Este documento presenta una lista de verbos que requieren un complemento de r辿gimen verbal en espa単ol. Muchos de estos verbos son pronominales. La lista incluye verbos como "aburrirse", "acordarse", "alegrarse", "asustarse", "cuidar", "depender", "dudar", "fiarse", "hablar", "jactarse", "pensar", "preocuparse", "quejarse", y "sorprenderse", entre otros, y especifica la preposici坦n requerida para el complemento de r辿gimen de cada verbo.
Introducci坦 a la hist嘆ria de la cultura i la literatura catalanes en el context europeu entre finals del segle XIX i el 1936.
Luis de gongora andeme yo caliente luisa ocampo Luisa Ocampo
油
Este documento resume el poema "ndeme yo caliente" de Luis de G坦ngora. El poema tiene una intenci坦n burlesca y sat鱈rica, criticando el lujo, el poder y la ambici坦n, mientras elogia una vida humilde llena de placeres sencillos. Est叩 compuesto por seis estrofas octos鱈labas con rima consonante y utiliza figuras ret坦ricas como la personificaci坦n y el ap坦strofe. En general, G坦ngora critica la injusticia social de su 辿poca a trav辿s de este poema.
Presentaci坦 del poema "L'Elionor", de Miquel Mart鱈 i Pol, a crrec de les alumnes Carla Barrientos i Paula Barrachina. "Antologia de poesia catalana". Primer de batxillerat (1.2). INS Isaac Alb辿niz. Badalona. Curs 2015-16.
El documento resume los principales aspectos de la 辿pica medieval, incluyendo su transmisi坦n oral, temas y personajes heroicos. Explica que la 辿pica se caracteriza por narrar largas historias de haza単as b辿licas y que los h辿roes suelen ser l鱈deres guerreros y pol鱈ticos con gran fuerza, ingenio y honor. Entre los subg辿neros 辿pico se encuentran la epopeya, el cantar de gesta y las sagas, destacando el Cantar de Mio Cid como ejemplo del g辿nero en castellano.
Este documento describe el proceso de an叩lisis sint叩ctico de textos latinos. Primero, se debe localizar y analizar el verbo principal y sujeto de cada oraci坦n, y luego analizar los dem叩s complementos seg炭n el significado del verbo. A continuaci坦n, se presenta un ejemplo sencillo de oraci坦n para ilustrar este proceso. Finalmente, se explica que para textos m叩s complejos se debe seguir el mismo m辿todo riguroso, identificando primero todos los verbos y sus relaciones antes de analizar cada proposici坦n individualmente.
Este documento presenta una lista de verbos que requieren un complemento de r辿gimen verbal en espa単ol. Muchos de estos verbos son pronominales. La lista incluye verbos como "aburrirse", "acordarse", "alegrarse", "asustarse", "cuidar", "depender", "dudar", "fiarse", "hablar", "jactarse", "pensar", "preocuparse", "quejarse", y "sorprenderse", entre otros, y especifica la preposici坦n requerida para el complemento de r辿gimen de cada verbo.
Introducci坦 a la hist嘆ria de la cultura i la literatura catalanes en el context europeu entre finals del segle XIX i el 1936.
Luis de gongora andeme yo caliente luisa ocampo Luisa Ocampo
油
Este documento resume el poema "ndeme yo caliente" de Luis de G坦ngora. El poema tiene una intenci坦n burlesca y sat鱈rica, criticando el lujo, el poder y la ambici坦n, mientras elogia una vida humilde llena de placeres sencillos. Est叩 compuesto por seis estrofas octos鱈labas con rima consonante y utiliza figuras ret坦ricas como la personificaci坦n y el ap坦strofe. En general, G坦ngora critica la injusticia social de su 辿poca a trav辿s de este poema.
Presentaci坦 del poema "L'Elionor", de Miquel Mart鱈 i Pol, a crrec de les alumnes Carla Barrientos i Paula Barrachina. "Antologia de poesia catalana". Primer de batxillerat (1.2). INS Isaac Alb辿niz. Badalona. Curs 2015-16.
El documento resume los principales aspectos de la 辿pica medieval, incluyendo su transmisi坦n oral, temas y personajes heroicos. Explica que la 辿pica se caracteriza por narrar largas historias de haza単as b辿licas y que los h辿roes suelen ser l鱈deres guerreros y pol鱈ticos con gran fuerza, ingenio y honor. Entre los subg辿neros 辿pico se encuentran la epopeya, el cantar de gesta y las sagas, destacando el Cantar de Mio Cid como ejemplo del g辿nero en castellano.
Este documento describe el proceso de an叩lisis sint叩ctico de textos latinos. Primero, se debe localizar y analizar el verbo principal y sujeto de cada oraci坦n, y luego analizar los dem叩s complementos seg炭n el significado del verbo. A continuaci坦n, se presenta un ejemplo sencillo de oraci坦n para ilustrar este proceso. Finalmente, se explica que para textos m叩s complejos se debe seguir el mismo m辿todo riguroso, identificando primero todos los verbos y sus relaciones antes de analizar cada proposici坦n individualmente.
Este documento presenta el proyecto curricular de lat鱈n para el segundo curso de bachillerato en el Colegio Ntra. Sra. de las Escuelas P鱈as para el curso 2011/2012. Describe los objetivos generales, los contenidos divididos en 12 unidades y su secuenciaci坦n a lo largo del curso, y tres actividades especiales como la asistencia a obras de teatro latinas o la lectura de un libro sobre la historia de Roma.
El documento describe los pasos para traducir un texto en lat鱈n de mayor extensi坦n y complejidad sint叩ctica. Se presenta un texto de ejemplo y se explican los siguientes pasos: 1) copiar el texto dejando espacio entre l鱈neas, 2) leerlo de nuevo para comprender su estructura, 3) separarlo en oraciones utilizando signos de puntuaci坦n, 4) identificar las formas verbales, 5) encontrar nexos entre oraciones, y 6) analizar cada palabra para determinar su caso y traducir las oraciones.
El documento presenta dos textos en lat鱈n extra鱈dos de las obras de Julio C辿sar sobre la guerra de las Galias. Se pide realizar un an叩lisis morfol坦gico, sint叩ctico y oracional de cada texto, as鱈 como traducirlos al castellano. El primer texto describe las acciones de C辿sar al dividir su ej辿rcito y enviar a distintos lugares a Tito Labieno y Cayo Trebonio con legiones. El segundo relata c坦mo C辿sar ordena sacar la caballer鱈a del campamento para enfrentarse a los germanos,
El documento presenta una recopilaci坦n de textos y expresiones latinas de diversos autores cl叩sicos como Higino, C辿sar, Cicer坦n y otros. Incluye res炭menes biogr叩ficos de los autores, extractos de sus obras m叩s destacadas y listados de t辿rminos latinos. El contenido est叩 organizado en secciones dedicadas a cada autor y tema de estudio como mitolog鱈a, historia, oratoria y literatura romanas.
Este documento presenta las caracter鱈sticas de un examen de historia para el bachillerato en Espa単a. Incluye dos opciones de examen con dos fuentes cada una, de las cuales al menos una debe ser primaria. Cada opci坦n cubre tres n炭cleos tem叩ticos de la historia de Espa単a. El examen consta de cuatro preguntas evaluadas sobre diferentes criterios como la descripci坦n de fuentes, identificaci坦n de ideas principales, explicaci坦n de conceptos e integraci坦n de conocimientos e informaci坦n de las fuentes. El documento proporciona detalles sobre
Toni Gil, coordinador de las nuevas pruebas de acceso a la universidad de la comunidad Valenciana, nos presenta las particularidades que tiene la prueba para esta a単o 2010.
Este documento establece las ponderaciones para el acceso a la universidad en los cursos 2011/2012 y posteriores. Detalla las asignaturas con ponderaci坦n 0,2 y 0,1 para cada titulaci坦n y universidad, agrupadas por ramas de conocimiento como Ciencias, Ciencias de la Salud, etc. Estas ponderaciones ser叩n v叩lidas para dos cursos y se aplicar叩n a estudiantes de bachillerato y ciclos formativos.
PAU LATN - Comunidad Valenciana, junio 2012saira.m
油
Pompeyo se ve obligado a cambiar su plan original al ser frustrado por C辿sar. Decide levantar su campamento y trasladarlo a Petra, donde ordena concentrar el suministro de trigo procedente de sus naves de guerra. Clodio recluta esclavos violentos con la intenci坦n de asesinar a su rival Mil坦n.
Orget坦rige convenci坦 m叩s f叩cilmente a los helvecios de que deb鱈an emigrar porque estaban limitados naturalmente por tres lados: el r鱈o Rin, el monte Jura, y el lago Lem叩n y el r鱈o R坦dano.
El 8 de mar巽 辿s el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Aquesta tradici坦 comen巽a al segle XX ( vint). El 1908, un grup de dones treballadores de Nova York va fer una vaga per demanar millors condicions laborals i el dret a vot. El 1910, a una confer竪ncia a Copenhaguen (Dinamarca), dones de molts pa誰sos van decidir celebrar un dia per reivindicar la igualtat. El 1917, dones de R炭ssia van organitzar una manifestaci坦 per la pau i la just鱈cia. Avui, el 8 de mar巽 hi ha manifestacions, debats i homenatges a tot el m坦n per recordar la lluita de les dones per la just鱈cia social.
1. Opci坦 A
Text:
Merc竪 Rodoreda, La pla巽a del Diamant
1. Comprensi坦 del text
a) Descriu el tema i les parts bsiques del text (1 punt)
Tema: (Per exemple) La solitud i la desorientaci坦 vital duna jove dins un
ambient de festa.
Parts bsiques del text: text narratiu i descriptiu estructurat a lentorn de
dues unitats fonamentals, que coincideixen amb els dos pargrafs.
- Primer pargraf (l. 1-10). Fets previs a larribada de la nit i de la revetlla. Els
preparatius de la festa, la roba i els complements. Es presenten al lector dades
sobre la situaci坦 personal i an鱈mica de la protagonista: 辿s dependenta en una
pastisseria, no tenia ganes danar a la festa (shi deixa arrossegar per la J炭lia),
sembla que es deixa influir pels altres...
- Segon pargraf (l. 11-25). La protagonista i la J炭lia arriben a la pla巽a on hi
ha la festa. Es descriu la pla巽a adornada i el malestar que sent la protagonista
malgrat lambient de diversi坦: aquesta troba a faltar el suport del pare i de la
mare. De sobte sent que alg炭 li demana de ballar.
b) Resumeix el contingut del text amb una extensi坦 mxima de 10
l鱈nies (1 punt)
c) Identifica el registre al qual podem adscriure el text. Cal que
fonamentes la resposta amb exemples extrets del text (05 punts)
Registre formal literari. Tot i que el text prova de reproduir la manera
dexpressar-se, fonamentalment, de la protagonista amb un recurs proper al
mon嘆leg interior, hi ha un grau alt delaboraci坦 formal del llenguatge;
especialment per mitj de les descripcions (dobjectes i detalls concrets i
dambients); els paral揃lelismes (la descripci坦 de lornamentaci坦 de la pla巽a i la
descripci坦 de la roba de la protagonista; lopressi坦 que sent la protagonista a
causa del vestit i el seu estat an鱈mic); el揃lipsi (sintrodueix un personatge
nou nom辿s amb la reproducci坦 directa i sobtada dels mots que aquest digu辿:
多ballem), etc.
d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents
que apareixen al text [05 punts]
Text narratiu (fragment duna novel揃la) amb elements descriptius. La
particularitat del text rau en el fet que la narraci坦 es fonamenta en el curs del
pensament de la protagonista.
2. 2. Anlisi ling端鱈stica del text
a) Identifica la pronunciaci坦 dels elements subratllats (025 b辿; -0,25
malament)
1. sonora
2. oberta
3. tancada
4. selideix
b) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o
expressions al
text o indican un sin嘆nim (025 cadascuna)
1. pinyols: Part interna, llenyosa, dun fruit carn坦s, que sol correspondre a
lendocarpi. Un pinyol de pr辿ssec (DIEC2); llavors.
2. estr竪nyer: Exercir pressi坦 en costats oposats, tot al voltant, (dalguna
cosa) (DIEC2); comprimir
3. tant li feia dormir com no dormir: li feia/ tenia igual, no li importava
vetllar
4. glop: Porci坦 dun l鱈quid que hom beu, que cap duna vegada a la boca
(DIEC2); trago 辿s mot adm竪s pel DIEC2.
c) Torna a escriure les frases seg端ents substituint els elements
subratllats en cadascuna pel pronom feble adequat (025 cadascuna)
1. No en tenia ganes
2. Quan hi vam arribar (o arribar-hi) els m炭sics ja tocaven
3. Nhi havia amb una bombeta a dintre
4. tot el sostre ho era
3. Expressi坦 i reflexi坦 cr鱈tica
0
a) La producci坦 literria de Merc竪 Rodoreda incideix sobre la psicologia
dels personatges. Ests dacord amb aquesta asseveraci坦? Explica per
qu竪 (Extensi坦: unes 150 paraules) [2 punts]
b) Escriu un text de caracter鱈tiques tipol嘆giques similars al fragment
de
Merc竪 Rodoreda que has llegit m辿s amunt. Pots prendre com a
refer竪ncia situacions personals, novel揃les o contes que hages llegit,
pel揃l鱈cues que hages vist. [2 punts]
Opci坦 B
Text:
Joan Sol, El noruec
1. Comprensi坦 del text
3. a) Descriu el tema i les parts bsiques del text [1 punt]
Tema: (Per exemple) Lestandarditzaci坦 del noruec basada en el
reconeixement de dues varietats.
Parts bsiques del text:
-El primer pargraf (l. 1-3): Breu presentaci坦 sobre el noruec i sobre els
estudis socioling端鱈stics que se nhan ocupat.
Els altres pargrafs del text segueixen leix cronol嘆gic dels fets que han afectat
el proc辿s destandarditzaci坦 del noruec.
- El segon pargraf (l. 4-15) exposa la situaci坦 del noruec des del segle XVI
fins al XIX (ocupaci坦 danesa entre el s. XVI i lany 1814 i divisi坦 de classes).
- El tercer pargraf (l. 16-21) es refereix als intents destandarditzaci坦 durant
el s. XX i inclou una mostra de les difer竪ncies que hi ha entre els dos models
de noruecs.
- El darrer pargraf (l. 22-29) descriu amb dades el grau dimplantaci坦 actual
dels dos models de noruec.
b) Resumeix el contingut del text amb una extensi坦 mxima de 10
l鱈nies [1
punt]
c) Explica la funci坦 que fan al text la cursiva i les cometes [05 punts]
Cursiva
- per a marcar mots duna altra llengua citats dins un text en catal
(bokm奪l, nyrosk)
- per a marcar el nom dun peri嘆dic (AVUI)
Cometes:
- : per a marcar una certa ironia o un 炭s aproximat dels mots
(clssic); per a reproduir una citaci坦 dins un text (Fader [...]).
- : per a introduir el significat o la definici坦 dun mot.
d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents
que apareixen al text [05 punts]
Text fonamentalment expositiu, tot i que pertany al g竪nere de les columnes
dopini坦: observem que hi ha pocs elements de modalitzaci坦 i hi predominen
els trets i lestructura m辿s aviat expositius.
2. Anlisi ling端鱈stica del text
a) Indica la pronunciaci坦 dels elements subratllats: [1 punt: 025 b辿; -
0,25 malament]
1. sonora
2. tancada
4. 3. sorda
4. oberta
b) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o
expressions al text o indicam un sin嘆nim [1 punt; 025 per cada resposta
correcta]
1. trets: Qualitat significativa, caracter鱈stica (DIEC2); caracter鱈stica,
particularitat
2. si fa no fa: aproximadament, m辿s o menys
3. adherides: participi de adherir Manifestar-se completament dacord amb
una idea, una opini坦, un dictamen, una doctrina, etc., associar-se a un acord
(DIEC2); partidari.
4. m炭tuament: De manera m炭tua, Rec鱈procament donat i rebut entre dues o
m辿s persones (DIEC2); rec鱈procament
c) Digues de quin tipus s坦n les oracions subordinades que apareixen
subratllades en les construccions seg端ents [1 punt; 025 per cada
resposta correcta]
1. Relativa adjectiva especificativa
2. Substantiva dinfinitiu
3. Final
4. Substantiva
3. Expressi坦 i reflexi坦 cr鱈tica
a) Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seu assajos sobre la nostra
realitat
contempornia. Explica-ho (Extensi坦: unes 150 paraules) [2 punts]
b) Quina 辿s la situaci坦 del noruec que descriu el text? Qu竪 nopines?
Coneixes
altres situacions semblants? Explica-ho (Extensi坦: unes 150 paraules)
[2 punts]