Este documento describe los principales tipos de textos seg炭n sus caracter鱈sticas comunicativas, tipos o g辿neros, y caracter鱈sticas ling端鱈sticas. Describe textos literarios, human鱈sticos, cient鱈fico-t辿cnicos, period鱈sticos y las modalidades textuales de narraci坦n, descripci坦n, di叩logo, exposici坦n y argumentaci坦n; analizando aspectos como la intenci坦n comunicativa, estructura, l辿xico, sintaxis y recursos ling端鱈sticos utilizados.
Este documento presenta un an叩lisis cr鱈tico de la Rima I de Gustavo Adolfo B辿cquer. Se resume la estructura m辿trica y tem叩tica del poema, as鱈 como la actitud del poeta y la intencionalidad de la obra. Adicionalmente, se clasifica el tipo de texto y se ofrece una valoraci坦n personal.
Una taula for巽a 炭til per aclarir els diferents per鱈odes i moviments literaris de la literatura catalana. Extret de http://www.slideshare.net/guestf610e697/presentaci-quadre-cronolgic-lit-cat?related=2
Este documento presenta un an叩lisis cr鱈tico de la Rima I de Gustavo Adolfo B辿cquer. Se resume la estructura m辿trica y tem叩tica del poema, as鱈 como la actitud del poeta y la intencionalidad de la obra. Adicionalmente, se clasifica el tipo de texto y se ofrece una valoraci坦n personal.
Una taula for巽a 炭til per aclarir els diferents per鱈odes i moviments literaris de la literatura catalana. Extret de http://www.slideshare.net/guestf610e697/presentaci-quadre-cronolgic-lit-cat?related=2
El documento resume los or鱈genes y la evoluci坦n del g辿nero dram叩tico, desde sus inicios en la Grecia cl叩sica hasta el teatro del siglo XX. Explica la estructura de las obras teatrales, incluyendo actos, escenas, personajes y el texto dram叩tico. Tambi辿n describe los c坦digos y el espacio teatral, as鱈 como los principales subg辿neros como la tragedia, la comedia y el drama.
Ritu religi坦s m辿s que espectacle prof
Neix a Atenes s. VI a.c i al V a.c. com a culte al deu Dion鱈s (del vi)
Inicialment es feien dues 炭niques representacions en honor a Dionis: LES LENEES I GRANS DIONISIES
En honor al deu es cantaven dos cors un de carcter majestu坦s(ditirambe) i laltre de jovial(coms)
Les festes Dionissies (concursos dramtics origen trag竪dia i com竪dia)
G竪neres: trag竪dia i com竪dia
2. S EL GNERE FORMAT PER TEXTOS LITERARIS PENSATS PER SER REPRESENTATS DAVANT DUN PBLIC A TRAVS DUNS PERSONATGES QUE GUIEN LACCI A TRAVS DEL DILEG EL TEATRE
3. 6 ELEMENTS BSICS TEXT AUTOR/A DIRECTOR/A ACTORS/ACTRIUS ESCENARI PBLIC
4. EL TEATRE ELTEXT: On hi ha escrits els DILEGS i les ACCIONS dels personatges
5. ELTEXT Les ACOTACIONS s坦n unes notes explicatives de com ha de ser l'escenari, com han d'anar vestits els actors, com estan d'estat d'nim,etc. S'escriuen en lletra CURSIVA
11. Estructura obra teatral: ACTE: PARTS EN QU EST DIVIDIDA UNA OBRA ESCENA: PARTS EN QU ES DIVIDEIX UN ACTE BAIXADA DEL TEL Plantejament-nus-desenlla巽 SORTIDA/ENTRADA PERSONATGES
13. TRAGDIA Obra dramtica de to elevat . Personatges mitol嘆gics, herois, d辿us, reis El conflicte m辿s important 辿s la lluita de lHOME contra el DEST , generalment fatal i mortal . Lacci坦 provoca un estat de CATARSIS en el protagonista i el p炭blic.
14. Neix a Gr竪cia. Els seus personatges , pertanyents a les divinitats o la noblesa, han de lluitar contra un dest鱈 inevitable. El final 辿s sempre trgic i el llenguatge 辿s culte .
15. A la Gr竪cia del S. V aC es feien representacions en honor a BACUS , d辿u del vi. Aquestes representacions tenien carcter religi坦s .
16. Trag竪dia Lespai on es feien aquestes obres sanomena THEATRON (lloc per a contemplar) i durant uns dies el p炭blic observava lespectacle.
18. La trag竪dia A poc a poc sintrodueix el dileg. Canvia el carcter religi坦s. Sorgeixen els primers autors: squil, S嘆focles, Eur鱈pides Neix el g竪nere dramtic.
19. La com竪dia Obra amb un to humor鱈stic /sat鱈ric . Personatges de classe popular Les seves accions imiten la vida quotidiana Dilegs dhumor, per嘆 amb una visi坦 cr鱈tica de lacci坦. Llenguatge i estil planer Final just i feli巽 . Sol tenir intenci坦 moralitzant.
20. La com竪dia tamb辿 neix a la Gr竪cia clssica Arist嘆fenes, Plaute, Shakespeare, Moli竪re
21. El Drama To melanc嘆lic, perqu竪 tracta de manera seriosa la vida. Els personatges poden dominar el dest鱈 i v竪ncer-lo. Els personatges s坦n humans. El final pot ser fatal o no. s un g竪nere MIXT.
22. Neix a finals del segle XVIII. ngel Guimer, Josep M. de Sagarra
23. Entrem竪s La farsa Sainet Teatre amb m炭sica pera Opereta sarsuela Altres g竪neres teatrals