32,4% són dependents
S’estima que entre els supervivents de l'ictus el 44% queden amb una
dependència funcional.
• Principals dèficits, discapacitats i complicacions:
– Trastorns físics i sensitius: paràlisi, hipotonia muscular, espasticitat, problemes
al muscle, rigidesa i escurçament, alteració de la sensibilitat, atàxia, trastorns de
la deglució, incontinència i problemes visuals.
– Trastorns cognitius i de la memòria: Disminució del nivell d'alerta, dificultat per
mantenir l'atenció, problemes de memòria, fallades de la memòria remota,
desorientació, agnòsia, problemes per reconèixer i manejar objectes i problemes
per planificar accions.
– Trastorns del llenguatge: afàsia, problemes de comprensió, problemes
d'expressió i Disàrtria
– Trastorns de l'estat d'ànim i conductuals: ansietat i frustració, depressió, labilitat
emocional, desinhibició, inhibició i agressivitat
15. Tot clar ?
Sentit comú i
paciència !!!!!
Nel·lo Monfort
MFiC
Consultori Auxiliar de Vallibona,
Centre de Salut de Morella.
nelmonfort@gmail.com http://medicinadesdelatrinxera.blogspot.com/ @nelmonfort
Aquesta presentació està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons