DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Anlisi de l'obra " El Pensador" de l'escultor franc竪s Auguste Rodin seguint lesquema proposat per lanlisi de una obra escult嘆rica PAU 2020.
La presentaci坦 inclou "links" actualitzats amb pgines web, altres presentacions i v鱈deos que permeten ampliar la informaci坦 sobre l'obra.
Nota: Es recomanable descarregar la presentaci坦 per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliaci坦.
To access and download the new updated version, copy and paste the following link into your browser: https://hdartantonio.blogspot.com/2013/03/el-pensador.htm
El Palacio de Versalles fue ordenado construir por Luis XIV como residencia de la familia real francesa. Originalmente era una casa de campo pero Luis XIV invirti坦 grandes cantidades de dinero para expandirlo y convertirlo en uno de los complejos palaciegos m叩s impresionantes de Europa. El palacio y sus jardines albergan obras de arte y esculturas a lo largo de 700 habitaciones y 2.5 km de pasillos.
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Anlisi de l'obra " El Pensador" de l'escultor franc竪s Auguste Rodin seguint lesquema proposat per lanlisi de una obra escult嘆rica PAU 2020.
La presentaci坦 inclou "links" actualitzats amb pgines web, altres presentacions i v鱈deos que permeten ampliar la informaci坦 sobre l'obra.
Nota: Es recomanable descarregar la presentaci坦 per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliaci坦.
To access and download the new updated version, copy and paste the following link into your browser: https://hdartantonio.blogspot.com/2013/03/el-pensador.htm
El Palacio de Versalles fue ordenado construir por Luis XIV como residencia de la familia real francesa. Originalmente era una casa de campo pero Luis XIV invirti坦 grandes cantidades de dinero para expandirlo y convertirlo en uno de los complejos palaciegos m叩s impresionantes de Europa. El palacio y sus jardines albergan obras de arte y esculturas a lo largo de 700 habitaciones y 2.5 km de pasillos.
El documento habla sobre varias obras de arte creadas por Artemisia Gentileschi y su padre Orazio Gentileschi. Describe pinturas como "Judit y Holofernes" de Artemisia, "El ba単o de Betsab辿" y "El nacimiento de San Juan Bautista", as鱈 como "La Anunciaci坦n" de Orazio. Tambi辿n menciona exposiciones de sus obras en museos como el Museo Nazionale di Capodimonte en N叩poles, el Palazzo Farnese en Roma y la Galleria degli Uffiz
<iframe src="/slideshow/embed_code/31208581" height="355" width="425"> </iframe> <div> <strong> <a>Fitxa 33 santa maria del mar</a> </strong> from <strong><a>Julia Valera</a></strong> </div>
2. 1. CONTEXT HISTRIC I
CULTURAL
Constru誰t entre els anys 1612 i 1708, forma part del Barroc.
Aquest moviment cultural es va iniciar a Itlia als comen巽aments segle
XVII i es va estendre per Europa fins a mitjans del segle
XVIII, desenvolupant diferents estils a cada pa鱈s.
s un per鱈ode de consolidaci坦 de les monarquies absolutes i duna
gran influ竪ncia del papat de Roma sobre els pa誰sos cat嘆lics.
LImperi espanyol inicia la seva decad竪ncia, tant pol鱈tica com
econ嘆mica, que permet que Fran巽a assoleixi lhegemonia mundial.
Des de Roma es consolida la Contrareforma, iniciada amb la
convocat嘆ria del Concili de Trento (1545-1563), que determinar els
models art鱈stics.
Les difer竪ncies religioses iniciades al segle XVI provocaran la Guerra
dels Trenta Anys, que involucrar la majoria de pot竪ncies europees.
Als pa誰sos protestants es va desenvolupar un art m辿s burg竪s.
A nivell filos嘆fic se senten les bases del racionalisme. A nivell
cient鱈fic, destaca Newton amb la formulaci坦 de la Llei de la gravitaci坦.
3. BIOGRAFIA DELS AUTORS
Louis Le Vau: neix a Par鱈s lany
1612. Abans daixecar ledifici
central del palau ja havia projectat
nombroses cases privades i grans
mansions.
Jules Hardouin Mansart: neix a
Par鱈s lany 1646. Es va incorporar
al projecte posteriorment i va ser
lart鱈fex de la famosa Galeria dels
Miralls, de les ales nord i sud i de
la capella reial. Va establir
lanomenat ordre franc竪s.
Andr辿 Le N担tre: neix a Par鱈s lany
1613. Es va incorporar un any m辿s
tard que Le Vau, i se li va
encarregar el disseny dels
espectaculars jardins del palau.
4. 2. ESTIL I CARACTERSTIQUES
Aquesta obra, encara que pertany a lestil barroc, 辿s un Barroc
franc竪s, que es diferencia lleugerament del Barroc itali.
Intent de suggerir linfinit. En el cas del Palau de Versalles
trobem un bon exemple en la Galeria dels Miralls.
Importncia dels efectes lum鱈nics.
s considerat un Barroc classicista, m辿s auster, que recorda
molt m辿s al Renaixement.
Tend竪ncia a barrejar les diferents disciplines art鱈stiques.
Els edificis s坦n una eina per demostrar el poder absolut de la
monarquia.
5. 3. ANLISI FORMAL I
ESTILSTIC
El Palau de Versalles presenta
una fa巽ana, dextrem a
extrem, de m辿s de 600 m de
llarg. Els materials principals
que es van fer servir s坦n
pedra, marbre i miralls. Es
tracta dun palau obert.
Consta de dues fa巽anes: la
principal est orientada al centre
de la ciutat; la del darrere, est
oberta als majestuosos jardins.
6. La fa巽ana est estructurada en tres nivells: linferior est constitu誰t per
un encoixinat; el principal presenta finestres en arc de mig punt entre
pilastres, i columnes j嘆niques dordre gegant鱈; i, finalment, un tic
amb finestres arquitravades coronat per trofeus. La continu誰tat de
larquitectura nom辿s es trenca per la pres竪ncia de frontispicis
lleugerament sortints presents al pis principal.
7. A linterior, trobem el cos central del palau, on se situen les
habitacions del rei i la reina. En aquest cos tamb辿 hi destaca la
Galeria dels Miralls, que 辿s un espai rectangular de 75 m de
llarg, generosament decorat amb pintures i aranyes. Seguint la
tradici坦 barroca, es posen grans finestrals davant dun seguit de
miralls que reflecteixen la llum que entra, cosa que d坦na una
sensaci坦 dinfinitud a la sala.
8. Una sala important 辿s la
cambra del rei. s lestan巽a
que ocupava el monarca i
que se situava al centre del
palau. Est ricament
decorada amb fusta i
brodats en or. Tamb辿
presentava una gran
abundncia dobres
pict嘆riques dels artistes m辿s
destacats de l竪poca.
9. La capella 辿s obra de
Hardouin Mansart. Est
completament realitzada en
pedra i t辿 una planta
basilical, coronada amb un
absis semicircular.
Es divideix en dos pisos:
linferior est constitu誰t per
tres naus, que se separen
mitjan巽ant pilars que acaben
en arcs de mig punt.
El pis superior estava reservat
a la fam鱈lia reial. La sustenten
diverses columnes dordre
gegant鱈.
10. Pel que fa a lentorn del Palau de Versalles, destaquem els
grandiloq端ents jardins, obra del paisatgista Le N担tre, que es
convertiran en el model dels nous jardins destil franc竪s. A la part de
darrera del Palau destaquen els parterres geom竪trics, les fonts, els
canals i el llac que arriben fins la l鱈nia del bosc.
La decoraci坦 escult嘆rica es basa en temes mitol嘆gics, destacant la
pres竪ncia dApol揃lo.
11. Al voltant del Palau de
Versalles, trobem una petita vil揃la
on la reina Maria Antonieta
descansava de la vida de palau, el
Petit Trianon.
Al mateix temps, existeix un altre
edifici, el Grand Trianon, on
residien les amants de Llu鱈s XIV.
12. 4. FUNCI I SIGNIFICAT
La funci坦 del Palau de Versalles 辿s civil, ja que es tracta
dun palau.
Aquesta obra va ser encarregada per Llu鱈s XIV, que
volia construir un palau a partir dun altre que ja havia
manat edificar el seu pare Llu鱈s XIII. Va encarregar el
palau per fer-lo la seva resid竪ncia i per convertir-lo en
una demostraci坦 del seu poder absolut.
13. Aquesta obra 辿s un element m辿s del projecte pol鱈tic absolutista. Shi
van abocar enormes quantitats de recursos econ嘆mics i t竪cnics. De
fet, el Palau de Versalles va ser lobra civil m辿s gran i costosa des de
l竪poca romana. Tot aix嘆 queda demostrat per les seves grans
dimensions, tant pel que fa a ledifici com als jardins que lenvolten.
14. MODELS I INFLUNCIA POSTERIOR
Com ja hem dit, el Palau de Versalles va ser iniciat com una
ampliaci坦 dun antic palau de Llu鱈s XIII. Tot i aix嘆, finalment
es va convertir en un nou model urban鱈stic i arquitect嘆nic i, a
m辿s, en el mxim representant del Grand Si竪cle franc竪s. En la
seva concepci坦 trobem un interior t鱈picament barroc, amb una
gran riquesa decorativa, mentre que a lexterior predomina
lestil classicista del Barroc franc竪s, m辿s harm嘆nic i equilibrat.
Aquesta obra va representar el model a seguir de tots els
palaus absolutistes europeus del segle XVIII. A Espanya
trobem una representaci坦 al Palacio de Oriente de Madrid.