2. Vincent van Gogh va n辿ixer a Holanda al 1853. Comen巽a lescola i estudia franc辿s, angl竪s i alemany. Al acabar lescola es fa aprenent en Goupil & Cie, venedors dart de Par鱈s establerts a L Haya, Holanda) amb el seu tiet, que es diu com ell, Vincent. Fan freq端ents visites a museus. Vincent tenia un car叩cter dif鱈cil i fort per嘆 t辿 molta relaci坦 amb el seu germ Theo amb el que va mantenir una correspond竪ncia que va durar tota la vida i ens d坦na molta informaci坦 dels sentiments i del estat mental del pintor.
3. Anys despr辿s Van Gogh va a treballar a Londres i a Par鱈s per嘆 el seu rendiment no era molt bo. Es va dedicar a estudiar la b鱈blia, la seva fam鱈lia era molt religiosa. Va arribar a obsessionar-se i va deixar la seva feina i va tornar a Anglaterra on va treballar de professor i vicari . La seva salud mental i f鱈sic decau. Despr辿s treballa a una llibreria per嘆 fracassa i torna a Amsterdam a fer m辿s estudis religiosos. Vincent viatge a B竪lgica on llegeix la b鱈blia als miners i viu amb ells amb extrema pobresa (T辿 algunes pintures que reflexen aquest per鱈ode). Despr辿s daquesta 竪poca Van Gogh comen巽a a pintar m辿s i el seu germ Theo li ajuda econ嘆micament per a que ell pugui dedicar-se a la pintura. Vincent t辿 algunes decepcions amoroses i la seva relaci坦 amb el seu pare no va gens b辿. Tot fa que el seu mental i f鱈sic empitjori cada vegada m辿s. Es relaciona amb pintors i la seva pintura evoluciona molt. En aquesta 竪poca pinta la primera gran obra: Els menjadors de patates. El seu pare ja havia mort i Vincent es va a Par鱈s a viure amb el seu germ. A Par鱈s continua estudiant pintura i coneix a m辿s importants pintors, molts dells impressionistes que linfluencien molt, sobretot en la utilitzaci坦 del color.
4. Anys despr辿s coneix al pintor Paul Gauguin i t辿 una relaci坦 turbulenta. Vincent experimenta diferents estils com el puntillisme i les japoneries. Es muda a la casa groga a Arles on volia establir una comunitat dartistes i pinta molt鱈ssim per exemple: molts paisatges de la vora del mar i la s竪rie del carter Josep Roulin i la seva fam鱈lia. Despr辿s arriba a viure a la casa groga Gauguin, l home que Vincent pensava que li ajudaria a formar la comunitat art鱈stica. Els dos discuteixen sobre art i pinten moltes obres. La relaci坦 entre els pintors va molt malament i arriben a barallar-se. Van Gogh ataca amb una navalla a Gauguin. Despr辿s daix嘆 Vincent es talla el l嘆bul esquerra de lorella. La salud de Vincent empitjora i ha dingressar a lhospital. Per嘆 continua pintant, incl炭s rep m辿s reconeixements. En vries ocasions intenta enverinar-se per嘆 segueix treballant quan pot. El seu germ Theo continua ajudant-li Gauguin La casa groga Theo Van Gogh
5. encara que ell tamb辿 es troba malament de salud i pitjor econ嘆micament. Van Gogh se sent malament de ser una crrega per a la familia del seu germ i un dia es dispara un tret al pit. Mor poc temps despr辿s, lany 1890 a Fran巽a. Es seu germ Theo no supera la mort de Vincent i mor poc despr辿s. La v鱈dua de theo fa una fundaci坦 per a la obra del pintor . Molts anys despr辿s sobre el museu Van Gogh que segueix conservant i fomentant lobre del gran pintor.
6. Al comen巽ament de la seva obra quan va comen巽ar a estudiar a lacad竪mia dart de Belles Arts dibuix i perspectiva feia dibuixos basats en pintures de Millet , representant personatges de pagesos i miners, presos de models de la vida quotidiana i pintats en un pla molt realista i amb una tonalitat molt fosca. A La Haia , Van Gogh hi t辿 un cos鱈, pintor d' aquarel揃les , Anton Mauve , que li d坦na bons consells i li insisteix en la importncia de l'aprenentatge de la perspectiva i del dibuix
7. Vicent pinta les seves primeres aquarel揃les , aix鱈 com natures mortes , amb tons apagats, com es veu en les aquarel揃les Els pobres i els diners (1882) i Natura morta amb col i esclops (1881). Natura morta amb col i esclops (1881 Tamb辿 fa pintures a loli vol plasmar-hi tots els detalls, fa els olis amb tra巽os gruixuts i pinzellades espesses.
8. A la pintura El teixidor al teler , del maig de 1884, hi fa palesa la duresa i l'esfor巽 de l'ofici, per嘆 tamb辿 la dignitat de la persona. . La composici坦 d'aquesta pintura fa l'efecte com si la figura principal, el teixidor, estigu辿s emmarcat pel mecanisme del teler, amb un enreixat horitzontal i vertical que sembla integrar la persona fins a aconseguir que arribi a formar part de la mquina. La claror del fons fa ressaltar tot el dibuix.
9. Durant la primavera de 1885, pinta la que es considera una de les seves grans obres, Menjant patates . Fins aleshores els seus esfor巽os s'havien centrat sempre en la representaci坦 d'una figura, i aqu鱈 es troba amb la dificultat d'haver de coordinar cinc personatges i relacionar-los. Per a aquesta pintura contracta models, fa diversos esbossos de dibuixos de les figures, i tot d'estudis de detalls, com ara les mans subjectant la forquilla, la tassa o la tetera. Val a dir que els colors terrosos i foscos no hi contribueixen pas a una fusi坦 harmoniosa amb el fons. Menjant papates
10. Els colors usats continuen essent foscos. El seu germ Theo es queixa, en una de les cartes, que eren massa apagats i fora de l'estil del moment, en qu竪 destaquen les pintures brillants dels impressionistes Precisament poc despr辿s Van Gogh sinspira en pintors impressionistes que li ensenyen molt del color i de la llum com: Henri de Toulouse-Lautrec, Georges Seurat, Camille Pissarro, i Paul Gauguin. Les estampes japoneses comprades a Anvers li donen la clau de la forma i de l'espai. El mateix comenta a una carta: Envejo els japonesos per la incre誰ble i neta claredat que impregna tots els seus treballs. Mai no s坦n avorrits ni fan l'efecte d'haver estat fets a corre-cuita... El seu estil 辿s tan senzill com respirar. S坦n capa巽os de fer una figura, amb uns pocs tra巽os segurs, que sembli tan fcil com cordar-se l'armilla. A l'esquerra, gravat d'Hiroshige representant El pont hashi a Atake sota una pluja sobtada ; a la dreta, c嘆pia de Van Gogh d'aquest gravat japon竪s: Japonaiserie : Pont sota la pluja (1887)
11. Exaltat per la intensitat del clima art鱈stic de Par鱈s, Van Gogh aconsegueix, amb l'ajuda de Toulose-Lautrec, de renovar la seva pintura pel que fa a la investigaci坦 psicol嘆gica del retrat. Pot apreciar les pintures ex嘆tiques de Gauguin a la Martinica. El retrat de Dona al Caf竪 de Tambourin 辿s del mes de febrer de 1887. El quadre respira un cert atractiu ex嘆tic, des del pentinat de la dona, passant pel seu vestit, fins al fons de la pintura, on en la decoraci坦 s'hi copsen lmines japoneses. Una de les coses m辿s importants que apr竪n en aquesta 竪poca 辿s l'aplicaci坦 del contrast complementari, el contraposar un dels tres colors bsics (groc, vermell i blau) a la barreja formada pels altres dos, com ara la combinaci坦 vermell-verd, groc-violeta i blau-taronja, que o b辿 es reforcen o b辿 es neutralitzen en mesclar-se en un gris desllu誰t. Aix鱈, 辿s visible ja l'aplicaci坦 d'aquesta t竪cnica a Quatre gira-sols , on s'aprecia clarament el contrast complementari entre el groc i el blau viu del fons. [29] Quatre gira-sols Dona al Caf竪 de Tambourin
12. Poc abans de finalitzar la seva etapa parisenca, Van Gogh fa tres retrats de Julien Tanguy, anomenat per tots P竪re Tanguy El febrer de l'any 1888 , se'n va de Par鱈s i es trasllada al sud de Fran巽a , a Arles . Pinta tot el que veu. Els seus primers quadres a Arles s坦n t鱈picament japonesos; la pintura Presseguer en flor , la fa el mar巽 de 1888
13. Pinta la natura dels voltants, els camps de blat, els pantans del delta del Roine, el canal al sud d'Arles, reflectit en diverses obres com ara El pont de Langlois . Durant aquest per鱈ode comen巽a a utilitzar les pinzellades ondulants i els grocs, verds i blaus intensos que caracteritzen la seva obra pict嘆rica dels darrers temps. El 24 de maig de cada any, gitanos de tota Europa acudeixen en pelegrinatge a Les Santes Maries de la Mar a venerar-hi la seva patrona santa Sara. Van Gogh acudeix a observar-ho i aprofita per pintar-hi. Entre els quadres hi ha l'obra Barques a Saintes-Marie ] El pont de Langlois Barques a Saintes-Maries Barques de vela a Saintes-Maries 束 He passat una setmana a Saintes Maries. A la platja de sorra hi fondejaven petites barques verdes, vermelles i blaves, de formes i colors tan bells que feien pensar en flors. S坦n tan petites que gaireb辿 mai no van a alta mar. Surten quan no fa vent i tornen a terra quan bufa massa fort. 損 Vincent van Gogh. Juny 1888.
14. Al comen巽ament de la seva estada a Arles, es dedica a l'execuci坦 de retrats. La Mousm辿 , National Gallery (Washington) El camperol, retrat de Patience Escalier , Col揃lecci坦 de Stavros Niarchos ( Atenes ) El zuau , Col揃lecci坦 Lasker ( Nova York He exagerat el ros dels cabells, he fet servir tamb辿 tons taronges, crom i groc llimona pl揃lid. Darrere el cap, en comptes de pintar-hi la paret ordinria de l'habitaci坦 principal, hi he pintat l'infinit, un fons pla del blau m辿s ric i intens que he pogut aconseguir, i amb aquesta senzilla combinaci坦 del cap brillant sobre el fons intensament blau he aconseguit un efecte misteri坦s, com si fos una estrella en la profunditat d'un cel blau. Vincent van Gogh. Juliol 1888
15. Retrat de Madame Augustine Roulin , Retrat de Camille Roulin , Museu Van Gogh ( Amsterdam ) Augustine Roulin amb el seu nad坦 , Metropolitan Museum of Art ( Nova York ) El poeta, retrat d'Eug竪ne Boch , Museu d'Orsay ( Par鱈s ) Autorretrat com un bonze , Fogg Art Museum Harvard University ( Cambridge )
16. A l竪poca que Vincent viu a Arles a la casa groga pinta paisatges amb camps i vegetaci坦. El sembrador 1888 , pintada al mes de juny, quan la collita est quasi a punt, com es pot veure en el camp de blat madur de darrere el sembrador. Amb els colors blau i porpra, i els grocs lluents del sol i del cel, aconsegueix un contrast cromtic .
17. A la pintura Gerro amb dotze gira-sols , pintada l'agost de 1888, Van Gogh prova de plasmar-hi l'esperit del simbolisme. La meticulositat de les flors contrasta amb la ca嘆tica disposici坦 de les fulles, aix鱈 com amb la pastosa aplicaci坦 del color, que, davant el fons blau clar, aconsegueix que el quadre tingui un significat m辿s enll de la simple reproducci坦 de les flors. Mostra la imaginaci坦 de l'artista i la seva gran for巽a expressiva, for巽a que exigeix un gran deliri de sentiments ]
18. Fa quatre pintures de gira-sols: primer amb tres flors, despr辿s amb cinc, fins a arribar a la de dotze gira-sols sobre fons blau, i una altra de quinze gira-sols sobre fons groc. s Gauguin qui impulsa Van Gogh a pintar llocs hist嘆rics d'Arles, i aix鱈 treballen plegats i pinten la s竪rie de vistes d'Aliscamps. Es pinten m炭tuament. Gauguin pinta Van Gogh de perfil, i aquest pinta Gauguin d'esquena. Tot seguit, per嘆, les difer竪ncies personals es fan evidents i, la conviv竪ncia, dif鱈cil. Tots dos tenen un carcter molt temperamental. Menys de dos mesos despr辿s de l'arribada de Gauguin, comencen a tenir violents enfrontaments, que culminen en una baralla en la qual Van Gogh, amb una navalla, es talla un tros de l'orella esquerra. Van Gogh pinta el quadre Autorretrat amb orella embenada , mostrant-hi embenada tota la part dreta del cap. Al fons, a la part esquerra, s'hi pot veure una xilografia japonesa, que amb el seu colorit contrasta amb el blanc de la part de la cara on t辿 la ferida. El quadre devia ser pintat davant d'un mirall, ja que l'orella ferida 辿s l'esquerra.
19. Un cop a Auvers-sur-Oise , a la vora de Par鱈s pinta: El seu quadre L'esgl辿sia d'Auvers-sur-Oise 辿s constru誰t sobre l鱈nies fermes i definides, fent l'efecte d'una escultura retallada sobre el blau intens del cel, efecte que fa una sensaci坦 d'obscuritat. La profunditat l'aconsegueix amb els dos camins en forma de /v/ en primer pla. Aquests camins apareixen disposats de manera similar en una obra posterior, Camp de blat amb corbs . Van Gogh assenyala, a les seves cartes, la solitud i la malenconia d'aquests paisatges de bladars sota cels tempestuosos i amena巽ants. S'ha dit que els corbs planant sobre el blat suggereixen una premonici坦 de la mort. Les dues grans zones de color, amb el contrast del blau i el groc, anul揃len l'espai de la perspectiva. El blau del cel 辿s en un sol pla i aconsegueix crear una unitat, mentre que el groc del blat 辿s dividit en dos plans, el vermell dels camins en tres, i el verd complementari de les franges del cam鱈 en cinc. Aquest quadre 辿s considerat una de les millors obres de l'artista.
20. Camp de blat amb corbs (Juliol de 1890) Pintura a l'oli , 50 x 100油cm Museu Van Gogh , Amsterdam . LLISTAT DE LES OBRES MS FAMOSES DEL PINTOR
21. PROCEDIMENT DE TREBALL La t竪cnica que emprava era diferent segons l'efecte que volia aconseguir. De vegades cobria els plnols amb colors plans, mentre que d'altres feia pinzellades amples, o perfilava tot el dibuix amb tra巽os gruixuts. Altres vegades, treballava amb un pinzell dur ratllant totes les formes. Segons qu竪 l'interess辿s, accentuava les l鱈nies o el color. El tra巽 amb moviment r鱈tmic el repetia tant en els dibuixos com en les pintures Nit estelada
22. Postimpressionisme Tanmateix, Van Gogh m辿s aviat representa millor el postimpressionisme , estil que abasta aproximadament el per鱈ode d'entre 1885 i 1915. Via divergent de l'impressionisme, els pintors hi fan, de la vida quotidiana, el tema principal. Aquest terme fou utilitzat per primera vegada el 1910 per Roger Eliot Fry , arran del t鱈tol que es don a l'exposici坦 de la Grafton Gallery, a Londres: Manet i els postimpressionistes . Fou seguit per artistes com C辿zanne , Van Gogh i Seurat , per嘆 de vegades tamb辿 per altres de la gran d竪cada impressionista (1870-1880), com Matisse i Bonnard Expressionisme i fauvisme La seva obra destaca per l'炭s del color i una t竪cnica fren竪tica, amb alguns trets de l' expressionisme . Van Gogh i Gauguin tenien t竪cniques diferents. Gauguin acostumava a pintar molt al taller, de mem嘆ria, i Van Gogh necessitava sempre copiar in situ , fossin paisatges o b辿 una model. El seu temperament exaltat, el mostr per la via del color. ]
23. La italiana ( Museu d'Orsay Els inicis de l' expressionisme apareixen durant les dues darreres d竪cades del segle XIX , a l'obra de Van Gogh ( La italiana , de finals de 1887 ), a la d' Edvard Munch ( El crit , 1893 ) i, en un altre nivell, a la del belga James Ensor (1860-1949). Una tend竪ncia a qu竪 contribuir fins i tot m辿s Van Gogh despr辿s de la seva arribada el 1888 a Arles , on el xoc de la llum del sud l'empeny a la conquesta del color, amb obres com La nit estelada i Les Oliveres de Saint-R辿my ( 1889 ). Les pintures del per鱈ode de Sant Romieg de Proven巽a es caracteritzen sovint per remolins i espirals. Despr辿s de la dramatitzaci坦 de les escenes dels seus primers treballs, els darrers es caracteritzen per la simplificaci坦, i Van Gogh ja hi anuncia el comen巽ament de l'expressionisme. Caldr esperar a l'agost de 1911, quan el cr鱈tic d'art Wilhelm Worringer ser el primer a parlar d'"expressionisme". [64] A Alemanya i ustria , expressionistes com Ernst Ludwig Kirchner , Erich Heckel , Vasili Kandinski , Paul Klee , Gustav Klimt i Oskar Kokoschka aprendran de la t竪cnica de Van Gogh, del nerviosisme, de l'exageraci坦 de l鱈nies i colors, que fan que sorgeixi millor l'expressi坦 dels sentiments i de les emocions. El color i l'empastament en la projecci坦 de la pintura de Van Gogh es formalitzen quinze anys m辿s tard amb el sorgiment del fauvisme . Segons Van Gogh: 束En comptes de reproduir amb exactitud el que tinc davant dels ulls, m'estimo m辿s, per a expressar-me amb m辿s for巽a, servir-me del color.