More Related Content
What's hot (20)
Similar to T6 3a part - les roques (20)
More from InstitutEscolaMedite (20)
T6 3a part - les roques
- 1. 1r dESO Biologia i Geologia Tema 6 - La geosfera (3a part) Nom: Data: 6. LES ROQUES Les roques s坦n materials naturals i estan formades per un mineral o m辿s dun. Per exemple, el marbre el forma un sol mineral, la calcita; en canvi, el granit est format per tres minerals diferents: el quars, el feldspat i la mica. s molt fcil distingir a cop dull els minerals que formen el granit perqu竪 el feldspat 辿s de color blanc, la mica 辿s de color negre i el quars 辿s incolor. 6.1. el cicle de les roques Les roques canvien amb el pas del temps, de forma que una roca es pot convertir en una altra, totalment diferent si les condicions ho permeten. A ligual que al tema de la hidrosfera vam parlar del cicle de laigua, on laigua sanava transformant fins arribar al punt de sortida, a la geosfera tenim el cicle de les roques, 辿s a dir, les roques es van transformant, per嘆 acaben tornant al punt de sortida. Si comencem amb una roca que surt dun volc (roca 鱈gnia o magmtica), aquesta per efecte dels agents atmosf竪rics (pluja, vent, gel, etc) es va descomponent (per erosi坦 o meteoritzaci坦) en trossets m辿s petits (sediments). Aquests sediments, per efecte del vent i sobre tot laigua (rieres, rius, torrents, etc) son transportats fins que arriba a un lloc on ja el vent, laigua, etc, no t辿 prou for巽a per mourels i es dipositen, 辿s a dir, es queden quiets en un lloc. Aquest proc辿s rep el nom de sedimentaci坦. Normalment, aquests llocs, s坦n llacs, mars, o altres llocs que actuen com a basses. A mida que van arribant altres sediments, es van col揃locant al damunt, de forma que els que queden a sota es van aixafant i van perdent laigua que hi havia (辿s com si agafessim una esponja plena daigua, i an辿ssim ficant altres esponges al damunt. oi que la de sota del tot sanirira aixafant i aniria perdent laigua que te dintre???). Aquest fenomen sanomena litificaci坦, i provoca que els sediments es converteixin en roques sedimentries. Aquestes roques sedimentries, com que al damunt continuen arribant m辿s sediments, es van esfonsant cada cop m辿s i a lesfon巽ar-se, la temperatura i la
- 2. pressi坦 augmenta. Aquest augment de pressi坦 i temperatura provoca que la roca es vagi deformant (aplastant, estirant, etc) convertint-se aix鱈 en una roca metam嘆rfica. Si aquesta roca metam嘆rfica continua enfonsant-se, continuar augmentant la seva temperatura (ja vam veure que a mida que ens introdu誰m a linterior del planeta Terra, la temperatura augmenta). Arribar un punt que la temperatura ser tan alta, que la roca metam嘆rfica es fondr del tot i passar a formar part del magma. Quan aquest magma surt a lexterior i es refreda, es converteix en una roca 鱈gnia o magmtica, de forma que tornaria a comen巽ar el cicle. 6.2. Classificaci坦 de les roques. Segons el que acabem de veure, les roques es classifiquen en 3 tipus, segons el seu origen, 辿s a dir, segons on i com shan format: - Roques sedimentries. Estan formades per restes d辿ssers vius i fragments daltres roques que amb el temps shan anat solidificant. Largila, la calcria i el carb坦 s坦n exemples daquestes roques. S坦n les 炭niques roques que poden tenir f嘆ssils.
- 3. - Roques magmtiques. Son roques formades a partir del refredament del magma de linterior de la Terra. Es classifiquen en 2 tipus: Volcniques (quan es refreden en sortir fora de la Terra i formen un volc) o plut嘆niques (quan el magma es refreda i es converteix en roca a linterior de la Terra).
- 4. - Roques metam嘆rfiques. Son roques que es formen a partir de la deformaci坦 o augment de temperatura daltres roques (sedimentries o magmtiques) que han quedat sepultades a gran profunditat i sotmeses a altes pressions i temperatures. 6.3. Utilitat de les roques Les roques tenen moltes aplicacions i s坦n de molta utilitat, per嘆 bsicament es classifiquen per dos usos: 炭s industrial o 炭s energ竪tic. - s industrial. Per exemple: el granit, el marbre i la pissarra s坦n materials que sutilitzen directament en la construcci坦 de voreres, de monuments i teulades, respectivament. Tamb辿 per decoraci坦 a jardins i dins les cases, per fabricar formig坦, etc. - s energ竪tic: S坦n exemples, el carb坦 i el petroli. El carb坦 辿s una roca que es forma a partir de restes vegetals i sutilitza com a combustible en forns i calderes, mentre que el petroli sobt辿 a partir de restes animals marines i sutilitza per a obtenir energia (gasolina, gasoil,etc) aix鱈 com obtenci坦 de materials. Totes les coses que ens envolten provenen de la natura, ja sigui de la geosfera, a partir de minerals i roques, com a partir de la biosfera, 辿s a dir, dels 辿ssers vius.
- 5. 6.4. Extracci坦 de minerals i roques Les roques i els minerals es poden trobar tant a la superf鱈cie de la Terra, com al seu interior, per嘆 les roques m辿s utilitzades s坦n les que hi ha a la superf鱈cie, mentre que els minerals, la majoria es troben a linterior de la Terra, en forma de vetes. Una veta 辿s com una lmina dun mineral dintre duna roca La majoria de vegades els minerals estan associats a un tipus de roca en concret, per tant, quan ens interessa obtenir un mineral el que es fa es extreure la roca a la qual es troba. Quan es troba un lloc amb roques que s坦n interessants per la seva explotaci坦, reben el nom de jaciments. En un jaciment el mineral que sexplota rep el nom de mena, mentre que els minerals acompanyants i que no s'aprofiten sanomenen ganga. Es poden distingir dos tipus de menes: metl揃lica o no metl揃lica (depenent de les caracter鱈stiques del mineral). Si el que es vol extreure 辿s coure, ferro, n鱈quel, alumini, o qualsevol altre metall, parlarem de menes metl揃liques. En canvi si el que es vol extreure 辿s diamants, sofre, potassi, o altre material no metl揃lic, llavors parlarem de menes no metl揃liques.
- 6. Per extreure els minerals que s坦n a la superf鱈cie terrestre es fan extraccions a cel obert. Per extreure els minerals que s坦n sota la superf鱈cie terrestre, o sigui, en profunditat, shan dexcavar mines, 辿s a dir, shan dobrir pous i galeries a linterior de la Terra fins al lloc on es troba el mineral. extracci坦 cel obert Mines ACTIVITATS Respondre online al seg端ent enlla巽: https://forms.gle/4fiEM6SVhJp9a9k49 O b辿, obrir laltre document i respondre les preguntes en un full i enviar una foto per correu electr嘆nic a alba.porte@iemediterrani.cat o per whatsapp al tutor,