Introducci坦 a la filosofia. Presentaci坦 de dos models de filosofia basats en el pensament de dos fil嘆sofs catalans: Xavier Rubert de Vent坦s i Josep-Maria Terricabras.
Introducci坦 a la filosofia. Presentaci坦 de dos models de filosofia basats en el pensament de dos fil嘆sofs catalans: Xavier Rubert de Vent坦s i Josep-Maria Terricabras.
Aqu鱈 teniu una presentaci坦 d'hist嘆ria de la filosofia per segon de batxillerat. L'anir辿 completant a mida que avanci el curs.
Algunes coses del format han canviat al passar-ho al format slideshare, recordeu que us podeu baixar l'arxiu original clicant al bot坦 download que trobareu a la barra d'eines localitzada sobre la finestreta de la presentaci坦.
El documento resume la pel鱈cula The Truman Show, dirigida por Peter Weir en 1998. La pel鱈cula explora el tema de la realidad versus ficci坦n a trav辿s de la historia de Truman Burbank, cuya vida es en realidad un programa de televisi坦n transmitido las 24 horas del d鱈a. El documento analiza los temas y referencias filos坦ficas y literarias de la pel鱈cula, as鱈 como algunas preguntas que plantea sobre la naturaleza de la verdad, la libertad y la manipulaci坦n a trav辿s de los medios de comunicaci坦n.
1. ANLISI DEL PROBLEMA COS-MENT ORIGEN DEL CONCEPTE DNIMA EL PROBLEMA AL LLARG DE LA HISTRIA EN LA FILOSOFIA ANTIGA PLAT ARISTTIL EN LA FILOSOFIA MEDIEVAL EN LA FILOSOFIA MODERNA DESCARTES LA METTRIE EN LA FILOSOFIA CONTEMPORNIA Unitat09 Concepcions filos嘆fiques de l辿sser hum Continguts que tractarem
2. ELS CONCEPTES MS IMPORTANTS Monisme Materialisme Dualisme Espiritualisme Animisme Emergentisme Cos nima Ment Autoconsci竪ncia Epistemologia Ontologia Anamnesi Argument ontol嘆gic Substncia Ess竪ncia
3. QUIN S EL PROBLEMA? Els humans no shan vist nom辿s com un cos sin坦 com quelcom ( Subjecte ) que t辿 un cos ( Objecte ). Aquest quelcom [ 流 (psych辿), nima ] sembla present en totes les cultures primitives ( animisme ) i 辿s la base de les creences religioses posteriors. El llenguatge mostra que aquesta idea, vertadera o falsa, 辿s a la base del nostre parlar - pensar.
4. QU SOM ELS HUMANS? La idea m辿s antiga i poderosa 辿s la Concepci坦 dualista de l辿sser hum (animisme). Molt minoritria i recent 辿s la idea que som mers organismes vius: mat竪ria amb una organitzaci坦 molt complexa ( Concepci坦 monista ). Q端estions obertes: A qu竪 deu la seva for巽a el dualisme? El dualisme, 辿s encara sostenible avui? Som un cos o tenim un cos?
5. QU SN ELS HUMANS? UNA NIMA OCULTA EN UN COS UN ORGANISME VIU CONCEPCI DUALISTA DE LSSER HUM CONCEPCI MONISTA DE LSSER HUM UN ORGANISME VIU
6. ELS ORGENS DE LA CONCEPCI DUALISTA DE LSSER HUM Lanimisme permet respondre interrogants universals , com ara la MORT. Qu竪 significa morir ? El cadver sembla la persona, per嘆 la persona ja no hi 辿s. La mort 辿s p竪rdua, marxa, fugida d alguna cosa que donava vida al cos i era la seu de la personalitat . Altres funcions explicatives de lnima: son, somnis, trnsits...
7. COS I MENT EN LA FILOSOFIA ANTIGA PITAGORISME (VIaC) PLAT (IV aC) Lnima, hip嘆tesi de Ra坦, i de Purificaci坦 salvaci坦. Dualisme radical. ARISTTIL (IV aC) Lnima, hip嘆tesi explicativa de la vida. L辿sser hum no 辿s un compost de dues Substncies: concepci坦 hilem嘆rfica Lnima, base de lepistemologia i de l竪tica i pol鱈tica. Dualisme radical.
8. PLAT (1) Per comprendre la importncia del concepte dnima en Plat坦 cal entendre: Les funcions explicatives que atorga a la noci坦 dnima , que recull dels pitag嘆rics. Les conseq端竪ncies de la pres竪ncia daquest concepte en la seva filosofia. La transcend竪ncia del seu pensament en la filosofia posterior (cristianisme...)
9. PLAT (2) PLANTEJAMENT ONTOLGIC (com 辿s la realitat?) Si la realitat fos tan sols el que els sentits ens mostren, aleshores seria absolutament inestable i canviant ( Herclit ) CONCLUSI EPISTEMOLGICA (qu竪 en podem saber?) Si fos aix鱈, tot coneixement seria particular i contingent ( 隆両留 , opini坦) i no nhi hauria cap d universal i necessari ( 竜旅劉亮侶 , ci竪ncia) ( escepticisme sofistic ) OBJECCI DEL GEMETRA PLAT 多 Com explicar lexist竪ncia de coneixements que s坦n veritats universals i necessries, com les certeses matemtiques ?
10. PLAT (3) Tan sols queda una sortida al problema plantejat: a) La realitat no pot ser tan sols el que els sentits ens mostren (rebuig del realisme ingenu). b) Lexperi竪ncia sensible 辿s font dalguns dels nostres coneixements (els m辿s insegurs o opinions), no pas de tots (rebuig de l'empirisme). c) Ha dexistir una realitat no sotmesa a la generaci坦 ni a la destrucci坦 ( parmenidiana ), fonament dels nostres coneixements universal i necessriament vertaders.
11. PLAT (4) Quina 辿s la naturalesa de les veritats universals i necessries? S坦n anteriors als coneixements particulars , i no posteriors, per嘆 多com i quan hem adquirit aquestes representacions? Les hem adquirides abans de n辿ixer (innates). Aix嘆 pressuposa que no som un cos, sin坦 una nima preexistent!
12. PLAT (5) conclusions Hi ha una realitat diferent de la que ens mostren els sentits: Una realitat eterna (parmenidiana). s la realitat per excel揃l竪ncia ( model de la sensible) Aquesta realitat (Idees) ha estat coneguda per lnima enteniment. En n辿ixer, el nostre enteniment sembla buit, per嘆 no ho 辿s. En encarnar-se lnima en el nostre cos, ha oblidat el que coneixia. El coneixement de les c嘆pies (particulars i canviants) dels models (universals i eterns), a trav辿s dels sentits pot desvetllar en lenteniment el coneixement oblidats ( anamnesi - 留僚略亮僚侶旅 - record )
13. PLAT (8) conclusions Si tots els coneixements s坦n fruit de lexperi竪ncia sensible i aquesta 辿s diferent per a cadasc炭 (base del relativisme sof鱈stic ), no podrem explicar la universalitat dels coneixements matemtics. Podem estendre el model de coneixement matemtic (segur, indubtable i no experimental sin坦 especulatiu) a altres rees de coneixement. La veritat, doncs, no 辿s lopini坦 m辿s convincent. El savi no 辿s lorador eloq端ent, sin坦 aquell que coneix (recorda) laut竪ntica naturalesa de les coses. Aprendre 辿s recordar.
14. ARISTTIL (IV aC.) Recupera la passi坦 per la recerca de la natura, pr嘆pia dels primers fil嘆sofs Lnima, principi explicatiu dels processos vitals. Els 辿ssers vius ho s坦n en la mesura en qu竪 s坦n animats. (lnima 辿s la forma dels 辿ssers vius) Tres nivells de vida: nima vegetativa: principi dactivitats com la nutrici坦, el creixement o la reproducci坦. nima sensitiva: principi, a m辿s, de la sensibilitat i el moviment nima intel揃lectiva: principi, a m辿s, de lenteniment i la voluntat.
15. MENT I MATRIA AL PENSAMENT MEDIEVAL (cristianisme, islam) La hip嘆tesi nima 辿s imprescindible en una religi坦 de salvaci坦 : si la persona ha de sobreviure m辿s enll de la mort del cos, aleshores la persona no pot ser el seu cos. Dualisme radical, her竪ncia del plat嘆nic, per嘆 en una versi坦 no filos嘆fica sin坦 teol嘆gica del problema . Lnima, doncs, 辿s essencialment una hip嘆tesi explicativa de la immortalitat i la salvaci坦 .
16. MENT I MATRIA AL PENSAMENT MODERN Elements hist嘆rics determinants: lhumanisme i la revoluci坦 cient鱈fica (nova f鱈sica). Objectius de la nova ci竪ncia (com en els primers fil嘆sofs): construir explicacions naturals dels processos naturals. Primeres explicacions materialistes de la vida (Exemple, Descartes). Primeres concepcions monistes - materialistes de l辿sser hum (Exemple, La Mettrie)
17. REN DESCARTES ( XVII ) (1) Ge嘆metra com Plat坦, busca la derrota de lescepticisme , cercant un sistema de saber tan s嘆lid i irrebatible com la geometria o la nova f鱈sica. Pret辿n construir un sistema filos嘆fic a imatge de la geometria dEuclides (axiomtico deductiu), partint de principis indubtables . Com trobar aquests principis? Dubte met嘆dic (acceptar com a vlid tan sols all嘆 que es mostri indubtable a la ra坦)
18. REN DESCARTES ( XVII ) (2) El dubte No puc estar segur de la informaci坦 dels Sentits perqu竪: Algunes vegades menganyen. No puc demostrar que no estic somniant. No puc estar segur de la informaci坦 de la Ra坦 perqu竪: En ocasions merro en les meves demostracions No puc demostrar que no existeix un D辿u enganyador
19. REN DESCARTES ( XVII ) (3)La certesa Com m辿s dubto, m辿s segur estic que s坦c. Penso per tant existeixo , 辿s la primera certesa que buscava. Qu竪 s坦c? Una substncia pensant . Evid竪ncia de lexist竪ncia del jo (nima!). Argument ontol嘆gic (Sant Anselm) Evid竪ncia de lexist竪ncia de D辿u (substncia infinita), garant dels meus raonaments i de lexist竪ncia dun m坦n extern (refutaci坦 del solipsisme: no estic somniant).
20. REN DESCARTES ( XVII ) (4)Lnima Concepci坦 mecanicista de la vida (contra 粥姻庄壊岳嘆岳庄鉛). Animals i plantes s坦n mers mecanismes materials. Per嘆 l辿sser hum no pot 辿sser tan sols mat竪ria: Perqu竪 t辿 capacitat de ra坦 (incompatible amb la mat竪ria) Perqu竪 t辿 capacitat dactuar lliurement (incompatible amb la mat竪ria) Els humans s坦n substncia pensant i substncia extensa (carcter secundari de la segona). Cal establir un lligam entre ambdues (glndula pineal)
21. EL DUALISME CARTESI Ment (origen de lacte voluntari) Glndula pineal Cervell Nervis M炭sculs rgans sensorials M坦n f鱈sic Acci坦 (voluntria o involuntria) Alonso, Balmori, Carvalho: Psicologia
22. LA METTRIE ( XVIII ) Obra emblemtica: lhome mquina Radicalitzaci坦 de les tesis cartesianes, incloent l辿sser hum en la concepci坦 materialista i mecanicista de Descartes. El pensament 辿s com una propietat de la mat竪ria. Anticipaci坦 de les l鱈nies de recerca del XX i XXI
23. MENT I MATRIA AL PENSAMENT CONTEMPORANI Principals elements innovadors al llarg del XIX- XX: Concepci坦 evolucionista de la vida, on l辿sser hum queda incorporat novament al m坦n biol嘆gic, de la m de levoluci坦. Desenvolupament de la recerca neurofisiol嘆gica. El sistema nervi坦s , en especial el cervell , comen巽a a ocupar el lloc que en segles anteriors havia ocupat lnima Sobre un camp de recerca de cara al segle XXI: observaci坦 i explicaci坦 dels processos mentals en termes de processos neurals. Lenfrontament entre monistes i dualistes esdev辿 especialment interessant: La Ment 辿s el Cervell?
24. LA IDEA DNIMA Encara t辿 validesa en lactualitat? O ha quedat substitu誰da pel sistema nervi坦s? I el desig dimmortalitat?
![QUIN S EL PROBLEMA? Els humans no shan vist nom辿s com un cos sin坦 com quelcom ( Subjecte ) que t辿 un cos ( Objecte ). Aquest quelcom [ 流 (psych辿), nima ] sembla present en totes les cultures primitives ( animisme ) i 辿s la base de les creences religioses posteriors. El llenguatge mostra que aquesta idea, vertadera o falsa, 辿s a la base del nostre parlar - pensar.](https://image.slidesharecdn.com/09-cos-i-ment-1222540046016742-8/85/09-Cos-I-Ment-3-320.jpg)
