More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (11)
Similar to El feudalisme 1 (20)
More from ³§Ã±ô±¹¾±²¹ (20)
El feudalisme 1
- 2. LA FEBLESA DE LES MONARQUIES FEUDALS Els reis no podien protegir la població, ni recaptar impostos , ni mantenir un exèrcit fidel i estable. Per poder governar i mantenir unit el regne van haver de comptar amb els nobles, amb els quals van establir un sistema de relacions personals conegut com a vassallatge. Els nobles es van convertir en senyors feudals i, per tant, en vassalls del rei. El rei era un senyor feudal més i, de vegades, ni tan sols el més ric en terres i homes.
- 3. LA CERIMÒNIA D’HOMENATGE Els nobles es convertien en vassalls del rei en una cerimònia que rep el nom d’homenatge, en què, agenollats i besant la mà del monarca, li juraven fidelitat, ajuda militar i consell en el govern. Per la seva banda, el rei feia la investidura, per la qual cedia una porció de terra, el feu, al seu vassall.
- 4. L’exèrcit reial era reduït i el monarca per defensar el regne depenia dels exèrcits dels seus vassalls. Quan hi havia una amenaça exterior, el monarca cridava els nobles, que unien els seus exèrcits als del rei i s’enfrontaven amb els enemics.
- 5. El vassall prestava el servei de cort, és a dir, participava de l’assemblea general de tots els vassalls del senyor. En aquestes corts col·laboraven en l’administració de la justÃcia i participaven, en certa mesura, en l’exercici del poder polÃtic.
- 6. Els nobles podien tenir vassalls propis, que solien ser nobles menys importants. A canvi de jurar fidelitat al seu senyor, aquest els atorgava un feu més petit. Aixà es va formar una cadena de vincles personals que lligava el rei amb els nobles del regne.
- 7. ELS VASSALLS Els vassalls tenien moltes obligacions. La principal de totes era l’obligació del servei militar. També estaven obligats a allotjar el senyor i el seu seguici quan aquests passés pel territori del seu feu; a col·laborar en el rescat del seu senyor si queia presoner mitjançant una contribució; i havia d’aportar altres contribucions monetà ries quan es casava la filla gran del senyor o quan el seu primogènit era ordenat cavaller, entre d’altres.
- 8. Els rei, els nobles i el clero eren privilegiats, açò vol dir que... no pagaven impostos, no realitzaven treballs manuals , tenien accés a cà rrecs polÃtics , impartien justÃcia, podien fer servir armes i tenien terres. Els comerciants, artesans i pagesos eren no privilegiats, per tant amb el seu treball mantenien els altres estaments, pagaven impostos i no tenien drets.
- 9. ELS PRIVILEGIATS El clergat, composat pels monjos i els sacerdots, tenia la missió d’ajudar a aconseguir la salvació espiritual (la vida eterna després de la mort) als éssers humans. La noblesa, composta pels cavallers i les seves famÃlies, s’encarregava de defensar la població militarment.
- 10. ELS ESTAMENTS Els estaments eren grups socials dels quals es formava part per naixement i durant tota la vida:  Oratores, dedicats a l’oració i a l’Església.  Bellatores, dedicats a la guerra. Laboratores, dedicats al treball.
- 11. EL REI A la cúspide de la pirà mide social. Era el representant de déu a la terra amb la missió de governar el seu poble i mantenir-lo unit. Era el primus inter pares,el primer entre iguals. Les atribucions del rei eren:  Dirigir campanyes militars.  Demanar impostos en cas de guerres, coronacions, casaments, etc. Exercir de jutge suprem. Per governar comptava amb l’ajuda de la Cúria o Consell Reial, format per l’alta noblesa i l’alt clergat.
- 12. LA NOBLESA No tots els nobles eren iguals de poderosos. Alguns eren amos de grans feus i d’immenses riqueses, mentre que d’altres només tenien les armes i un cavall.
- 13. LA FORMACIÓ DEL CAVALLER Els fills dels nobles començaven la seva educació militar ja des de nens. De petits, servien de patges i escuders d’un noble important, amb el qual aprenien les diferents tècniques de combat. I quan arribaven a la majoria d’edat, es convertien en cavallers després d’una cerimònia en què rebien les armes: l’espasa, l’escut, els esperons i la cota de malla.
- 14. CODI DE CAVALLERIA: Els cavallers havien de ser valents, lleials al seu senyor, havien de defensar la religió i protegir als dèbils i les dones.
- 16. Els castells eren les residències fortificades dels senyors feudals i el lloc de refugi dels habitants del feu quan es produïen atacs o invasions.
- 18. Per protegir-se, els castells estaven envoltats de fossats i tenien una o diverses files de muralles amb torres. L’interior presentava una estructura complexa: hi havia estables per guardar els cavalls i el bestiar, grans patis en què entrenaven els militars, una ferreria, pous i graners i una capella pròpia.
- 19. A la torre de l’homenatge hi vivia el senyor i la seva famÃlia. Per això era la construcció més alta i protegida.
- 20. Dins la torre, el gran saló era el centre vital: el senyor hi rebia els cavallers i hi celebrava festes, banquets, balls i representacions, per a les quals es feien venir joglars, trobadors i artistes ambulants que cantaven i recitaven poemes.
- 21. Els nobles havien d’estar sempre preparats per anar a la guerra i per això s’entrenaven contÃnuament. Una de les formes més comunes d’entrenament eren els tornejos, combats que, malgrat que no eren a vida o mort, resultaven molt importants per guanyar prestigi i respecte.
- 23. En cas de declarar-se la guerra, el rei convocava els cavallers i els demanava ajuda militar. Els cavallers i els seus vassalls hi acudien amb les tropes i formaven una mainada. Quan la guerra s’acabava, nobles i guerrers tornaven als feus fins al proper requeriment reial.
- 24. La guerra proporcionava als vencedors terres i riqueses (diners, joies) que augmentaven el poder de la noblesa.
- 25. EL FEU
- 26. El feu era l’extensió de terra que posseïa un home lliure, per concessió del senyor, a canvi de declarar-se vassall d’aquest i obligar- se a determinades cà rregues que es pagaven en serveis o en espècies, entre els quals figuren en lloc destacat el servei militar. A cada feu hi havia un castell, que era la residència del senyor, diversos poblets on vivien els pagesos que depenien del senyor, i terres de conreu, pastures i boscos.
- 27. LA RESERVA SENYORIAL La reserva senyorial era el conjunt de terres, boscos i prats que el senyor feudal es reservava per a ell. En aquestes terres hi construïa el seu castell.
- 28. Els senyors feudals governaven les terres del seu feu. Feien les lleis, impartien justÃcia i cobraven impostos. Impostos que pagaven els pagesos al senyor feudal:  una part de la collita ,  determinats fruits o animals (porcs, gallines, fruita, etc),  fer uns dies de feina obligatòria a les terres o boscos del senyor i  una petita paga quan feien servir el molÃ, el forn i la premsa, que eren propietat del senyor. A més, els senyors cobraven impostos als comerciants que travessaven els seus dominis (peatge) i quan creuaven els ponts (pontatge).
- 29. ELS PAGESOS
- 30. Les famÃlies pageses tenien dret a l’usdefruit d’unes terres. Això significava que podien viure del que hi obtinguessin, a canvi de lliurar-ne una part al propietari de les terres i de prestar una sèrie de serveis: hores de treball a les terres del senyor (reserva senyorial), manteniment dels camins, etc.
- 31. Tots els pagesos havien de pagar al senyor impostos en moneda, una part de la collita i de bestiar i, de vegades, també objectes de producció domèstica (articles de fusta o peces de tela). A més de la prestació d’uns tres dies de treball no remunerat, havien de fer servir el molÃ, el forn i la premsa del senyor pagant un impost establert.
- 32.  Les tècniques i eines agrÃcoles eren molt rudimentà ries.  Baixa productivitat de la terra.  Rotació biennal de cultius: es cultivava només la meitat de la terra, l’altra meitat es deixava reposar (guaret).  L’economia era d’autoconsum o de subsistència: hi havia poc comerç, cada famÃlia elaborava allò que necessitava, vivien d’allò que produïen.  El 90 % de la població era pagesa.
- 33. Hi havia diferents tipus de pagesos: Esclaus sense terra que eren alimentats i vestits pels seus senyors. Serfs que no podien abandonar la terra sense l’autorització del senyor . Pagesos lliures, però subjectes al tribunal del senyor i a totes les obligacions pròpies de la senyoria (pagament de tributs, serveis personals).
- 34. ELS SERFS Els serfs domèstics cultivaven la terra del senyor. A canvi rebien aliment i abric, però no disposaven de llibertat personal i no podien posseir béns ni contreure matrimoni sense autorització del senyor. La seva condició era heredità ria. Els serfs de la gleva estaven lligats a la terra que conreaven sense poder abandonar-la: quan aquesta era venuda passaven a dependre del nou propietari
- 35. EL CLERO L’ Església medieval era molt rica, tenia feus immensos i cobrava el delme als cristians, un impost per mantenir el clero. L’alt clero (cardenals, bisbes i abats) gaudien dels mateixos privilegis que els nobles, però el baix clero (capellans i monjos) vivien d’una manera semblant als pagesos. El clero secular estava format per bisbes i capellans. El clero regular estava format per abats i monjos. Les parròquies i els monestirs eren unes senyories feudals com qualsevol altra: tenien terres pròpies i serfs que les treballaven.
- 36. Les obligacions religioses dels cristians:  Resar.  Anar a missa els diumenges.  Confessar-se.  Combregar.  Pelegrinar a llocs sants: Roma, Jerusalem, Compostel·la. Una manera de salvar els pecats i evitar ser condemnats a l’infern era practicar la caritat i la donació de béns a l’Església a l’hora de la mort. Tota la vida privada o social estava marcada per la intervenció de l’ Església : naixement, matrimoni i funerals. L’ Església també s’encarregava de l’ensenyament i de l’assistència a pobres i a malalts. L’ excomunió suposava l’expulsió de l’ Església.
- 37. EL MONESTIR
- 38. EL CLERO REGULAR Els monjos vivien en un monestir sota l’autoritat d’un abat. Feien tres vots o promeses: obediència, pobresa i castedat. Tots els ordes religiosos estaven sotmesos a una regla, és a dir, un conjunt de normes que regulaven la vida dels monjos. L’oració era l’activitat principal perquè la finalitat de la vida monà stica era allunyar-se del món i tenir un contacte més directe amb déu. L’orde més important va ser el dels benedictins, fundat per sant Benet de Núrsia.
- 39. Cada monjo tenia assignada una feina en el monestir: Copiar o il·lustrar llibres, cultivar l’hort, curar malalts a la infermeria, atendre els pelegrins a l’alberg, administrar el celler, bibliotecari, cuiner, etc.
- 41. LES CROADES
- 42. Els llocs on Crist havia viscut, especialment Jerusalem, es van convertir en centres de pelegrinatge dels cristians, malgrat que es trobaven en mans dels musulmans. En el segle XI, el papa Urbà II va fer una crida als cristians perquè anassin a alliberar Terra Santa dels infidels. Va prometre la salvació eterna a tots els que hi participassin.
- 43. AixÃ, al llarg dels segles XII i XIII es van dur a terme les croades, unes campanyes militars en defensa de la creu, sÃmbol del cristianisme.