More Related Content
What's hot (20)
Similar to Unitat 2 Plastics (20)
More from rrodri83 (20)
Unitat 2 Plastics
- 1. PLSTICS Rosa Rodr鱈guez 厩庄鉛温
- 2. 1. Qu竪 辿s un plstic? Un plstic 辿s un material flexible, resistent, poc pesant i a誰llant de lelectricitat i de la calor. Els plstics s坦n macromol竪cules que es formen per la uni坦 de mon嘆mers en una reacci坦 anomenada polimeritzaci坦. Els mon嘆mers sobtenen de mat竪ries primeres com el petroli, el carb坦 o el gas natural. Mon嘆mer Pol鱈mer Polimeritzaci坦
- 3. Procediment per fabricar un plstic El mon嘆mer s'introdueix en una mquina anomenada reactor , conjuntament amb un dissolvent i un catalitzador o activador de la reacci坦 qu鱈mica, a una pressi坦 i temperatura controlades. Durant el proc辿s s'hi poden afegir, tamb辿, pigments que donen color i altres substncies que milloren les propietats del plstic. El producte de la reacci坦 se separa del dissolvent i s'asseca. El material plstic obtingut pot tenir forma de boletes , grnuls o pols que, despr辿s, es processen i modelen per fer lmines, tubs o peces definitives d'un objecte.
- 4. 2. PROPIETATS DELS PLSTICS Baixa conductivitat el竪ctrica. Baixa conductivitat t竪rmica. S坦n molt resistents, tenint en compte la seva lleugeresa. Elevada combustibilitat. Elevada plasticitat. Econ嘆mics. Facilitat de processament. Facilitat per combinar-los amb altres materials. Inconvenient: en general perden les seves propietats quan es sotmeten a elevades temperatures.
- 5. 3. TIPUS DE PLSTICS. Plstics
- 6. 油
- 7. Termoplstics: Es deformen per la calor. Se solidifiquen en refredar-se. Es poden processar uns quants cops sense que perdin les propietats . S坦n reciclables.
- 8. 油
- 9. 油
- 10. Termostables: Passen per un proc辿s anomenat de TRACTAMENT. Sels modela i d坦na forma aplicant-hi pressi坦 o calor. Plstics r鱈gids i m辿s resistents, per嘆 m辿s frgils. No s坦n reciclables aplicant-los calor.
- 11. 油
- 12. Elast嘆mers: Les macromol竪cules dels plstics elast嘆mers formen una xarxa que es pot contraure i estirar quan aquests materials s坦n comprimits o b辿 estirats, i fins i tot poden lliscar unes cadenes sobre les altres. S坦n elstics. No suporten b辿 la calor i es degraden fcilment.
- 13. 油
- 15. 4. FIBRES TXTILS S坦n filaments que es trenen, es tenyeixen i despr辿s sentrellacen per formar teixits. Naturals: sobtenen de la natura. Ex: lli, llana i cot坦. Sint竪tiques: saconsegueixen amb reaccions qu鱈miques. Ex: poli竪ster i elast.
- 16. 油
- 17. 5. PROCESSAMENT DELS PLSTICS Els objectes de plstic es fan a partir de grnuls o boletes de material plstic que hem descalfar i introduir en un motlle per donar-los forma. Segons la manera de donar forma al pol鱈mer hi ha diferents t竪cniques de processament: Emmotllament per injecci坦. Emmotllament per extrusi坦. Emmotllament per bufatge. Emmotllament per compressi坦. Filatura. Escumeig. Laminatge. Emmotllament al buit.
- 18. Emmotllament per injecci坦: sintrodueixen els grnuls i es fonen, es fiquen dins dun motlle on solidifica amb el fred i pren la forma. Serveixen per fer taps, cubs... Extrusi坦: el procediment 辿s el mateix que per la injecci坦 sols que serveix per obtenir peces continues, ja que fem passar el pol鱈mer fos per un tub amb la forma desitjada. Ex: canyes, mnegues, perfils...
- 19. Emmotllament per bufatge: sintrodueix una preforma en el motlle, sescalfa perqu竪 el plstic sestovi i shi aplica aire a pressi坦 que modela el plstic. Ex: ampolles, recipients i peces buides.
- 20. Emmotllament per compressi坦: es parteix duna preforma compacta, saplica pressi坦 i temperatura, aconseguint un plstic molt r鱈gid i homogeni, al qual li donem forma. Permet fabricar peces grans, per嘆 no gaire complicades. Ex: davantal dels autom嘆bils.
- 21. Filatura: serveix per obtenir fils de les fibres t竪xtils sint竪tiques. Sintrodueix el pol鱈mer en pols i apliquem pressi坦 i temperatura. Per obtenir els fils els fem passar per un broc de forats m炭ltiples. Al sortir es refreden amb aire o aigua. Despr辿s sestiren els fils i senrotllen en bobines.
- 22. Escumeig: consisteix en afegir aire o un producte escumant al pol鱈mer per donar lleugeresa al material. Despr辿s se li d坦na forma pels altres sistemes habituals.
- 23. Laminatge: serveix per aconseguir lmines fines.
- 24. Emmotllament al buit: es parteix duna planxa molt fina de material plstic que `introdueix en un motlle. Sescalfa el plstic i apliquem el buit de manera que el plstic senganxa a les parets i agafa la forma del motlle.
- 25. Exemples de plstics fabricats amb les diferents t竪cniques de processament.
- 26. 6. TREBALL AMB PLSTICS AL TALLER Operaci坦 Eines o instruments utilitzats Mesurar i marcar Regle, llapis, retolador indeleble. Subjectar Serjant, cargol de taula. Tallar Tisores o c炭ter (plstics fins), serra darcs per a metalls (plstics gruixuts), ganiveta, nicrom. Foradar Filaberqu鱈 (lmina fina), trepant amb broca per a metalls. Desbastar i polir Llimes. Doblegar Aplicar calor Unir Adhesius . Acabar Segons el material primer hem daplicar una imprimaci坦 (pot ser cola blanca dilu誰da) perqu竪 la pintura agafi.
- 27. Marcar: Mesurar: Subjectar: Regle Retoladors i llapis tou Serjant Cargol de banc
- 28. Tallar: C炭ter Serra darc Ganivetes 束cuchillas損 Nicrom
- 29. Foradar: Doblegar: Desbastar: Filaberqu鱈 Llimes
- 30. El petroli i els derivats plstics: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=30055&p_to=pl%E0stic&p_niv=2221&p_are=2268&p_tip=VIDEO El petroli i les fibres sint竪tiques: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=30058 Injecci坦: http://www.edu3.cat./Edu3tv/Fitxa?p_id=17107 Ampolles de plstic: http://www.youtube.com/watch?v=51VRiGblY9U Plstic PET per als lctics: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=46570&p_to=pl%E0stic&p_niv=2221&p_are=2268&p_tip=VIDEO Diner lent / Reciclatge en crisi / Desconstruir per construir http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=48353&p_to=pl%E0stic&p_niv=2221&p_are=2268&p_tip=VIDEO Encolada http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17104 Bosses de plstic compostables: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=32878&p_ex=pol%EDmer Links a videos relacionats:
- 31. 油