OBJECTIUS GENERALS
- Reduir el consum de drogues legals i illegals entre els adolescents.
- Retardar l'edat d'inici o presa de contacte amb aquestes substncies.
OBJECTIUS ESPECFICS
- Millorar i augmentar el nivell d'informaci坦 dels adolescents sobre els riscos i conseq端竪ncies del consum de drogues.
- Prendre consci竪ncia que el consum de drogues (alcohol, cnnabis ....) Tant espordic, com habitual pot portar al fracs en diferents rees de la vida.
- Aprendre de l'experi竪ncia vital, d'una persona que ha viscut les conseq端竪ncies del consum.
- Augmentar la percepci坦 dels riscos associats al consum de drogues legals i illegals.
- Identificar diferents formes de pressi坦 social que condueixen al consum de drogues legals i illegals.
- Ser cr鱈tics davant la publicitat.
- Recon竪ixer i analitzar diferents pensaments i emocions.
Una mirada femenina del consum de cocaina. Text resum de la pon竪ncia 束Una mirada femenina de la coca誰na損. Curs: 束Abordatge preventiu del consum de coca誰na 損. Organitzat pel Institut dEstudis de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 13 dabril de 2011.
Sense passar-se de la ratlla. La gesti坦 del risc en el consum de drogues psicoactives il揃legals
Autor: David Pere Mart鱈nez Or坦
e-mail: david@dpmo.cat
mbit de presentaci坦: Risc, salut i joves.
Paraules clau: joves, normalitzaci坦, risc, drogues il揃legals.
Resum-Abstract
La comunicaci坦 辿s un cap鱈tol de la tesi inscrita en el departament de psicologia social de la UAB, titulada Sense passar-se de la ratlla. La normalitzaci坦 del consum de drogues il揃legals .
El risc 辿s una caracter鱈stica intr鱈nseca del consum de drogues, tant legals com il揃legals. En el present treball exposarem la gesti坦 del risc per part dels consumidors de drogues il揃legals, especialment entre les m辿s difoses i normalitzades, com s坦n el cannabis, la coca誰na, la MDMA i el speed. Aquestos joves consumidors conviuen amb els risc, lassumeixen i 辿s un dels diferents atractius. (Mart鱈nez Or坦, 2007).
Els joves durant el proc辿s de socialitzaci坦, han rebut un discurs abstencionista centrat en les conseq端竪ncies funestes. Conseq端竪ncies que en el moment de iniciar-se no coincideixen amb els discursos rebuts dels iguals consumidors ni de les pr嘆pies experi竪ncies, aix嘆 suposa una resignificaci坦 del risc atribu誰t a les drogues.
Tal com es va obtenint experi竪ncies, els joves van adquirint un coneixement que modula la percepci坦 del risc i les pautes de consum. Les experi竪ncies negatives s坦n importants a lhora de significar el risc.
Presentarem els mecanismes de regulaci坦 del consum de drogues (Grund,1994) utilitzats per a preservar la salut. A m辿s, esbossarem com la normalitzaci坦 del consum de drogues en certs grups i contexts influeix en la manera de significar i construir el risc.
Avui la Subdirecci坦 General de Drogodepend竪ncies de la Generalitat ha organitzat una jornada al voltant dels programes edcuatius alternatius a les sancions administratives per consum de drogues adre巽ats a adolescents (menors d'edat).
Deixem la presentaci坦 de la sessi坦 que hem fet que tenia com a finalitat plantejar una revisi坦 del treball preventiu, educatiu i d'acompanyament que es fa amb les noies i nois sancionats.
El risc 辿s una caracter鱈stica intr鱈nseca del consum de drogues, tant legals com il揃legals. En el present treball exposarem la gesti坦 del risc per part dels consumidors de drogues il揃legals, especialment entre les m辿s difoses i normalitzades, com s坦n el cannabis, la coca誰na, la MDMA i el speed. Aquestos joves consumidors conviuen amb els risc, lassumeixen i 辿s un dels diferents atractius. (Mart鱈nez Or坦, 2007).
OBJECTIUS GENERALS
- Reduir el consum de drogues legals i illegals entre els adolescents.
- Retardar l'edat d'inici o presa de contacte amb aquestes substncies.
OBJECTIUS ESPECFICS
- Millorar i augmentar el nivell d'informaci坦 dels adolescents sobre els riscos i conseq端竪ncies del consum de drogues.
- Prendre consci竪ncia que el consum de drogues (alcohol, cnnabis ....) Tant espordic, com habitual pot portar al fracs en diferents rees de la vida.
- Aprendre de l'experi竪ncia vital, d'una persona que ha viscut les conseq端竪ncies del consum.
- Augmentar la percepci坦 dels riscos associats al consum de drogues legals i illegals.
- Identificar diferents formes de pressi坦 social que condueixen al consum de drogues legals i illegals.
- Ser cr鱈tics davant la publicitat.
- Recon竪ixer i analitzar diferents pensaments i emocions.
Una mirada femenina del consum de cocaina. Text resum de la pon竪ncia 束Una mirada femenina de la coca誰na損. Curs: 束Abordatge preventiu del consum de coca誰na 損. Organitzat pel Institut dEstudis de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 13 dabril de 2011.
Sense passar-se de la ratlla. La gesti坦 del risc en el consum de drogues psicoactives il揃legals
Autor: David Pere Mart鱈nez Or坦
e-mail: david@dpmo.cat
mbit de presentaci坦: Risc, salut i joves.
Paraules clau: joves, normalitzaci坦, risc, drogues il揃legals.
Resum-Abstract
La comunicaci坦 辿s un cap鱈tol de la tesi inscrita en el departament de psicologia social de la UAB, titulada Sense passar-se de la ratlla. La normalitzaci坦 del consum de drogues il揃legals .
El risc 辿s una caracter鱈stica intr鱈nseca del consum de drogues, tant legals com il揃legals. En el present treball exposarem la gesti坦 del risc per part dels consumidors de drogues il揃legals, especialment entre les m辿s difoses i normalitzades, com s坦n el cannabis, la coca誰na, la MDMA i el speed. Aquestos joves consumidors conviuen amb els risc, lassumeixen i 辿s un dels diferents atractius. (Mart鱈nez Or坦, 2007).
Els joves durant el proc辿s de socialitzaci坦, han rebut un discurs abstencionista centrat en les conseq端竪ncies funestes. Conseq端竪ncies que en el moment de iniciar-se no coincideixen amb els discursos rebuts dels iguals consumidors ni de les pr嘆pies experi竪ncies, aix嘆 suposa una resignificaci坦 del risc atribu誰t a les drogues.
Tal com es va obtenint experi竪ncies, els joves van adquirint un coneixement que modula la percepci坦 del risc i les pautes de consum. Les experi竪ncies negatives s坦n importants a lhora de significar el risc.
Presentarem els mecanismes de regulaci坦 del consum de drogues (Grund,1994) utilitzats per a preservar la salut. A m辿s, esbossarem com la normalitzaci坦 del consum de drogues en certs grups i contexts influeix en la manera de significar i construir el risc.
Avui la Subdirecci坦 General de Drogodepend竪ncies de la Generalitat ha organitzat una jornada al voltant dels programes edcuatius alternatius a les sancions administratives per consum de drogues adre巽ats a adolescents (menors d'edat).
Deixem la presentaci坦 de la sessi坦 que hem fet que tenia com a finalitat plantejar una revisi坦 del treball preventiu, educatiu i d'acompanyament que es fa amb les noies i nois sancionats.
El risc 辿s una caracter鱈stica intr鱈nseca del consum de drogues, tant legals com il揃legals. En el present treball exposarem la gesti坦 del risc per part dels consumidors de drogues il揃legals, especialment entre les m辿s difoses i normalitzades, com s坦n el cannabis, la coca誰na, la MDMA i el speed. Aquestos joves consumidors conviuen amb els risc, lassumeixen i 辿s un dels diferents atractius. (Mart鱈nez Or坦, 2007).
Comunicaci坦 feta al 2n memorial Eduardo Z叩rate a Matar坦: 'Conductes addictives i adolescents'
Programa: http://www.csdm.cat/servlet/FileDispatcher?id=1368183222225
7 de juny de 2013
1era Jornada d'Atenci坦 integrada Social i Sanitria centrada en la Persona Va...nelmonfort
油
El proper dia 3 de MAIG a l'AULA MAGNA de la Facultat Medicina de la Universitat de Val竪ncia, organitzat pel departament de Salut Val竪ncia-Cl鱈nic-Malva-rosa i la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitria es celebrar la "I JORNADA D'ATENCI INTEGRADA SOCIAL I SANITRIA CENTRADA EN LA PERSONA".
Taller drogues ies sant mateu 19 4-13 vppnelmonfort
油
Taller realitzat a IES Sant Mateu amb alumnes d'un programa de qualificaci坦 professional que cursen FP bsica de la branca administrativa.
Programa formativo medicina_rural_medicos_jovenes_europeos_bilbao.def.ppsnelmonfort
油
Desarrollando un programa especifico formativo en medicina rural para j坦venes m辿dicos de familia europeos.
Autores: J. Banqu辿 Vidiella. ICS CAP Baix Ebre.Tortosa. GdT semFYC y Camfic Medicina Rural. Euripa
Raquel Gomez Bravo. Hospital Universitario La Paz. Madrid. SoMaMFyC. Vasco da Gama Movement
1) Young family doctors practicing in rural areas need competences in abilities and skills for solving problems, working in rural settings, and being both a general practitioner and rural physician.
2) Key competences include flexibility, commitment to the community, leadership, collaboration, and having a holistic and comprehensive approach to patient care.
3) Rural training concepts should emphasize getting experience working as a general practitioner within a community and learning the holistic bio-psycho-social model of family medicine.
Este documento discute la implementaci坦n de una rotaci坦n rural obligatoria de 3 meses para estudiantes de medicina de familia en Espa単a. Sugiere que la rotaci坦n rural brindar鱈a a los estudiantes una visi坦n positiva de la medicina rural y conocimiento sobre el trabajo del m辿dico rural. Propone que la rotaci坦n deber鱈a durar al menos 4 semanas y que los estudiantes participar鱈an en diversas actividades cl鱈nicas y comunitarias. Finalmente, reconoce algunos desaf鱈os iniciales pero concluye que los beneficios de la rotaci坦n superan a las dific
A garcia lopez med fam andal vol 11 n尊2 julio 2010nelmonfort
油
Este documento presenta el caso de un paciente de 41 a単os con diabetes, hipertensi坦n y hipercolesterolemia que acude a consulta por un dolor intenso e hinchaz坦n en el primer dedo del pie izquierdo de 7 meses de evoluci坦n. La exploraci坦n revela una importante tumefacci坦n y dolor en la articulaci坦n del dedo afectado. Las pruebas complementarias muestran osteopenia yuxtaarticular, HLA-B27 positivo y sacroileitis grado II. El diagn坦stico diferencial incluye espondilitis anquilosante
Este documento describe el caso de un paciente de 64 a単os con cirrosis hep叩tica y ascitis recurrente. El paciente fue derivado al hospital debido a dolor en la ingle y el escroto, as鱈 como malestar general. Las posibilidades diagn坦sticas incluyen hernia inguinal estrangulada, orquiepididimitis aguda, peritonitis bacteriana espont叩nea o ascitis a tensi坦n. El paciente hab鱈a estado recibiendo paracentesis peri坦dicas para aliviar la ascitis.
Taller d drogues escola de pares i mares ies els ports 2 4-2014
1. I.E.S. Els Ports.
Morella.
Nel揃lo Monfort.
MFiC. Centre de Salut de Morella.
nelmonfort@gmail.com @nelmonfort http://medicinadesdelatrinxera.blogspot.com
Aquesta obra est subjecta a una llic竪ncia de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Parlem de ... DROGUES
Escola de Fam鱈lies:
2Abril
Dimecres
2. Introducci坦:
L炭s de drogues no 辿s cap novetat.
s Ab炭s Depend竪ncia.
El problema
per a la
SOCIETAT
no s坦n les
drogues, 辿s la
manera
dutilitzar-les.
3. Introducci坦:
La societat accepta l炭s, tolera lab炭s i rebutja la
depend竪ncia.
Consumir drogues no sempre provoca
problemes.
Existeixen riscos m辿s importants que l'addicci坦.
Diferents possibilitats dabordatge alternatives a
abstin竪ncia.
4. DROGA
Terme polis竪mic:
Qualsevol principi actiu qu竪 pot servir per a
fins terap竪utics o dexperimentaci坦
Tota substncia que introdu誰da a lorganisme
pot modificar una o m辿s funcions (OMS)
Droga dab炭s:
Substncia Psicoactiva, legal o il揃legal.
Substncies amb capacitat de canviar la
Consci竪ncia, lHumor i el Pensament.
5. CONCEPTES: SUBSTNCIA, SET i
SETTING (Norman E. Zinberg, M.D. 1984 )
TIPUS DE SUBSTNCIES.
SET: Factors propis de lindividu
(personalitat, educaci坦, experi竪ncies passades,
expectatives i motivacions).
SETTING: Context, tant f鱈sic ( espai concret)
com social ( representaci坦 i consideraci坦 de
cada droga a la societat) i emocional (estat
dnim).
6. Raons del consum adolescent de drogues:
Plaer, diversi坦 i felicitat.
Experimentaci坦 amb el l鱈mit i el risc.
Necessitat oposici坦 i trencament amb els
adults.
Societat occidental centrada consum.
Necessitat dacceptaci坦 o exclusi坦.
Inadaptaci坦 frustraci坦 evasi坦.
7. Patrons de consum:
Existeixen diferents patrons de consum, alguns
susceptibles de generar problemes i altres no:
Consum ocasional.
Consum repetit associat a activitats concretes.
Consum perjudicial.
Consum dependent.
Intoxicaci坦.
8. Informe de la encuesta estatal sobre uso de
drogas en estudiantes de ense単anzas
secundarias 2012-2013 :
Plan nacional sobre drogas, Ministerio
Sanidad y Consumo.
27.503 estudiants densenyament secundari
de 14 a 18 anys.
Informes bianuals des de lany 1994.
http://www.pnsd.msc.es/Categoria2/observa/pdf/PresentESTUDES2012_2013.pdf
16. Caracter鱈stiques consum adolescent
dalcohol:
Motius de consum:
Facilitaci坦 de la socialitzaci坦:
La diversi坦, estar amb els amics, no quedar-se a casa, fer
coses que duna altra manera no faria,
Pressi坦 del grup.
Efectes buscats:
Canvi en la relaci坦 amb els iguals:
Estar m辿s parlador, m辿s euf嘆ric.
Sentir-se millor, major confian巽a en un mateixa i
assumir m辿s riscos.
Millora afectivitat interpersonal.
Passar-sho b辿, aguantar de festa.
17. Caracter鱈stiques del consum adolescent
dalcohol:
Consum centrat en caps de setmana, el 71.4%.
Consum bars, espais oberts i discoteques.
Les begudes m辿s consumides combinats.
Compra supermercats (61,8%) i bars/discoteques
(57,7%).
El 21.3% reconeixen, en el darrer any haver segut
viatgers dun vehicle conduit sota els efectes de
lOH, el 31.9% dels de 18a (Estudes 2010).
El 7.3% declaren conductors dun vehicle sota els
efectes de lOH en el darrer any, el 12.8% dels de
18a (Estudes 2010).
18. Perills consum inadequat dalcohol:
Ressaca.
Accidents: trnsit, baralles,
agressions ...
Problemes legals: multes,
judicis,...
Relacions sexuals de risc.
s daltres drogues.
Problemes de salut: hepatitis,
gastritis,...
Baix rendiment
escolar/familiar/social
Possibilitat desenvolupar
depend竪ncia.
19. Actuaci坦 davant borratxera:
Assegurar integritat
f鱈sica.
Deixar de beure.
No conduir vehicles.
No abandonar al
company/a.
Sol揃licitar atenci坦
sanitria o
acompanyar a casa.
20. Caracter鱈stiques del consum
adolescent de Tabac:
2ona Droga m辿s estesa entre els estudiants
14-18 a.
Prevalen巽a consum major en xiques i
augmenta amb edat enquestats.
El 39,8% ha fumat algun cop en la vida i el
26,2% ho ha consumit en els darrers 30 dies.
22. Beneficis adolescent deixar de fumar:
Benefici econ嘆mic.
Milloria olfacte i gust.
Milloria capacitat i rendiment durant exercici
f鱈sic.
Desapareix olor a fum de la roba, de la casa i el
mal al竪.
Millora estat de la pell del cos i de la cara,
desapareixen taques de les dents i dels dits.
23. Caracter鱈stiques del consum adolescent
de cnnabis:
3era droga m辿s consumida, 1era il揃legal.
El 33.6 % ha consumit algun cop en la vida i el
16.1% ho ha fet en els darrers 30 dies.
M辿s est竪s entre els xics, per嘆 en menor grau
que en altres drogues il揃legals.
2.7% consumeixen diriament (3.8 % i
1.5%).
25. Caracter鱈stiques del consum adolescent
de sedants:
Es refereix a BZD, hipn嘆tics,barbit炭rics o altres
tranquil揃litzants.
Consum Estudes 2012:
18.5 % alguna vegada, 11.6 % en el darrer any i 6.6 %
en el darrer mes.
Sense recepta Estudes 2010:
Prevalences amb continu creixement des de 1994.
10.4% alguna vegada, 5.6% en el darrer any i 3.0% en
el darrer mes.
Origen Farmaciola familiar.
M辿s freq端ent en xiques.
27. Roman巽os, boires i boirines:
Teoria escalada.
Abordatge period鱈stic i altres llegendes
urbanes:
Drogues can鱈bals ..... Spice Drugs.
s estramoni en festes Rave
Tampons impregnats alcohol.
Alcohol vaporitzat.
28. Adolescent consumidor...proposta actuaci坦:
Analitzar consums i les seues conseq端竪ncies.
Els usos de drogues poden tenir diferents graus de gravetat i
problemes.
No relacionar consum i depend竪ncia.
No posar etiquetes ni diagn嘆stics.
Centrar-se en el consum i les seues conseq端竪ncies no en la
substncia consumida.
Pactar i no imposar.
Marcar l鱈mits i responsabilitats (deixar que sequivoquen i
aprenguen dels errors i males experi竪ncies).
Ni sobreprotecci坦 ni permisivitat mxima.
29. Adolescent consumidor...proposta actuaci坦:
Debatre i argumentar:
Triar el moment adequat (sempre en fred).
No interrogar, ni envair la seua intimitat.
Explicar el perqu竪 de la nostra preocupaci坦.
Predicar amb exemple i assumir les nostres
incoher竪ncies.
Confian巽a i paci竪ncia.
Esperar la seua maduraci坦.......arribar.
Demanar ajuda professional si calguera.
30. Aquesta presentaci坦 est subjecta a una llic竪ncia de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Recordeu:
Nel揃lo Monfort
MFiC
Consultori Auxiliar de Vallibona
Tf: 964336265
nelmonfort@gmail.com medicinadesdelatrinxera.blogspot.com @nelmonfort
Algunes de les imatges utilitzades en aquesta presentaci坦, han estat obtingudes de diferents recursos online, desconeixent lautoria de les mateixes. Si els autors desitgen el seu
reconeiximent o eliminaci坦 no tenen m辿s que indicar-ho.
El consum adolescent de drogues comporta un
risc.
Consumir drogues no sempre provoca problemes.
Existeixen riscos m辿s importants que l'addicci坦.
Valorar els consums i les seues conseq端竪ncies.