Llegir els clevills del m坦n. Literatura i construcci坦 del coneixementJosep M. Escolano
油
Presentaci坦 del F嘆rum 3 (Literatura i construcci坦 del coneixement) emmarcat dins II Simposi sobre l'ensenyament de la Literatura i la Llengua, organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant i celebrat a la Facultat d'Educaci坦 de la UA els dies 6 i 7 de mar巽 de 2015
C:\Fakepath\Introducci坦 A La Literatura Juvenil Curs Viure La LiteraturaIsabel Castro Ahedo
油
Autora: Anabel S叩iz. Aquest material forma part d'un projecte d`investigaci坦 que l'autora ha desenvolupat grcies a una llic竪ncia retribu誰da concedida pel Departament d'Educaci坦 de la Generalitat de Catalunya. Resoluci坦 EDU/2413/2009, de 27 de juliol (DOGC n炭m. 5461 9/9/2009)
C:\Fakepath\Introducci坦 A La Literatura Juvenil Curs Viure La LiteraturaIsabel Castro Ahedo
油
Autora: Anabel S叩iz. Aquest material forma part d'un projecte d`investigaci坦 que l'autora ha desenvolupat grcies a una llic竪ncia retribu誰da concedida pel Departament d'Educaci坦 de la Generalitat de Catalunya. Resoluci坦 EDU/2413/2009, de 27 de juliol (DOGC n炭m. 5461 9/9/2009)
Curs complet de llengua catalana de 2n batxilleratjoanpol
油
Inclou Hist嘆ria de la llengua, Comentari de text, Socioling端鱈stica, Literatura dels segles XIX i XX , anlisi de "La pla巽a del Diamant", "Bearn", "Terra baixa", "Estimada Marta" i "LA rosa als llavis"
Una selecci坦 feta pel Seminari de biblioteques esco
lars del Giron竪s i pel grup CLER (Club de Lectures
Recomanables) de les Biblioteques
p炭bliques de comarques gironines.
Carme Navarro ha analitzat Dins del bosc, d Anthony Browne publicat per Fondo de Cultura Econ坦mica, 2004.
El treball forma part de lassignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de Val竪ncia.
Projecte de "Poesia Visual" de Reus-Baix CampCrp Baix Camp
油
En motiu del 45a Renovaci坦 de la Flama de la Llengua Catalana, els centres educatius de Reus i del Baix Camp, han participat en el projecte de "Poesia Visual" en diferents formats grfics i digitals.
The document discusses the importance of the relationship between family and school in a child's learning process. Sharing moments together makes people grow and learn about new experiences that help children grow as individuals and improve their self-esteem. It also mentions vocabulary, expression, enjoying time with family, and feeling like a protagonist.
The document is a calendar for Advent from the Santa Anna school for the 2012-13 year. It lists the dates for the different pre-school classes P-3, P-4 and P-5 during the Advent season leading up to Christmas.
3. Un text no nom辿s recolza sobre una
compet竪ncia sin嘆 que tamb辿 contribueix a
produir-la.
Umberto Eco(1981)
Els llibres dels infants ensenyen a llegir.
( A llegir sapren llegint.)
Mennec (1981)
5. Quan es van comen巽ar a fer contes perqu竪 els lectors amb
poca habilitat lectora llegissin aut嘆nomament les seves
hist嘆ries, els llibres van haver de trobar recursos per
solucionar el desajustament entre la seva capacitat per
entendre narracions orals i la seva capacitat per entendre els
contes llegits per ells mateixos.
Colomer, 1997
6. Recursos que inclouen els llibres
per a lectors novells:
Condicions denunciaci坦 i estructura simples:
Desenvolupament cronol嘆gic lineal
Marc espacio-temporal gen竪ric
Cadena de causes i conseq端竪ncies
Soluci坦: desaparici坦 del conflicte
Narraci坦 en rodolins per facilitar la previsibilitat del
text.
Estalvi de text vs. cessi坦 de veu als personatges.
Estreta col揃laboraci坦 entre text i imatge.
9. Les rondalles i la literatura infantil
Des dels seus or鱈gens, la literatura infantil
i juvenil sha inspirat en la tradici坦
literria popular, especialment en les
rondalles.
Caterina Valriu (UIB)
10. Transmissi坦
Valor
l炭dic i est竪tic.
una percepci坦 del m坦n,
uns models de conducta,
una proposta dacci坦
la saviesa de la col.lectivitat
11. Cultura oral
Cultura escrita
Rig Beda,
Zendavesta, la
B鱈blia
(s坦n compilacions de
llegendes)
1ers llibres escrits
per la formaci坦 de
pr鱈nceps i futurs
governants.
(recull dap嘆legs de
moral per aconseguir
i mantenir el poder.)
Predicadors
Ramon Llull
12. De l炭s de la tradici坦 popular a la divulgaci坦
de literatura infantil i juvenil.
Canvis estructures
socials i culturals.
Augment
alfabetitzaci坦
Progr辿s
industrial
Impremta
Originalitat i autoria.
(s. XVIII)
13. S. XVII
literatura de canya i
cordill
Can巽ons de bandolers
Roman巽os damors
dissortats.
S. XIX
folklore com a ci竪ncia
Plantejament romntic i
nacionalista.
Clssics de la LIJ.
Anys 70
s capgirat dels
elements de la rondalla
popular.
Propostes de Gianni
Rodari i altres....
15. s referencial
La perspectiva 辿s la mateixa de les
rondalles, i la caracteritzaci坦 dels
personatges sajusta als t嘆pics establerts.
El conflicte sempre es resol amb la
imposici坦 del b辿 sobre el mal.
16. s l炭dic
Inverteixen, capgiren, barregen,
descontextualitzen o reinventen els elements
de les rondalles amb una intenci坦
essencialment festiva, desinhibidora o
iconoclasta.
El perill rau en el desdibuixament dels
referents, en llibres destinats a una edat en
que probablement 辿s molt m辿s entenedora
una proposta moral que separi clarament all嘆
que 辿s positiu dall嘆 que 辿s negatiu que el joc
ideol嘆gic que molts daquests relats
proposen.
17. s ideol嘆gic
Prenen els elements de les rondalles i els reutilitzen,
dotant-los dun contingut ideol嘆gic ben determinat
amb una intenci坦 essencialment formativa o
adoctrinadora.
A les d竪cades dels 50 i 60 predomina el realisme ,
els contes populars s坦n objecte de cr鱈tiques i es
suavitzen i edulcoren les versions.
Als 70 B. Bettelheim (Psicoanlisi dels contes de
fades) reivindiquen tornar a emprar la fantasia com
a alliberament i eina de canvi.
La hist嘆ria interminable (1982) 辿s la reinvidicaci坦
del dret a imaginar i de la narraci坦 oral com a punt de
retrobament de la mem嘆ria col.lectiva i lintercanvi
generacional.
18. s humanitzat
Prenen els personatges de les rondalles i els
humanitzen, els donen cos i volum i els fan
part鱈cips de sentiments i actituds plenament
humanes.
Les bruixes s坦n aix鱈 per les circumstncies
Els gegants s坦n en realitat bondadosos
Les fades volen ser humanes....
Es canvien els rols tradicionals per la via del
sentiment i la sensibilitat, en un intent
destimular la reflexi坦 i la capacitat cr鱈tica
mitjan巽ant el trencament de lestereotip.
19. CONCLUSIONS
Limparable proc辿s dinfantilitzaci坦,
estandaritzaci坦 i banalitzaci坦 de les rondalles els
fa perdre lher竪ncia cultural de la tradici坦
popular.
Lempobriment cultural que suposa la reiteraci坦
sistemtica de rondalles que no formen part de
la nostra cultura.
Quan sabusa sistemticament de la inversi坦 i el
capgirament de rols tradicionals, sense
alternatives vlides o eliminant els referents
negatius (necessaris per entendre els positius)
provoquem confusi坦 entre els lectors m辿s petits.