ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
Democràcia d'Atenes
El poder residia en l’Assemblea de ciutadans, composta pels homes lliures majors de
20 anys, fills de pare i mare atenesos.
No era un sistema vertaderament democràtic, perquè excloïa les dones, els
estrangers i els esclaus.
L’Assemblea de ciutadans o EKKLESÍA es reunia en el turó Pnyx quatre vegades cada
mes, per votar les lleis, controlar els pressuposts i prendre decisions sobre les
declaracions de guerra.
L’ Assemblea elegia cada any:
 Els MAGISTRATS:
Els estrategs:dirigien la política
exterior i l’exèrcit.
Els arconts: presidien els
tribunals i les cerimònies
religioses.
 Tribunals populars o HELIEA:
s’escollien per sorteig 6.000
ciutadans de més de 30 anys.
 Consell o BOULÉ: s’escollien
per sorteig 500 ciutadans, que
elaboraven les lleis i controlaven
els magistrats.
Tots els ciutadans podien assistir a les reunions de
l’ Assemblea, parlar i votar les decisions a mà
alçada.
Qualsevol ciutadà podia pujar a la tribuna i
expressar la seva opinió durant un temps
determinat.
Clepsidra:
Rellotge d’aigua que
mesurava el temps que
tenia cada ciutadà per
exposar les seves idees
davant l’ Assemblea.
Òstracon
Fragment de ceràmica on s’escrivia el nom de la persona condemnada per l’
Assemblea a l’ostracisme o desterrament.
Si 6.000 ciutadans votaven en contra d’un mateix polític, aquest havia d’exiliar-se
d’Atenes durant 10 anys.
Com que les decisions no depenen d’una minoria
sinó de la majoria, això és una democràcia.
La llei és la mateixa per a tothom i no és la riquesa
sinó el mèrit i la capacitat allò que fa accedir els
homes als càrrecs i als honors.
Els polítics eviten fer allò que sigui il·legal perquè els
ciutadans vigilen i supervisen els magistrats i les
lleis.
Pèricles (495 - 429 aC):
Va ser militar i polític en l’època de màxima esplendor
d’Atenes.
Va ser reelegit com a estrateg.
Va defensar la democràcia.
Va impulsar la reconstrucció de l’Acròpolis d’Atenes.
Atenes, segle V aC
No es pot imaginar de fer determinats
treballs sense certs instruments. Entre
aquests instruments n’hi ha que són
inanimats i n’hi ha d’animats.
L’esclau és un instrument viu. Hi ha
éssers inferiors i la utilització de la
seva força física és la millor cosa que
en podem agafar. Són esclaus per
naturalesa. L’esclavitud és justa.
Els déus han adaptat la naturalesa de la
dona a les feines i a les atencions
domèstiques. Tu, que ets una dona,
hauràs de restar a la llar i tenir cura dels
teus fills.
Aristòtil, segle IV aC

More Related Content

What's hot (20)

ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
Antonio Núñez
01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric
Julia Valera
Guerres mèdiques
Guerres mèdiquesGuerres mèdiques
Guerres mèdiques
Sergi
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
aquitawin
Fitxa 14 sarcòfag dels esposos
Fitxa 14 sarcòfag dels espososFitxa 14 sarcòfag dels esposos
Fitxa 14 sarcòfag dels esposos
Julia Valera
Unitat 7. El Partenó D Atenes
Unitat 7. El Partenó D AtenesUnitat 7. El Partenó D Atenes
Unitat 7. El Partenó D Atenes
tomasggm
El teatre (1a part)
El teatre (1a part)El teatre (1a part)
El teatre (1a part)
erosyoli
Teatre d'epidaure
Teatre d'epidaureTeatre d'epidaure
Teatre d'epidaure
Toni Raya
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
INS Escola Intermunicipal del Penedès
Minoica
MinoicaMinoica
Minoica
erosyoli
Comentari d'obra : Santa Sofia de Constantinoble
Comentari d'obra : Santa Sofia de ConstantinobleComentari d'obra : Santa Sofia de Constantinoble
Comentari d'obra : Santa Sofia de Constantinoble
Rostislav Stanchev
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
Julia Valera
Escultura periode clàssic
Escultura periode clàssicEscultura periode clàssic
Escultura periode clàssic
sandroalfaro
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
Julia Valera
Context Ұè
Context ҰèContext Ұè
Context Ұè
Carme Aranda- Mònica Navarro

Viewers also liked (20)

Egipte la momificació
Egipte la momificacióEgipte la momificació
Egipte la momificació
í
Els déus olímpics
Els déus olímpicsEls déus olímpics
Els déus olímpics
Higinio López Jornet
Arquitectura romana
Arquitectura romanaArquitectura romana
Arquitectura romana
agordi
Hispania romana
Hispania romanaHispania romana
Hispania romana
í
L'expansió de roma
L'expansió de romaL'expansió de roma
L'expansió de roma
í
Els jocs olímpics
Els jocs olímpicsEls jocs olímpics
Els jocs olímpics
í
LOS DIOSES OLÍMPICOSLOS DIOSES OLÍMPICOS
LOS DIOSES OLÍMPICOS
EL CANTO DE ORFEO
Climes
ClimesClimes
Climes
í
Guerres a l'antiga Ұè
Guerres a l'antiga ҰèGuerres a l'antiga Ұè
Guerres a l'antiga Ұè
í
Evolució humana
Evolució humanaEvolució humana
Evolució humana
í
L'escriptura jeroglífica
L'escriptura jeroglíficaL'escriptura jeroglífica
L'escriptura jeroglífica
í
Alexandre el Gran
Alexandre el GranAlexandre el Gran
Alexandre el Gran
í
Ұè
ҰèҰè
Ұè
í
Deus Grecs i Romans
Deus Grecs i RomansDeus Grecs i Romans
Deus Grecs i Romans
kramos966
Egipte, el Nil
Egipte, el NilEgipte, el Nil
Egipte, el Nil
í
Els mapes físics
Els mapes físicsEls mapes físics
Els mapes físics
í
Etapes prehistòria
Etapes prehistòriaEtapes prehistòria
Etapes prehistòria
í
Noms dels mesos i dies de la setmana
Noms dels mesos i dies de la setmanaNoms dels mesos i dies de la setmana
Noms dels mesos i dies de la setmana
agordi
Egipte la momificació
Egipte la momificacióEgipte la momificació
Egipte la momificació
í
Arquitectura romana
Arquitectura romanaArquitectura romana
Arquitectura romana
agordi
Hispania romana
Hispania romanaHispania romana
Hispania romana
í
L'expansió de roma
L'expansió de romaL'expansió de roma
L'expansió de roma
í
Els jocs olímpics
Els jocs olímpicsEls jocs olímpics
Els jocs olímpics
í
LOS DIOSES OLÍMPICOSLOS DIOSES OLÍMPICOS
LOS DIOSES OLÍMPICOS
EL CANTO DE ORFEO
Climes
ClimesClimes
Climes
í
Guerres a l'antiga Ұè
Guerres a l'antiga ҰèGuerres a l'antiga Ұè
Guerres a l'antiga Ұè
í
Evolució humana
Evolució humanaEvolució humana
Evolució humana
í
L'escriptura jeroglífica
L'escriptura jeroglíficaL'escriptura jeroglífica
L'escriptura jeroglífica
í
Alexandre el Gran
Alexandre el GranAlexandre el Gran
Alexandre el Gran
í
Ұè
ҰèҰè
Ұè
í
Deus Grecs i Romans
Deus Grecs i RomansDeus Grecs i Romans
Deus Grecs i Romans
kramos966
Egipte, el Nil
Egipte, el NilEgipte, el Nil
Egipte, el Nil
í
Els mapes físics
Els mapes físicsEls mapes físics
Els mapes físics
í
Etapes prehistòria
Etapes prehistòriaEtapes prehistòria
Etapes prehistòria
í
Noms dels mesos i dies de la setmana
Noms dels mesos i dies de la setmanaNoms dels mesos i dies de la setmana
Noms dels mesos i dies de la setmana
agordi

Similar to Democràcia d'Atenes (20)

Ұè
ҰèҰè
Ұè
Felipe Blasco Tortajada
Atenes vs esparta-1
Atenes vs esparta-1Atenes vs esparta-1
Atenes vs esparta-1
erosyoli
Llatí política i drets romans marina yañez
Llatí política i drets romans marina yañezLlatí política i drets romans marina yañez
Llatí política i drets romans marina yañez
marinayanez
La Roma republicana
La Roma republicanaLa Roma republicana
La Roma republicana
Marcel Castillejo
Política i dret romans
Política i dret romansPolítica i dret romans
Política i dret romans
jazminbuzzalino1
Organització política de l’estat romà
Organització política de l’estat romàOrganització política de l’estat romà
Organització política de l’estat romà
ludusanglensis
La Polis: urbanisme, societat i política
La Polis: urbanisme, societat i políticaLa Polis: urbanisme, societat i política
La Polis: urbanisme, societat i política
mireiagdg
Política i dret romans
Política i dret romansPolítica i dret romans
Política i dret romans
Meritxell Manzanera
Sofistes
SofistesSofistes
Sofistes
À. Baldó
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIIIabsolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
Republicanisme 28 Setembre
Republicanisme 28 SetembreRepublicanisme 28 Setembre
Republicanisme 28 Setembre
crescuredor
Hª de grècia ii-època arcaica
Hª de grècia ii-època arcaicaHª de grècia ii-època arcaica
Hª de grècia ii-època arcaica
Angel Martínez
Unitat 2 liberalisme i nacionalisme
Unitat 2 liberalisme i nacionalisme Unitat 2 liberalisme i nacionalisme
Unitat 2 liberalisme i nacionalisme
José Luis Garcia Salvador
Política i drets humans
Política i drets humansPolítica i drets humans
Política i drets humans
anahp1999
Organització política a Roma
Organització política a RomaOrganització política a Roma
Organització política a Roma
ludusanglensis
Revolucions liberals i moviments nacionalistes
Revolucions liberals i moviments nacionalistesRevolucions liberals i moviments nacionalistes
Revolucions liberals i moviments nacionalistes
Gemma Ajenjo Rodriguez

More from í (20)

Renaixement i Reforma
Renaixement i ReformaRenaixement i Reforma
Renaixement i Reforma
í
Reis catòlics
Reis catòlicsReis catòlics
Reis catòlics
í
La conquesta d'amèrica
La conquesta d'amèricaLa conquesta d'amèrica
La conquesta d'amèrica
í
Coordenades geogràfiques
Coordenades geogràfiquesCoordenades geogràfiques
Coordenades geogràfiques
í
Descobriments
DescobrimentsDescobriments
Descobriments
í
Climes
ClimesClimes
Climes
í
El món conegut
El món conegutEl món conegut
El món conegut
í
Els regnes cristians
Els regnes cristiansEls regnes cristians
Els regnes cristians
í
Illes Balears
Illes BalearsIlles Balears
Illes Balears
í
Al àndalus
Al àndalusAl àndalus
Al àndalus
í
Arquitectura gòtica
Arquitectura gòticaArquitectura gòtica
Arquitectura gòtica
í
Pintura gòtica
Pintura gòticaPintura gòtica
Pintura gòtica
í
Escultura gòtica
Escultura gòticaEscultura gòtica
Escultura gòtica
í
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
í
Arquitectura romànic
Arquitectura romànicArquitectura romànic
Arquitectura romànic
í
Déus de mesopotàmia
Déus de mesopotàmiaDéus de mesopotàmia
Déus de mesopotàmia
í
El feudalisme 1
El feudalisme 1El feudalisme 1
El feudalisme 1
í
L'islam
L'islamL'islam
L'islam
í
L'imperi carolingi
L'imperi carolingiL'imperi carolingi
L'imperi carolingi
í
Imperi bizantí
Imperi bizantíImperi bizantí
Imperi bizantí
í
Renaixement i Reforma
Renaixement i ReformaRenaixement i Reforma
Renaixement i Reforma
í
Reis catòlics
Reis catòlicsReis catòlics
Reis catòlics
í
La conquesta d'amèrica
La conquesta d'amèricaLa conquesta d'amèrica
La conquesta d'amèrica
í
Coordenades geogràfiques
Coordenades geogràfiquesCoordenades geogràfiques
Coordenades geogràfiques
í
Descobriments
DescobrimentsDescobriments
Descobriments
í
Climes
ClimesClimes
Climes
í
El món conegut
El món conegutEl món conegut
El món conegut
í
Els regnes cristians
Els regnes cristiansEls regnes cristians
Els regnes cristians
í
Illes Balears
Illes BalearsIlles Balears
Illes Balears
í
Al àndalus
Al àndalusAl àndalus
Al àndalus
í
Arquitectura gòtica
Arquitectura gòticaArquitectura gòtica
Arquitectura gòtica
í
Pintura gòtica
Pintura gòticaPintura gòtica
Pintura gòtica
í
Escultura gòtica
Escultura gòticaEscultura gòtica
Escultura gòtica
í
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
í
Arquitectura romànic
Arquitectura romànicArquitectura romànic
Arquitectura romànic
í
Déus de mesopotàmia
Déus de mesopotàmiaDéus de mesopotàmia
Déus de mesopotàmia
í
El feudalisme 1
El feudalisme 1El feudalisme 1
El feudalisme 1
í
L'islam
L'islamL'islam
L'islam
í
L'imperi carolingi
L'imperi carolingiL'imperi carolingi
L'imperi carolingi
í
Imperi bizantí
Imperi bizantíImperi bizantí
Imperi bizantí
í

Democràcia d'Atenes

  • 2. El poder residia en l’Assemblea de ciutadans, composta pels homes lliures majors de 20 anys, fills de pare i mare atenesos. No era un sistema vertaderament democràtic, perquè excloïa les dones, els estrangers i els esclaus.
  • 3. L’Assemblea de ciutadans o EKKLESÍA es reunia en el turó Pnyx quatre vegades cada mes, per votar les lleis, controlar els pressuposts i prendre decisions sobre les declaracions de guerra.
  • 4. L’ Assemblea elegia cada any:  Els MAGISTRATS: Els estrategs:dirigien la política exterior i l’exèrcit. Els arconts: presidien els tribunals i les cerimònies religioses.  Tribunals populars o HELIEA: s’escollien per sorteig 6.000 ciutadans de més de 30 anys.  Consell o BOULÉ: s’escollien per sorteig 500 ciutadans, que elaboraven les lleis i controlaven els magistrats.
  • 5. Tots els ciutadans podien assistir a les reunions de l’ Assemblea, parlar i votar les decisions a mà alçada. Qualsevol ciutadà podia pujar a la tribuna i expressar la seva opinió durant un temps determinat. Clepsidra: Rellotge d’aigua que mesurava el temps que tenia cada ciutadà per exposar les seves idees davant l’ Assemblea.
  • 6. Òstracon Fragment de ceràmica on s’escrivia el nom de la persona condemnada per l’ Assemblea a l’ostracisme o desterrament. Si 6.000 ciutadans votaven en contra d’un mateix polític, aquest havia d’exiliar-se d’Atenes durant 10 anys.
  • 7. Com que les decisions no depenen d’una minoria sinó de la majoria, això és una democràcia. La llei és la mateixa per a tothom i no és la riquesa sinó el mèrit i la capacitat allò que fa accedir els homes als càrrecs i als honors. Els polítics eviten fer allò que sigui il·legal perquè els ciutadans vigilen i supervisen els magistrats i les lleis. Pèricles (495 - 429 aC): Va ser militar i polític en l’època de màxima esplendor d’Atenes. Va ser reelegit com a estrateg. Va defensar la democràcia. Va impulsar la reconstrucció de l’Acròpolis d’Atenes. Atenes, segle V aC
  • 8. No es pot imaginar de fer determinats treballs sense certs instruments. Entre aquests instruments n’hi ha que són inanimats i n’hi ha d’animats. L’esclau és un instrument viu. Hi ha éssers inferiors i la utilització de la seva força física és la millor cosa que en podem agafar. Són esclaus per naturalesa. L’esclavitud és justa. Els déus han adaptat la naturalesa de la dona a les feines i a les atencions domèstiques. Tu, que ets una dona, hauràs de restar a la llar i tenir cura dels teus fills. Aristòtil, segle IV aC