El documento resume los or鱈genes y la evoluci坦n del g辿nero dram叩tico, desde sus inicios en la Grecia cl叩sica hasta el teatro del siglo XX. Explica la estructura de las obras teatrales, incluyendo actos, escenas, personajes y el texto dram叩tico. Tambi辿n describe los c坦digos y el espacio teatral, as鱈 como los principales subg辿neros como la tragedia, la comedia y el drama.
2. NDEX Introducci坦 Altres caracter鱈stiques de lescriptura teatral actual - La investigaci坦 de nous espais esc竪nics - El rebuig del teatre escrit a priori - La importncia de la figura del director esc竪nic - El rebuig de la visi坦 occidental del teatre - La barreja de mitjans expressius Tend竪ncies de lescriptura teatral Autors de la nova generaci坦 teatral Rodolf Sirera Manuel Molins
4. Durant els anys 70 i gran part dels 80, el teatre es desentenia de la paraula i el protagonisme l'assolia l'espectacle . A finals dels 80, aquesta tend竪ncia canvia i assistim a un proc辿s de recuperaci坦 del text . La paraula es revaloritza com un element clau de la representaci坦 teatral . Un dels protagonistes de la renovaci坦 辿s Benet i Jornet . Daltra banda, les institucions que shavien anat creant des dels inicis de la democrcia contribueixen a millorar i consolidar la infraestructura teatral. Nou tipus dautor teatral, que s'implica plenament en el proc辿s creatiu ja siga com a director o, fins i tot, com a actor (Sergi Belbel i Carles Alberola). Destaquen Sergi Belbel i Llu誰sa Cunill辿 en la nova dramat炭rgia en catal. El panorama teatral de final del segle XX i principis del XXI es pot definir per la seua riquesa i el seu dinamisme. 鴛鰻意檎或禽雨遺遺鴛用
5. La investigaci坦 de nous espais esc竪nics ( La Cubana , La Fura dels Baus o els Comediants). El rebuig del teatre escrit a priori (Els Joglars). La importncia de la figura del director esc竪nic ( Companyia Flotats i Companyia del Teatre Lliure ). El rebuig de la visi坦 occidental del teatre . La barreja de mitjans expressius. B arreja t竪cniques antigues com ara el mim (El tricicle) i el circ (Comediants) amb la projecci坦 cinematogrfica de lobra sobre una pantalla amb actors que de sobte la travessen (La Cubana). Altres caracter鱈stiques importants de lescriptura teatral actual
7. Hi ha una dramat炭rgia que analitza la realitat a trav辿s de la ironia i lhumor, en una l鱈nia de recerca expressiva que combina lexperimentaci坦 formal i la comicitat, tend竪ncia capitanejada per Sergi Belbel. Per altra banda, hi ha una dramat炭rgia en qu竪 el dileg es fragmenta, es repeteix i est ple de dubtes, silencis, omissions i interrogants, i la comunicaci坦 entre els personatges es converteix en una lluita tctica. Lexponent mxim daquesta tend竪ncia s坦n Llu誰sa Cunill辿 i Paco Zarzoso. Pel contrari, hi ha autors dramtics que saproximen a la realitat i sinteressen pels problemes del nostre temps des duna 嘆ptica reflexiva: Toni Cabr辿 i Manel Dueso. La via comercial, derivada de la cultra meditica de les teles竪ries que es decanta per una com竪dia fcil, lleugera i ben constru誰da i que revisa els g竪neres tradicionals amb la finalitat que el producte esc竪nic arribe a un major nombre despectadors: Carles Alberola, Paco Mir i Jordi Galceran. El Teatre de la irritaci坦, que consisteix a increpar el p炭blic i incomodar-lo, a fi de provocar-hi alguna reacci坦: Roger Bernat. TENDNCIES DE LESCRIPTURA TEATRAL ACTUAL
9. Pe巽a clau en la renovaci坦 del teatre valenci contemporani. Les dues grans idees de Rodolf Sirera pel que fa al teatre s坦n: el comprom鱈s de l'intel揃lectual amb la societat ocupant una posici坦 sempre combativa i militant i la segona convertir la pr嘆pia mat竪ria teatral en base substancial de les reflexions personals m辿s o menys te嘆riques i sempre cr鱈tiques- sobre el tema. Obres: Plany en la mort d'Enric Ribera (1974) La pau (retorna a Atenes) (1975) Obres El ver鱈 del teatre (1978) dramtiques Indian Summer (1987) La caverna (1995) Com竪dia Punt de fuga (1999) Rodolf Sirera
10. Com a dramaturg, no sols ha fet textos teatrals, sin坦 que tamb辿 s'ha interessat per la direcci坦 esc竪nica i el muntatge d'espectacles partint de textos o poemes d'autors com Joan Fuster o Vicent Andr辿s Estell辿s. Obres: Obres inspirades en personatges i fets hist嘆rics valencians: Dansa del vetlatori (1973), Quatre hist嘆ries damor per la reina Germana (1980), Centaures (1982). Melodrama: Tango (1995), Ab炭 Magrib (2002). Com竪dia: Ni tan alts, ni tan rics (1989), Vict嘆ria Blanc (1992). Obres dramtiques experimentals: Els viatgers de labsenta (1989), Ombres de la ciutat (1992). Manuel Molins