More Related Content
What's hot (18)
Viewers also liked (19)
Similar to Dilema 3 (20)
Dilema 3
- 1. Sha de controlar el ciberespai? Iris Ametller Laura Castell Francesc Faner Teresa Mora Carme Vzquez 1r A Batxillerat Filosofia i Ciutadania Curs 2012 - 2013
- 2. ndex 1. Activitat 1 -Definici坦 de gabinet dassessorament -Qu竪 significa qu竪 un problema 辿s 竪tic? Quina difer竪ncia hi ha entre l竪tic i el moral? Per qu竪 el problema del vostre client 辿s 竪tic? -Resum de la not鱈cia 1. Activitat 2 -Pluja didees 1. Activitat 3 -Sha de controlar el ciberespai? 1. Activitat 4 -Informe -Conclusi坦
- 3. Dilema 3 Un comit竪 del congr辿s dels diputats ha rebut una iniciativa popular, amb 500.000 firmes, per a tirar endavant una llei que controli la circulaci坦 dinformaci坦 per Internet: spam, phishing, pornografia infantil... s坦n prctiques que lesionen els interessos col揃lectius. Per tant, ells ens demanen arguments a favor i en contra. s 竪tic controlar el ciberespai?
- 4. Gabinet dassessorament filos嘆fic Un gabinet d'assessorament filos嘆fic 辿s un grup de professionals que ajuden mitjan巽ant l'炭s de la filosofia a solucionar els problemes d'una persona, l'ajuden a conduir la pr嘆pia vida d'una manera m辿s plena, aut竪ntica i coherent. Aix鱈 com hi ha gabinets de psicologia o d'advocats tamb辿 hi ha gabinets on la gent t辿 problemes, dubtes 竪tics o morals.
- 5. Qu竪 辿s un problema 竪tic? Un problema 竪tic 辿s un esdeveniment en el qual es planteja una situaci坦 possible en l'mbit de la realitat per嘆 conflictiva a nivell moral. Aix嘆 demanda, b辿 una soluci坦 raonada del conflicte, o una anlisi de la soluci坦 adoptada pel subjecte protagonista de la hist嘆ria
- 6. Difer竪ncia entre 竪tica i moral La moral est composta per les normes de la societat que regulen el comportament dels 辿ssers humans, 辿s a dir, la resposta a la pregunta 多qu竪 he de fer?. En canvi l竪tica 辿s una reflexi坦 sobre la moral. L竪tica, com a filosofia de la moral, es troba a un nivell diferent: es pregunta per qu竪 considerem vlids uns i no altres comportaments, compara les pautes morals que tenen diferents persones o societats sempre cercant el seu fonament i legitimaci坦, investiga qu竪 辿s espec鱈fic del comportament moral, enuncia principis generals o universals inspiradors de tota conducta i crea teories que estableixen i justifiquen all嘆 pel qual val la pena viure.
- 7. Per qu竪 el problema del nostre client 辿s 竪tic? El problema dels nostres clients el considerem 竪tic ja que cerquem les raons per les quals hem d'actuar o deixar d'actuar d'una manera determinada. s a dir, feim una reflex坦 sobre el tema en el qual esteim vinculats, aplicar o no una llei.
- 8. Resum de la not鱈cia Censura en el ciberespai Primer, perqu竪 Ricardo Labos, ex-president xil竪, els ciutadans es assegura que les xarxes socials s坦n el podien expressar quint poder, 辿s a dir, el posa a la amb llibertat. mateixa altura que els tres poders (executiu, legislatiu i judicial), coincideix amb Pedro Pablo Segon, si no havien Zucsynski. La crisi que van portar els vist la difusi坦 dels dos ministres va ser conseq端竪ncia de mitjans de les ficades de pota, i del que va comunicaci坦, a passar a les xarxes socials trav辿s de la xarxa podien informar-se des de diferents punts de vista. I tercer, per comprovar que el govern li falta estrat竪gia, i que des de la xarxa es pot controlar una crisi pol鱈tica a trav辿s davatars.
- 9. Resum de l'article a favor d'Internet publicat per Pere Marqu辿s el 2001 Bones idees per aprofitar Internet - Laprofitament dInternet als centres educatius augmenta. - Les possibilitats del ciberespai en el m坦n educatiu, va molt m辿s all que la recerca en la viquip竪dia, la recerca dimatges, etc. Internet tamb辿 serveix als estudiants, per desenvolupar les seves capacitats expressives i creatives de tot tipus, mitjan巽ant un blog, un video , etc Per tant, com b辿 diu Pere, aix嘆 辿s molt positiu ja que no hi ha distncies, tenim al nostre abast tota la informaci坦, podem comunicar-nos amb qualsevol persona, tota sensaci坦 i percepci坦 est intervinguda per aparells, podem oferir una nova imatge als altres...
- 10. A partir de les funcionalitats bsiques d'Internet com a font dinformaci坦 i canal de comunicaci坦, les possibilitats educatives del m坦n virtual s坦n moltes. A continuaci坦, es presenten algunes bones idees per aprofitar aquestes possibilitats educatives del ciberespai en els centres docents:
- 11. PLUJA D'IDEES Internet 辿s una bona eina de treball i de comunicaci坦, ja que tens a la teva disposici坦 un munt dinformaci坦, per嘆 aquesta informaci坦 辿s aportada per qualsevol individu, estigui informat o no, i per tant, a vegades no te pots fiar de tot el que es diu.
- 12. PLUJA Els ordinadors poden convertir-se en D'IDEES eines que enriqueixen el llenguatge escrit, pel seu maneig el qual requereix un cert coneixement. La seva utilitzaci坦 est profundament immersa en la comunicaci坦 i aix嘆 pot estimular la motivaci坦 per aprendre a escriure. Internet 辿s una eina molt utilitzada. Hi ha que saber el El m坦n de lnternet t辿 Es pot utilitzar per qualsevol cosa, que es penja per inconvenients per嘆 multitud ja que tot sha modernitzat. Amb internet, ja que 辿s davantatges, el que 辿s internet, per exemple, pots accessible a imprescindible 辿s saber-ho comunicar-te amb gent de tot arreu qualsevol persona i diferenciar i donar-li l'炭s del m坦n, per嘆 tamb辿 hi ha que moment sense adequat. saber que molta gent lutilitza fent el importar la mal, com per exemple, el localitzaci坦 f鱈sica del recurs ciberbullying. Per tant, has de saber desconfiar de la gent perqu竪 pot ser no estiguis parlant amb el que tu creus.
- 14. S'ha de controlar el ciberespai? El ciberespai no ha de ser controlat, per嘆 creiem que si ho ha de ser, 辿s de forma moderada i amb certes limitacions, perqu竪 tots som propietaris de Internet, i si no li donam un bon 炭s l'Estat ha d'intervenir amb mesures. Per嘆 hem de tenir en compte que a vegades aquestes mesures no s坦n les apropiades. Anem a posar uns quants exemples.
- 15. Una daquestes lleis que sha intentat aplicar ha estat la llei SOPA (Stop Online Piracy Act), proposada a EUA el 2011, 辿s un projecte que amplia el poder per part dels propietaris de drets intel揃lectuals per combatre el trfic online dinformaci坦 protegida per drets dautor.
- 16. Una altre llei que trobam 辿s la llei SINDE (Llei de leconomia sostenible). Vol aconseguir tres grans objectius. El primer es la millora de l'entorn econ嘆mic. Com a segon hi ha l'impuls de la competitivitat. I com a tercera trobem l'aposta per la sostenibilitat mediambiental. Pel que fa a Internet aquesta llei garanteix la propietat intel揃lectual. es creia que l'aplicaci坦 d'aquesta llei permetr tancar webs de descrregues que 束vulnerin els drets d'autor損.
- 17. En canvi, creiem necessari el control i la prohibici坦 d'activitats que dificultin la lliure navegaci坦 per Internet, i les prctiques que lesionin els interessos col揃lectius. Com per exemple: SPAM PIRATARIA PORNOGRAFIA INFANTIL PHISHING ...
- 18. Per donar una resposta a aquesta pregunta hem de con竪ixer el concepte de SPAM correu escombraries o missatge escombraries als missatges no sol揃licitats, no desitjats o de remitent no conegut (correu an嘆nim), habitualment de tipus publicitari, generalment enviats en grans quantitats (fins i tot massives) que perjudiquen d'alguna o diverses maneres al receptor. L'acci坦 d'enviar aquests missatges es denomina spamming.
- 19. PIRATERIA Els pirates dInternet, son persones que descarreguen i comparteixen sense autoritzaci坦 de continguts protegits pel dret de lautor. De cada vegada hi ha nous perills' o bloquejos a l'炭s d'Internet, com ara lleis, demandes de les ind炭stries del cinema o de la m炭sica per la violaci坦 dels drets d'autor a la Xarxa Aquesta vegada, l'objectiu 辿s que a trav辿s de la mateixa tecnologia, la ciberpirater鱈a pugui ser combatuda i els delinq端ents siguin identificats a trav辿s de fotografies en temps real.
- 20. Pornografia infantil Desgraciadament a Internet existeix i de cada dia m辿s la pornografia infantil, la qual es tota representaci坦 de menors d'edat de qualsevol sexe en conductes sexualment expl鱈cites. Es pot tractar de representacions visuals, descriptives (per exemple en ficci坦) o fins i tot sonores L'acc辿s a continguts pornogrfics en general ha evolucionat els diferents mitjans, literatura, fotografia, v鱈deo, cinema, DVD, dibuixos d'animaci坦 i en els 炭ltims anys Internet. Internet ha perm竪s detectar i perseguir productors i distribu誰dors de continguts il揃legals que durant d竪cades havien operat impunement, per嘆 tamb辿 ha facilitat enormement l'acc辿s a aquest tipus de pornografia.
- 22. Recopilaci坦 de la informaci坦 Tots i cada un dels participants han exposat a la resta del grup els coneixements que han adquirit i tot el que han apr竪s grcies a aquest treball. Per tant, entre tots hem pogut sintetitzar la informaci坦 i recopilar-la perqu竪 aix鱈 ens resulti m辿s fcil decantar-nos per una opci坦 o altre.
- 23. Discussi坦 oberta Entre tots els membres daquest grup hem tingut un fort debat sobre la postura que defensarem posteriorment davant el nostre client. Hem arribat a la conclusi坦 de que el millor 辿s acceptar aquesta proposta, ja que estem parlant duna iniciativa popular de 500.000 firmes, aix嘆 significa que hi ha molta gent que creu i opina que aquesta llei seria el millor per tots els cibernautes. Apart daix嘆, defensem que 辿s totalment 竪tic controlar aquestes prctiques vicioses que naveguen per el ciberespai. Sense elles, si les aconsegu鱈ssim eliminar, far鱈em dInternet la eina ideal per qualsevol persona.
- 24. Informe Apreciats Diputats, El nostre gabinet filos嘆fic us comunica, finalment, lesperada resposta a la vostra petici坦 d'assessorament filos嘆fic sobre el comentat tema del control del ciberespai. Despr辿s dun fort debat entre els nostres assessors, i amb lajuda de persones expertes en el m坦n del ciberespai, hem pogut arribar a una conclusi坦 final. Respecte a tota la informaci坦 donada i obtinguda, i tot el treball fet, creiem necessari la intervenci坦 pol鱈tica amb lleis raonables que regulin, supervisin i controlin la informaci坦 i les accions sospitoses que es duen a terme en el m坦n de Internet. Algunes daquestes que creiem que han de ser rigorosament controlades s坦n el correu spam, la pornograf鱈a, els hackers, el phishing, etc. Sense deixar mai de banda el concepte de llibertat a lhora de navegar per les xarxes, 辿s a dir, Internet ha de continuar sent lliure, sempre respectant als cibernautes. Encara que nosaltres veiem necessari, apart daplicar aquesta llei, donar xerrades sobre la informaci坦 ja que pensem que saber donar un bon 炭s a aquesta eina 辿s un gran avantatge tant en lmbit escolar com en el laboral, social o personal. Esperam que us hagi estat de gran ajuda. Firmat, Gabinet d'assessorament filos嘆fic.
- 26. Valoraci坦 del grup La valoraci坦 en general del grup 辿s molt bona, ja que tothom ha debatit, opinat i discutit sobre aquest dilema. L'ambient feiner ens ha facilitat i ha agilitat molt la feina. Per fer aquest treball ens hem repartit un poc les pautes, encara que ha estat una feina realitzada molt col揃lectivament. Cada participant ha anat aportant la informaci坦 que havia recopilat i l'hem anada posant en com炭. Ha estat un poc dif鱈cil ja que no sab鱈em molt b辿 com repartir-nos la feina. Al final ho hem fet alhora tots junts. Encara que a vegades no ens posvem d'acord hi ha hagut un ambient de feina molt bo ja que tots ens hem anat ajudant amb els nostres dubtes i problemes.
- 27. CONCLUSI FINAL Grcies a aquest treball som molt m辿s conscients de la importncia que t辿 fer un bon 炭s de Internet. Hem apr辿s a sintetizar la informaci坦, a fer un treball en equip, a ser met嘆dics a l'hora d'aconsellar una persona, ja sigui cercant informaci坦 com posant arguments i opinions diferents en com炭. En conclusi坦, creiem que la filosofia pot ser una gran eina per resoldre conflictes com aquests. Encara que hi hagi moltes maneres de resoldre'ls, aquesta 辿s molt m辿s democrtica i est basada en la confian巽a de les persones a arribar a acords.