More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (14)
Similar to Tema 3. La ciutat medieval (20)
![1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/1-anticrgim2012-13provamododecompatibilidad-121108014708-phpapp02-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
More from meteomassanassa (7)
Tema 3. La ciutat medieval
- 1. IES Massanassa Departament de Socials La ciutat medieval L’Europa dels segles XIII i XIV En aquest tema has de: •Saber quines van ser les raons que expliquen l’augment de la producció agrà ria •Saber com estaven organitzats els tallers artesans i els gremis i dir què eren les fires i els mercats. •Saber explicar quines són les caracterÃstiques bà siques de la burgesia •Conèixer els efectes principals de l’arribada de la pesta a Europa •Conèixer les caracterÃstiques principals de l’art gòtic en l’arquitectura, pintura i escultura
- 2. IES Massanassa Departament de Socials L’augment de la productivitat del camp Les principals causes que fan que augmente la productivitat són: •Noves tècniques de cultiu: rotació triennal. •Nous instruments agrÃcoles: arada normanda. •Utilització del cavall com a animal de tir. •Posada en funcionament dels molins d’aigua i vent. Totes aquestes innovacions faran que: •Hi haja més aliment. •La població estarà millor alimentada. •Creixerà la població. •Moltes persones abandonen el camp i se’n van a les ciutats. El creixement de les ciutats • Els excedents agraris afavoriran que hi haja gent que es puga dedicar a l’artesania i al comerç. • Les ciutats principals es situaran prop del mar o de rius o canals navegables.
- 3. IES Massanassa Departament de Socials Artesans i gremis Els artesans d’un mateix ofici solien tindre els tallers en el mateix carrer. Tots els tallers que feien la mateixa activitat en una ciutat formaven un gremi. El gremi establia unes normes bà siques: •Horari de treball •Preus mÃnims dels productes •Nombre de tallers que podien haver a la ciutat. Dibuix d’un taller artesà El que més manava en un taller artesà era el mestre. Aquest tenia els oficials, que cobraven un sou pel seu treball, i els aprenents, que no cobraven diners. Mercats i fires • Els mercats es localitzaven en les ciutats i en ells els llauradors i els artesans acudien a intercanviar els seus productes. • Les fires eren uns mercats extraordinaris que es feien només en algunes ciutats importants una vegada a l’any i on acudia gent de tota la comarca i fins i tot de comarques veïnes.
- 4. IES Massanassa Departament de Socials La burgesia i la gent de la ciutat A la ciutat apareix una nova classe social, la burgesia, integrada per artesants i comerciants. •No és una classe social privilegiada, com la noblesa i el clero. Els burgesos paguen impostos. •Segons el seu nivell de riquesa es pot dividir en alta burgesia (els més rics) i baixa burgesia. A les ciutats també hi havien: •Nobles que decideixen traslladar la seua residència del camp a la ciutat. •Eclesià stics •Gent humil: treballadors, captaires, ... D’altra banda, les minories religioses vivien en barris separats: els jueus en els calls, i els moriscos en les moreries. El govern de la ciutat • El govern de la ciutat es fa des de l’ajuntament i la persona que més mana és l’alcalde. Els burgesos, a poc a poc, acabaran tenint el control de les ciutats. L’aparicio de les escoles i universitats • Fins al segle XII la cultura era propietat quasi exclusiva dels eclesià stics i les biblioteques estaven situades als monestirs. • La burgesia és una classe social que necessita tindre cultura. Han de saber llegir i escriure i conèixer les funcions matemà tiques bà siques per a desenvolupar la seua activitat. • La burgesia no volia dependre del clero per a accedir a la cultura i afavorirà la creació a les ciutats de les escoles i les universitats Ajuntament de Bruges
- 5. IES Massanassa Departament de Socials Els reis i la burgesia Fins al segle XII els reis hagueren de buscar el seu recolzament en els nobles, donat que tenien molt poc de poder per a controlar el seu territori. La burgesia no volia dependre dels nobles perquè els obstaculitzaven per a poder fer la seua activitat comercial de manera à gil. Els burgesos preferien dependre directament del rei. Els reis donaran suport als burgesos concedint cartes de Àngel Custodi. Palau de la Reunió de Corts de Jaume I privilegi a les ciutats per a que no depengueren dels Generalitat de València nobles. D’aquesta manera aconseguien llevar poder als nobles i al mateix temps ells es feien més poderosos ja que comptaven amb els suport de la burgesia. Les corts Fins a aquesta època, el rei es reunia de manera periòdica amb representants de la noblesa i del clero. A partir d’ara s’incorporaran també representants de la burgesia. Aquestes reunions del rei amb els tres estaments (clero, noblesa i burgesia) rebien el nom de corts o parlament Els representants de la burgesia a les Corts valencianes
- 6. IES Massanassa Departament de Socials La pesta • La pesta negra arribà a Europa en 1347 i en només 50 anys es va reduir la població del continent a la meitat de la que hi havia al 1300. • Aquesta malaltia, molt contagiosa, va paralitzar l’activitat comercial i artesanal d’Europa. Revoltes al camp i a les ciutats • Molts campesins van morir contagiats per Mapa de l’evolució de l’epidèmia de pesta a Europa l’epidèmia i moltes terres es quedaren sense treballar. • Davant d’això molts nobles van augmentar els impostos als campesins que havien sobreviscut, el que provocà que hi hagueren revoltes de llauradors contra els nobles. • A les ciutats també arribà la crisi. Els preus dels aliments s’encariren i la paralització del comerç i l’activitat artesana va fer que molta gent es quedara sense treball i s’estenguera la pobresa. Això va provocar en moltes ciutats fortes revoltes dels més pobres contra la burgesia. Gravat de l’època
- 7. IES Massanassa Departament de Socials L’art gòtic: un nou estil urbà El gòtic naix a França al segle XII i s’estén per tota Europa al llarg del XIII. És un art urbà , impulsat fonamentalment per la burgesia i per l’església. Els principals edificis seran: •Religiosos: esglésies i catedrals Gà rgola •Civils: Ajuntaments, llotges, palaus, drassanes... L’arquitectura Elements d’una església gòtica Els edificis gòtics seran més alts i lluminosos que els romà nics grà cies a: •L’arc apuntat o ogival •La volta de creueria •L’edifici s’aguanta sobre els pilars. Els murs deixen de ser de cà rrega i es poden obrir grans finestrals. •L’estructura s’aguantarà grà cies als contraforts i arcbotants. Llotja de València