Ritu religi坦s m辿s que espectacle prof
Neix a Atenes s. VI a.c i al V a.c. com a culte al deu Dion鱈s (del vi)
Inicialment es feien dues 炭niques representacions en honor a Dionis: LES LENEES I GRANS DIONISIES
En honor al deu es cantaven dos cors un de carcter majestu坦s(ditirambe) i laltre de jovial(coms)
Les festes Dionissies (concursos dramtics origen trag竪dia i com竪dia)
G竪neres: trag竪dia i com竪dia
Ritu religi坦s m辿s que espectacle prof
Neix a Atenes s. VI a.c i al V a.c. com a culte al deu Dion鱈s (del vi)
Inicialment es feien dues 炭niques representacions en honor a Dionis: LES LENEES I GRANS DIONISIES
En honor al deu es cantaven dos cors un de carcter majestu坦s(ditirambe) i laltre de jovial(coms)
Les festes Dionissies (concursos dramtics origen trag竪dia i com竪dia)
G竪neres: trag竪dia i com竪dia
La terminologia ling端鱈stica en lensenyament mitjmarclia
油
Exposici坦 realitzada a la "II Jornada sobre el valenci" organitzada per l'associaci坦 Taula de Filologia Valenciana a la ciutat d'Alzira el 23 d'octubre de 2010.
Les TIC i els projectes de treball en la formaci坦 del futur professorat de Se...marclia
油
Presentaci坦 de "Les TIC i els projectes de treball en la formaci坦 del futur professorat de Secundria" a les III Jornades d'Innovaci坦 Docent en l'Educaci坦 Superior (juliol, 2014), a crrec de Pilar Garcia Vidal i Al鱈cia Mart鱈 Climent.
Breu informaci坦 sobre el programa per a crear activitats interactives Hot Potatoes.
Informaci坦 extreta del tutorial de la Junta de Andaluc鱈a: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/c_p_a/pinnovacion/miWeb/documentos/tutorial_hotpotatoes.pdf
1. Teatre
Presentaci坦 elaborada a partir del llibre Anlisi de lobra teatral (teoria i prctica) de
Ramon X. Rossell坦 (Barcelona: PAM, 1999)
2. Qu竪 entenem per teatre?
Diccionari: lloc teatral, espectacle teatral,
literatura dramtica...
Proposta de Kowzan: fet social de carcter
espectacular (art espectacular).
recepci坦 col揃lectiva
pres竪ncia efectiva i directa de l辿sser hum, de
la paraula i de la faula o relat.
3. Lespectacle 辿s el punt central del proc辿s de
comunicaci坦: emissor-espectacle-receptor.
Emissor: col揃lectivitat de persones
involucrades en el proc辿s de producci坦 de
lespectacle (autor/a, director/a, actors i
actrius)
Text pr竪viament escrit, o b辿 text dencrrec.
4. Campanya de publicitat
Pr竪via: articles que apareixen abans o el mateix dia de
la representaci坦
Cr鱈tica: despr辿s de la representaci坦
Fases de producci坦
Preproducci坦: proposta despectacle, text, pressupost,
selecci坦 de participants, calendari de treball
Producci坦: assaigs, publicitaci坦, estrena
Postproducci坦: distribuci坦, gira
5. Lespectacle teatral consisteix, doncs, en la
representaci坦 davant dun auditori duna ficci坦,
mitjan巽ant actors i actrius, que aporten el cos, la paraula
i el moviment, i tot un conjunt heterogeni que podem
englobar sota el nom dobjectes o artefactes esc竪nics
(il揃luminaci坦, soroll, m炭sica, maquillatge, decorat,
utillatge, accessoris, vestimenta, pentinat, mscara i
projeccions), en un espai i durant un lapse de temps,
amb una finalitat, segons l竪poca, didctica, est竪tica, etc.
8. Espai
Espai espectacular: diferent en cada etapa cultural o en
cada per鱈ode hist嘆ric.
Espai de la representaci坦: lloc, espai concret, en el qual
es produeix la comunicaci坦 teatral.
lloc teatral: lloc concret on es produeix una representaci坦
(qualsevol lloc en principi no teatral pot esdevenir-ho, per exemple
la pla巽a dun poble, poliesportiu, etc.)
edifici teatral, que seria un lloc condicionat i especialment constru誰t
per al teatre (sala, si es tracta simplement duna part dun edifici
preparada per a representar espectacles, o teatre, si tot ledifici ha
estat constru誰t per a acollir espectacles).
9. Temps
Temps espectacular: propi de cada cultura i
竪poca.
Temps de la representaci坦:
Localitzaci坦 (dies determinats)
Horari
Durada
10. Discurs teatral i ficci坦 dramtica
Ficci坦: all嘆 que 辿s representat o all嘆 que
辿s narrat en el teatre
Discurs: caracter鱈stiques particulars de
cada tipus de text
11. Ficci坦
M坦n ficcional: englobaria les coordenades
espaciotemporals i socials en qu竪 seran
situats els fets representats.
Hist嘆ria o faula: 辿s el conjunt de fets o
successos que tindran lloc en un determinat
m坦n ficcional.
12. M坦n ficcional
Englobaria les coordenades espaciotemporals i
socials en qu竪 seran situats els fets representats.
Cal tenir en compte tres elements bsics:
el macroespai: on 辿s situada lacci坦
la localitzaci坦 temporal: moment temporal determinat
en qu竪 lacci坦 辿s situada
els trets dels personatges i de la seua activitat:
determinats trets dels personatges i de la seua activitat
derivats de lemmarcament espaciotemporal
13. Hist嘆ria o faula
s el conjunt de fets o successos que tindran
lloc en un determinat m坦n ficcional.
el microespai: lespai concret en qu竪 els personatges
realitzen les accions
la localitzaci坦 temporal concreta: lacci坦 transcorre
tal dia a tal hora
els fets o accions: all嘆 que passa en un determinat
espai i moment
14. Estructura
Tipus destructura:
narrativa: si els fets segueixen un ordre
cronol嘆gic (linealitat)
discursiva: si presenta alteracions respecte a
lestructura narrativa original
Focalitzaci坦: totes aquelles manipulacions o
opcions que sobre la hist嘆ria original es
realitzen.
15. Estructura bsica del text teatral:
Acte: unitat de temps de desenvolupament de
lacci坦. Cada acte est separat dels altres per
un interval.
Escena: unitat marcada per la intervenci坦 dels
mateixos personatges.
Quadre: unitat marcada pel canvi descenari.
16. Estil
Lestil dominant en aquest g竪nere 辿s lestil directe. De
fet, la forma de comunicaci坦 bsica del teatre 辿s el dileg
en totes les seues variants: mon嘆leg, soliloqui, etc.
Mon嘆leg: parlament proferit sense anar adre巽at a cap
personatge, pot ser:
T竪cnic o narratiu: quan el personatge ens conta una s竪rie de fets
del passat o b辿 que no es poden representar directament dalt dun
escenari
L鱈ric: de reflexi坦 o de decisi坦, quan corresponen a verbalitzacions
en veu alta de sentiments, reflexions, argumentacions... que
experimenta o planteja un personatge
18. Parts del text dramtic que no constitueixen
parlament. La finalitat 辿s transmetre informaci坦
sobre aspectes de la ficci坦 i dels discurs teatral
que no tenen una pres竪ncia en els parlaments.
Es tracta duna informaci坦 que d坦na lautor al
lector del text dramtic i que d坦na compte, a
m辿s de fer accessible la ficci坦 que es presenta,
del que es podria considerar la representaci坦
que es planteja lautor dramtic.
19. Tipus dacotacions
Segons la informaci坦 que d坦na el text
dramtic
Si tenim en compte la posici坦 de les
acotacions dins del text i respecte als
parlaments
Si considerem les acotacions en relaci坦
amb el m坦n ficcional
20. Segons la informaci坦 que d坦na el text
dramtic:
la denominaci坦 de les persones dramtiques
la pres竪ncia de materials expressius diferents
(m炭sica, il揃luminaci坦, sons, objectes...)
dinformaci坦 sobre la ficci坦 (localitzaci坦 espacial i
temporal, sobre la interioritat dels personatges...)
21. Segons la posici坦 dins del text i respecte
als parlaments:
llindars: adre巽ades als lectors, que no tenen una
transposici坦 concreta en la representaci坦
externes: abans de qualsevol parlament
intercalades: apareixen entre intervencions
internes: dins dels parlaments, normalment entre
par竪ntesi
22. Si considerem les acotacions en relaci坦
amb el m坦n ficcional, podem trobar-ne
referides a:
lespai
el temps
els personatges (canvis daparen巽a, daccessoris...)
i lacci坦 (entrada, eixida, trasllat...)
24. A tall de conclusions
El teatre 辿s una forma literria que recull fets reals o
imaginaris de lexperi竪ncia humana i els representa en un
espai f鱈sic concret davant un p炭blic.
Ha evolucionat profundament des que sorigin en la
cultura grecollatina.
s sobretot una representaci坦, els elements principals de
la qual s坦n lautor/a, lactor/actriu, el p炭blic, lespai, el
director/a, lescenografia i el text. A m辿s a m辿s, com que
es tracta dun g竪nere en qu竪 lacci坦 sha descenificar, es
pot prescindir del narrador.
25. Des del punt de vista didctic...
En lespectacle teatral pot donar-se la s鱈ntesi de diverses
belles arts, com ara la m炭sica, la dansa, la literatura, la
pintura...
Per tant, ofereix possibilitats de formaci坦 est竪tica, de
descobriment del m坦n que envolta als xiquets i als joves.
El teatre 辿s essencialment una font daprenentatge, per嘆
pot ser tamb辿 altres coses.
26. Per qu竪 fer teatre a lescola?
Perqu竪
辿s una activitat l炭dica
ajuda a aprendre a escoltar
refor巽a la mem嘆ria
辿s desinhibidor
enriqueix el vocabulari de lalumnat
i un llarg etc竪tera
Extret del BLOC DE TOTS ELS PAPERS DE LAUCA