�ݺ�ߣ

Quan una porta es tanca: Auca del pas de primària a secundària

De P3 a 6è hem crescut
amb molts professors i companys
quasi arribem a l’institut
tindrem bons records durant anys.

Si la gent no va amb tu,
no passa res,
la gent no es imprescindible
per seguir el teu camí.

L’Aaron estava preocupat
perquè els seus amics han marxat.
Ells anaven a un altre institut
però ell estava ben fotut.

Els somriures
et faran oblidar
tots els moments dolents
que vas passar.

Quan una porta
es tanca,
una altra
es pot obrir.

Molts amics haurem de deixar
i també molts en trobarem
perquè a l’ESO he de marxar.
Fins l’any que ve no hi anirem.

Noves amistats trobarem
en un institut diferent,
nens molt mal educats veurem
i amics que són molt bona gent

Quan et sents sol i trist,
has de saber
que sempre hi haurà
algú al teu costat.

A primer d’ESO jo aniré,
nous amics i nous professors
i molts, molts deures jo tindré
i per a mi seran tresors.

A l’institut amics tindràs,
i ells a tu et voldran conèixer,
i moltes coses els diràs,
perquè sempre amb ells voldràs créixer.

A l’ESO tots volem anar-hi,
sí, amb ganes i il·lusió,
per allà uns nens trobar
i estimar-los amb passió.

Quan l´escola s’acabarà,
un nou curs començarà.
Per la porta l´Aaron entrà
i de cop tot va canviar.

Quan estàs sol i trist,
potser no pots dormir,
per si sol haguesis d’anar.
Però tot, tot s’arreglarà.

Després, anys aniran passant,
grans ens anirem fent,
estudiant i estudiant,
haurem crescut tots de valent.

Quan una porta es tanca: Auca del pas de primària a secundària