ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
La Societat Feudal
Societat Feudal
La societat feudal estava dividida en quatre
importants estaments:
REI
ALTA NOBLESA
BAIXA NOBLESA
PAGESOS
V
EL REI
Quines eren les funcions
d’un rei d’aquesta època?
Entre les funcions d’un rei estava: dirigir campanyes militars a les que havien d’anar
els cavallers i els seus exèrcits i inspirar-los a tots per a que lluitessin. També
entregava terres als nobles a canvi d’un favor.
Dins de de cada castell vivia un rei i una reina diferent que tenien l’obligació de
governar amb l’ajuda dels nobles. Vivien en castells construïts amb pedra i situats
damunt de muntanyes per a defensar-se dels atacs dels enemics
On habitaven?
Com vestien ?
Els reis vestien amb un brial, que era una túnica llarga feta amb seda. Al davant
tenia una obertura per poder col·locar el cavall. El vestuari de la reina era molt
estret i quan arribava als colzes, era molt llarg.
REI REINA
Què menjaven?
Els reis menjaven grans quantitats de menjar, com per exemple porc senglar, gall
d’indi, peix, pollastre i també dofins. Això últim era només per a situacions
concretes. Tot això ho menjaven en uns salons enormes amb taules allargades. Els
agradava molt el vi.
Alta Noblesa
Alta Noblesa
L’alta noblesa estava constituïda per gent privilegiada.
Principalment s’encarregaven de les guerres del regne.
A l’alta noblesa hi havia:
Comtes: És un títol nobiliari que exerceix com representant civil del rei.
Ducs: Títol nobiliari que exerceix com governador dels territoris
Alts Prelats: Eren els caps de les esglésies.
Alt Clergat
Com que la meitat de la població era cristiana, l’església tenia un paper molt
important a la societat. Demanava uns impostos anomenats delmes per mantenir el
clero. També he de dir que eren els únics que sabien escriure i llegir, i per tant eren
molt venerats.
Comtes i Ducs
Aconseguien el títol de noble per haver fet qualsevol favor gran al rei i aquesta era
la seva manera d’agrair-los. Rebien terres (feus) de mans del rei, perquè cada
vegada li era més difícil mantenir el seu poble.
On vivien?
O bé vivien als castells o bé a unes cases enormes i molt luxoses. Aquests
castells els aconseguien en les batalles o per cessió del rei.
Com aconseguien les terres?
Els reis cada vegada tenien més dificultat per controlar els seus territoris i mantenir
la pau. El seu poder depenia del suport dels nobles.
Els reis donaven terres (FEUS) a nobles. Els nobles, a canvi, els donaven suport i els
juraven fidelitat i servei militar. Es convertien en els VASSALLS dels reis.
Els Feus
MEDIEVALS Els Feus medievals
podien ser propietat
d’un rei, o el que es més
habitual, d’un noble.
Els nobles rebien els
feus per part del rei,
amb una condició, que
juressin fidelitat al regne
en un acte públic.
El rei donava els feus
per tal d’aconseguir
fidelitat i més suport en
cas de guerra.
Com vestien els nobles?
Els homes duien jaquetes llargues, lligades amb un cinturó. Les dones
duien vestits llargs amb escot i corones sobre el cap. A més, podíem
observar que com més vius fossin els colors de la seva roba, de més rang
social eren.
Què menjaven?
Menjaven igual que el rei: ous, porc senglar, pollastre, llegums, peixos que
criaven al llac que normalment tenien a prop … Per beure els agradava
molt la cervesa i el vi. Tot això ho posaven en taules enormes plenes
d’aquests menjars i més.
Relacions de vassallatge
Relacions de Vassallatge
Les relacions de vassallatge són les relacions que tenien les diferents classes
socials entre elles. Així, la societat es mantenia estable i era molt menys probable
que es generés una rebel·lió, per exemple.
REI------------ALTA NOBLESA
La relació entre el rei i l’alta noblesa era molt bona. Com el rei cada vegada tenia
més dificultat per controlar els seus territoris, donava feus als nobles demanant a
canvi fidelitat, protecció militar i suport a les guerres. Aquests nobles
s’anomenaven VASSALLS.
Alta Noblesa-----------Baixa Noblesa
L’alta noblesa manava a les batalles en les que lluitaven els cavallers. Les esglésies
en les que treballaven i vivien els monjos estaven al càrrec dels nobles, per tant, la
relació entre aquestes dues classes socials era molt bona.
NOBLES----------------------------PAGESOS
La relació que tenien els nobles amb els pagesos , és a dir , classe alta i classe
baixa
NOBLES: Els nobles li donaven terres als pagesos i li oferien protecció davant atacs
i invasions i podia jutjar-los si cometien algun delicte
PAGESOS: Els pagesos estaven obligats a donar-los una part de la collita, a pagar
impostos. Feien tot el que deia el seu senyor: cuidar animals i treballar les seves
terres , i a més a més havien de treballar per fer servir els molins i forns.
Baixa Noblesa
La baixa noblesa
La baixa noblesa és aquell grup de persones que serveixen als nobles, però, no
son camperols. Són o els monjos o els cavallers. En aquestes diapositives
analitzarem què menjaven, com vestien, etc…
QUI FORMAVA LA BAIXA NOBLESA?
Els cavallers
(eren els que
lluitaven) Els monjos
(els monjos escrivien,
llegien i feien classes)
Una mica d’ informació dels monjos
Els monjos vivien en els monestirs i resaven. Cantaven a cor i sense instruments
(els cants gregorians). Eren els únics que sabien escriure i llegir, i per tant, és per
això que es diu que la figura de l’església a l’edat mitjana era molt important.
Cavallers
Els cavallers son aquells que a la seva joventut fan de patge i escuder, fins servir a
la ordre de cavalleria.
Patges
Els patges són aquells que aprenen a lluitar amb els punys, a muntar i a nedar.
Començaven amb els 7 anys i acabaven als 14.
Escuders
Ja amb 14 anys, el patge es convertia en escuder. Ja començava la seva funció de
veritat de cavaller. A partit d’aquest moment ja podia acompanyar a la cavalleria, és
a dir, a la guerra.
Cavaller
Ja finalitzada l’etapa d’escuder que acabava als 21 anys, ja es convertia en
cavaller. Abans de fer la cerimònia de jurament, havia d’estar pregant tota la nit
resant a la capella.
Què es necessitava per ser cavaller?
Abans d’entrar a l’ordre de la cavalleria, calia fer una cerimònia de jurament. Es
necessitava: ser valent, mostrar lleialtat al seu senyor (rei o noble), ser fidel a la
paraula de la dona i ajudar a les vídues i pobres.
ELS CAVALLERS DE LES CREUADES
Les regles bàsiques del codi de la cavalleria van sorgir a partir de les croades, eren
intervencions militars organitzades per el rei o el Papa per conquerir Terra Santa.
Van haver-hi 8 croades, la primera es va organitzar entre l’any 1095 i el 1099, va
ser dirigida per Godofredo de Bouillon, Raimundo IV de Tolosa, i Bohemundo I de
Tarento.
ARMES DELS CAVALLERS
Les armes que solien portar els cavallers eren: la maça, l’espasa i la ballesta
Les armadures dels cavallers pesaven de 25 a 30 kg
ballesta espasa maça
La seva armadura
La seva armadura estava composta per:
El seu casc
El seu pitrall de ferro
El cavaller, als lloms del cavall
Els soldats més poderosos eren els que anaven amb el cavall. Els objectes més
importants que duien eren:
Ferradura Estrep Esperó
La seva sella
Per anar a la guerra i anar en cavall es necessitava un seient, i aquest seient
s’anomena sella.
Armadura del cavall de guerra
Quan anaven a la guerra els cavallers havien d’ estar protegits; doncs, els cavalls
també.
Testera
Capizana
Barda
Pitera
On vivien?
La majoria dels cavallers vivien en castells on vivien amb les seves famílies,
servents i soldats.
ELS CAVALLERS
Tenien una alimentació sana i variada: mel i mató, tota mena de fruita, pollastre
rostit, pastissos, bunyols i formatge…
A les seves hores lliures caçaven i jugaven a jocs de taula.
NO PRIVILEGIATS
ELS NO PRIVILEGIATS
Els no privilegiats eren tots els que no tenien una economia pròpia. Depenien dels
seus superiors per viure. Principalment, treballaven en els camps que eren
propietat d’algun noble o rei.
ELS PAGESOS
Els pagesos
EREN ELS QUE
TREBALLAVEN
AL CAMP
PAGESOS
Cap dels pagesos tenia terres
pròpies, treballaven en les terres del
senyor feudal cultivant el següent:
cereals i llegums
Els pagesos vivien en cases de
només una sola habitació amb la seva
família. Fora de casa també tenien el
bestiar.
PAGESOS I SERFS: COM VESTIEN?
Els pagesos vestien amb peces de roba gruixuda. Les teles eren senzilles
i aspres , normalment eren de llana sense tintar.
La seva vestimenta consistia en uns calçons o faldilla , camisoles i algun
altre complement.
Tenien 1 o 2 mudes .
No es portava roba interior.
PAGESOS
De pagesos hi havia de dos tipus : els VILANS i els SERFS.
Els vilans eren lliures i treballaven en terres del senyor feudal i li pagaven amb els
diners de la collita. Els serfs eren els pagesos que no eren lliures i pertanyien al
senyor feudal des del naixement.
Serf Vilians
Els camperols
Els camperols no vivien en castells, vivien en cabanes amb tota la seva família. Les
cabanes eren fetes de palla. Menjaven fruits del bosc,bolets i castanyes a la seva
temporada... Les males collites eren freqüents i passaven gana i patien malalties.
Menjaven poca carn i quasi sempre era de porc. Els camperols treballaven a la
terra , a canvi que el rei els defensés ,però hi havia més condicions: la meitat del
menjar havia de ser pel rei. No tenien una vida fàcil.
Els serfs
Els serfs eren els esclaus del rei,treballaven per ell i rentaven la roba, fregaven el
terra... menjaven les sobres del rei. Vivien en les parts fredes i humides del castell.
Vestien amb roba vella i trencada. No tenien hores lliures ja que el rei no els
deixava sortir del castell. No eren lliures.
Els artesans
En aparèixer les primeres ciutats, es va crear una nova classe social, que
continuava sent classe baixa, però que no es podia dedicar al camp: els artesans.
No feien serveis als nobles, però pel fet de refugiar-se dins les fortificacions de les
ciutats, sí que havien de pagar impostos.
Els seu ofici consistia en treballar el vidre, les pells, la palla, eren els mercaders, els
que fabricaven les armes…
Encara que no eren molts, eren bastant necessaris, com ja veieu.
Societat feudal edat mitjana
Gràcies per escoltar-nos
Iker Doblas
Genís Rusinés
Ivo Marcipar
Sergi Àlvarez

More Related Content

What's hot (20)

La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
Marigregor
Treball edat mitjana
Treball edat mitjanaTreball edat mitjana
Treball edat mitjana
Laia
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
SILOCOS
Cavallers
CavallersCavallers
Cavallers
olivarciclesuperior
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
professor_errant
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castells
Marigregor
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
Marigregor
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
Carla
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
Marigregor
T4 Feudalisme
T4 FeudalismeT4 Feudalisme
T4 Feudalisme
Maria Polo
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
toniclar2
Pagesos
PagesosPagesos
Pagesos
olivarciclesuperior
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
Marigregor
L’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjanaL’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjana
amontes6
Art romànic i gòtic
Art romànic i gòticArt romànic i gòtic
Art romànic i gòtic
conxa1
La vida al monestir
La vida al monestirLa vida al monestir
La vida al monestir
dtors
Els castells medievalsEls castells medievals
Els castells medievals
Eduardo CONNOLLY
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
Marigregor
Treball edat mitjana
Treball edat mitjanaTreball edat mitjana
Treball edat mitjana
Laia
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
SILOCOS
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castells
Marigregor
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
Marigregor
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
Carla
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
Marigregor
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
toniclar2
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
Marigregor
L’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjanaL’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjana
amontes6
Art romànic i gòtic
Art romànic i gòticArt romànic i gòtic
Art romànic i gòtic
conxa1
La vida al monestir
La vida al monestirLa vida al monestir
La vida al monestir
dtors
Els castells medievalsEls castells medievals
Els castells medievals
Eduardo CONNOLLY

Viewers also liked (16)

Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalismeTema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
Josep Gracia
La societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n esoLa societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n eso
2nESO
LA SOCIETAT FEUDAL
LA SOCIETAT FEUDALLA SOCIETAT FEUDAL
LA SOCIETAT FEUDAL
quim_lara
Tema 4 .La població al món
Tema 4 .La població al mónTema 4 .La població al món
Tema 4 .La població al món
xavierpinyol
3a. demografia 2n eso
3a. demografia 2n eso3a. demografia 2n eso
3a. demografia 2n eso
jgutier4
Presentació Islam
Presentació  IslamPresentació  Islam
Presentació Islam
ұò
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
ceipjoncadella
LA CIUDAD MEDIEVALLA CIUDAD MEDIEVAL
LA CIUDAD MEDIEVAL
Jose Angel Martínez
Comentario del Plano UrbanoComentario del Plano Urbano
Comentario del Plano Urbano
Isaac Buzo Sánchez
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
Toni Pitarch
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
Toni Pitarch

Similar to Societat feudal edat mitjana (20)

Societat feudal (Grup: Electricos)
Societat feudal (Grup: Electricos)Societat feudal (Grup: Electricos)
Societat feudal (Grup: Electricos)
diegoescuder
Els estaments prvilegiats
Els estaments prvilegiatsEls estaments prvilegiats
Els estaments prvilegiats
Rosa Plana Trullols
El feudalisme 1
El feudalisme 1El feudalisme 1
El feudalisme 1
í
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
institutmontgros
Projecte: EDAT MITJANA cs
Projecte: EDAT MITJANA csProjecte: EDAT MITJANA cs
Projecte: EDAT MITJANA cs
escolatiana
L'Europa feudal
L'Europa feudalL'Europa feudal
L'Europa feudal
Gemma Ajenjo Rodriguez
2. l'europa feudal
2. l'europa feudal2. l'europa feudal
2. l'europa feudal
Julia Valera
Edat mitjanaaaaa
Edat mitjanaaaaaEdat mitjanaaaaa
Edat mitjanaaaaa
LaiaAngerri
Treball edadt mitjana
Treball edadt mitjanaTreball edadt mitjana
Treball edadt mitjana
LaiaAngerri
èPoca de castells
èPoca de castellsèPoca de castells
èPoca de castells
bemaz
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
LaiaAngerri
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
6sise
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
6sise
La vida a l'edat mitjana
La vida a l'edat mitjanaLa vida a l'edat mitjana
La vida a l'edat mitjana
pcvcolegioaltet
èPoca de castells copy
èPoca de castells copyèPoca de castells copy
èPoca de castells copy
bemaz

More from Marigregor (20)

Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaCultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjana
Marigregor
L'aparell digestiu
L'aparell digestiuL'aparell digestiu
L'aparell digestiu
Marigregor
La descripció de persones
La descripció de personesLa descripció de persones
La descripció de persones
Marigregor
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantes
Marigregor
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
Marigregor
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
Marigregor
ELS RESIDUS
ELS RESIDUSELS RESIDUS
ELS RESIDUS
Marigregor
VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...
Marigregor
LA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓLA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓ
Marigregor
LES INUNDACIONS
LES INUNDACIONSLES INUNDACIONS
LES INUNDACIONS
Marigregor
ELS RESIDUS
ELS RESIDUSELS RESIDUS
ELS RESIDUS
Marigregor
ELS VOLCANS
ELS VOLCANSELS VOLCANS
ELS VOLCANS
Marigregor
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLSTSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
Marigregor
INUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADESINUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADES
Marigregor
LA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓLA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓ
Marigregor
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITATLA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
Marigregor
Treball biodiversitatok
Treball biodiversitatokTreball biodiversitatok
Treball biodiversitatok
Marigregor
ELS HURACANS, ELS TORNADOS...
ELS HURACANS, ELS TORNADOS...ELS HURACANS, ELS TORNADOS...
ELS HURACANS, ELS TORNADOS...
Marigregor
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMISELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
Marigregor
ELS VOLCANS
ELS VOLCANSELS VOLCANS
ELS VOLCANS
Marigregor
Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaCultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjana
Marigregor
La descripció de persones
La descripció de personesLa descripció de persones
La descripció de persones
Marigregor
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
Marigregor
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
Marigregor
VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...
Marigregor
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLSTSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
Marigregor
INUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADESINUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADES
Marigregor
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITATLA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
Marigregor
Treball biodiversitatok
Treball biodiversitatokTreball biodiversitatok
Treball biodiversitatok
Marigregor
ELS HURACANS, ELS TORNADOS...
ELS HURACANS, ELS TORNADOS...ELS HURACANS, ELS TORNADOS...
ELS HURACANS, ELS TORNADOS...
Marigregor
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMISELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
Marigregor

Societat feudal edat mitjana

  • 2. Societat Feudal La societat feudal estava dividida en quatre importants estaments: REI ALTA NOBLESA BAIXA NOBLESA PAGESOS
  • 4. Quines eren les funcions d’un rei d’aquesta època? Entre les funcions d’un rei estava: dirigir campanyes militars a les que havien d’anar els cavallers i els seus exèrcits i inspirar-los a tots per a que lluitessin. També entregava terres als nobles a canvi d’un favor.
  • 5. Dins de de cada castell vivia un rei i una reina diferent que tenien l’obligació de governar amb l’ajuda dels nobles. Vivien en castells construïts amb pedra i situats damunt de muntanyes per a defensar-se dels atacs dels enemics On habitaven?
  • 6. Com vestien ? Els reis vestien amb un brial, que era una túnica llarga feta amb seda. Al davant tenia una obertura per poder col·locar el cavall. El vestuari de la reina era molt estret i quan arribava als colzes, era molt llarg. REI REINA
  • 7. Què menjaven? Els reis menjaven grans quantitats de menjar, com per exemple porc senglar, gall d’indi, peix, pollastre i també dofins. Això últim era només per a situacions concretes. Tot això ho menjaven en uns salons enormes amb taules allargades. Els agradava molt el vi.
  • 9. Alta Noblesa L’alta noblesa estava constituïda per gent privilegiada. Principalment s’encarregaven de les guerres del regne. A l’alta noblesa hi havia: Comtes: És un títol nobiliari que exerceix com representant civil del rei. Ducs: Títol nobiliari que exerceix com governador dels territoris Alts Prelats: Eren els caps de les esglésies.
  • 10. Alt Clergat Com que la meitat de la població era cristiana, l’església tenia un paper molt important a la societat. Demanava uns impostos anomenats delmes per mantenir el clero. També he de dir que eren els únics que sabien escriure i llegir, i per tant eren molt venerats.
  • 11. Comtes i Ducs Aconseguien el títol de noble per haver fet qualsevol favor gran al rei i aquesta era la seva manera d’agrair-los. Rebien terres (feus) de mans del rei, perquè cada vegada li era més difícil mantenir el seu poble.
  • 12. On vivien? O bé vivien als castells o bé a unes cases enormes i molt luxoses. Aquests castells els aconseguien en les batalles o per cessió del rei.
  • 13. Com aconseguien les terres? Els reis cada vegada tenien més dificultat per controlar els seus territoris i mantenir la pau. El seu poder depenia del suport dels nobles. Els reis donaven terres (FEUS) a nobles. Els nobles, a canvi, els donaven suport i els juraven fidelitat i servei militar. Es convertien en els VASSALLS dels reis.
  • 14. Els Feus MEDIEVALS Els Feus medievals podien ser propietat d’un rei, o el que es més habitual, d’un noble. Els nobles rebien els feus per part del rei, amb una condició, que juressin fidelitat al regne en un acte públic. El rei donava els feus per tal d’aconseguir fidelitat i més suport en cas de guerra.
  • 15. Com vestien els nobles? Els homes duien jaquetes llargues, lligades amb un cinturó. Les dones duien vestits llargs amb escot i corones sobre el cap. A més, podíem observar que com més vius fossin els colors de la seva roba, de més rang social eren.
  • 16. Què menjaven? Menjaven igual que el rei: ous, porc senglar, pollastre, llegums, peixos que criaven al llac que normalment tenien a prop … Per beure els agradava molt la cervesa i el vi. Tot això ho posaven en taules enormes plenes d’aquests menjars i més.
  • 18. Relacions de Vassallatge Les relacions de vassallatge són les relacions que tenien les diferents classes socials entre elles. Així, la societat es mantenia estable i era molt menys probable que es generés una rebel·lió, per exemple.
  • 19. REI------------ALTA NOBLESA La relació entre el rei i l’alta noblesa era molt bona. Com el rei cada vegada tenia més dificultat per controlar els seus territoris, donava feus als nobles demanant a canvi fidelitat, protecció militar i suport a les guerres. Aquests nobles s’anomenaven VASSALLS.
  • 20. Alta Noblesa-----------Baixa Noblesa L’alta noblesa manava a les batalles en les que lluitaven els cavallers. Les esglésies en les que treballaven i vivien els monjos estaven al càrrec dels nobles, per tant, la relació entre aquestes dues classes socials era molt bona.
  • 21. NOBLES----------------------------PAGESOS La relació que tenien els nobles amb els pagesos , és a dir , classe alta i classe baixa NOBLES: Els nobles li donaven terres als pagesos i li oferien protecció davant atacs i invasions i podia jutjar-los si cometien algun delicte PAGESOS: Els pagesos estaven obligats a donar-los una part de la collita, a pagar impostos. Feien tot el que deia el seu senyor: cuidar animals i treballar les seves terres , i a més a més havien de treballar per fer servir els molins i forns.
  • 23. La baixa noblesa La baixa noblesa és aquell grup de persones que serveixen als nobles, però, no son camperols. Són o els monjos o els cavallers. En aquestes diapositives analitzarem què menjaven, com vestien, etc…
  • 24. QUI FORMAVA LA BAIXA NOBLESA? Els cavallers (eren els que lluitaven) Els monjos (els monjos escrivien, llegien i feien classes)
  • 25. Una mica d’ informació dels monjos Els monjos vivien en els monestirs i resaven. Cantaven a cor i sense instruments (els cants gregorians). Eren els únics que sabien escriure i llegir, i per tant, és per això que es diu que la figura de l’església a l’edat mitjana era molt important.
  • 26. Cavallers Els cavallers son aquells que a la seva joventut fan de patge i escuder, fins servir a la ordre de cavalleria.
  • 27. Patges Els patges són aquells que aprenen a lluitar amb els punys, a muntar i a nedar. Començaven amb els 7 anys i acabaven als 14.
  • 28. Escuders Ja amb 14 anys, el patge es convertia en escuder. Ja començava la seva funció de veritat de cavaller. A partit d’aquest moment ja podia acompanyar a la cavalleria, és a dir, a la guerra.
  • 29. Cavaller Ja finalitzada l’etapa d’escuder que acabava als 21 anys, ja es convertia en cavaller. Abans de fer la cerimònia de jurament, havia d’estar pregant tota la nit resant a la capella.
  • 30. Què es necessitava per ser cavaller? Abans d’entrar a l’ordre de la cavalleria, calia fer una cerimònia de jurament. Es necessitava: ser valent, mostrar lleialtat al seu senyor (rei o noble), ser fidel a la paraula de la dona i ajudar a les vídues i pobres.
  • 31. ELS CAVALLERS DE LES CREUADES Les regles bàsiques del codi de la cavalleria van sorgir a partir de les croades, eren intervencions militars organitzades per el rei o el Papa per conquerir Terra Santa. Van haver-hi 8 croades, la primera es va organitzar entre l’any 1095 i el 1099, va ser dirigida per Godofredo de Bouillon, Raimundo IV de Tolosa, i Bohemundo I de Tarento.
  • 32. ARMES DELS CAVALLERS Les armes que solien portar els cavallers eren: la maça, l’espasa i la ballesta Les armadures dels cavallers pesaven de 25 a 30 kg ballesta espasa maça
  • 33. La seva armadura La seva armadura estava composta per: El seu casc El seu pitrall de ferro
  • 34. El cavaller, als lloms del cavall Els soldats més poderosos eren els que anaven amb el cavall. Els objectes més importants que duien eren: Ferradura Estrep Esperó
  • 35. La seva sella Per anar a la guerra i anar en cavall es necessitava un seient, i aquest seient s’anomena sella.
  • 36. Armadura del cavall de guerra Quan anaven a la guerra els cavallers havien d’ estar protegits; doncs, els cavalls també. Testera Capizana Barda Pitera
  • 37. On vivien? La majoria dels cavallers vivien en castells on vivien amb les seves famílies, servents i soldats.
  • 38. ELS CAVALLERS Tenien una alimentació sana i variada: mel i mató, tota mena de fruita, pollastre rostit, pastissos, bunyols i formatge… A les seves hores lliures caçaven i jugaven a jocs de taula.
  • 40. ELS NO PRIVILEGIATS Els no privilegiats eren tots els que no tenien una economia pròpia. Depenien dels seus superiors per viure. Principalment, treballaven en els camps que eren propietat d’algun noble o rei.
  • 42. Els pagesos EREN ELS QUE TREBALLAVEN AL CAMP
  • 43. PAGESOS Cap dels pagesos tenia terres pròpies, treballaven en les terres del senyor feudal cultivant el següent: cereals i llegums Els pagesos vivien en cases de només una sola habitació amb la seva família. Fora de casa també tenien el bestiar.
  • 44. PAGESOS I SERFS: COM VESTIEN? Els pagesos vestien amb peces de roba gruixuda. Les teles eren senzilles i aspres , normalment eren de llana sense tintar. La seva vestimenta consistia en uns calçons o faldilla , camisoles i algun altre complement. Tenien 1 o 2 mudes . No es portava roba interior.
  • 45. PAGESOS De pagesos hi havia de dos tipus : els VILANS i els SERFS. Els vilans eren lliures i treballaven en terres del senyor feudal i li pagaven amb els diners de la collita. Els serfs eren els pagesos que no eren lliures i pertanyien al senyor feudal des del naixement. Serf Vilians
  • 46. Els camperols Els camperols no vivien en castells, vivien en cabanes amb tota la seva família. Les cabanes eren fetes de palla. Menjaven fruits del bosc,bolets i castanyes a la seva temporada... Les males collites eren freqüents i passaven gana i patien malalties. Menjaven poca carn i quasi sempre era de porc. Els camperols treballaven a la terra , a canvi que el rei els defensés ,però hi havia més condicions: la meitat del menjar havia de ser pel rei. No tenien una vida fàcil.
  • 47. Els serfs Els serfs eren els esclaus del rei,treballaven per ell i rentaven la roba, fregaven el terra... menjaven les sobres del rei. Vivien en les parts fredes i humides del castell. Vestien amb roba vella i trencada. No tenien hores lliures ja que el rei no els deixava sortir del castell. No eren lliures.
  • 48. Els artesans En aparèixer les primeres ciutats, es va crear una nova classe social, que continuava sent classe baixa, però que no es podia dedicar al camp: els artesans. No feien serveis als nobles, però pel fet de refugiar-se dins les fortificacions de les ciutats, sí que havien de pagar impostos. Els seu ofici consistia en treballar el vidre, les pells, la palla, eren els mercaders, els que fabricaven les armes… Encara que no eren molts, eren bastant necessaris, com ja veieu.
  • 50. Gràcies per escoltar-nos Iker Doblas Genís Rusinés Ivo Marcipar Sergi Àlvarez