More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Els gèneres literaris (20)
Els gèneres literaris
- 2. Un text literari es distingeix de qualsevol altre text perquè l’autor l’ha compost amb una clara intenció artística. Segons la forma i el contingut que presenten, els textos literaris s’agrupen a l’entorn de tres grans gèneres: la narrativa, la poesia i el teatre.
- 3. LA POESIA CLASSIFICACIÓ DE LA POESIA La poesia narrativa La poesia narrativa és la poesia èpica (narració de les gestes dels herois o dels fets històrics o llegendaris d’un poble, d’una comunitat ; per exemple: l’ Odissea d’Homer). La poesia lírica La poesia lírica és l’expressió dels sentiments i de les emocions del poeta. Hi predomina, doncs, la subjectivitat.
- 4. Elements bàsics de la poesia • Els versos: Versos d’art menor (versos de menys de nou síl·labes) i versos d’art major (versos de nou síl·labes o més). • El ritme: Combinació de síl·labes tòniques i àtones. • La rima: Repetició dels sons al final del vers a partir de l’última vocal tònica.
- 5. Tipus de rima Consonant: Repetició de sons vocàlics i consonàntics. Assonant: Repetició de sons vocàlics. Masculina: Paraula rimada: aguda. Femenina: Paraula rimada: plana o esdrúixola. Versos blancs: Versos sense rima, però subjectes a una regularitat mètrica i a un ritme. Versos lliures: Versos sense rima ni regularitat mètrica.
- 6. Tipus d’estrofes L’apariat: Dos versos amb rima consonant. El tercet: Estrofa de tres versos. La quarteta: Estrofa de quatre versos d’art menor. El quartet: Estrofa de quatre versos d’art major. El quintet: Agrupament de cinc versos d’art menor o major. El sextet: Estrofa de sis versos, d’art menor o major. L’octava: Estrofa de vuit versos, generalment d’art major. La dècima: Composició mètrica de deu versos, generalment d’art menor. El sonet: Composició mètrica formada per dos quartets i dos tercets. Versos isosil·làbics : Versos amb el mateix nombre de síl·labes. Versos anisosil·làbics : Versos amb un nombre de síl·labes diferent.
- 7. Les figures retòriques • Les fonètiques: Incideixen en els sons de les paraules. A tall d’exemple, l’ homofonia : identificació fonètica total de dues paraules de significat diferent (exemple: tems i temps ) . • Les morfosintàctiques: Incideixen en la forma. A tall d’exemple, el polisíndeton : ús abundant de conjuncions coordinades. • Les semàntiques: Incideixen en el significat. A tall d’exemple, la hipèrbole : exageració (exemple: personatges que es feien ombra amb els peus ).
- 8. LA NARRATIVA La narrativa és el gènere literari en què un narrador explica una història protagonitzada per uns personatges en un temps i un espai determinats.
- 9. Classificació ▪ Narrativa de ficció a) Culta Conte: Narració breu, en prosa, de gran intensitat narrativa. Novel·la: Narració extensa, en prosa, que explica una història de ficció (novel·la realista, històrica, d’aventures, psicològica...). b) Popular Rondalla: Narració breu de caràcter oral destinada als nens, situada en un espai i en un temps indeterminats, que combina fets reals i fantàstics, amb una finalitat moralitzadora. Llegenda: Narració fantàstica que parteix d’un fet històric, situada en un espai i en un temps determinats, concrets. Quadre de costums: Ambients i personatges populars urbans i menestrals, propis de la societat del segle XIX, anterior a la industrialització.
- 10. ▪ Narrativa de no ficció (prosa literària) més representativa Assaig: Exposició de les opinions de l’autor sobre temes ben diversos (política, història...). Dietari: Registre de les anotacions que l’autor fa diàriament de les vivències, de les reflexions... Memòries: Narració de fets públics i privats viscuts per l’autor. Biografia: Obra narrativa sobre la vida d’un personatge escrita per estudiosos amb l’objectiu de destacar-ne el protagonisme en la vida pública i en les activitats diverses (professionals, creatives...).
- 11. Elements bàsics de la narrativa • Estructura: Manera com s’ordenen els fets d’una narració. .Lineal: Fets narrats cronològicament. .No lineal: Fets narrats que es presenten a partir d’anticipacions o retrospeccions. .Oberta: Sense desenllaç concret de la història.
- 12. • El punt de vista: Perspectiva del narrador en relació als fets que explica i l’actitud que hi adopta. .Intern (1a persona) : El narrador és un personatge de la història. .Extern (3a persona) : El narrador és un personatge que no participa dels fets de la història. Pot ser omniscient (narrador que ho sap tot sobre els personatges i sobre la història) o objectiu (narrador que només sap tot allò que es pot veure; no entra, doncs, en l’interior dels personatges). • L’espai: Marc ambiental (tancat o obert) on passen els fets de la narració.
- 13. • El temps .Extratextual o històric: Època en la qual passen els esdeveniments narrats. .Intern (textual) o narratiu: Durada dels esdeveniments narrats. • Els personatges .Principals: Protagonistes de l’acció. .Secundaris: Personatges que no formen el nucli de l’acció. .Plans: Personatges simples en la seva caracterització. No pateixen canvis al llarg de la narració. .Rodons: Personatges complexos en la seva caracterització. L’entorn, els altres personatges i els fets que els passen els fan canviar en la manera de pensar, d’actuar...
- 14. EL TEATRE Gènere literari que representa fets reals o imaginaris en un espai concret, davant d’un públic. Classificació El teatre culte El teatre popular
- 15. El teatre culte La tragèdia (origen: antiga Grècia) : Presenta un conflicte irresoluble amb conseqüències tràgiques. El llenguatge és culte. b) El drama (origen: drama satíric grec) : Gènere mixt (a mig camí entre la tragèdia i la comèdia). També presenta un conflicte desgraciat (com la tragèdia), però se sol ambientar en un món real i els personatges són més propers a l’espectador que no pas els tràgics. Utilitza un llenguatge estàndard. c) La comèdia (origen: antiga Grècia) : Presenta una acció des d’un punt de vista humorístic, amb desenllaç feliç. Utilitza un llenguatge col·loquial. Té una intenció crítica o moralitzadora.
- 16. ▪ El teatre popular a)Teatre religiós: Els misteris (temàtica religiosa), agrupats en cicles segons el tema i l’època de l’any (per exemple: els Pastorets, la Passió d’Esparreguera...). b) Teatre profà Entremès: Peça teatral breu escrita en un llenguatge simple, representada entre les parts d’una comèdia. Sainet: Peça teatral d’un sol acte que retrata les classes socials amb ironia (precedent de la comèdia de costums). Farsa: Peça teatral breu, còmica i esquemàtica. Les situacions i els personatges són deformats fins a la caricatura.
- 17. Elements bàsics del teatre • Els actes: Parts principals en què es divideix una obra de teatre. • Les escenes: Parts en què es divideix cada acte. Ve marcada per la intervenció dels personatges. • Els quadres: Parts de cada acte amb el mateix escenari. • L’estructura argumental .Plantejament: Presentació dels personatges i exposició del conflicte. .Nus: Part en què es desenvolupa la trama. .Desenllaç: Part en la qual es resol el conflicte.