La Terra el nostre planeta.
s un power point on hi trobareu un resum del planeta Terra: les capes de la Geosfera, com canvia el relleu terrestre, el desgast del relleu terrestre, les roques i els s嘆ls de l'escor巽a terrestre... Amb activitats de preguntes.
Aquest ppt es va fer a partir de l'itinerari geol嘆gic realitzat entre S'Agar坦 i Sa Conca, en motiu del geolodia, el maig de 2011. Totes les informacions geol嘆giques es varen donar a la sortida i totes les fotos s坦n de l'autora.
2. Les roques
Hi ha tres menes de roques:
Roques magmtiques
Roques sedimentries
Roques metam嘆rfiques
3. ROQUES MAGMTIQUES:
Formades com a conseq端竪ncia del
refredament dun magma.
El magma 辿s el material fos del mantell. Si
surt a fora es diu lava.
1.Si el magma no arriba a sortir i fa una gran
massa que sacaba refredant a dins fa una
roca plut嘆nica.
2.Si no arriba a sortir i es fica per una esquerda
on se solidifica fa una roca filoniana.
3.Si surt a fora fa una roca volcnica. Surt a fora
de dues maneres:
lliscant per terra: colada de lava.
volant per laire: piroclastos.
Roca filoniana
4. Com recon竪ixer una roca
magmtica?
Si el magma surt a fora s坦n volcniques:
Si es refreda a poc a poc tot el gas surt, per la
qual cosa s坦n compactes, sense forats i es
formen cristalls de minerals grans.
Si es refreda molt de pressa el gas queda atrapat
i fa bombolles; no d坦na temps a fer minerals i
s坦n petits.
Si el magma es queda a dins mentre es refreda:
Si hi ha una gran massa de magma (plut嘆niques)
es refreda a poc a poc i es fan cristalls de mineral
grans.
Si hi ha una massa de magma prima (filonianes)
ocupant una escletxa es refreda m辿s de pressa i
es fan cristalls de mineral mitjans.
5. La majoria dels piroclastos es
refreden de pressa i per aix嘆 el gas
queda atrapat i queden forats.
Pedra tosca
La part de dins de les bombes i
linterior de les colades es refreda a
poc a poc i 辿s compacte.
Basalt
Roques magmtiques
volcniques
6. Assenyala el tipus de
roca que trobarem a
cada lloc (basalt o
pedra tosca)
7. Roques magmtiques
El granit 辿s una roca
plut嘆nica i t辿 tres
minerals: quars, ortosa
(pot ser rosada o blanca)
i mica.
La pegmatita 辿s una roca filoniana.
La pedra tosca presenta
forats. Pot ser negra,
vermella o blanca.
El basalt 辿s negre, mass鱈s
i compacte.
8. Usos roques magmtiques
El basalt es fa servir per fer llambordes ja
que 辿s molt resistent.
La pedra tosca es fa servir per fer camins,
pistes de tennis, ... xucla molt be laigua.
9. Usos roques magmtiques
El granit es fa servir per fer taulells de cuina i per posar
entre les vies de tren.
10. ROQUES SEDIMENTRIES:
Les roques sedimentries s坦n aquelles que es formen per lacumulaci坦 de
part鱈cules i la compactaci坦 posterior.
Es classifiquen en:
Detr鱈tiques. S坦n roques formades per fragments daltres roques,
arrossegats pels rius, el vent, les onades o el gel de les glaceres.
Calcries: Es formen en el mar quan les part鱈cules de carbonat clcic
cauen i es dipositen al fons mar鱈.
Evaporites: Es formen per evaporaci坦 de laigua en llacunes: ho s坦n el
guix, que rep el mateix nom que el mineral perqu竪 辿s constitu誰da
principalment per aquest mineral, el mateix per la sal comuna o halita.
Orgniques: per lacumulaci坦 de restes d辿ssers vius: el petroli i el carb坦.
11. Roques sedimentries
detr鱈tiques: Formades a causa de lerosi坦 (1) daltres roques, el
transport (2), lacumulaci坦 de part鱈cules o
sedimentaci坦(3) i la compactaci坦 posterior (4).
1.El vent i els corrents daigua erosionen les roques, les
desgasten, i es formen fragments, 辿s a dir, pedretes i
part鱈cules de llims, sorra i c嘆dols, que baixen pels rius
fins als llacs o al mar.
2.Laigua dels rius o la pluja transporta els fragments cap
avall i m辿s o menys lluny.
3.Un cop arriben al llac o al mar sacumulen, es
dipositen, formant capes o estrats.
4.La repetici坦 d'aquest proc辿s durant milers o milions
d'anys crea moltes capes de sediments. Llavors els
sediments de les capes m辿s profundes queden
comprimides pel pes de les capes que tenen a sobre:
es compacten i es converteixen en roques
sedimentries. Aquestes roques poden contenir f嘆ssils.
12. Exemple derosi坦: laigua es fica dins de les esquerdes, en gla巽ar-se augmenta
de volum i trenca la roca
EROSI
19. Roques sedimentries
detr鱈tiques
Les roques detr鱈tiques es classifiquen
segons la mida de les part鱈cules que les
constitueixen. Segons aquest criteri, en
diferenciem tres categories:
El conglomerat: fet de c嘆dols units per
un ciment. Els grans mesuren m辿s de 2
mm.
El gres (castell: arenisca): fet de grans
de sorra units. Els grans fan menys de 2
mm, per嘆 s坦n visibles a ull nu. El tacte 辿s
sorrenc; pot ser groga, grisa o rogenca.
Largila: feta de grans de llim units. Els
grans s坦n tan petits que no es poden
identificar a simple vista.
21. Roques sedimentries
calcries
El mar duu substncies dissoltes com el
carbonat de calci, que cau i es diposita al fons
mar鱈.
La calcria 辿s una roca que duu molt carbonat
de calci.
De vegades s'hi veuen petxines, conquilles, o
nummulits.
Les estalactites i estalagmites de les coves
tamb辿 estan fetes de roca calcria.
Quan s'hi afegeix un cid desprenen gas
(efervesc竪ncia)
22. Roques sedimentries
evaporites
Una evaporita 辿s una roca que s'origina per la precipitaci坦
de sals quan s'evapora l'aigua en qu竪 estan dissoltes.
Aquesta mena de roques es formen en els llocs de clima sec
i calor坦s i, a m辿s hi ha extensions d'aigua salada, com els
aiguamolls i les llacunes costaneres.
Ho s坦n les roques monominerals: guix i halita.
23. Les roques sedimentries
orgniques
Es formen per lacumulaci坦 de restes
d辿ssers vius
El carb坦 es forma a partir de restes
de molses o altres plantes quan es
descomponen sense oxigen.
24. Les roques sedimentries
orgniques
El petroli es forma a partir de les
restes del plncton mar鱈.
Les restes de petits animals
marins queden enterrades per
argila i aix鱈 es descomponen
donant lloc al petroli.
Argila
Petroli
25. ROQUES METAMRFIQUES
S坦n formades per la transformaci坦 daltres roques, a
linterior de lescor巽a
A causa de laugment de pressi坦 i/o temperatura, per嘆
sense que els materials es fonguin.
De vegades presenten foliaci坦 (=laminaci坦).
26. ROQUES METAMRFIQUES
La foliaci坦 辿s el resultat de les pressions exercides sobre les
roques que tendeixen a orientar els cristalls en plans
perpendiculars a les forces dominants. Aix嘆 succeeix quan
hi abunden els cristalls allargats o aplanats.
29. Pissarra
s la roca que es forma del
metamorfisme de largila: t辿 capes
paral揃leles (foliaci坦 paral揃lela)
Les pissarres es fan servir al Pirineu
per a fer les teulades
I antigament les pissarres...
30. Quarsita
s una roca metam嘆rfica procedent del gres, de
la consolidaci坦 de roques arenisques quarsoses.
31. Marbre
Com que procedeix de la roca calcria, tamb辿 fa efervesc竪ncia amb
clorh鱈dric.
El marbre 辿s de color blanc; de vegades es veuen "nervis" m辿s foscos.
Susa per fer taulells de cuina: conv辿 que no li caiguin cids (llimona...).
El que es fa servir a les cuines de vegades 辿s granit (i no li passa res si cau
llimona).
36. El cicle de les roques
Les lletres (A, ...E) representen... (dedueix quina 辿s
quina?)
Proc辿s derosi坦, de transport i de sedimentaci坦
Augment de la temperatura i de la pressi坦 sense fusi坦
Refredament dels materials
Compactaci坦 dels sediments
Fusi坦 dels materials