More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Renaixement i Reforma (20)
More from 皆鱈鉛厩庄温 (20)
Renaixement i Reforma
- 2. HUMANISME Enfront de la mentalitat medieval, en qu竪 tot girava al voltant de D辿u, els humanistes es van preocupar per l辿sser hum: visi坦 del m坦n antropoc竪ntrica, centrada en lhome. Lhumanisme va defensar la recerca de la veritat per mitj de la ra坦 i de lexperi竪ncia. Lhome podia determinar el seu dest鱈 a partir de la seva voluntat. Inter竪s per la ci竪ncia i pel progr辿s t竪cnic: nou pensament cient鱈fic basat en lobservaci坦 i lexperimentaci坦. Els humanistes sinspiraren en la literatura, la filosofia i lart de lantiguitat (赫姻竪界庄温 i Roma). La proporci坦 i lharmonia van ser els ideals de la bellesa. Utilitzaci坦 de les lleng端es romniques (franc竪s, itali, castell ) com a vehicle de transmissi坦 cultural. Traducci坦 de la B鱈blia. Els humanistes tenien una profunda curiositat, aspiraven a saber de tot: home polifac竪tic, capa巽 de conciliar pensament, acci坦 i sensibilitat.
- 4. LA IMPREMTA Les obres dels humanistes es van difondre sobretot per mitj de la impremta i les acad竪mies. La invenci坦 de la impremta per Gutenberg lany 1440 va permetre publicar una quantitat de llibres inimaginable anteriorment, perqu竪 ja no calia copiar a m cada exemplar. La impremta va fer accessible la lectura, per tant la cultura va deixar de ser patrimoni gaireb辿 exclusiu dels eclesistics.
- 5. En el segle XVI Nicolau Cop竪rnic va postular la teoria helioc竪ntrica, que defensava que el Sol era el centre de lunivers, mentre que la Terra i els altres planetes giraven al seu voltant. Lesgl辿sia va negar la teoria de Cop竪rnic per raons religioses. Per a巽嘆, el sistema de Ptolomeu, que defensava la posici坦 central de la Terra, va continuar sent loficial durant molt de temps.
- 7. Leonardo da Vinci 辿s considerat un dels millors pintors de tots els temps. Per嘆 tamb辿 va ser un gran cient鱈fic: va investigar lanatomia humana, va ser un expert en 嘆ptica i analitz lull hum amb deteniment. Tamb辿 va fer descobriments en geologia, meteorologia i hidrulica i va estudiar les marees i la lluna. Leonardo va destacar com a enginyer. Elabor dissenys de tot tipus de mquines, des daparells de carcter militar fins a prototips voladors. Tamb辿 va ser un m炭sic notable, amb una gran capacitat dimprovisaci坦.
- 8. REFORMA I CONTRAREFORMA Durant el segle XVI, els cristians dEuropa occidental, que fins aleshores havien format part duna mateixa esgl辿sia, es van dividir en esgl辿sies diferents. Europa es va dividir en dos blocs religiosos: els protestants i els cat嘆lics.
- 9. CRTIQUES A LESGLSIA Les altes jerarquies vivien envoltades de luxe i riqueses. Gran part del clero tenia una escassa formaci坦 i no sabia o no volia exercir correctament lofici pastoral. Molts crrecs eclesistics es compraven i els compradors a vegades no tenien una aut竪ntica vocaci坦 religiosa, sin坦 que cercaven els beneficis associats a aquest crrec. Un altre motiu descndol eren les indulg竪ncies, un document que emetia el papa pel qual es comprava el perd坦 dels pecats.
- 10. LUTERANISME Les persones se salven per la fe i no per les bones obres. Els creients es relacionen directament amb D辿u per loraci坦, sense necessitat que els sacerdots facin dintermediaris. LEsgl辿sia, les misses i el clero allunyen les persones de D辿u. L炭nica font de veritat 辿s la B鱈blia, cada persona pot interpretar-la i no cal acceptar la interpretaci坦 de lEsgl辿sia. Dels set sagraments nom辿s dos s坦n vertaders: el baptisme i leucaristia. El culte a la Verge i als sants ha de ser prohibit. A les esgl辿sies protestants no hi ha representacions de la Mare de D辿u ni dels sants. El papa no t辿 autoritat. Els pastors protestants poden casar-se.
- 11. CALVINISME Predicat per Joan Calv鱈 i basat en la doctrina de la predestinaci坦: nom辿s algunes persones estan predestinades a assolir la salvaci坦, mentre que totes les altres seran condemnades. La feina forma part de la virtud moral i l竪xit en els negocis sassocia a la grcia divina.
- 12. Joan Calv鱈 va governar la ciutat de Ginebra durant vint anys: Els calvinistes nom辿s podien menjar dos plats (verdura i carn), no podien menjar postres. Es van prohibir els balls i, a les tavernes, no es podia servir ni menjar ni beguda despr辿s de les nou de la nit. Els diumenges estaven obligats a anar a missa. Un servei despionatge inspeccionava les cases i interrogava la gent, que estava obligada a denunciar a aquells que haguessin com竪s algun pecat.
- 13. ANGLICANISME El rei angl竪s Enric VIII es volia divorciar de la seva esposa, Caterina dArag坦, per casar-se amb Anna Bolena. Per嘆 el papa no li va concedir el divorci. El 1534 Enric VIII decid鱈 crear una esgl辿sia pr嘆pia, lesgl辿sia anglicana, al capdavant de la qual hi hauria el rei i no el papa.
- 14. El luteranisme es va estendre rpidament per Alemanya. Els nobles alemanys van veure la possibilitat dapoderar-se de les terres de lesgl辿sia cat嘆lica i doposar-se a Carles V, que donava suport al papa. Tamb辿 es va estendre per Su竪cia, Dinamarca i Noruega. Al segle XVII sestendria tamb辿 per Am竪rica grcies als emigrants germnics i escandinaus. El calvinisme va sorgir a Ginebra i es va estendre pels Pa誰sos Baixos, algunes regions de Fran巽a (hugonots), Anglaterra (puritans) i Esc嘆cia (presbiterians).
- 15. La Contrareforma va ser un moviment reformador dins la mateixa esgl辿sia cat嘆lica, amb lobjectiu de posar fre a la Reforma protestant i millorar el funcionament de lesgl辿sia. Lany 1545 es va reunir el concili de Trento, en el qual es prengueren les resolucions seg端ents:
- 16. Es va confirmar la doctrina elaborada per lesgl辿sia al llarg dels segles: la validesa dels sagraments, la primacia del papa, el culte a la Mare de D辿u i als sants i la validesa de les bones obres per aconseguir la salvaci坦. La versi坦 oficial de la B鱈blia 辿s la versi坦 llatina i 辿s lEsgl辿sia o el clero que linterpreta. Es van fundar seminaris per millorar la formaci坦 dels sacerdots. Es crearen nous mitjans per estendre la doctrina cat嘆lica entre la societat: el catecisme i les escoles. Reforma dels antics ordes religiosos i fundaci坦 de nous: Companyia de Jes炭s (jesu誰tes), fundada per Ignasi de Loyola.
- 17. Acte de fe celebrat a la Plaza Mayor de Madrid lany 1680 La divisi坦 religiosa va donar lloc a enfrontaments armats: Fran巽a i el Sacre Imperi van patir guerres de religi坦. La intolerncia religiosa es va generalitzar a tot Europa: als pa誰sos cat嘆lics eren perseguits els protestants i als pa誰sos protestants, els cat嘆lics. Es van prohibir llibres i qualsevol activitat cient鱈fica que pogu辿s contradir el dogma religi坦s.