Preguntes resoltes Tema 6 El Franquisme (Catal).pdfSelepedia.com .
油
El Franquisme (1939-1975)
Conjunto de preguntas de selectividad contestadas por expertos en el tema. Estos apuntes han sido redactados para que el estudiante lo entienda todo. S ofrece apuntes de calidad a los alumnos de todo el territorio. Nuestros apuntes van dedicados a estudiantes de Bachillerato y Selectividad (EBAU, PAU).
2. Qui era Francisco Franco
El Ferrol, 1892 - Madrid, 1975
Militar,africanista, l'any 1926 el
rei Alfons XII el convert鱈 en el
general m辿s jove de tota Europa
El 1936 estava destinat a les
Illes Canries, i va comen巽ar el
Cop dEstat contra la Rep炭blica
Espanyola el 17 de juliol de
1936, a Melilla
L 1 d octubre del 1936 辿s
escollit General鱈ssim de les
tropes revoltades.
3. Qui va recolzar el cop destat
a Espanya
Els militars revoltats
Jerarquia eclesistica cat嘆lica
Aristocrcia
Terratinents
Grans empresaris
Els tradicionalistes (carlins conservadors)
Els falangistes
4. Dictadura : Partir 炭nic
FALANGE ESPAOLA TRADICIONALISTA (FET) Y
DE LAS JONS: Partit del MOVIMIENTO
R竪gim: Nacionalcatolicisme
Repressi坦 ideol嘆gica
Censura
Importncia de la fam鱈lia(Doble Moral)
Divisi坦 d Espanya:
Vencedors i ven巽uts (afectes,
desafectes i indiferents)
Majoria silenciosa
8. Idees franquistes
Del Falangisme Del catolicisme Del militarisme
Seves s坦n idees com
el hipernacionalisme,
l竪tica de la viol竪ncia i
repressi坦, masclisme,
la idea d'Espanya com
un Imperi , lexaltaci坦
del l鱈der, lorganitzaci坦
sindical en sindicats
verticals,
ladoctrinament pol鱈tic
de la joventut i la dona
El catolicisme
conservador 辿s,
potser, la font
ideol嘆gica que m辿s va
assortir el franquisme.
Daqu鱈 va provenir la
moral, el
tradicionalisme, el
anticomunisme i el
antiliberalisme.
Aportaci坦 ideol嘆gica
dels militars al r竪gim
va ser el
nacionalpatriotisme,
una visi坦 unitria i
tradicionalista
d'Espanya.
De lesperit militar
provenen les idees de
jerarquia, disciplina,
austeritat,
autoritarisme, virilitat i
forta repressi坦
14. En la pared de la
escuela
al lado del
crucifijo
hab鱈a dos cuadros
ejerciendo su
tutela:
a occidente, el
Centinela,
y al oriente un
simple mapa
con un marquito
de chapa
y las Canarias
vecinas
de las Islas
Chafarinas
como pegadas
con grapa.
18. Anys 40: L Autarquia
Comen巽a la segona guerra mundial: 1 de setembre de 1939 que acaba el 1945
Neutralitat .
Divisi坦n Azul
Neutralitat (Fora els s鱈mbols
feixistes)
A誰llament pol鱈tic i
democrcia orgnica
Importncia dels falangistes i
dels cat嘆lics tradicionalistes
22. Lleis fonamentals del franquisme
Fuero del
trabajo.
1938
Regula les relacions laborals i prohibeix
el dret a la vaga
Constitueix la primera llei
fonamental i intent
dinstitucionalitzaci坦 del
r竪gim.
La ley de
Cortes 1942
Es creen les corts, a les quals s assigna
un paper consultiu, per嘆 que no tenen
iniciativa parlamentria
(PROCURADORES)
s un intent seri坦s
dinstitucionalitzar el r竪gim
creant una instituci坦
tradicional a Espanya: Les
corts
Fuero de
los
espa単oles.
1945
T鱈pica declaraci坦 de dret i deures dels
ciutadans, per嘆 que poden ser suspesos
quan el govern cregui oport炭
El r竪gim pret辿n atorgar-li al
r竪gim una certa aparen巽a
democrtica; "democrcia
orgnica".
Ley de
Refer辿ndu
m Nacional.
1945
Per la qual es podran sotmetre a
refer竪ndum aquelles q端estions que el
cap d'Estat consideri oportunes.
23. Lleis fonamentals del
franquisme
Ley de
Sucesi坦n.
1947
"Espanya 辿s un estat
cat嘆lic social i
representatiu que
dacord a la seva
tradici坦 hist嘆rica es
constitueix en un
Regne"
Altre intent m辿s
daconseguir la
legitimaci坦 exterior
basant-se en el
catolicisme i en la
monarquia. Don Joan
reaccionaria amb el
manifest de Laussana
24. Lleis repressives
Llei de
responsabilitzades
pol鱈ticas 1939
Liquidar las culpas contra鱈das por
quienes contribuyeron con actos u
omisiones graves a forjar la
subversi坦n roja (sic)
Llei de repressi坦 de la
Ma巽oneria i el
Comunisme. 1940
Establia la creaci坦 i composici坦 del
Tribunal Especial per a la Repressi坦
de la Ma巽oneria i el Comunisme.
Les penes anaven des de la
confiscaci坦 de b辿ns fins a la
reclusi坦 major.
25. Repressi坦
Camps de concentraci坦
Depuraci坦 de funcionaris. (A Catalunya tot el magisteri i
15000 funcionaris)
.Lleis contra les dones
Exterior: Camps de concentraci坦 nazis
26. Forta repressi坦 a Catalunya.
Abolici坦 de lEstatut dAutonomia de 1932, a Burgos el
1938
Afusellament del President de la Generalitat de
Catalunya: Llu鱈s Companys
.1077 execucions Camp de la Bota 1939
.Pol鱈tica anticatalana (,Prohibici坦 senyera, segadors,
canvi de noms....)
. Prohibici坦 del catal ( multes)
Depuraci坦 de tot el magisteri.
La Repressi坦
32. Oposici坦:
A la clandestinitat:
A Espanya. :PCE /PSOE /CNT/PNB
A Catalunya : FNC (Nacionalistes) / MSC
(socialistes) PSUC (comunistes). CNT
( Anarquistes).
A Espanya i Catalunya: Maquis
anarquistes i comunistes (desapareixeran)
Fora d Espanya i dins: Monrquics.
34. Fets m辿s importants d oposici坦:
1946 Vaga general a Manresa
1 de Maig. Vaga general (Pa鱈s Basc)
35. Societat
Baixada de poblaci坦:
Gana: Augment de la mortalitat.
Emigraci坦.
Poblaci坦 reclusa.
Caiguda de la natalitat.
Menys homes que dones
Catalunya:
75,000 morts, 60,.000 exiliats
Envelliments poblaci坦
Arribada emigraci坦 andalusa a Catalunya.
Emigraci坦 a Hispanoam竪rica.
Poc a poc augmenta la poblaci坦.
37. Economia
Augment del sector primari
Estraperlo i mercat negre.
Restriccions el竪ctriques.
Cartilles de Racionament. .
Creaci坦 de RENFE
Creaci坦 de l INI (empreses p炭bliques: Iberia, Seat,
Endesa....)
Salaris Baixos:
--- Empresaris m辿s rics
--- Contractaci坦 de m辿s treballadors ( en lloc de
modernitzar les fbriques)
42. Barcelona anys 40
EXILI I AFUSELLAMENTS. Lexili 辿s l炭nica sortida possible per a
molts intel揃lectuals, pol鱈tics i militants de partits obrers i
republicans. Entre el 27 de gener i el 13 de febrer, mig mili坦 de
persones travessen la frontera. El franquisme desplega tot el seu
poder repressor amb penes de mort, m辿s de 1.000 consells de
guerra i execucions com la de Llu鱈s Companys o altres destacats
dirigents pol鱈tics.
2. REPRESSI ECONMICA. La ciutat viu anys de repressi坦 pol鱈tica,
per嘆 tamb辿 econ嘆mica. S坦n els anys del racionament i el mercat
negre. Dels estraperlistes i de les grans fortunes fetes sota la
permissivitat del r竪gim.
3. REPRESSI CULTURAL. Es suspenen les llibertats, es
prohibeixen les publicacions en catal i l炭s de la llengua queda
confinat a lmbit de la vida privada. Es substitueixen tots els
s鱈mbols nacionals de la ciutat per s鱈mbols del nou r竪gim. A lescola
simposa una disciplina paramilitar, separaci坦 entre nois i noies, i
continguts basats en la ideologia del r竪gim.
