More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Variants socials de la llengua catalana (20)
More from Dolors Taulats (20)
Variants socials de la llengua catalana
- 1. VARIANTS SOCIALS DE LA LLENGUA CATALANA
- 3. Les varietats diastrtiques o socials de la llengua es produeixen en grups de parlants socialment afins que generen una fraseologia i unes maneres expressives significatives per al grup.
- 4. Registre col揃loquial Textos orals o escrits per ser dits (guions TV, cine o teatre) Llenguatge de gran expressivitat i subjectivitat Espontani. Poca elaboraci坦 Usos familiars Frases fetes, comparacions, exageracions, onomatopeies ... Augment de la connotaci坦
- 5. En el pla l竪xic Ab炭s de termes gen竪rics Fer, cosa, tros, aix嘆, all嘆... Castellanismes Bueno, vale, tio... Comparacions Vermell com una tomtiga... Tics ling端鱈stics Saps? Val? Vull dir, b辿... Exageracions Va acabar en dos segons... Locucions i frases fetes Anar endavant, fer fues... Onomatopeies Puf! Patapls!... Sentits figurats i manca de propietat Jugar-se la vida, rompres les banyes...
- 6. En el pla morfosintctic Augmentatius i diminutius Cotxs, festassa, rosset... Pleonasmes D坦na-mho a mi... Trets dialectals Article determinat (lo), monoftongacions (aigo), ieisme(paia), etc. Estructures sintctiques poc elaborades, alteraci坦 de lordre l嘆gic de la frase, manca de concordan巽a, 炭s equ鱈voc dels relatius, repeticions, interrupcions... Tamb辿 destaca la riquesa de lentonaci坦
- 7. Registre vulgar Sense eufemismes Sovint s'utilitza amb intenci坦 ofensiva o de burla (renecs, paraules malsonants, 炭s de termes referits a certs temes considerats tab炭... Poc elaborat
- 9. Argot Largot 辿s una varietat de la llengua que utilitza un grup social per diferenciar-se de la resta de la comunitat de parlants. Hi ha dos tipus dargots: a) Largot dels grups que comparteixen la mateixa professi坦 o activitat i que adopten un l竪xic, diferent del t竪cnic, per referir-se a eines, processos o instruments propis de la seva especialitat i que 炭nicament tenen significaci坦 per als individus que tenen relaci坦 amb aquest mbit professional.
- 10. b) Largot de grups marginals de la societat que tenen la voluntat de crear un codi paral揃lel a la llengua que 炭nicament sigui compr竪s pels individus que formen part del grup. Aix鱈, el llenguatge dels delinq端ents o dels drogoaddictes est format per un l竪xic amb mots peculiars creats, precisament, per no ser entesos per la resta de la societat i mantenir, daquesta manera, la seva condici坦 de segregaci坦 i marginalitat. Largot en catal 辿s molt pobre, hi molt poques aportacions aut竪ntiques catalanes, i aix嘆 es pot considerar un indicador de la manca de normalitzaci坦 de la llengua.
- 11. VARIETAT ESTNDARD Totes les lleng端es cultes, al costat daquestes varietats, en tenen una altra que est per damunt les diverses varietats o dialectes. Aquesta 辿s la que anomenem llengua estndard. Aquesta varietat 辿s la pr嘆pia de la premsa, de la rdio, de la televisi坦, del cinema, de lensenyament i de qualsevol manifestaci坦 cultural.
- 12. Precisament, una de les funcions de la llengua estndard 辿s la dunificar i facilitar la comunicaci坦 entre els parlants duna llengua, per嘆 tamb辿 ho 辿s estimular el sentiment de prestigi i augmentar-ne la cohesi坦.
- 13. Lestndard representa un nivell mitj que sallunya dels nivells baixos o informals i tamb辿 dels elevats o especialitzats. Des daquest punt de vista 辿s una modalitat neutra, 辿s a dir, que no hauria de tenir connotacions geogrfiques, socials o generacionals. De fet, quan fem servir lestndard 辿s m辿s dif鱈cil identificar la proced竪ncia del parlant, daqu鱈 que tamb辿 se la coneix com a varietat comuna perqu竪 serveix per igual a tots els parlants duna llengua sigui dall on sigui.
- 14. Molta gent pensa que lestndard 辿s una varietat pr嘆pia de la llengua escrita, per嘆 els catalanoparlants ens hem dacostumar a fer- la servir tamb辿 per a determinades situacions de la llengua oral que demanen l炭s daquesta varietat, com per exemple pronunciar una confer竪ncia, impartir una classe o lli巽坦 magistral a la universitat o fer un discurs pol鱈tic a un parlament.
- 15. Aix嘆, que 辿s un fet normal鱈ssim en qualsevol llengua de cultura, tamb辿 ho ha de ser a casa nostra. Quina opini坦 ens produiria sentir un periodista dun noticiari utilitzant el mateix registre que fa servir quan pren caf竪 amb els companys? O qu竪 pensar鱈em dun catedrtic angl竪s que a lhora de pronunciar una confer竪ncia a la nostra universitat fes servir un registre col揃loquial com quan surt amb els seus amics?
- 16. s cert que la varietat estndard de moltes lleng端es sha anat formant a partir de la llengua escrita, per嘆 tamb辿 ho 辿s que en el cas del catal sha format amb una selecci坦 delements de totes les varietats principals que shan considerat 炭tils per al conjunt ling端鱈stic.
- 17. En la formaci坦 del nostre estndard va ser decisiva laportaci坦 de Ramon Llull. Despr辿s, en el segle XV, ho va ser la dels principals escriptors valencians. Posteriorment, durant la Renaixen巽a va prevaler el catal central. Finalment, amb laportaci坦 de Pompeu Fabra i de moss竪n Alcover, entre daltres, es va poder arribar a una codificaci坦 efica巽 i efectiva.
- 18. Les darreres aportacions provenen de lIEC que el 1990 publica unes orientacions per a lestndard oral amb diverses formes segons les peculiaritats de les diverses rees ling端鱈stiques.
- 19. Registre period鱈stic Eficcia de la comunicaci坦 Normatiu Creador de llengua. Neologismes. G竪neres * narratius: not鱈cia, cr嘆nica, reportatge * conversacionals: entrevista * argumentatius: editorials, articles d'opini坦 * predictius: meteorologia
- 20. Registre publicitari Finalitat Conv竪ncer el receptor Funcions: po竪tica i conativa Persuasi坦 del text publicitari Caracter鱈stiques: 1)Comparacions i hip竪rboles 2) Missatge breu i condensat 3) Disposici坦 tipogrfica 4) Imatges grfiques
- 21. Registre cientificot竪cnic Tema espec鱈fic s de terminologia espec鱈fica Frases en passiva Formes no personals del verb 3a. persona del singular (o primera del plural) Funci坦 referencial Eliminaci坦 de subjectivismes
- 22. Registre juridicoadministratiu Combina el registre estndard amb terminologia espec鱈fica Precisi坦 i eficcia comunicativa Formalitat i impersonalitat F坦rmules ling端鱈stiques espec鱈fiques Ordenaci坦 rigorosa del contingut Temps verbal: condicional i subjuntiu
- 23. Registre literari Textos subjectius Llenguatge evocador i expressiu Ambig端itat, polis竪mia Grau elevat d'elaboraci坦 Estructura clarament intencionada