ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
Curs Cuidadors no Professionals
de persones Dependents.
Servei Municipal d'Atenció a la
Dependència de Morella.
Centre de Salut de Morella.
Morella 4 de Novembre de 2013

Nel·lo Monfort.
MFiC. Centre de Salut de Morella.
nelmonfort@gmail.com

@nelmonfort

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Ictus:
• Malaltia aguda ocasionada per una alteració de la
circulació de la sang al cervell:
– Taponament d’una arteria.
– Hemorràgia arterial.

• Accidents cerebro-vasculars:
–
–
–
–
–
–
–
–

187 ACV/100.000 habitants/any.
84% isquèmics i el 16% hemorràgics
> incidència en homes
Incidència augmenta exponencialment amb l’edat.
Primera causa mortalitat en ♀ i la 2ona global.
Primera causa de discapacitat en adults.
2ona causa de Demència.
Cost social i econòmica alt.
Ictus:
• Malaltia vascular:
– es refereix a les malalties que afecten els vasos
sanguinis (artèries i venes) i que poden afectar
qualsevol part de l'organisme.

• Tipus de Malaltia Vascular:
– Quan la principal part afectada és el cor 
malaltia isquèmica del cor (Aterosclerosi).
– Si afecta el cervell  malaltia cerebrovascular
(HTA).
Malaltia vascular:
Factors de risc vascular:
• Factors no modificables:
– Edat: el risc augmenta amb l'edat.
– Sexe: és més freqüent en homes que en dones.
– Raça: els afroamericans tenen un risc més gran
que els caucàsics.
– Herència: el risc és major en les persones amb
antecedents familiars.
– Malaltia vascular prèvia: augmenta molt el risc
de tornar a patir una malaltia vascular.
Factors de risc vascular:
• Factors contribuents:
– El consum excessiu d'alcohol:
• S'accentua el risc a causa d'un augment de la pressió arterial.
• Més de 2 U.B.E. al dia en ♂ i més d‘1 U.B.E. ♀en dones es
considera excessiu.

– Tabaquisme: el risc augmenta tant en l'exposició activa
(fumador) com passiva (fumador passiu). També augmenta
el risc d'altres malalties greus com el càncer de pulmó.
– L'ús de drogues il·lícites: l'ús de drogues intravenoses,
cocaïna, amfetamines o marihuana augmenten el risc.
– La inactivitat física: La pràctica de una activitat física
regular disminueix la pressió arterial i el colesterol i, per
tant,disminueix el risc.
– L'obesitat: el risc augmenta.
Factors de risc vascular:
• Factors modificables o tractables:
– La pressió arterial alta: és el factor més important i
sovint passa desapercebuda.
– La diabetis: la glucosa en sang és alta, cosa que
afavoreix el dany dels vasos sanguinis de tot el cos,
inclòs el cervell.
– Nivells de colesterol: els nivells elevats de greixos en
sang afavoreixen la seva acumulació a les artèries
(ateromatosi) i el risc de malalties vasculars.
Tenir un o més factors de risc no significa obligatòriament que es vagi a patir alguna
d'aquestes malalties. També que NO tenir cap factor de risc NO significa que mai vagi a
patir alguna d'aquestes malalties.
Tipus d’Ictus:
• Isquèmic, manca de reg de les artèries que
nodreixen el cervell:
- AIT: sense seqüeles.
- Infart cerebral: amb seqüeles.
• Hemorràgic, trencament d'alguna de les
artèries del cervell:
- Hemorràgia cerebral.
Ictus, clínica:
• Pèrdua de força a la cara, braç i/o cama d'un costat
del cos, d'inici brusc.
• Trastorns de la sensibilitat, sensació de "esponjament
o formigueig" de la cara, braç i/o cama d'un costat del
cos, d'inici brusc.
• Pèrdua sobtada de visió, parcial o total, en un o
ambdós ulls.
• Alteració sobtada de la parla, dificultat per expressarse, llenguatge que ens costa articular i ser entès per
qui ens escolta.
• Mal de cap d'inici sobtat, d'intensitat inhabitual i
sense causa aparent.
• Sensació de vertigen intens, inestabilitat, desequilibri
o caigudes brusques inexplicades, si s'acompanyen de
qualsevol dels símptomes descrits amb anterioritat.
Ictus, actuació:
• L'ictus és una urgència mèdica que necessita
un tractament immediat des de la aparició dels
primers símptomes.
• L'atenció urgent i especialitzada és eficaç.
• “Temps és cervell”.
• Formen part del procés:
– Els metges d’atenció primària i els serveis
d’urgències extrahospitalàries.
– Serveis d’urgències hospitalàries.
– Unitats d'ictus.
Codigo Ictus:
• Sistema de selecció i trasllat urgent pacients.
• Intenta que el temps que es perd en desplaçaments i
exploracions sigui mínim.
• Requereix estreta coordinació entre el CICU (112),
centres d’atenció primària, hospitals comarcals i
centres de referència d'ictus.
• Objectius:
– Disminuir el temps entre l'inici de l'ictus i l‘ accés a un
diagnòstic i tractament especialitzats.
– Incrementar el nombre de pacients amb infart cerebral
tractats amb trombòlisi.
– Incrementar el nombre de pacients que accedeixen a cures
en una unitat d'ictus d’aguts.
Tractament Ictus:
• Tractament general:
– Assegurar la permeabilitat de la via aèria, mantenir una correcta
oxigenació i evitar broncoaspiracions.
– Control de les infeccions i de la hipertèrmia.
– Monitorització cardíaca durant les primeres 24 hores de l'ictus.
– Maneig correcte de la pressió arterial.
– Mantenir nivells de glicèmia inferiors a 140 mg / dL.
– Aconseguir un adequat balanç nutricional i hidroelectrolític.
– Prevenció i tractament de la trombosi venosa profunda i embolisme
pulmonar.
– Tractament de l'edema cerebral i la hipertensió intracranial.
– Tractament de les crisis comicials.

• Tractament específic:
–
–
–
–

Fibronolisi: > 3h millor resultats, acceptable fins 6h.
Tractament antitrombòtic: antiagregants plaquetaris i anticoagulants.
Neuroprotecció.
Ttc intervencionista:
• Descompressió qca hematomes cerebrals.
• Intervenció malformacions vasculars cerebrals.
Ictus, la rehabilitació:
•
•
•
•

Objectiu: prevenir complicacions, minimitzar el dèficit i aconseguir la màxima capacitat
funcional possible en cada cas, per facilitar la autonomia personal i la reintegració familiar i
sociolaboral.
La rehabilitació ha de ser precoç per optimitzar l'assistència, així com coordinada i contínua
al llarg de les diferents fases i àmbits d’atenció.
Atenció multidisciplinar: Aquest equip el poden integrar rehabilitadors, fisioterapeutes,
terapeutes ocupacionals, logopedes, neuropsicòlegs, personal d'infermeria i treballadors
socials.
Fases RHB:
–

Fase d'hospitalització en fase aguda:
•
•

–

Àmbits de rehabilitació en fase subaguda:
•
•
•
•

–

S'inicia de manera precoç i idealment integrada en una assistència organitzada com a Unitat d'Ictus.
Planificar la derivació més adequada per a cada pacient a l'alta hospitalària.
Rehabilitació hospitalària. Per individus amb discapacitat moderada o greu en dos o més àrees funcionals ,
que requereixen cures d'infermeria , i que tenen unes condicions mèdiques i cognitives que els permeten
participar en teràpies d'alta intensitat.
Rehabilitació ambulatòria. Pacients sense dèficits cognitius importants amb discapacitats lleus/moderades
en una o dues àrees funcionals , amb adequat suport sociofamiliar i possibilitat de desplaçament al servei de
rehabilitació.
Atenció domiciliària. Indicada en individus amb discapacitat moderada/Greu i suport sociofamiliar suficient
per poder estar en casa , amb dificultats de desplaçament al servei de rehabilitació .
Centre o Residència de llarga estada . Individus en situació de discapacitat en activitats bàsiques , incapaços
de tolerar tractaments intensos i sense suport sociofamiliar suficient com per preveure el retorn al domicili a
mitjà termini .

Fase crònica davant seqüeles estabilitzades:
•

S'aborda mitjançant estructures sociosanitàries en l'àmbit comunitari que facilitin l'assistència i el
manteniment adequat de les persones amb discapacitat residual després ictus i dels seus familiars i
cuidadors .
Evolució després de l'ictus:
dèficit i discapacitat

• Als 6 mesos de l'ictus:
–
–
–
–

El 26,1% han mort.
41,5% estan independents.
32,4% són dependents
S’estima que entre els supervivents de l'ictus el 44% queden amb una
dependència funcional.

• Principals dèficits, discapacitats i complicacions:
– Trastorns físics i sensitius: paràlisi, hipotonia muscular, espasticitat, problemes
al muscle, rigidesa i escurçament, alteració de la sensibilitat, atàxia, trastorns de
la deglució, incontinència i problemes visuals.
– Trastorns cognitius i de la memòria: Disminució del nivell d'alerta, dificultat per
mantenir l'atenció, problemes de memòria, fallades de la memòria remota,
desorientació, agnòsia, problemes per reconèixer i manejar objectes i problemes
per planificar accions.
– Trastorns del llenguatge: afàsia, problemes de comprensió, problemes
d'expressió i Disàrtria
– Trastorns de l'estat d'ànim i conductuals: ansietat i frustració, depressió, labilitat
emocional, desinhibició, inhibició i agressivitat
Tot clar ?

Sentit comú i
paciència !!!!!
Nel·lo Monfort
MFiC
Consultori Auxiliar de Vallibona,
Centre de Salut de Morella.
nelmonfort@gmail.com http://medicinadesdelatrinxera.blogspot.com/ @nelmonfort

Aquesta presentació està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons

More Related Content

Atenció al ictus. Curs cuidadors no professionals oct 2013

  • 1. Curs Cuidadors no Professionals de persones Dependents. Servei Municipal d'Atenció a la Dependència de Morella. Centre de Salut de Morella. Morella 4 de Novembre de 2013 Nel·lo Monfort. MFiC. Centre de Salut de Morella. nelmonfort@gmail.com @nelmonfort Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
  • 2. Ictus: • Malaltia aguda ocasionada per una alteració de la circulació de la sang al cervell: – Taponament d’una arteria. – Hemorràgia arterial. • Accidents cerebro-vasculars: – – – – – – – – 187 ACV/100.000 habitants/any. 84% isquèmics i el 16% hemorràgics > incidència en homes Incidència augmenta exponencialment amb l’edat. Primera causa mortalitat en ♀ i la 2ona global. Primera causa de discapacitat en adults. 2ona causa de Demència. Cost social i econòmica alt.
  • 3. Ictus: • Malaltia vascular: – es refereix a les malalties que afecten els vasos sanguinis (artèries i venes) i que poden afectar qualsevol part de l'organisme. • Tipus de Malaltia Vascular: – Quan la principal part afectada és el cor  malaltia isquèmica del cor (Aterosclerosi). – Si afecta el cervell  malaltia cerebrovascular (HTA).
  • 5. Factors de risc vascular: • Factors no modificables: – Edat: el risc augmenta amb l'edat. – Sexe: és més freqüent en homes que en dones. – Raça: els afroamericans tenen un risc més gran que els caucàsics. – Herència: el risc és major en les persones amb antecedents familiars. – Malaltia vascular prèvia: augmenta molt el risc de tornar a patir una malaltia vascular.
  • 6. Factors de risc vascular: • Factors contribuents: – El consum excessiu d'alcohol: • S'accentua el risc a causa d'un augment de la pressió arterial. • Més de 2 U.B.E. al dia en ♂ i més d‘1 U.B.E. ♀en dones es considera excessiu. – Tabaquisme: el risc augmenta tant en l'exposició activa (fumador) com passiva (fumador passiu). També augmenta el risc d'altres malalties greus com el càncer de pulmó. – L'ús de drogues il·lícites: l'ús de drogues intravenoses, cocaïna, amfetamines o marihuana augmenten el risc. – La inactivitat física: La pràctica de una activitat física regular disminueix la pressió arterial i el colesterol i, per tant,disminueix el risc. – L'obesitat: el risc augmenta.
  • 7. Factors de risc vascular: • Factors modificables o tractables: – La pressió arterial alta: és el factor més important i sovint passa desapercebuda. – La diabetis: la glucosa en sang és alta, cosa que afavoreix el dany dels vasos sanguinis de tot el cos, inclòs el cervell. – Nivells de colesterol: els nivells elevats de greixos en sang afavoreixen la seva acumulació a les artèries (ateromatosi) i el risc de malalties vasculars. Tenir un o més factors de risc no significa obligatòriament que es vagi a patir alguna d'aquestes malalties. També que NO tenir cap factor de risc NO significa que mai vagi a patir alguna d'aquestes malalties.
  • 8. Tipus d’Ictus: • Isquèmic, manca de reg de les artèries que nodreixen el cervell: - AIT: sense seqüeles. - Infart cerebral: amb seqüeles. • Hemorràgic, trencament d'alguna de les artèries del cervell: - Hemorràgia cerebral.
  • 9. Ictus, clínica: • Pèrdua de força a la cara, braç i/o cama d'un costat del cos, d'inici brusc. • Trastorns de la sensibilitat, sensació de "esponjament o formigueig" de la cara, braç i/o cama d'un costat del cos, d'inici brusc. • Pèrdua sobtada de visió, parcial o total, en un o ambdós ulls. • Alteració sobtada de la parla, dificultat per expressarse, llenguatge que ens costa articular i ser entès per qui ens escolta. • Mal de cap d'inici sobtat, d'intensitat inhabitual i sense causa aparent. • Sensació de vertigen intens, inestabilitat, desequilibri o caigudes brusques inexplicades, si s'acompanyen de qualsevol dels símptomes descrits amb anterioritat.
  • 10. Ictus, actuació: • L'ictus és una urgència mèdica que necessita un tractament immediat des de la aparició dels primers símptomes. • L'atenció urgent i especialitzada és eficaç. • “Temps és cervell”. • Formen part del procés: – Els metges d’atenció primària i els serveis d’urgències extrahospitalàries. – Serveis d’urgències hospitalàries. – Unitats d'ictus.
  • 11. Codigo Ictus: • Sistema de selecció i trasllat urgent pacients. • Intenta que el temps que es perd en desplaçaments i exploracions sigui mínim. • Requereix estreta coordinació entre el CICU (112), centres d’atenció primària, hospitals comarcals i centres de referència d'ictus. • Objectius: – Disminuir el temps entre l'inici de l'ictus i l‘ accés a un diagnòstic i tractament especialitzats. – Incrementar el nombre de pacients amb infart cerebral tractats amb trombòlisi. – Incrementar el nombre de pacients que accedeixen a cures en una unitat d'ictus d’aguts.
  • 12. Tractament Ictus: • Tractament general: – Assegurar la permeabilitat de la via aèria, mantenir una correcta oxigenació i evitar broncoaspiracions. – Control de les infeccions i de la hipertèrmia. – Monitorització cardíaca durant les primeres 24 hores de l'ictus. – Maneig correcte de la pressió arterial. – Mantenir nivells de glicèmia inferiors a 140 mg / dL. – Aconseguir un adequat balanç nutricional i hidroelectrolític. – Prevenció i tractament de la trombosi venosa profunda i embolisme pulmonar. – Tractament de l'edema cerebral i la hipertensió intracranial. – Tractament de les crisis comicials. • Tractament específic: – – – – Fibronolisi: > 3h millor resultats, acceptable fins 6h. Tractament antitrombòtic: antiagregants plaquetaris i anticoagulants. Neuroprotecció. Ttc intervencionista: • Descompressió qca hematomes cerebrals. • Intervenció malformacions vasculars cerebrals.
  • 13. Ictus, la rehabilitació: • • • • Objectiu: prevenir complicacions, minimitzar el dèficit i aconseguir la màxima capacitat funcional possible en cada cas, per facilitar la autonomia personal i la reintegració familiar i sociolaboral. La rehabilitació ha de ser precoç per optimitzar l'assistència, així com coordinada i contínua al llarg de les diferents fases i àmbits d’atenció. Atenció multidisciplinar: Aquest equip el poden integrar rehabilitadors, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes, neuropsicòlegs, personal d'infermeria i treballadors socials. Fases RHB: – Fase d'hospitalització en fase aguda: • • – Àmbits de rehabilitació en fase subaguda: • • • • – S'inicia de manera precoç i idealment integrada en una assistència organitzada com a Unitat d'Ictus. Planificar la derivació més adequada per a cada pacient a l'alta hospitalària. Rehabilitació hospitalària. Per individus amb discapacitat moderada o greu en dos o més àrees funcionals , que requereixen cures d'infermeria , i que tenen unes condicions mèdiques i cognitives que els permeten participar en teràpies d'alta intensitat. Rehabilitació ambulatòria. Pacients sense dèficits cognitius importants amb discapacitats lleus/moderades en una o dues àrees funcionals , amb adequat suport sociofamiliar i possibilitat de desplaçament al servei de rehabilitació. Atenció domiciliària. Indicada en individus amb discapacitat moderada/Greu i suport sociofamiliar suficient per poder estar en casa , amb dificultats de desplaçament al servei de rehabilitació . Centre o Residència de llarga estada . Individus en situació de discapacitat en activitats bàsiques , incapaços de tolerar tractaments intensos i sense suport sociofamiliar suficient com per preveure el retorn al domicili a mitjà termini . Fase crònica davant seqüeles estabilitzades: • S'aborda mitjançant estructures sociosanitàries en l'àmbit comunitari que facilitin l'assistència i el manteniment adequat de les persones amb discapacitat residual després ictus i dels seus familiars i cuidadors .
  • 14. Evolució després de l'ictus: dèficit i discapacitat • Als 6 mesos de l'ictus: – – – – El 26,1% han mort. 41,5% estan independents. 32,4% són dependents S’estima que entre els supervivents de l'ictus el 44% queden amb una dependència funcional. • Principals dèficits, discapacitats i complicacions: – Trastorns físics i sensitius: paràlisi, hipotonia muscular, espasticitat, problemes al muscle, rigidesa i escurçament, alteració de la sensibilitat, atàxia, trastorns de la deglució, incontinència i problemes visuals. – Trastorns cognitius i de la memòria: Disminució del nivell d'alerta, dificultat per mantenir l'atenció, problemes de memòria, fallades de la memòria remota, desorientació, agnòsia, problemes per reconèixer i manejar objectes i problemes per planificar accions. – Trastorns del llenguatge: afàsia, problemes de comprensió, problemes d'expressió i Disàrtria – Trastorns de l'estat d'ànim i conductuals: ansietat i frustració, depressió, labilitat emocional, desinhibició, inhibició i agressivitat
  • 15. Tot clar ? Sentit comú i paciència !!!!! Nel·lo Monfort MFiC Consultori Auxiliar de Vallibona, Centre de Salut de Morella. nelmonfort@gmail.com http://medicinadesdelatrinxera.blogspot.com/ @nelmonfort Aquesta presentació està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons