Nom de lespai protegit - On est situat - Quina 辿s la seua extensi坦 comparada amb la del delta de lEbre - Paisatges caracter鱈stics - Flora i fauna caracter鱈stica - Activitats que shi poden fer Normes Qui el gestiona
Nom de lespai protegit - On est situat - Quina 辿s la seua extensi坦 comparada amb la del delta de lEbre - Paisatges caracter鱈stics - Flora i fauna caracter鱈stica - Activitats que shi poden fer Normes Qui el gestiona
LEspai dInter竪s Natural de la serra de Llaberia incorpora un complex sistema de serres majoritriament calcries que saixequen entre la fossa del Priorat a loest i les primeres estribacions de la serralada pre-litoral a lest, connectant al nord-oest amb la resta de la serralada pre-litoral mitjan巽ant les serres de Pradell lArgentera i al sud amb les serres de Santa Marina i les Muntanyes de Tivissa i Vandell嘆s. Estructuralment se situa en el dom鱈ni meridional dels Catalnids.
El documento describe el ndice de Desarrollo Humano (IDH) creado por las Naciones Unidas para medir y clasificar el desarrollo de los pa鱈ses. El IDH sintetiza cuatro indicadores: esperanza de vida, educaci坦n, y riqueza per c叩pita. Los pa鱈ses se clasifican en tres categor鱈as: subdesarrollados, en v鱈as de desarrollo, y desarrollados. El documento proporciona valores promedio de los indicadores para cada categor鱈a y sugiere actividades para analizar las diferencias entre los pa鱈ses.
El documento presenta varias im叩genes tomadas desde sat辿lites que muestran las luces nocturnas de ciudades en diferentes partes del mundo al anochecer, incluyendo Europa, frica, Brasil, Am辿rica del Norte y el Caribe. Resalta las vistas de las plataformas continentales y la capacidad de identificar distintas ciudades basadas en las configuraciones de luces. Concluye reflexionando sobre la importancia de preservar este "espect叩culo" para las futuras generaciones.
2. Objectius de lactivitat: Observar el paisatge Comprovar els estatges de vegetaci坦 Comprovar els efectes altitudinals del clima Observar les influ竪ncies de lorientaci坦 en la vegetaci坦 Localitzar i identificar diferents esp竪cies de vegetaci坦 Comprovar la influ竪ncia mar鱈tima en la muntanya Respectar la muntanya, la flora i la fauna Adquirir lhbit del respecte i la millora del medi natural. Gaudir duna activitat a laire lliure Compartir una excursi坦 amb els companys
5. Els estatges corresponen a la gradient de vegetaci坦, segons les capacitats dadaptaci坦 de les esp竪cies a la quantitat dexposici坦 a la llum solar. En el vessant orientat al vessant nord, les esp竪cies m辿s fredes es troben en cotes m辿s baixes.
6. En el vessant sud, les esp竪cies estan m辿s exposades a la llum solar (m辿s intensament i amb m辿s durada), de manera que les esp竪cies m辿s resistents al fred i que necessiten m辿s humitat les podrem trobar en cotes m辿s altes.
7. El Montseny disposa duna gran frondositat. De fet, la vegetaci坦 辿s molt variada. Els alzinars de les cotes baixes es transformen en rouredes, amb un ric sotabosc. M辿s amunt es poden trobar fagedes, avellaners i gr竪vols. Encara m辿s amunt, avetoses i, coronant els cims, prats de muntanya.
8. El Mass鱈s 辿s molt humit. El fet de trobar-se davant del mar provoca que pugui recollir un volum de precipitacions molt alt. Els rius, rierols, rieres i torrents s坦n molt freq端ents i habituals. Aquests medis aqutics s坦n lecosistema de nombroses esp竪cies animals i vegetals, com ara truites, tritons i plantes daigua.
10. Una humitat que permet una vegetaci坦 molt diversa. La quantitat de precipitaci坦 que rep el Mass鱈s del Montseny permet el creixement duna gran diversitat desp竪cies vegetals. Des de fa molts segles, la pres竪ncia humana en el mass鱈s 辿s ben visible. El tipus dhbitat 辿s dispers i lactivitat dominant, lagrria, ramadera i forestal.
11. La vegetaci坦 de muntanya sadapta a unes condicions extremadament dures a lhivern.
20. A can Casades, el centre dinformaci坦, es mantenen tres seq端oies dorigen americ. Van ser plantades a inicis del segle XX per enginyers californians. Estan considerats com els m辿s alts del mass鱈s. Sembla que shan adaptat perfectament al clima del mass鱈s. s dif鱈cil abra巽ar el tronc. Cal fer-ho entre diverses persones.