![Cartes a Theo
La primera carta que Vincent Van Gogh va escriure al seu germ menor Theo
est datada a l'agost de 1872, l'炭ltima al juliol de 1890. En els divuit
anys que les separen Vincent va escriure almenys nou-centes missives -
gaireb辿 unes tres al mes- encara que la freq端竪ncia va variar bastant.
L'extensi坦 辿s encara m辿s important que el seu nombre, a mesura que la
correspond竪ncia augmentava creixia tamb辿 el volum de cadascuna, amb
freq端竪ncia vuit fulles i fins i tot m辿s.
JO CONSERVO DE LA NATURA UN CERT ORDRE DE SUCCESSI I UNA
CERTA PRECISI EN LA UBICACI DELS TONS [...] M'INTERESSA
MENYS QUE EL MEU COLOR SIGUI PRECISAMENT IDNTIC, AL PEU DE LA
LLETRA, DES DEL MOMENT QUE APAREIX BELLO SOBRE MI TELA, TAN
BELLO COM A LA VIDA.. Autonomia del color
束Des del meu malaltia escriu en 1889- m'assalta en els camps una
sensaci坦 tan terrible de soledat que no em decideixo a sortir [...].
Nom辿s davant del cavallet, pintant, sento una mica de vida 損.
束El somiador cau algunes vegades en un pou, per嘆 despr辿s diuen que
s'eleva損.
Vincent van Gogh va escriure la 炭ltima carta al seu germ Theo el
diumenge 27 de juliol de 1890. No la va acabar, sin坦 que la va
ficar a la butxaca, va sortir als camps de blat que envoltaven
Auvers armat amb un rev嘆lver i es va disparar al pit](https://image.slidesharecdn.com/elpostimpressionisme-190503171838/85/El-postimpressionisme-5-320.jpg)
More Related Content
What's hot (20)
Similar to El postimpressionisme (20)
El postimpressionisme
- 1. EL POSTIMPRESSIONISME finals sXIX principis del sXX
- 2. EL POSTIMPRESSIONISME Continuaci坦 de lImpressionisme, tot i que hi ha un rebuig a les seves limitacions A Fran巽a tamb辿. El nom li don el cr鱈tic britnic Fry arrel duna exposici坦 del 1910 Temes sobre la vida real, amb m辿s emocions. No formen un grup com els impressionistes Experimenten t竪cnicament amb laplicaci坦 pict嘆rica: el puntillisme Molt important la teoria del color. Visi坦 m辿s personal de lartista. M辿s inter竪s que en els impressionistes pel dibuix i les formes. Dins el puntillisme/divisionisme en destacaran Seurat i Signac. ANTECEDENTS DE LES PRIMERES AVANTGUARDES VAN GOGH. Nit estelada, 1874 PAUL CZANNE. Muntanya de santa Vict嘆ria TOULOUSE LAUTRREC. La Goulue, 1867 PAUL GAUGUIN. Dones de tahit鱈 a la platja, 1891
- 3. VAN GOGH. Iris, 1889 Vincent van Gogh 1853-1890 Gerro amb dotze Girasols,1888 El dormitori de Van Gohg a Arle, 1888 Autoretrat, 1889
- 4. Irises (Ogata Korin),Segle XVIII Gerro amb lliris, Van Gogh 1889
- 5. Cartes a Theo La primera carta que Vincent Van Gogh va escriure al seu germ menor Theo est datada a l'agost de 1872, l'炭ltima al juliol de 1890. En els divuit anys que les separen Vincent va escriure almenys nou-centes missives - gaireb辿 unes tres al mes- encara que la freq端竪ncia va variar bastant. L'extensi坦 辿s encara m辿s important que el seu nombre, a mesura que la correspond竪ncia augmentava creixia tamb辿 el volum de cadascuna, amb freq端竪ncia vuit fulles i fins i tot m辿s. JO CONSERVO DE LA NATURA UN CERT ORDRE DE SUCCESSI I UNA CERTA PRECISI EN LA UBICACI DELS TONS [...] M'INTERESSA MENYS QUE EL MEU COLOR SIGUI PRECISAMENT IDNTIC, AL PEU DE LA LLETRA, DES DEL MOMENT QUE APAREIX BELLO SOBRE MI TELA, TAN BELLO COM A LA VIDA.. Autonomia del color 束Des del meu malaltia escriu en 1889- m'assalta en els camps una sensaci坦 tan terrible de soledat que no em decideixo a sortir [...]. Nom辿s davant del cavallet, pintant, sento una mica de vida 損. 束El somiador cau algunes vegades en un pou, per嘆 despr辿s diuen que s'eleva損. Vincent van Gogh va escriure la 炭ltima carta al seu germ Theo el diumenge 27 de juliol de 1890. No la va acabar, sin坦 que la va ficar a la butxaca, va sortir als camps de blat que envoltaven Auvers armat amb un rev嘆lver i es va disparar al pit
- 6. Muntanya de santa Vict嘆ria, 1895 PAUL CZANNE 1839-1906 Els jugadors de cartes, 1895 El gerro blau, 1887
- 9. No es tracta de pintar la vida, es tracta de fer viva la pintura.損 束 Peinture n'est pas la vie, la vie est de faire de la peinture. 損 束El dibuix i el color no s坦n diferents, a mesura que es pinta es va dibuixant. 損 / 束 Dessin et la couleur ne sont pas diff辿rents, que vous dessinez est peint. 損 束Els impressionistes volien reproduir les seves sensacions; 臓Jo no !.損 / 束 Les impressionnistes voulaient reproduire leurs sentiments; Je ne sais pas!. 損
- 10. HENRI de TOULOUSE-LAUTREC 1864-1901 Rue des Moulins, 1894 'La compa単鱈a de Mademoiselle Eglantine' (1896) Dansa rab,1894
- 11. Les obres que Toulouse-Lautrec realitza sobre Fuller mostren, valent-se d'una l鱈nia molt fluida, les movedisses espirals al voltant de la figura de la ballarina, l'esfor巽 es trasllueix en l'arc de tensi坦 del seu cos des dels peus al cap. Els tra巽os verticals que d坦na feina eleven davant dels nostres ulls aquesta s鱈ntesi sinuosa, ef鱈mera i absoluta entre el moviment i la llum que produeix el seu ball tan caracter鱈stic. Al seu torn, les litografies posteriors a aquests estudis previs aconsegueixen enriquir aquesta visi坦 mitjan巽ant l'炭s savi del color: el pintor decideix retratar-la en fases successives amb una gamma de colors canviants, real巽ant fins i tot algunes proves a m amb pols dor. Lo誰e Fuller en el Folies Berg竪re (1893) La rueda (1893)
- 12. Visi坦 despr辿s del serm坦, 1888 PAUL GAUGUIN 1848-1903 Pits ab flors roges, 1899 Arearea o el gos vermell, 1892
- 13. Dones de Tahit鱈, o Dones de Tahit鱈 a la platja, 1891
- 14. GEORGES SEURAT. Bathers at Asni竪res ,1884. PAUL SIGNAC. Dones al pou,1892. Puntillisme