More Related Content
What's hot (20)
Similar to La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana (20)
More from Marigregor (20)
Recently uploaded (10)
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
- 1. La vida a la ciutat durant lEdat Mitjana
- 3. Etapes de lEdat Mitjana
- 4. Les ciutats medievals Les ciutats nom辿s van comen巽ar a cr辿ixer novament a partir dels segles X i XI, ja que els reis van adquirir m辿s poder i la viol竪ncia t鱈pica de lEuropa feudal va anar minvant davant el poder reial i de la pr嘆pia esgl辿sia
- 5. Les ciutats medievals Deixant de banda algunes ciutats que havien sobre viscut a la caiguda de limperi Rom i a les ciutats musulmanes, la vida urbana prcticament va deixar dexistir a principis de lEdat Mitjana.
- 6. Les t竪cniques agr鱈coles que van anar millorant i un clima temperat van propiciar millors collites . Aquest fet va afavorir lactivitat comercial i laugment de la poblaci坦. Aix鱈 es van originar les primeres ciutats a partir de lany 1000. L origen de les ciutats durant l edat mitjana
- 7. Les ciutats medievals Al principi de lEdat mitjana les ciutats medievals es mantenien dins les antigues muralles romanes. A partir de lany 1000 es van anar construint cases als espais buits i m辿s endavant es van construir fora de les muralles. Els nous barris situats fora les muralles sanomenaven BURGS
- 8. El comer巽 El comer巽 va fer cr辿ixer les ciutats que ja hi havia i sen van fundar de noves. Lincrement del comer巽 en mans dels ciutadans que amb bona fortuna senriquien ben de pressa va contribuir a lafebliment del poder els senyors feudals. En perdre la por a la navegaci坦 i en organitzar llargues rutes terrestres per cercar els millors mercats, comen巽aren a girar notables sumes de diners.
- 9. EL NAIXEMENT DUNA CIUTAT Tot comen巽a quan un grup de gent sinstal揃la creant un petit mas, normalment emmurallat, on en un punt m辿s o menys central es construeix una esgl辿sia. Amb el temps, al voltant del mas original comencen a instal揃lar-se artesans i mercaders que sagrupen per la seva religi坦 (cristians, musulmans o jueus), per la seva ocupaci坦 ( carnissers, ferrers, terrissaires, sastres)i tamb辿 per la seva proced竪ncia.Al costat daquests primers barris es crea la pla巽a del mercat.
- 10. Com eren les ciutats? Estaven envoltades de muralles amb portes fortificades que donaven sortida a lexterior. A linterior hi havia moltes cases que estaven unides les unes amb les altres i no tenien aigua corrent. Els carrers eren de terra i fang. Al voltant de la pla巽a hi havia els edificis m辿s importants; el palau, lhospital i lesgl辿sia.
- 11. Com es vivia a una ciutat medieval? Quan alg炭 entrava per primer cop a una ciutat medieval, immediatament percebia amb la vista, lolfacte i l o誰da que penetrava a un lloc totalment diferent. Feia olor a carb坦 i llenya, a carn i a peix, a pell adobada o per adobar, tints, a serradures, a vi, a pa, a guisats, a herbes aromtiques, a perfums...
- 12. Com eren les ciutats? A les ciutats les cases samuntegaven les unes amb les altres. Hi havia trams de carrer tan estrets que prcticament no hi arribava la llum del sol. Els carrers eren estrets i bruts sense clavegueres. Pel terra corrien rierols daig端es residuals. Tamb辿 hi havia molta humitat.No tenien aigua corrent. Hi havia posades, tavernes, botigues, tallers i esgl辿sies.El soroll mes gran venia de la pla巽a del mercat: mercaders cridant, gent parlant, l enrenou de les aus de corral, el bramar del bestiar, ...
- 13. Com estaven situades les ciutats medievals? Podr鱈em estar a Londres, Par鱈s, Viena o Barcelona. Les difer竪ncies es trobaven en la forma de les cases i en l aspecte de la gent per嘆 totes tenien muralles, portes, carrers i places, torres i esgl辿sies, mercat i,sobretot, una catedral.
- 15. Qu竪 passava a la catedral ? A la catedral , fins laparici坦 dels Ajuntaments , es feien les reunions de ve誰ns, els judicis, les assemblees, reclamacions, es presentaven recursos contra sent竪ncies. Al costat de la catedral acostumava a haver-hi fonts, picotes (columnes on exposaven als presos per a la seva vergonya o els caps dels ajusticiats), forques i botigues de mercaders.
- 17. Qui vivia a les ciutats ? Els habitants de les ciutats eren lliures, 辿s a dir, no depenien de cap senyor feudal. A les ciutats hi vivien els mercaders i els artesans (vinaters, ferrers, fusters, orfebres...) Va n辿ixer un nou grup social: la burgesia. Els nous habitants eren la burgesia: especialitzada en el comer巽 o lartesania, la riquesa de la qual no era la terra, sin坦 les monedes o la plata
- 19. Els pobladors de les ciutats, anomenats burgesos, treballaven al comer巽 o amb feines artesanals i eren m辿s lliures que els vassalls dun senyor feudal, perqu竪 les ciutats depenien del rei o dun bisbe que solia tractar millor els vassalls que el senyor noble. Els pobladors
- 21. Els artesans i els gremis A les ciutats hi vivien els mercaders i els artesans, vinaters, ferrers, fusters, orfebres, que treballaven en els tallers, on feien i venien els productes que fabricaven. El mestre artes era l炭nic que podia tenir un taller, els altres eren oficials o aprenents que estaven a les seves ordres. Els artesans sagrupaven per oficis, organitzats en gremis que solien situar-se en un mateix carrer de la ciutat.
- 23. Qui eren els artesans? Les ciutats medievals van con竪ixer un gran desenvolupament de lartesania. El treball dels artesans tenia lloc en petits obradors dels que eren responsables els mestres gremials. El gremi associava els artesans duna mateixa especialitat, vetllava perqu竪 no falt辿s la feina, i defensava els agremiats enfront dels abusos del poder per part dels nobles o de les autoritats de les ciutats.
- 24. Els gremis Els artesans sagrupaven en gremis i aquests sencarregaven de controlar els preus dels productes i la qualitat. Els artesans dun mateix gremi estaven situats en el mateix carrer. Els artesans eren el grup m辿s nombr坦s de la ciutat. Els oficis que aplegaven m辿s tallers o obradors eren: els sabaters, ferrers, fusters i teixidors Gremi: Agrupaci坦 de persones que fan el mateix ofici.
- 25. Com eren les cases? A les ciutats solia existir una gran varietat de cases, des de cases modestes amb una habitaci坦, fins a les cases dels artesans i comerciants amb un taller. A la planta baixa hi havia el taller, i a la part superior hi havia les estances de la fam鱈lia i un graner.
- 26. Barcelona medieval La ciutat m辿s gran de Catalunya era Barcelona, que va arribar a tenir 40.000 habitants
- 27. Fires i mercats medievals Els utilitzaven com a entreteniment en el temps lliure que hi tenien
- 28. Exercici col-laboratiu Ara qui hagi estat atent sabr dir-nos les respostes: 1.Com van sorgir els artesans? 2.Com van sorgir els gremis? 3.Hi havia aigua potable? 4.Hi havia algun pou?
- 29. Hem arribat al final FI
- 30. Creadors del treball Aar坦n Fern叩ndez Liam Navarro Sergi Her竪ncia Antonio Heredia