PRIMER ESO: Climes i paisatges d'europa
Download as PPT, PDF2 likes587 views
Paisatges d'Europa
More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (17)
Similar to PRIMER ESO: Climes i paisatges d'europa (20)
More from Jes炭s Guti辿rrez Pardina (20)
PRIMER ESO: Climes i paisatges d'europa
- 1. A Europa podem distingir... Paisatge ocenic o atlntic Paisatge mediterrani Paisatge continental Mar鱈a Mart鱈nez Poy- 3 dESO/C IES PRIORAT (Falset)
- 2. El paisatge ocenicpaisatge ocenic 辿s caracter鱈stic de la fa巽ana occidental del continent europeu: tamb辿 compr竪n el nord i el nord-oest de la Pen鱈nsula Ib竪rica. El clima ocenicclima ocenic es caracteritza per les seves temperatures suaus, tant a lhivern com a lestiu, grcies a lacci坦 reguladora del mar. Les pluges hi s坦n abundants tot lany a causa dels vents de proced竪ncia atlntica (borrasques). El clima suau i humit afavoreix lexist竪ncia de boscosboscos de fulla caduca (roures, castanyers, faigs) i de pratsprats, on pastura la ramaderia de bestiar vacum. Els conreus del camp s坦n: blat deblat de moro, farratge, patates i pomers.moro, farratge, patates i pomers.
- 4. En aquest climograma podem observar que lamplitud t竪rmica anual en general 辿s petita, i les precipitacions s坦n considerables (1143 mm) distribu誰des al llarg de l'any, encara que el mxim se situa a l'estaci坦 hivernal. La temperatura mitjana 辿s de 11 尊C.
- 5. La vegetaci坦 t鱈pica dels paisatges ocenics son els boscos caducifolis de roures. El roure exigeix menys humitat que el faig, per la qual cosa shi troba en un pis inferior a la faig. La seva fusta dura s'utilitza per a la construcci坦 i per a la fabricaci坦 de mobles i vaixells. Est sent substitu誰t progressivament pel pi Monterrey a causa del seu aprofitament en la ind炭stria paperera. Es localitza principalment a Gal.l鱈cia i la Serralada Cantbrica.
- 6. Bosc caducifoli format per faigs. La faig exigeix humitat i no tolera els valors extrems en les temperatures, per aix嘆 es situa a les valls i als pisos baixos, sent l'arbre per excel揃l竪ncia de les muntanyes humides. s un arbre de muntanya amb fusta dura i de bona qualitat, emprant-se per elaborar mobles i estris . A mesura que avan巽a la seva regressi坦 el faig est sent substitu誰t pel pi silvestre.
- 7. Aquesta fotografia correspon a un paisatge de landa. La landa 辿s una densa vegetaci坦 de matolls amb flors, l'altura de la qual pot ser baixa o aconseguir els quatre metres. Les esp竪cies m辿s abundants s坦n el bruc, les falgueres, la ginesta i el boix. La landa apare辿is com a degradaci坦 del bosc caducifoli o com a vegetaci坦 entre els 1600 i 2000 metres d'altitud.
- 8. Les praderies destaquen perqu竪 s'utilitzen, en la seva major part, per la pastura de bestiar. El bosc atlntic est redu誰t avui a una extensi坦 equivalent al 10% de la superf鱈cie potencial.
- 9. El paisatge Mediterrani 辿s caracter鱈stic de les costes i de les illes europees que banya el mar Mediterrani. El clima Mediterrani 辿s caracter鱈stic perqu竪 els estius s坦n calorosos i secs, a causa de la influ竪ncia de la massa daire subtropical. Els hiverns no s坦n gaire freds a causa de la influ竪ncia del mar. Les precipitacions solen apar竪ixer a la primavera i la tardor. S坦n t鱈pics els boscos de fulla perenne com les alzines i els pins, i els arbustos de garrigues i estepes. Els conreus principals s坦n el blat, la vinya i les oliveres.
- 11. Climograma de Barcelona on es pot apreciar que les precipitacions s坦n m辿s abundants a la primera i la tardor.
- 12. El pi 辿s larbre t鱈pic del paisatge mediterrani. El pi 辿s una esp竪cie secundria que ha substitu誰t en gran part a l'alzina a causa de la seva capacitat d'adaptaci坦 a tot tipus de condicions climtiques, al seu creixement rpid i als seus aprofitament econ嘆mic (fusta i paper).
- 13. Lalzina 辿s t鱈pica als boscos de fulla perenne. L'alzina 辿s l'arbre m辿s caracter鱈stic i est竪s del clima mediterrani. s resistent a la sequera i s'adapta a tot tipus de s嘆ls. La seva fusta, molt dura i resistent, s'utilitzava per a la fusteria i el carboneig, el seu fruit la gla per a l'alimentaci坦 del porc ib竪ric. L'alzina surera : la seva fusta 辿s molt dura, s'utilitza per a la fabricaci坦 de b坦tes i vaixells, i la seva escor巽a, per a l'obtenci坦 del suro (taps).
- 14. Al sotobosc trobem la garriga, formada per arbustos i matolls de poca al巽ada, que deixen zones sense cobrir, on apareix la roca. Esp竪cies caracter鱈stiques s坦n el roman鱈, largelaga, i l 卒esp鱈gol. Roman鱈 Argelada Esp鱈gol
- 15. L'estepa shi troba on la sequera impedeix el creixement d'arbres i la garriga ha estat degrada per l'home. Est formada per herbes baixes, barrejades amb arbustos espinosos, discontinus i baixos. Entre les seves esp竪cies destaquen el margall坦, la farigola la lavanda, l'espart i l'esprrec. Espart
- 16. El paisatge Continental es localitza a les terres de linterior dEuropa. Les temperatures s坦n molt contrastades, els estius son calorosos i els hiverns freds. Les precipitacions cauen sobretot a lestiu. La vegetaci坦 que hi ha 辿s la taig (tipus de paisatge format pels boscos de con鱈feres de les regions de clima fred de lhemisferi nord de la Terra), tamb辿 hi ha estepes i el bosc caducifoli.
- 18. En aquest climograma observem la difer竪ncia t竪rmica entre els mesos de lhivern i lestiu.
- 19. . La taig est composta per esp竪cies de fulla perenne, bsicament con鱈feres com el pi, avet i lrix. A l'hemisferi Sud no 辿s tan extensa, sobretot per la disminuci坦 de les precipitacions, i est representada per esp竪cies de fulla caduca, com la faig, roure, tell i castanyer. La formaci坦 de vegetaci坦 continental m辿s important i representativa 辿s la taig. Aquesta ocupa grans extensions en rees del nord d'Europa, bona part de Sib竪ria, Estats Units i Canad
- 20. A mesura que les precipitacions escassegen la taig va sent ocupada per les praderies, i posteriorment aquestes queden reempla巽ada per les estepes les quals cobreixen mplies extensions a l'sia central.
- 21. A l'Europa occidental les esp竪cies arb嘆ries es concreten en un bosc mixt d'avets i faigs que ocupa els vessants humits de les muntanyes. No obstant aix嘆, a Europa central i a la R炭ssia europea, ocupen amplies extensions com a boscos de transici坦 entre la taig septentrional i els boscos caducifolis, dominant els faigs.
- 22. Fins aqu鱈 el power point, la informaci坦 est treta de: http://larondalladelprofessor.blogspot.com/2009/02/ paisatge-continental-vegetacio-i-fauna.html http://larondalladelprofessor.blogspot.com/2009/02/veget acio-al-paisatge-oceanic.html