L'edat mitjana a la classe de 5竪 de primriaMestre Tomeu
油
El tema de l'edat mitjana, l'hem tractat territorialment des de la formaci坦 dels comtats carolingis fins a la conquesta de les Illes i l'expansi坦 mediterrnia posterior. Tamb辿 hem estudiat l'economia i la societat feudals, el camp i la ciutat, els castells, els monestirs, el pensament, l'art... Hem unit despr辿s totes les parts per formar el power point, que hem exposat entre tots a classe. Hem investigat, hem cercat la informaci坦, l'hem redactada, hem cercat les imatges m辿s adequades... Ens ha agradat perqu竪 辿s una feina que hem preparada entre tots nosaltres i per aix嘆 n'hem tret m辿s profit. Esperam que us agradi a vosaltres tamb辿.
L'edat mitjana a la classe de 5竪 de primriaMestre Tomeu
油
El tema de l'edat mitjana, l'hem tractat territorialment des de la formaci坦 dels comtats carolingis fins a la conquesta de les Illes i l'expansi坦 mediterrnia posterior. Tamb辿 hem estudiat l'economia i la societat feudals, el camp i la ciutat, els castells, els monestirs, el pensament, l'art... Hem unit despr辿s totes les parts per formar el power point, que hem exposat entre tots a classe. Hem investigat, hem cercat la informaci坦, l'hem redactada, hem cercat les imatges m辿s adequades... Ens ha agradat perqu竪 辿s una feina que hem preparada entre tots nosaltres i per aix嘆 n'hem tret m辿s profit. Esperam que us agradi a vosaltres tamb辿.
2. Despr辿s de la descomposici坦 de limperi carolingi, es va estendre per lEuropa
occidental: El feudalisme.
Els monarques van delegar part del seu poder en els nobles, que es van convertir
en els seus vassalls. A canvi de fidelitat i ajuda militar, rebien un territori(feu) i es
convertien en senyors feudals. Van acollir pagesos (que sovint es convertien en
serfs) per posar en conreu les terres.
3. Un periode dinseguretat
Entre el segle IX i el segle X uns invasors van destruir tota lEuropa occidental: els atacants van
destruir pobles, van tallar ponts i camins, van saquejar monestirs i van atemorir a la poblaci坦. pel
nord van arribar els n嘆mades ( v鱈kings); pel sud, els musulmans; i, per lest, els hongaresos.
Els monarques no van poder fer front a aquesta situaci坦 dinseguretat. No tenien res per protegir a
la poblaci坦, recaptar impostos i mantenir un ex竪rcit estable. Per poder gobernar necessitem el
suport dels nobles, amb els quals van establir un sistema de relacions personals conegut com a
vassallatge.
Per protegir-se, moltes fam鱈lies van demanar protecci坦 dels nobles, que tenien castells fortificats i
els seus ecercits. Aquells que podies pagarse armes i un cavall es van convertir en vasalls seus, i
els pasegos van anar caient en la servitud.
5. EL VASSALLATGE, BASE DEL FEUDALISME
El vasallatge base del feudalismeera un pacte de fidelitat que s即establia en una
doble ceremonia:
-L卒Homenatge, en el qual el vasall, agenollat davant del rei, i li prometia fidelitat,
consell en el govern i tambe ajuda militar
-La investidura, en la qual el rei entregava un feu al vassall perque govern辿s i
l卒explotes economicament.
Al seu torn, un senyor feudal podia cedir una part del seu feu a altres nobles
menys poderosos,els cavallers, perque els governesin i mantenguesin un petit
exercit.
D卒aquesta manera, moltes nobles es van convertir en senyors feudals, primer
7. La societat estamental
Privilegiats: La noblesa i el clergat ( no treballaben i pagaven impostos).
No privilegiats: Els pagesos i artesans (mantenien els altres estamets, no
tenien drets i tenien que pagar impostos al rei i els senyors).
El rei i la reina ( que eren part dels privilegiats).