More Related Content
What's hot (20)
Similar to Post impressionisme (20)
More from historialavilaroja (20)
Post impressionisme
- 1. POST-IMPRESSIONISME: VAN GOGH GAUGUIN CZANNE
- 2. Post-impressionisme: s'aplica als estils pict嘆rics de finals del segle XIX i principis del XX , que apareixen despr辿s de lImpressionisme. Roger Fry, un cr鱈tic britnic, en 1910, va inventar el nom de "post-impressionisme", quan es va fer a Londres una exposici坦 de pintures de: Paul C辿zanne, Paul Gauguin i Vincent van Gogh. El Post-impressionisme assenyala l'inici de la revisi坦 d'alguns dels postulats de l'impressionisme: - Recuperaci坦 de la importncia del dibuix. - Preocupaci坦 per captar no nom辿s la llum sin坦 tamb辿 l'expressivitat de les coses i de les persones il揃luminades.
- 3. CARACTERSTIQUES: - Els Post-impressionistes van continuar utilitzant colors vius, una aplicaci坦 compacta de la pintura, pinzellades distingibles i temes de la vida real, per嘆 van intentar dur m辿s emoci坦 i expressi坦 a la seva pintura. - Encara que sovint exposaven junts, no es tractava d'un moviment cohesionat. - Experimenten amb diferents formes daplicar la pintura, des de les pinzellades puntillistes (es refereix a la t竪cnica de petits punts de color que es fonen a la retina) a les grans rees de color. - Comen巽a a apar竪ixer la visi坦 personal de lartista. - Inter竪s per la construcci坦 de la forma, el dibuix i l'expressivitat dels objectes i figures humanes. - Temes de la vida real.
- 4. V INCENT VAN G OGH (1853-1890) Va nixer a Holanda, per嘆 va viure la major part de la seua vida a Fran巽a. En 1879, va comen巽ar a emplenar lbums copiant del natural . La seua obra es veu influenciada pel barroc holand竪s, va tenir un clar referent en Rembrandt en quant als seus colors. El tema principal de l'竪poca era la vida de les classes populars. En aquesta etapa posa de manifest amb clar realisme la vida quotidiana dels menys protegits, les classes socials baixes. Les seues gammes de colors ara s坦n fosques, els entorns pobrament il揃luminats i amb tensions de llums i ombres.
- 5. Els menjadors de 界姻艶誰鉛鉛艶壊
- 6. En 1886, es va traslladar a Par鱈s atret per l'Impressionisme del que tant li havia parlat el seu germ Th辿o. El descobriment de l'Impressionisme li va suposar una gran decepci坦 i un dur cop perqu竪 辿s ara quan sadona que la seua pintura no t辿 lloc, es va sentir marginat. Per嘆, el coneixement de l'Impressionisme va suposar un est鱈mul per al seu canvi: - Abandona arguments pict嘆rics, decantant-se pel paisatge i el retrat. - Aclareix la seua paleta, fa servir una gamma lluminosa, utilitza els colors purs en pinzellada de petits tocs que pot recordar al Puntillisme . En 1888 s'estableix a Arle (Proven巽a), convidat pel seu amic Paul Gauguin. - Utilitzaci坦 de colors purs amb gran crrega emotiva - Creacions imaginatives a for巽a de pinzellades cursives que intenten expressar l'angoixa i el desconsol interior
- 7. Habitaci坦 del pintor a Arle
- 8. Caf辿 d'Arle
- 9. Caf辿 de nit
- 10. Gira-sols
- 11. Retrat de Tanguy
- 12. Retrat del doctor Gachet
- 13. Autoretrats
- 14. 油
- 16. 油
- 17. P AUL G AUGUIN (1848-1903) Es va iniciar en l'impressionisme. En 1882 abandona fam鱈lia i una vida confortable i es va instal揃lar primer a Par鱈s, on es va iniciar en l'impressionisme, i, despr辿s a la Bretanya. Ac鱈 es va allunyar de limpressionisme i va adoptar un estil menys naturalista, al que va denominar sintetisme (c reaci坦 de composicions simplificades i esttiques, buscant l'harmonia de les masses cromtiques tancades). Les caracter鱈stiques essencials de la seua pintura van experimentar pocs canvis: - expressivitat cromtica, - rebuig a la perspectiva, i - utilitzaci坦 de formes mplies i planes. La seua temtica va abastar des d'escenes de la vida quotidiana, fins a inquietants escenes de superstici坦.
- 18. La visi坦 despr辿s del serm坦
- 20. Crist groc
- 21. Arbres blaus
- 22. Va trobar inspiraci坦 en l'art ind鱈gena, en els vitralls medievals i en els gravats japonesos; aquests 炭ltims els va con竪ixer a trav辿s de Vincent van Gogh en 1888, durant els dos mesos que van viure junts en Arles, en el sud de Fran巽a. El seu nou estil, marcat per l'absorci坦 d'influ竪ncies de l'art primitiu bret坦, es va caracteritzar per la utilitzaci坦 d'mplies zones planes de colors encesos. Les Alycamps
- 23. En 1891, arru誰nat i endeutat, es va embarcar cap a Tahit鱈 escapant de la civilitzaci坦 europea, una societat "governada per l'or", i de tot el que 辿s artificial i convencional. Llevat d'una visita a Fran巽a entre 1893 i 1895, va romandre la resta de la seua vida en les Antilles, primer en Tahit鱈 i despr辿s en les illes Marqueses. Inter辿s per l'exotisme. Influ誰t per l'ambient tropical i la cultura polin竪sia, la seua obra va guanyar for巽a expressivitat a mesura que el tema es va anar fent m辿s caracter鱈stic, l'escala dels seus quadres major i les seues composicions m辿s simples. Les seues experimentacions atrevides amb el color constitueixen l'antecedent directe del fauvisme . La for巽a de les seues formes pict嘆riques va influir en el pintor noruec Edvard Munch i en la posterior escola expressionista .
- 24. Qu竪 hi ha de nou?
- 25. El mercat
- 26. Arearea
- 27. P AUL C ZANNE (1839-1906) s considerat com el pare de l'art modern: els fauves i els cubistes el van recon竪ixer successivament com el seu mestre indiscutible. C辿zanne va comen巽ar amb la pintura lleugera i airosa dels impressionistes, per嘆 poc a poc la va anar solidificant i la va fer m辿s arquitect嘆nica. Ordenava estructuralment qualsevol cosa que percebia en formes simples i plans cromtics per crear la imatge m辿s comunicativa de la mat竪ria estudiada. El seu essencialisme geom竪tric de les formes va influir en el cubisme, en particular. Medita constantment sobre les relacions entre la forma i el color. Subratlla la forma mitjan巽ant el color. Va buscar en la naturalesa les formes essencials, que ell pensava que havien de ser figures geom竪triques (el prisma, l'esfera, la pirmide). Va cristal揃litzar tot el que contemplava.
- 29. 油
- 30. 油
- 31. Els jugadors de cartes
- 32. 油
- 33. 油