![El relleu peninsular [modo de compatibilidad]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/elrelleupeninsularmododecompatibilidad-141023111153-conversion-gate01-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
More Related Content
What's hot (19)
Similar to S'agaró sa conca. itinerari geològic (20)
More from xvilahur (20)
S'agaró sa conca. itinerari geològic
- 1. GEOLODIA 8 DE MAIG DE 2011 Xon Vilahur i Godoy
- 2. GEOLOGIA CAMÍ DE RONDA S’AGARÓ-SA CONCA
- 3. 1a PARADA EL MOLLET (Montse Vehí) Jornada organitzada a Catalunya per l’AEPECT i la UdG-Geocamp, a partir d’una iniciativa nascuda a Teruel l’any 2005. Avui es fan recorreguts geològics a totes les províncies espanyoles
- 4. 2a PARADA MIRADOR DE LA PUNTA D’EN PAU (David Brusi) MAPA GEOLÒGIC CATALUNYA: A Catalunya tenim la geologia més rica i variada de la Península Ibèrica: roques de moltes edats i representats tots els grans grups. La banda vermella representa les roques plutòniques ( a Girona, de Mataró fins a Begur), són roques ígnies procedents del gran massís catalano-balear, que anava de les Balears fins
- 5. 2a PARADA MIRADOR DE LA PUNTA D’EN PAU (David Brusi) Mapa geològic de GIRONA: menys varietat de roques: Roques clares, edats mitjanes entre 65 i 150 eons. Roques vermelles, plutons del paleozoic, 300-350 milions d’anys; molt esquerdades degut a la distensió com a conseqüència de l’erosió de les roques que les cobrien.
- 6. 2a PARADA MIRADOR DE LA PUNTA D’EN PAU (David Brusi) A les esquerdes hi podem veure altres roques procedents del magma residual que puja més tard aprofitant l’esquerda, donen DICS o FILONS, de pòrfir granític i de lampròfirs. La majoria de parets i cases del camí de ronda són fetes d’aquestes roques , molt bones per a la construcció i s’han extret de pedreres properes a S’Agaró. També hi trobem moltes falles d’escala local.
- 7. PLAFÓ: ES FREU GROS .
- 8. 3a PARADA: ES NEGRAIS DE LA PUNTA D’EN PAU. LA PLACETA (Josep M. Mas)
- 9. 3a PARADA: ES NEGRAIS DE LA PUNTA D’EN PAU. LA PLACETA (Josep M. Mas) Roca granodiorítica travessada per dics de pòrfir diorític posteriors, ja que el magma aprofita l’esquerda per emplaçar-se. A la placeta sobresurt una petita massa de pòrfir; cristalls grans enmig d’una pasta de cristalls molt més petits. Els minerals més abundants són quars (gris- transparent), plagioclasis (silicats de Ca i Na de colors blancs), ortosa (entre blanc i rosat) mica negra i altres minerals foscos. En la meteorització es degraden primer els feldspats que es transformen en argiles i les plagiòclasi, es queden inalterats el quars i la mica.
- 10. 3a PARADA: ES NEGRAIS DE LA PUNTA D’EN PAU. LA PLACETA (Josep M. Mas) L’aigua hidrotermal que El mar aprofita les zones circula per les més febles, dics de esquerdes canvia la lampròfirs i falles i composició de la roca i diàclasis per erosionar: es formen Episienites. entrades de mar.
- 11. PLAFÓ: SENYA BLANCA Moltes de les roques emprades en la construcció del camí de ronda són forànies. Les més abundants els travertins que provenen de les pedreres del pla de Mata (Porqueres. Pla de l’Estany)- Els podem reconèixer als murs de Senya Blanca, als graons i paviments del camí i a les columnes de la glorieta.
- 13. 4a PARADA: CALA PEDROSA (David Soler) En aquest punt podem apreciar 3 tipus de roques: granodiorites, quars i gavarros, també trobem una falla.
- 14. 4a PARADA: CALA PEDROSA (David Soler) Els GAVARROS són fragments d’altres roques ígnies (semblants a diorites) que ja existien quan el magma encaixava. Són arrodonits perquè dins el magma s’anaven desgastant. Edat Granodiorites: 290-300 eons. Edat Gavarros: 310-320 eons
- 15. PLAFÓ: MENHIR DE CALA PEDROSA El menhir de Cala Pedrosa és un bloc antropomorf de granodiorita amb megacristalls de feldspat. Originalment es trobava situat el vessant meridional de la cala de Sa Conca. Forma part del conjunt de monuments megalítics baixempordanesos i cronològicament data d’entre el IV i III mil·leni abans de Crist.
- 16. 5a PARADA: CALA DE LA FONT (Manel Zamorano) Per què les entrades de mar són estretes i allargades? Fa uns 300 eons existia la Pangea; quan se separen els continents, fa uns 250 eons apareixen fractures i s’emplacen els lampròfirs. En ser roques més toves el mar les erosiona abans: entrades de mar.
- 17. 5a PARADA: CALA DE LA FONT (Manel Zamorano) Roca grisa: granodiorites. RISC GEOLÒGIC: Roca negra: lampròfirs La roca està molt esquerdada i a sobre hi ha el camí, un mur (roques subvolcàniques) i en edifici. Per la pressió pot acabar esllavisant-se la roca.
- 18. PLAFÓ: CALA DELS GOSSOS S’observa una bretxa de falla: Conjunt de materials petris, consolidats per un ciment o no, que rebleixen l'espai existent entre els blocs d'una falla i que procedeixen de la fricció i la fragmentació dels blocs.
- 19. 6a PARADA: CALA DE VAQUES (César) Quin és l’origen de les roques rogenques? Són episienita , roca metamòrfica d’origen hidrotermal: el granit original sofreix transformacions mineralògiques a causa de l’aigua calenta que hi circula i així adquireix una nova composició propera a la d'una sienita.
- 20. 6a PARADA: CALA DE VAQUES (César) Què són els dics de color negre que tallen les roques encaixants? És quarsdiorita, roca màfica amb un xic de quars.
- 21. 6a PARADA: CALA DE VAQUES (César) Per què s’han format estalactites sota les arcades? La construcció de sobre és de travertí, roca calcària que es dissol amb aigua, aquesta aigua circula per les esquerdes i es diposita en forma d’estalactita.
- 22. 7a PARADA: L’ESQUERDA DELS LLOBARROS (Carles Roqué) Què són els dics de color rosat? Són filons d’ APLITA: composició igual al granit, els cristalls són molt petits (refredament ràpid), textura afanítica. A cops presenten granats, turmalina, ... Minerals semipreciosos que s’utilitzen en joieria.
- 23. 7a PARADA: L’ESQUERDA DELS LLOBARROS (Carles Roqué) Com s’ha format la finestra a la roca? Aquestes finestres es diuen TAFFONI, són molt freqüents a les roques granítiques arran de mar. La sal del mar s’infiltra a les esquerdes, quan l’aigua s’evapora es formen cristalls que exerceixen pressió i esquerden la roca (no els forma mai el vent).
- 24. PLAFÓ: MUR DE PEDRA
- 25. 8a PARADA: SA CONCA (Eva Font) • A la platja de Sa Conca els sediments provenen del penya-segat que està molt meteoritzat. A la sorra hi ha molt quars i miques, però poc feldspats, ja que es converteixen en argiles. (A Platja d’Aro sí que es troben sediments del Ridaura).
- 26. Per a més informació http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Medi %20natural/Sistemes%20dinformacio/Inventari%20despais%20dinteres %20geologic/Consulta%20de%20les%20fitxes%20descriptives%20dels %20EIG/documentos/358_descrip.pdf