More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (17)
Similar to Powerpoint ricardo (20)
Powerpoint ricardo
- 1. Treball de s鱈ntesi Organitzaci坦 social Aleix Aguareles Anna Figueras Ricardo Maldonado Helena Rodriguez
- 2. El feudalisme S'anomena feudalisme a l'organitzaci坦 social, pol鱈tica i econ嘆mica basada en el feu que va predominar en l'Europa occidental entre els segles IX i XV. Es tractava de propietats de terrenys cultivats principalment per serfs, part de la producci坦 havia de ser lliurada l'amo de les terres, en la majoria dels casos un petit noble (senyor) nominalment lleial a un rei .
- 3. El poder pol鱈tic Pol鱈tic L'estructura pol鱈tica i econ嘆mica predominant en l'Edat Mitjana va ser el feudalisme. Aquest sistema es va desenvolupar com a resposta a la desintegraci坦 de l'autoritat central i al caos social que va sorgir despr辿s de la fi del mandat rom. Una jerarquia d'homes poderosos, regits pel nou sistema de vassallatge i la divisi坦 territorial en feus, va substituir l'antic sistema rom d'emperador, senat, prov鱈ncia, ciutat i poble.
- 4. El vassallatge El feudalisme es caracteritza per un tipus de relaci坦 social que es coneix com vassallatge, que es va donar bsicament entre els nobles i el monarca. El vassallatge es defineix com un conjunt d'institucions que creen i regeixen obligacions d'obedi竪ncia i servei-principalment militar-per part d'un home lliure anomenat "vassall" cap a un home lliure anomenat "senyor" i obligacions de protecci坦 i sosteniment per part del " senyor "respecte del" vassall ". La majoria de les vegades l'obligaci坦 de sosteniment del senyor implicava que aquest atorgu辿s a l'vassall la possessi坦 d'una extensi坦 de terra anomenada "feu". El feu o propietat territorial va ser la pe巽a clau dels lla巽os de depend竪ncia entre un senyor i un vassall.
- 5. El poder social L'Edat Mitjana va ser una 竪poca on la societat es va caracteritzar per la gran desigualtat de classes. Nom辿s hi havia un grup redu誰t de persones que eren lliures, la resta es trobava sotm竪s i no podia abandonar la terra on havia nascut, sistema que es va con竪ixer com a servitud. Es divideix en dos grans estaments: privilegiats i no privilagiats.
- 6. Estaments privilegiats Rei Clero i caballers Noblesa i alt clero
- 7. Els reis Era la classe social mes alta tot i que en aquells temps qui poseia mes terres era qui tenia mes poder i podia ser que un noble que fos senyor feudal tingues mes terres i per tant mes poder.
- 8. Noblesa La noblesa era una classe privilegiada ja que mantenia bones relacions de vassallatge amb el rei, a partir daquesta relaci坦 el rei lliurava el feu a diferents nobles
- 9. Clergat A m辿s de les funcions religioses, va tenir un paper transcendental en la societat i la cultura, a causa de que els seus membres rebien una instrucci坦 superior que els capacitava per dirigir la societat. Un aspecte interessant de la constituci坦 clerical de l'edat mitjana 辿s que, tot i que sovint es conformava amb nobles, no exclo誰a que humils pagesos pogueren tamb辿 ordenar sacerdots.
- 10. Cavallers i guerrers Es situaven al mateix estament que el clergue. En aquell temps tenir un cavall i una armadura era molt car i nom辿s els privilegiats 卒sho podien permetre.
- 11. Estaments no privilegiats Pagesos i serfs artesans
- 12. Artesans Els artesans a l竪poca feudal no era un grup social molt desenvolupat ja que poques persones tenien els coneixements previs i nom辿s es transmitien de pares a fills. Van ser els que van comen巽ar a introduir el comer巽.
- 13. Els pagesos Era la base de la pirmide social. Els seus integrants excepte uns pocs que havien estat lliures depenien d'algun senyor, ja fos per naixement o per her竪ncia. El pag竪s o serf no era amo de la seva persona, ja que formava part de la gleva o terra, i no podia abandonar-la sense el consentiment del senyor. Potser el seu major avantatge era la de no poder ser arrencat de la hisenda, doncs estava unit a ella prcticament com arrendatari perpetu .
- 14. El poder econ嘆mic Les relacions feudovassalltic entre individus, que t辿 m辿s a veure amb el m坦n de l'agricultura. En el camp predomina l'agricultura de subsist竪ncia. El producte s'obtenia a petita escala, utilitzant t竪cniques agr鱈coles relativament primitives. L'objectiu del feu era l'autosufici竪ncia. Les relacions gremials. A les ciutats els gremis (agrupacions d'artesans) potencien l'economia local i impedeixen l'expansi坦 de la producci坦 i el mercat: les activitats comercials entre regions i / o pa誰sos estaven severament limitades, poc desenvolupament tecnol嘆gic, escassetat de capital, no hi ha facilitats per la mobilitat dels individus. Vassallatge i servitud.
- 15. Com influeix en cada estament? PRIVILEGIATS - Rei: feia pagar un impost a tot aquell que estava per sota seu. -Noblesa: feien pagar un impost a tot aquell qui estava per sota seu per tant, a tothom menys al rei. -Clero: obligaven a pagar el delme a lesglesia (10% de els seus cultius) -Caballers: no pagaven impostos ni en feien cobrar. NO PRIVILEGIATS -Artesans: pagaven impostos Pagesos: pagaven impostos i eren els m辿s pobres, i eren la majoria. Pagaven: el delme (10%) i un 50% de la collita obtinguda.
- 16. Les Vivendes ESTAMENTS PRIVILEGIATS La Noblesa i el rei Vivien en residencies fortificades (castells) i eren el refugi dels habitants del feu. Al comen巽ament molts castells eren simples, torres envoltades per un mur, primerament construits amb fusta i despres es van ampliar i les edificaven de pedra. Els luxes i comoditats del castell eren escassos.
- 17. Les vivendes Clero: vivien en els monestirs tenien una vida capa al interior. Caballers: vivien generalment en els castells juntament amb els nobles i els reis. Artesans: vivien en cases amb el sostre de palla a casa seva tamb辿 hi tenia el taller. Pagesos: vivien en baixes coindicions en una casa feta primerament de fusta i despr辿s dargila o pedra per嘆 amb la teulada de palla.
- 18. Normes, privilegis i luxes Reis: com que ells mateixos posaven les normes no les havien de cumplir i feien el que volien per tant de que guanyessin alguna cosa per petita que sigui. Nobles: havien de seguir normes per坦 tampoc les cumplien sempre, perqu竪 un noble podia ser senyor feudal i per tant posava les normes al seu feu, 辿s a dir a les terres que poss誰en.
- 19. Normes,privilegis i luxes Clero: Tenien que fer una serie de vots. No tenien gaires privilegis per嘆 almenys tenien menjar i lloc per viure. Tenien com a norma resar i treballar i nom辿s podien parlar al locutori. Caballers i guerrers: els luxes que tenien era que tenien caballs i armadura si podien per嘆 havien danar a la guerra.
- 20. Normes, privilegis i luxes Artesans i pagesos: havien de seguir unes normes posades alguns privilegiats com: el dret de cuixa: el rei podia passar una nit amb la n炭via, la nit abans de casar-la, etc Eren els m辿s humils i els que havien de complir m辿s normes i a m辿s a m辿s no tenien cap luxe.