Presentaci坦 del poema "Oda a Espanya", de Joan Maragall, a crrec dels alumnes Adri P辿rez i Sergio Romero, de primer de batxillerat (1.1). "Antologia de la poesia catalana". INS Isaac Alb辿niz. Badalona. 2015-2016.
Presentaci坦 del poema "Oda a Espanya", de Joan Maragall, a crrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3) de l'INS Isaac Alb辿niz de Badalona. Curs 2017-18.
Presentaci坦 del poema "Oda a Espanya", de Joan Maragall, a crrec dels alumnes Adri P辿rez i Sergio Romero, de primer de batxillerat (1.1). "Antologia de la poesia catalana". INS Isaac Alb辿niz. Badalona. 2015-2016.
Presentaci坦 del poema "Oda a Espanya", de Joan Maragall, a crrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3) de l'INS Isaac Alb辿niz de Badalona. Curs 2017-18.
Este documento explica los elementos b叩sicos de la oraci坦n simple en espa単ol, incluyendo el sujeto, el predicado, y los principales complementos del verbo como el atributo, complemento directo, complemento indirecto y los complementos circunstanciales. Define cada uno de estos elementos y proporciona ejemplos para ilustrar sus funciones sint叩cticas.
La narraci坦n literaria se diferencia de otros tipos de narraci坦n por relatar sucesos ficticios con el fin de provocar placer est辿tico en el lector. Sus elementos principales incluyen el narrador, los personajes, el tiempo y espacio de la historia, y el orden en que se presentan los hechos. Dentro del g辿nero narrativo se encuentran subg辿neros como la novela, el cuento, la epopeya, el mito, la leyenda y la f叩bula.
La lengua castellana o espa単ola tiene m叩s de 350 millones de hablantes en todo el mundo, siendo la lengua oficial de Espa単a y 18 pa鱈ses de Hispanoam辿rica. Procede del lat鱈n al igual que otras lenguas romances como el italiano o franc辿s. En los siglos XVI y XVII consolid坦 su fon辿tica actual y recibi坦 influencias l辿xicas de otras lenguas, especialmente de Am辿rica, alcanzando su m叩ximo esplendor literario. En el siglo XVIII se cre坦 la Real Academia Espa単ola para velar por la pureza de la
Este documento describe los diferentes tipos de determinantes en espa単ol. Los determinantes acompa単an a los sustantivos para especificar su significado y pueden ser art鱈culos, demostrativos, posesivos, numerales o indefinidos. Los art鱈culos pueden ser determinados o indeterminados, los demostrativos indican la distancia, los posesivos la pertenencia, los numerales la cantidad o el orden, e indefinidos una cantidad imprecisa.
Este documento presenta los conceptos b叩sicos sobre la comunicaci坦n. Explica que la comunicaci坦n implica la transmisi坦n de informaci坦n de un emisor a un receptor a trav辿s de un canal y un c坦digo. Adem叩s, describe los elementos clave del proceso comunicativo como el emisor, receptor, mensaje, canal y c坦digo. Finalmente, identifica las principales funciones del lenguaje como la funci坦n representativa, expresiva, apelativa, f叩tica y po辿tica.
Este documento describe los diferentes tipos de palabras y c坦mo se forman. Explica que las palabras est叩n compuestas por monemas y clasifica los monemas en lexemas y morfemas. Luego describe los tres principales procedimientos de formaci坦n de palabras: la derivaci坦n mediante prefijos y sufijos, la composici坦n uniendo palabras, y la paras鱈ntesis combinando prefijos, sufijos y lexemas. Tambi辿n cubre las siglas, acr坦nimos y reducciones.
El documento describe los diferentes niveles de uso del lenguaje, incluyendo el nivel vulgar, el nivel com炭n o coloquial, el nivel culto, el lenguaje cient鱈fico-t辿cnico y el lenguaje literario. Cada nivel se caracteriza por su vocabulario, gram叩tica y contexto de uso.
La comunicaci坦n implica un emisor, receptor, mensaje y canal. El emisor transmite un mensaje a trav辿s de un c坦digo o conjunto de signos al receptor. El contexto o situaci坦n tambi辿n influye en la comunicaci坦n. La comunicaci坦n puede ser verbal a trav辿s del lenguaje oral o escrito, o no verbal mediante gestos, m炭sica u otros sentidos como la vista, el o鱈do, el tacto, el olfato o el gusto. El ser humano es un ser social que se ha comunicado desde sus or鱈genes utilizando diferentes c坦digos adem叩s del lenguaje verbal.
2. *INTRODUCCI
Terra baixa
*s un drama del 1897 que pertany a la tradici坦
literria del realisme. Es pot apreciar per:
Classe social pobra
Treballadors sotmesos a les ordres de lamo
Encara que lobra sigui realista, encara es
contemplen alguns elements romntics:
latzar, misteri, idealisme
3. ELEMENTS REALISTES ELEMENTS ROMNTICS
Diferencia de classes
socials.
Treballadors sotmesos a
lamo.
Contrast m坦n rural i urb.
Llenguatge
Misteri
Idealisme
Atzar
Somnis premonitoris
4. *TEMTIQUES
Lluita entre el b辿 i el mal
s a dir, diferencia entre la terra alta i la terra baixa.
Triangle amor坦s
Entre la Marta, el Sebasti i el Manelic.
Manelic: amor pur i gener坦s
Sebasti: amor possessiu
MARTA
MANELIC SEBASTI
5. *ESTRUCTURA
Terra baixa es divideix en 3 actes:
ACTE I: Plantejament (12 escenes)
Es presenten els personatges.
La Marta i en Sebasti festegen, per嘆 ell
sha de casar amb una altra.
A trav辿s den Toms, busca un marit per
la Marta, en Manelic.
En Manelic, despr辿s de casarse, veu que
la Marta no lestimaa.
6. ACTE II: Desenvolupament (10 escenes)
En Manelic nom辿s s'ent辿n amb la Nuri, ja que tot el
poble es burla dell.
La Marta comen巽a a veure amb altres ulls al Manelic
La Marta explica el seu passat a en Toms.
En Manelic vol tornar a la Terra Alta, per嘆 veient que la
Marta tamb辿 lestima, volen escapar-se junts.
En Sebasti i el moss竪n els descobreixen i desterren en
Manelic i tanquen la Marta en un moli
7. ACTE III: Desenlla巽 (11 escenes)
Els pagesos sadonen que no han fet b辿 recolzant en
Sebasti.
En Manelic torna per enfrontar-se a en Sebasti i
durant la discussi坦 el mata. Finalment s'end炭 la Marta i
tornen a la Terra Alta.
Cor: En el tercer acte sobserva el penediment dels
personatges secundaris que, com si es tractes d'una obra
grega, configuren un cor.
8. *TCNIQUES
Guimera recorre a diversos procediments narratius:
El somni: del Manelic per explicar la presumpcio del
casament.
L'analepsi o retrospeccio (flash back): La Marta explica
el seu origen desgraciat.
La rondalla: El Manelic denuncia la tafaneria amb una
narracio, la rondalla de Sant Miquel.
9. Mon嘆leg: de la Marta (1 a cada acte). Mostra al p炭blic
com evolucionen els seus sentiments.
Aparts: del Manelic. Indica qu竪 pensa.
Premonicio: algun personatge presenta un indici que fa
preveure accions posteriors.
Presentacio pr竪via: un personatge explica coses dun
altre que encara no ha aparegut en escena.
10. *ESPAI
*Divisi坦 en 2 espais:
Terra Baixa: on es
desenvolupen les
accions
* Plana extensa
on hi ha el poble
que pertany
ql Sebasti.
- Mol鱈
- Ermita
Terra Alta: records.
- Lloc de proced竪ncia
del Manelic.
*ESPAI
11. *TEMPS
Temps extern:
poca contempornia. Final s.XIX
Temps intern:
El temps a lobra 辿s lineal:
1r i 2n acte: passen 10 dies
- Nuri: I ja fa 10 dies que ets casat (Acte II, Escena I)
2n i 3r acte: transcorren hores
Acotaci坦: s cap al tard (Acte III).
12. *PERSONATGES
Marta: (personatge rod坦)
Inici: dona freda, distant i reservada.
Innocent.
T辿 24 anys.
Procedia duna fam鱈lia pobra que captava.
No es respecte: L'obliguen a casarse amb una persona que
no estima i ho accepta.
Quan sadona que comen巽a a estimar el Manelic, es comen巽a
a respectar i canvia.
s el resultat de circumstncies que li ha tocat viure v鱈ctima).
Determinisme.
13. Manelic: (personatge rod坦)
Originari de la Terra Alta.
s ingenu, incapa巽 de fingiment, innocent i fer辿stec
alhora.
Contacte hum: els pares, un ermita i en Toms. Viu
amb les seves ovelles.
La Terra Baixa, aquesta societat el fa canviar: es torna
desconfiat.
s un personatge marginat,
v鱈ctima de la Terra Baixa.
14. Sebasti: (personatge pla)
T辿 uns 40 anys.
Arrogant, amb gran sentiment de superioritat.
Marta! Que vull que li enraonis! Que jo tho mano!
Jo el que vull 辿s que mobeeixis, com sempre, ho entens
Perque aqui jo s坦c l'amo com abans. De tu, i de tot, i d'ella! D'ella!
Es lamo de tot. Egoista i nomes pensa en ell mateix.
Mirat Nuri,: tot aix嘆 que veus, tot tot 辿s de lhereu Sebasti. La
caseta en qu竪 viviu vosaltres [...] aquesta ermita, el mol鱈...
Es fa respectar pel seu fort carcter
que imposa sobre els altres.
Registra tota la negativitat de la
Terra Baixa. s el responsable de
totes les mis竪ries
15. Nuri:
Germana petita de les Perdigones. s dor鱈gens humils.
Carcter semblant al de la Marta, per aquest motiu
savenen tant.
s una persona bona i innocent.
El seu carcter canvia al llarg de lobra, de mica en mica
sadona de la realitat de la Terra Baixa.
s objecte de burles (ella calla), per嘆 al mateix temps
representa l'炭nica persona decent del poble.
16. Xeixa:
A linici, explica que alguna cosa del poble no marxa b辿.
Troba que hi ha algun misteri, del qual ning炭 en vol parlar
(fa despertar la intriga a lespectador).
Planta cara al Sebasti marxant del poble.
Moss竪n:
Es laliat den Sebasti.
Actua com si fos el majordom den Sebasti.
Toms:
s innocent. No sadona dels plans del Sebasti.
Quan se nadona, intenta arreglar les coses.
Persona que sap escoltar i entendre els altres.
17. Pagesos:
Nando, Josep, Pepa, Ant嘆nia, Perruca; els carcters
dels quals s坦n similars.
Els agrada tafanejar i criticar.
En el fons tenen bon cor, per嘆 els seus prejudicis i
tafaneries fan mal a la Marta.
No sadonen del seu error fins al final de lobra.
18. *SIMBOLOGIA
TERRA BAIXA TERRA ALTA
Plasma tot all嘆 que
辿s dolent, corrupte,
malici坦s, insensible,
materialista.
* Conclusi坦: totes les
coses malvades per a
l'home
Lloc incorrupte, pur,
sense mal鱈cia, ideal,
buc嘆lic.
* Conclusi坦:
representa tot all嘆
que 辿s bo per
naturalesa.
Poble / Ciutat Camp / Muntanya
*SIMBOLOGIA
19. Exemple:
MANELIC: S鱈, anemhi, s鱈, que all es perdona tot; que
no 辿s com aqu鱈 baix, on tot se
corromp. Quin fstic!
(Enduentsela.)
Que all dalt, Marta, fins els cossos
en la neu se conserven: Ves qu竪 faran
les nimes!
MARTA: Oh, anem-hi, anem-hi
de pressa (Van per sortir.)
21. Llop: (Sebasti)
Manelic: He mort el llop! He mort el llop!
Manelic. Doncs que no hi baixa per aqu鱈 el llop minyons?
Xeixa. Massa que hi ve, re誰na! Ja el veurs, ja si D辿u no
t'ajuda!
B竪stia: (Manelic)
Josep: [...] un marit que fos ben b竪stia, i m辿s b竪stia que
tots los de per aqu鱈.
Sebasti: Un bestiota i un pillastre.
Manelic: Male誰t jo! Male誰t jo cent cops, que s坦c com les
b竪sties salvatgines!
22. Altres al揃lusions danimals:
En Sebasti tria per a la Marta un marit que fos ben
b竪stia.
La vida del Manelic era entre els animals:
Els moltons i els gossos m'estimen com a germans.
En Manelic t辿 una cabra que lanomena Marta.
En Toms insulta en Xeixa amb El nom d'escorp鱈.
En Perruca es tractat de ganso Per l'amo
23. Altres s鱈mbols
El duro i la sang simbolitzen 2 sistemes de valors
contraposats:
Duro: en la Terra baixa representa la llei de la propietat.
Sang: defineix la llei de la Terra alta.
Conclusi坦:
Cal que la Marta sagni en el moment de la revelacio de l'amor.
Funci坦: purificaci坦. Propicia que es trenqui el lligam amb el
Sebastia. Sesborra el pecat i la culpa.
24. L'aigua 辿s un element present a lobra.
La Marta representa l'束aigua amarganta損 de la mar (el
lloc d'origen d'on prov辿) que s'ajunta amb la neu pura de
les muntanyes representada pel Manelic.
En Manelic representa la neu pura de les muntanyes. s
l'aigua que calma la set.
MANELIC: [] I t'he estimat encara m辿s al venir-te a trobar- te, pobre
de mi, davallant a salts, com l'aigua els cims a ajuntar-se amb l'aigua
de la mar, que diuen que 辿s amarganta! Que ho siga, d'amarganta; que
ho siga; ella atrau com tu m'atraus a mi; perqu竪 et desitjo i t'estimo,
Marta!
25. LLENGUA
Llenguatge col揃loquial:
Castellanismes: s竪rio, quarto, apoiant-se, tinc de plorar,
trompasso
Elements de la parla de l竪poca: trescar, ja巽a, siga/sia.
Exclamacions, interjeccions, interrogacions: (Ah!,
Vatua!, Mare de D辿u!...).
Locucions i dites populars: estar per mer竪ixer, m辿s net
que una patena ...).
Tend竪ncies colloquials: daixonses, dallonses, mentres
Reiteracions: (digues, digues; Una bruixa! Una bruixa!...).
![Sebasti: (personatge pla)
T辿 uns 40 anys.
Arrogant, amb gran sentiment de superioritat.
Marta! Que vull que li enraonis! Que jo tho mano!
Jo el que vull 辿s que mobeeixis, com sempre, ho entens
Perque aqui jo s坦c l'amo com abans. De tu, i de tot, i d'ella! D'ella!
Es lamo de tot. Egoista i nomes pensa en ell mateix.
Mirat Nuri,: tot aix嘆 que veus, tot tot 辿s de lhereu Sebasti. La
caseta en qu竪 viviu vosaltres [...] aquesta ermita, el mol鱈...
Es fa respectar pel seu fort carcter
que imposa sobre els altres.
Registra tota la negativitat de la
Terra Baixa. s el responsable de
totes les mis竪ries](https://image.slidesharecdn.com/terra-baixa-160216135726/85/Terra-baixa-14-320.jpg)
![Llop: (Sebasti)
Manelic: He mort el llop! He mort el llop!
Manelic. Doncs que no hi baixa per aqu鱈 el llop minyons?
Xeixa. Massa que hi ve, re誰na! Ja el veurs, ja si D辿u no
t'ajuda!
B竪stia: (Manelic)
Josep: [...] un marit que fos ben b竪stia, i m辿s b竪stia que
tots los de per aqu鱈.
Sebasti: Un bestiota i un pillastre.
Manelic: Male誰t jo! Male誰t jo cent cops, que s坦c com les
b竪sties salvatgines!](https://image.slidesharecdn.com/terra-baixa-160216135726/85/Terra-baixa-21-320.jpg)
![L'aigua 辿s un element present a lobra.
La Marta representa l'束aigua amarganta損 de la mar (el
lloc d'origen d'on prov辿) que s'ajunta amb la neu pura de
les muntanyes representada pel Manelic.
En Manelic representa la neu pura de les muntanyes. s
l'aigua que calma la set.
MANELIC: [] I t'he estimat encara m辿s al venir-te a trobar- te, pobre
de mi, davallant a salts, com l'aigua els cims a ajuntar-se amb l'aigua
de la mar, que diuen que 辿s amarganta! Que ho siga, d'amarganta; que
ho siga; ella atrau com tu m'atraus a mi; perqu竪 et desitjo i t'estimo,
Marta!](https://image.slidesharecdn.com/terra-baixa-160216135726/85/Terra-baixa-24-320.jpg)
