ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Atenció al ictus. Curs cuidadors no professionals oct 2013

•
•
N
nelmonfort
1 of 15
Download to read offline
Curs Cuidadors no Professionals de persones Dependents. Servei Municipal d'Atenció a la Dependència de Morella. Centre de Salut de Morella. Morella 4 de Novembre de 2013 Nel·lo Monfort. MFiC. Centre de Salut de Morella. nelmonfort@gmail.com @nelmonfort Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Ictus: • Malaltia aguda ocasionada per una alteració de la circulació de la sang al cervell: – Taponament d’una arteria. – Hemorràgia arterial. • Accidents cerebro-vasculars: – – – – – – – – 187 ACV/100.000 habitants/any. 84% isquèmics i el 16% hemorràgics > incidència en homes Incidència augmenta exponencialment amb l’edat. Primera causa mortalitat en ♀ i la 2ona global. Primera causa de discapacitat en adults. 2ona causa de Demència. Cost social i econòmica alt.
Ictus: • Malaltia vascular: – es refereix a les malalties que afecten els vasos sanguinis (artèries i venes) i que poden afectar qualsevol part de l'organisme. • Tipus de Malaltia Vascular: – Quan la principal part afectada és el cor  malaltia isquèmica del cor (Aterosclerosi). – Si afecta el cervell  malaltia cerebrovascular (HTA).
Malaltia vascular:
Factors de risc vascular: • Factors no modificables: – Edat: el risc augmenta amb l'edat. – Sexe: és més freqüent en homes que en dones. – Raça: els afroamericans tenen un risc més gran que els caucàsics. – Herència: el risc és major en les persones amb antecedents familiars. – Malaltia vascular prèvia: augmenta molt el risc de tornar a patir una malaltia vascular.
Factors de risc vascular: • Factors contribuents: – El consum excessiu d'alcohol: • S'accentua el risc a causa d'un augment de la pressió arterial. • Més de 2 U.B.E. al dia en ♂ i més d‘1 U.B.E. ♀en dones es considera excessiu. – Tabaquisme: el risc augmenta tant en l'exposició activa (fumador) com passiva (fumador passiu). També augmenta el risc d'altres malalties greus com el càncer de pulmó. – L'ús de drogues il·lícites: l'ús de drogues intravenoses, cocaïna, amfetamines o marihuana augmenten el risc. – La inactivitat física: La pràctica de una activitat física regular disminueix la pressió arterial i el colesterol i, per tant,disminueix el risc. – L'obesitat: el risc augmenta.
Factors de risc vascular: • Factors modificables o tractables: – La pressió arterial alta: és el factor més important i sovint passa desapercebuda. – La diabetis: la glucosa en sang és alta, cosa que afavoreix el dany dels vasos sanguinis de tot el cos, inclòs el cervell. – Nivells de colesterol: els nivells elevats de greixos en sang afavoreixen la seva acumulació a les artèries (ateromatosi) i el risc de malalties vasculars. Tenir un o més factors de risc no significa obligatòriament que es vagi a patir alguna d'aquestes malalties. També que NO tenir cap factor de risc NO significa que mai vagi a patir alguna d'aquestes malalties.
Tipus d’Ictus: • Isquèmic, manca de reg de les artèries que nodreixen el cervell: - AIT: sense seqüeles. - Infart cerebral: amb seqüeles. • Hemorràgic, trencament d'alguna de les artèries del cervell: - Hemorràgia cerebral.
Ictus, clínica: • Pèrdua de força a la cara, braç i/o cama d'un costat del cos, d'inici brusc. • Trastorns de la sensibilitat, sensació de "esponjament o formigueig" de la cara, braç i/o cama d'un costat del cos, d'inici brusc. • Pèrdua sobtada de visió, parcial o total, en un o ambdós ulls. • Alteració sobtada de la parla, dificultat per expressarse, llenguatge que ens costa articular i ser entès per qui ens escolta. • Mal de cap d'inici sobtat, d'intensitat inhabitual i sense causa aparent. • Sensació de vertigen intens, inestabilitat, desequilibri o caigudes brusques inexplicades, si s'acompanyen de qualsevol dels símptomes descrits amb anterioritat.
Ictus, actuació: • L'ictus és una urgència mèdica que necessita un tractament immediat des de la aparició dels primers símptomes. • L'atenció urgent i especialitzada és eficaç. • “Temps és cervell”. • Formen part del procés: – Els metges d’atenció primària i els serveis d’urgències extrahospitalàries. – Serveis d’urgències hospitalàries. – Unitats d'ictus.
Codigo Ictus: • Sistema de selecció i trasllat urgent pacients. • Intenta que el temps que es perd en desplaçaments i exploracions sigui mínim. • Requereix estreta coordinació entre el CICU (112), centres d’atenció primària, hospitals comarcals i centres de referència d'ictus. • Objectius: – Disminuir el temps entre l'inici de l'ictus i l‘ accés a un diagnòstic i tractament especialitzats. – Incrementar el nombre de pacients amb infart cerebral tractats amb trombòlisi. – Incrementar el nombre de pacients que accedeixen a cures en una unitat d'ictus d’aguts.
Tractament Ictus: • Tractament general: – Assegurar la permeabilitat de la via aèria, mantenir una correcta oxigenació i evitar broncoaspiracions. – Control de les infeccions i de la hipertèrmia. – Monitorització cardíaca durant les primeres 24 hores de l'ictus. – Maneig correcte de la pressió arterial. – Mantenir nivells de glicèmia inferiors a 140 mg / dL. – Aconseguir un adequat balanç nutricional i hidroelectrolític. – Prevenció i tractament de la trombosi venosa profunda i embolisme pulmonar. – Tractament de l'edema cerebral i la hipertensió intracranial. – Tractament de les crisis comicials. • Tractament específic: – – – – Fibronolisi: > 3h millor resultats, acceptable fins 6h. Tractament antitrombòtic: antiagregants plaquetaris i anticoagulants. Neuroprotecció. Ttc intervencionista: • Descompressió qca hematomes cerebrals. • Intervenció malformacions vasculars cerebrals.
Ictus, la rehabilitació: • • • • Objectiu: prevenir complicacions, minimitzar el dèficit i aconseguir la màxima capacitat funcional possible en cada cas, per facilitar la autonomia personal i la reintegració familiar i sociolaboral. La rehabilitació ha de ser precoç per optimitzar l'assistència, així com coordinada i contínua al llarg de les diferents fases i àmbits d’atenció. Atenció multidisciplinar: Aquest equip el poden integrar rehabilitadors, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes, neuropsicòlegs, personal d'infermeria i treballadors socials. Fases RHB: – Fase d'hospitalització en fase aguda: • • – Àmbits de rehabilitació en fase subaguda: • • • • – S'inicia de manera precoç i idealment integrada en una assistència organitzada com a Unitat d'Ictus. Planificar la derivació més adequada per a cada pacient a l'alta hospitalària. Rehabilitació hospitalària. Per individus amb discapacitat moderada o greu en dos o més àrees funcionals , que requereixen cures d'infermeria , i que tenen unes condicions mèdiques i cognitives que els permeten participar en teràpies d'alta intensitat. Rehabilitació ambulatòria. Pacients sense dèficits cognitius importants amb discapacitats lleus/moderades en una o dues àrees funcionals , amb adequat suport sociofamiliar i possibilitat de desplaçament al servei de rehabilitació. Atenció domiciliària. Indicada en individus amb discapacitat moderada/Greu i suport sociofamiliar suficient per poder estar en casa , amb dificultats de desplaçament al servei de rehabilitació . Centre o Residència de llarga estada . Individus en situació de discapacitat en activitats bàsiques , incapaços de tolerar tractaments intensos i sense suport sociofamiliar suficient com per preveure el retorn al domicili a mitjà termini . Fase crònica davant seqüeles estabilitzades: • S'aborda mitjançant estructures sociosanitàries en l'àmbit comunitari que facilitin l'assistència i el manteniment adequat de les persones amb discapacitat residual després ictus i dels seus familiars i cuidadors .
Evolució després de l'ictus: dèficit i discapacitat • Als 6 mesos de l'ictus: – – – – El 26,1% han mort. 41,5% estan independents. 32,4% són dependents S’estima que entre els supervivents de l'ictus el 44% queden amb una dependència funcional. • Principals dèficits, discapacitats i complicacions: – Trastorns físics i sensitius: paràlisi, hipotonia muscular, espasticitat, problemes al muscle, rigidesa i escurçament, alteració de la sensibilitat, atàxia, trastorns de la deglució, incontinència i problemes visuals. – Trastorns cognitius i de la memòria: Disminució del nivell d'alerta, dificultat per mantenir l'atenció, problemes de memòria, fallades de la memòria remota, desorientació, agnòsia, problemes per reconèixer i manejar objectes i problemes per planificar accions. – Trastorns del llenguatge: afàsia, problemes de comprensió, problemes d'expressió i Disàrtria – Trastorns de l'estat d'ànim i conductuals: ansietat i frustració, depressió, labilitat emocional, desinhibició, inhibició i agressivitat
Tot clar ? Sentit comú i paciència !!!!! Nel·lo Monfort MFiC Consultori Auxiliar de Vallibona, Centre de Salut de Morella. nelmonfort@gmail.com http://medicinadesdelatrinxera.blogspot.com/ @nelmonfort Aquesta presentació està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons

More Related Content

Atenció al ictus. Curs cuidadors no professionals oct 2013

  • 1. Curs Cuidadors no Professionals de persones Dependents. Servei Municipal d'Atenció a la Dependència de Morella. Centre de Salut de Morella. Morella 4 de Novembre de 2013 Nel·lo Monfort. MFiC. Centre de Salut de Morella. nelmonfort@gmail.com @nelmonfort Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
  • 2. Ictus: • Malaltia aguda ocasionada per una alteració de la circulació de la sang al cervell: – Taponament d’una arteria. – Hemorràgia arterial. • Accidents cerebro-vasculars: – – – – – – – – 187 ACV/100.000 habitants/any. 84% isquèmics i el 16% hemorràgics > incidència en homes Incidència augmenta exponencialment amb l’edat. Primera causa mortalitat en ♀ i la 2ona global. Primera causa de discapacitat en adults. 2ona causa de Demència. Cost social i econòmica alt.
  • 3. Ictus: • Malaltia vascular: – es refereix a les malalties que afecten els vasos sanguinis (artèries i venes) i que poden afectar qualsevol part de l'organisme. • Tipus de Malaltia Vascular: – Quan la principal part afectada és el cor  malaltia isquèmica del cor (Aterosclerosi). – Si afecta el cervell  malaltia cerebrovascular (HTA).
  • 5. Factors de risc vascular: • Factors no modificables: – Edat: el risc augmenta amb l'edat. – Sexe: és més freqüent en homes que en dones. – Raça: els afroamericans tenen un risc més gran que els caucàsics. – Herència: el risc és major en les persones amb antecedents familiars. – Malaltia vascular prèvia: augmenta molt el risc de tornar a patir una malaltia vascular.
  • 6. Factors de risc vascular: • Factors contribuents: – El consum excessiu d'alcohol: • S'accentua el risc a causa d'un augment de la pressió arterial. • Més de 2 U.B.E. al dia en ♂ i més d‘1 U.B.E. ♀en dones es considera excessiu. – Tabaquisme: el risc augmenta tant en l'exposició activa (fumador) com passiva (fumador passiu). També augmenta el risc d'altres malalties greus com el càncer de pulmó. – L'ús de drogues il·lícites: l'ús de drogues intravenoses, cocaïna, amfetamines o marihuana augmenten el risc. – La inactivitat física: La pràctica de una activitat física regular disminueix la pressió arterial i el colesterol i, per tant,disminueix el risc. – L'obesitat: el risc augmenta.
  • 7. Factors de risc vascular: • Factors modificables o tractables: – La pressió arterial alta: és el factor més important i sovint passa desapercebuda. – La diabetis: la glucosa en sang és alta, cosa que afavoreix el dany dels vasos sanguinis de tot el cos, inclòs el cervell. – Nivells de colesterol: els nivells elevats de greixos en sang afavoreixen la seva acumulació a les artèries (ateromatosi) i el risc de malalties vasculars. Tenir un o més factors de risc no significa obligatòriament que es vagi a patir alguna d'aquestes malalties. També que NO tenir cap factor de risc NO significa que mai vagi a patir alguna d'aquestes malalties.
  • 8. Tipus d’Ictus: • Isquèmic, manca de reg de les artèries que nodreixen el cervell: - AIT: sense seqüeles. - Infart cerebral: amb seqüeles. • Hemorràgic, trencament d'alguna de les artèries del cervell: - Hemorràgia cerebral.
  • 9. Ictus, clínica: • Pèrdua de força a la cara, braç i/o cama d'un costat del cos, d'inici brusc. • Trastorns de la sensibilitat, sensació de "esponjament o formigueig" de la cara, braç i/o cama d'un costat del cos, d'inici brusc. • Pèrdua sobtada de visió, parcial o total, en un o ambdós ulls. • Alteració sobtada de la parla, dificultat per expressarse, llenguatge que ens costa articular i ser entès per qui ens escolta. • Mal de cap d'inici sobtat, d'intensitat inhabitual i sense causa aparent. • Sensació de vertigen intens, inestabilitat, desequilibri o caigudes brusques inexplicades, si s'acompanyen de qualsevol dels símptomes descrits amb anterioritat.
  • 10. Ictus, actuació: • L'ictus és una urgència mèdica que necessita un tractament immediat des de la aparició dels primers símptomes. • L'atenció urgent i especialitzada és eficaç. • “Temps és cervell”. • Formen part del procés: – Els metges d’atenció primària i els serveis d’urgències extrahospitalàries. – Serveis d’urgències hospitalàries. – Unitats d'ictus.
  • 11. Codigo Ictus: • Sistema de selecció i trasllat urgent pacients. • Intenta que el temps que es perd en desplaçaments i exploracions sigui mínim. • Requereix estreta coordinació entre el CICU (112), centres d’atenció primària, hospitals comarcals i centres de referència d'ictus. • Objectius: – Disminuir el temps entre l'inici de l'ictus i l‘ accés a un diagnòstic i tractament especialitzats. – Incrementar el nombre de pacients amb infart cerebral tractats amb trombòlisi. – Incrementar el nombre de pacients que accedeixen a cures en una unitat d'ictus d’aguts.
  • 12. Tractament Ictus: • Tractament general: – Assegurar la permeabilitat de la via aèria, mantenir una correcta oxigenació i evitar broncoaspiracions. – Control de les infeccions i de la hipertèrmia. – Monitorització cardíaca durant les primeres 24 hores de l'ictus. – Maneig correcte de la pressió arterial. – Mantenir nivells de glicèmia inferiors a 140 mg / dL. – Aconseguir un adequat balanç nutricional i hidroelectrolític. – Prevenció i tractament de la trombosi venosa profunda i embolisme pulmonar. – Tractament de l'edema cerebral i la hipertensió intracranial. – Tractament de les crisis comicials. • Tractament específic: – – – – Fibronolisi: > 3h millor resultats, acceptable fins 6h. Tractament antitrombòtic: antiagregants plaquetaris i anticoagulants. Neuroprotecció. Ttc intervencionista: • Descompressió qca hematomes cerebrals. • Intervenció malformacions vasculars cerebrals.
  • 13. Ictus, la rehabilitació: • • • • Objectiu: prevenir complicacions, minimitzar el dèficit i aconseguir la màxima capacitat funcional possible en cada cas, per facilitar la autonomia personal i la reintegració familiar i sociolaboral. La rehabilitació ha de ser precoç per optimitzar l'assistència, així com coordinada i contínua al llarg de les diferents fases i àmbits d’atenció. Atenció multidisciplinar: Aquest equip el poden integrar rehabilitadors, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes, neuropsicòlegs, personal d'infermeria i treballadors socials. Fases RHB: – Fase d'hospitalització en fase aguda: • • – Àmbits de rehabilitació en fase subaguda: • • • • – S'inicia de manera precoç i idealment integrada en una assistència organitzada com a Unitat d'Ictus. Planificar la derivació més adequada per a cada pacient a l'alta hospitalària. Rehabilitació hospitalària. Per individus amb discapacitat moderada o greu en dos o més àrees funcionals , que requereixen cures d'infermeria , i que tenen unes condicions mèdiques i cognitives que els permeten participar en teràpies d'alta intensitat. Rehabilitació ambulatòria. Pacients sense dèficits cognitius importants amb discapacitats lleus/moderades en una o dues àrees funcionals , amb adequat suport sociofamiliar i possibilitat de desplaçament al servei de rehabilitació. Atenció domiciliària. Indicada en individus amb discapacitat moderada/Greu i suport sociofamiliar suficient per poder estar en casa , amb dificultats de desplaçament al servei de rehabilitació . Centre o Residència de llarga estada . Individus en situació de discapacitat en activitats bàsiques , incapaços de tolerar tractaments intensos i sense suport sociofamiliar suficient com per preveure el retorn al domicili a mitjà termini . Fase crònica davant seqüeles estabilitzades: • S'aborda mitjançant estructures sociosanitàries en l'àmbit comunitari que facilitin l'assistència i el manteniment adequat de les persones amb discapacitat residual després ictus i dels seus familiars i cuidadors .
  • 14. Evolució després de l'ictus: dèficit i discapacitat • Als 6 mesos de l'ictus: – – – – El 26,1% han mort. 41,5% estan independents. 32,4% són dependents S’estima que entre els supervivents de l'ictus el 44% queden amb una dependència funcional. • Principals dèficits, discapacitats i complicacions: – Trastorns físics i sensitius: paràlisi, hipotonia muscular, espasticitat, problemes al muscle, rigidesa i escurçament, alteració de la sensibilitat, atàxia, trastorns de la deglució, incontinència i problemes visuals. – Trastorns cognitius i de la memòria: Disminució del nivell d'alerta, dificultat per mantenir l'atenció, problemes de memòria, fallades de la memòria remota, desorientació, agnòsia, problemes per reconèixer i manejar objectes i problemes per planificar accions. – Trastorns del llenguatge: afàsia, problemes de comprensió, problemes d'expressió i Disàrtria – Trastorns de l'estat d'ànim i conductuals: ansietat i frustració, depressió, labilitat emocional, desinhibició, inhibició i agressivitat
  • 15. Tot clar ? Sentit comú i paciència !!!!! Nel·lo Monfort MFiC Consultori Auxiliar de Vallibona, Centre de Salut de Morella. nelmonfort@gmail.com http://medicinadesdelatrinxera.blogspot.com/ @nelmonfort Aquesta presentació està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons