More Related Content
What's hot (20)
Similar to El feudalisme (20)
More from institutmontgros (20)
El feudalisme
- 1. EL FEUDALISME INS MONTGRS SANT PERE DE RIBES PROJECTE 2n TRIMESTRE
- 2. NDEX DEL TEMA 1. EL FEUDALISME 2. LA SOCIETAT FEUDAL 3. LA CORONA 4. LA NOBLESA 5. LESGLSIA 6. ELS CAMPEROLS
- 3. 1. EL FEUDALISME - EL FEUDALISME, DEFINICI: 辿s un nou sistema pol鱈tc, econ嘆mic i social que apareix a Europa durant lEdat Mitjana. - CONTEXT HISTRIC: despr辿s de la desaparici坦 de lImperi Carolingi, Europa es va dividir en nombrosos regnes. Els reis eren molt d竪bils. Cada noble va assolir el domini de les seves terres i van acceptar la primacia del rei mitjan巽ant un pacte anomenat VASSALLATGE.
- 4. 1. EL FEUDALISME -Els vassalls juraven fdelitat al rei a canvi dunes terres (els feus). Daquesta manera, la noblesa, ja fos laica o eclesistca, esdevingu辿 en senyors feudals. - Els senyors feudals eren l炭nica autoritat als seus territoris. El regne estava fragmentat en senyorius (o cada senyor imposava la seva llei i recaptava els impostos). Els pagesos conreaven aquestes terres a canvi de protecci坦. - El Pacte de Vassallatge: - Els nobles es converten en vassalls del rei en una cerim嘆nia que rep el nom dHOMENATGE. Agenollats i besant la m del monarca, li juraven fdelitat, ajuda militar i consell en el govern. - El rei feia lacte dINVESTIDURA, pel qual cedia una porci坦 de terra, el FEU, al seu vassall.
- 7. 1. EL FEUDALISME - Les terres que rebien els nobles a canvi de la seva fdelitat es diuen FEU o SENYORIA.
- 8. 1. EL FEUDALISME Representaci坦 grfca de la distribuci坦 del feu o senyoria
- 9. 1. EL FEUDALISME - A cada feu hi havia la resid竪ncia del senyor, a m辿s de poblets, terres, pastures i boscos. - LA RESERVA SENYORIAL: part de la terra administrada directament pel senyor - ELS MASOS: porcions de terra que el senyor concedia als pagesos perqu竪 les cultvessin. A canvi havien de pagar al senyor unes rendes. - BOSCOS: terres d炭s comunal, per ca巽ar, recol揃lectar, agafar llenya..., a canvi de peatges o impostos
- 10. 1. EL FEUDALISME
- 11. 1. EL FEUDALISME
- 12. 2. LA SOCIETAT FEUDAL - La societat medieval, salluny de la societat esclavista romana. Podem dividir-la en dos grups, anomenats estaments: PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS. Tenia una estructura jerrquica i es representa en forma de pirmide. El naixement marcava el fet de pertnyer a un o altre estament. Ciutadans lliures Ciutadans lliures Ciutadans no lliures PATRICIS PLEBEUS ESCLAUS LLIBERTS
- 13. - Al capdamunt estava el REI - ELS PRIVILEGIATS: eren els nobles i el clero. No pagaven impostos, no havien de treballar, podien portar armes i ocupar crrecs en la Cort i ladministraci坦. - ELS NO PRIVILEGIATS: eren els pagesos, artesans i comerciants. Havien de treballar i pagar rendes o impostos. 2. LA SOCIETAT FEUDAL
- 14. 2. LA SOCIETAT FEUDAL
- 15. 2. LA SOCIETAT FEUDAL -Lesgl辿sia cat嘆lica, a canvi de riqueses i poder, legitmava aquest ordre social. A una 竪poca on la major part de la poblaci坦 era analfabeta, sacerdots, bisbes i frares, predicaven eren peces fonamentals pel manteniment i funcionament del sistema. Des dels seus p炭lpits predicaven en favor seu i de la Corona. - La legitmaci坦 dels tres ordres: - El orden eclesi叩stco no compone sino un solo cuerpo. En cambio, la sociedad est叩 dividida en tres 坦rdenes. Aparte del ya citado, la ley reconoce otras dos condiciones: el noble y el siervo que no se rigen por la misma ley. Los nobles son los guerreros, los protectores de las iglesias. Defenden a todo el pueblo, a los grandes lo mismo que a los peque単os y al mismo tempo se protegen a ellos mismos. La otra clase es la de los siervos. Esta raza de desgraciados no posee nada sin sufrimiento. Provisiones y vestdos son suministradas a todos por ellos, pues los hombres libres no pueden valerse sin ellos. As鱈, pues, la ciudad de Dios que es tenida como una, en realidad es triple. Unos rezan, otros lucha y otros trabajan. Los tres 坦rdenes viven juntos y no sufrir鱈an una separaci坦n. Los servicios de cada uno de estos 坦rdenes permite los trabajos de los otros dos. Y cada uno a su vez presta apoyo a los dem叩s. Mientras esta ley ha estado en vigor el mundo ha estado en paz. Pero, ahora, las leyes se debilitan y toda paz desaparece. Cambian las costumbres de los hombres y cambia tambi辿n la divisi坦n de la sociedad. ADALBERON DE LAON, Carmen ad Robertum regem francorum (a. 998). Recoge: M. Artola,Textos fundamentales para la Historia, Madrid, 1968, p. 70.
- 17. 3. LA CORONA -El poder dels reis era molt d竪bil, havien de buscar suport en la noblesa. El rei es trobava al cim de la pirmide feudal i era considerat el primum inter pares (primer entre iguals). - Les principals funcions de la corona eren: elaborar les lleis, dirigir els ex竪rcits a les campanyes militars, recaptar impostos per sufragar les despeses (guerres, coronacions...) i actuar com mxima autoritat judicial. Per governar estava acompanyat de: - CORT: estava formada per la fam鱈lia, els servents i la gurdia personal. - CRIA o consell reial: estava format per un grup de juristes, eclesistcs i guerrers que ajudaven el rei a governar. - LEXRCIT reial era molt redu誰t. Calia el suport dels nobles amb els seus ex竪rcits per l es guerres.
- 18. Fragmentaci坦 dEuropa Feblesa dels reis i dels seus ex竪rcits Nobles Camperols Ex竪rcit propi Castell + (Serfs dels nobles) Caiguda de lImperi Carolingi protecci坦 treball FEUDALISME 3. LA CORONA La feblesa dels reis
- 19. 4. LA NOBLESA - Grup privilegiat. La seva funci坦 era la de ser guerrers, per aix嘆, la guerra 辿s la seva actvitat principal, els diversos senyors feudals senfronten entre ells per augmentar el seu territori i riqueses, o recolzen les campanyes militars dels reis, a canvi obtenen m辿s territoris i serfs. Han de defensar el seu senyoriu. - La noblesa no treballava ni pagava impostos, vivia de les rendes que obtenia dels senyorius. - Quin era larmament dun cavaller? - Armament defensiu: cota de malla, armadura, casc o elm i escut. - Armament ofensiu: espasa, llan巽a, ma巽a.
- 20. 4. LA NOBLESA - Com sarribava a ser un cavaller? Els flls de les fam鱈lies nobles eren educats i ensinistrats com a guerrers. PATGE: als 5 o 7 anys es posaven al servei dun noble important. ESCUDER: als 14 anys aprenien les diferents t竪cniques de combat. CAVALLER: als divuit anys sels armava cavallers en una cerim嘆nia que consista en: - Despr辿s duna nit de vig鱈lia, els joves juraven acatar les normes de cavalleria i eren ordenats per un altre cavaller. Aquest donava a laspirant lespasa, uns esperons dor i donant-li dos copets amb lespasa o amb la m el declarava apte per a la cavalleria.
- 21. Noblesa Diferents esglaons Guerra Actvitat principal Llan巽a Escut Espasa Ma巽a Fills dels nobles Patges i escuders Majoria dedat cavallers Temps de guerra Ajut militar al rei Temps de pau Tornejos Dames: Missi坦 principal, casar-se i tenir flls. Solteres ingressaven en monestrs. Matrimonis concertata pels pares. Dirigien la feina dels sevents. Educaven els flls m辿s petts. Brodaven i teixien. Rarament sorten dels castell. No podien desobeir el marit. 4. LA NOBLESA
- 22. 4. LA NOBLESA
- 23. 4. LA NOBLESA - Els centres del poder de la noblesa eren els castells. Com eren? Qui hi vivia? Com era la vida al castell? - El castell era la resid竪ncia forticada del senyor feudal i lloc de refugi dels habitants del feu quan es produ誰en atacs. - Luxes i comoditats? Tapissos, catfes, llars de foc, pocs mobles - Per protegir-se, els castells estaven envoltats de fossats i tenien una o diverses fles de muralles amb torres. Pont llevad鱈s, barbacana, merlets... - A linterior presentava estables per guardar els cavalls i el bestar, grans pats en qu竪 entrenaven els militars, una ferreria, pous i graners, habitatges dels servents... - Lespai central era la torre de lhomenatge de dos o tres pisos. Dins la torre, hi havia la gran sala per fer festes, banquets i recepcions, per a les quals feien venir joglars, trobadors i artstes; tamb辿 hi havia les habitacions de la fam鱈lia.
- 24. 4. LA NOBLESA
- 25. 4. LA NOBLESA
- 26. 4. LA NOBLESA -La vida dels nobles al castell, on estaven quan no sorten a fer la guerra, consista a rebre els seus vassalls, conversar amb els seus amics, actuar com a jutges i recaptar els tributs, tan en renda com en esp竪cia, que havien de pagar els seus serfs. - Loci de la noblesa consista en la celebraci坦 de banquets, els torneigs, les caceres i les festes amb joglars i trobadors. - Les dames organitzaven els treballs dom竪stcs, tenien cura de flls o sentretenien amb la m炭sica i/o la lectura. Les dones no podien accedir a lordre militar. - Els matrimonis es concertaven pels pares de fam鱈lia per refor巽ar les lla巽os feudals.
- 27. 5. LESGLSIA -El poder de lesgl辿sia cat嘆lica era omnipotent. Al cim de la jerarquia cat嘆lica estava el Papa, el bisbe de Roma. Per sota, trobem dos branques: - el clergat secular: bisbes, arquebisbes i sacerdots - el clergat regular, les ordres religioses: abats, abadesses, monjos/es i frares.
- 28. 5. LESGLSIA - La cristandat - Cristanisme = Religi坦 majoritria dels europeus. - Va contribuir a formar una civilitzaci坦 comuna. - Estava present a tots els pa誰sos i regions dEuropa; per aix嘆, aquest territori rep el nom de cristandat. - S. XI i XII; ampliaci坦 del territori crist: - Pel nord i lest: els cat嘆lics alemanys cristanitzen pobles pagans germnics i eslaus, i els ortodoxos bizantns fan el mateix amb els eslaus dels Balcans i R炭ssia. -Pel sud: els regnes cristans de la pen鱈nsula van conquerint territori musulm. -En aquest context destaquen les croades, les expedicions militars dels diferents regnes cristans per conquerir els territoris sagrats.
- 29. 5. LESGLSIA -Els monestrs medievals - Per controlar els seus territoris i pel tarann pag竪s de la poblaci坦, lesgl辿sia, va establir-se al camp, es va ruralitzar. - A qualsevol nucli habitat, lesgl辿sia era lediici central, a la pla巽a del poble. A lesgl辿sia hi tenien lloc les celebracions, les cerim嘆nies religioses, a m辿s, les campanes sutlitzaven per avisar i/o convocar a la poblaci坦. - Es van construir molts monestrs, on vivien monjos o monges que acceptaven de sotmetres a una regla, un conjunt de normes que organitzaven la vida monstca (pregria, treball, lectura). - El monestr comptava amb un conjunt de depend竪ncies (biblioteca, infermeria, cuina estable...) i terres, que eren treballades, principalment, pels serfs i per pagesos lliures. - Lactvitat principal dels monjos era loraci坦 per嘆 tamb辿 es dedicaven a copiar els manuscrits, treballar la terra i tenir cura dels malalts. - Els monestrs van esdevenir centres de cultura, amb biblioteques importants. Tamb辿 shi ensenyava a llegir i escriure.
- 30. 5. LESGLSIA - Els monestrs medievals
- 31. 5. LESGLSIA - Els monestrs - Els ordes religiosos: - Lorde religi坦s m辿s import. va ser el dels BENEDICTINS, fundat per Benet de N炭rsia a Itlia en el segle VI - Cada orde tenia una REGLA, un conjunt de normes i obligacions, horari dels membres, dirigia tots els aspectes de la vida quotdiana. - Cada orde vesta un hbit que lidentfcava. - Els monjos i monges feien tres vots: - Obedi竪ncia: al seu superior i a D辿u. - Pobresa: no podien tenir b辿ns materials. - Castedat: no podien mantenir relacions sexuals.
- 32. 6. ELS PAGESOS - Grup no privilegiat, majoria de la poblaci坦. - LLIURES: propietaris de la terra i disposaven lliurement de la seva vida. - SERFS: treballaven les terres del senyor feudal i no tenien llibertat personal, estaven vinculats a les terres del senyor, no podien deixar el senyoriu perqu竪 estaven adscrits a la terra.
- 33. 90% de la poblaci坦 Classes de camperols Serfs (majoria) Lliures No podien abandonar el feu. Treballaven pel senyor a canvi de protecci坦. Pagaven el delme. Condici坦 hereditria. Treballaven als masos de la senyoria a canvi de pagar rendes al senyor. Pagaven el delme. Podien abandonar el feu. Condicions de vida: Cases molt pobres. Autosufcients Dieta molt pobre Esperan巽a de vida molt baixa. 6. ELS PAGESOS
- 34. 6. ELS PAGESOS - LA FEINA AL CAMP: - ECONOMIA SUBSISTNCIA: agricultura destnada a lautoconsum, vivien del que produ誰en. - TCNIQUES DE CONREU: la rotaci坦 biennal (t竪cnica del guaret), poca innovaci坦 - EINES AGRCOLES: fal巽, dalla, forquilla... - PRODUCTES: cereals, llegums, vinyes, verdures i arbres fruiters.
- 35. 6. ELS PAGESOS - LES RENDES senyorials que els pagesos havien de pagar. - PART DE COLLITA o productes com porcs, gallines, fruites... - DIES I HORES DE FEINA obligat嘆ria a les terres del senyor. - DINERS per la utlitzaci坦 del forn, el mol鱈, la ferreria, el pont o altres serveis del feu Impostos feudals: -Delme: pagament de la desena part de les collites que recaptava lEsgl辿sia. - Impostos per fer servir els molins, les premses, els ponts... - Tamb辿 calia pagar un impost a la Corona - Tots aquests impostos els pagaven 炭nicament lestament no privilegiat, sotm竪s a dures condicions de vida.