![El mónEl món
D: El coneixem per deducció. A partir de la idea de ‘jo penso’, dedueixoD: El coneixem per deducció. A partir de la idea de ‘jo penso’, dedueixo
que hi ha Déu i món.que hi ha Déu i món.
L: Coneixem el món per experiència, inductivament. A partir de la sumaL: Coneixem el món per experiència, inductivament. A partir de la suma
d’experiències sensibles elaborem una idea.d’experiències sensibles elaborem una idea.
El joEl jo
D: ‘Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. L’essència del jo és pensar i podrÃem finsD: ‘Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. L’essència del jo és pensar i podrÃem fins
i tot imaginar que ‘jo’ existeixo com un pensament sense cos.i tot imaginar que ‘jo’ existeixo com un pensament sense cos.
L:Tota experiència s’origina en un cos i depèn de la percepció sensible,L:Tota experiència s’origina en un cos i depèn de la percepció sensible,
sense la qual no hi ha identitat personal. L’à nima i el cos estan separatssense la qual no hi ha identitat personal. L’à nima i el cos estan separats
però relacionats entre si.però relacionats entre si.
La substà nciaLa substà ncia
D:D: ‘Ego cogito’ [jo penso], sóc una substà ncia, quelcom que sempre és‘Ego cogito’ [jo penso], sóc una substà ncia, quelcom que sempre és
igual a si mateix.igual a si mateix.
L: L’experiència mostra que la substà ncia de les coses és incognoscible.L: L’experiència mostra que la substà ncia de les coses és incognoscible.
06/02/13](https://image.slidesharecdn.com/8filosofiaempirista-140604040246-phpapp01/85/8-filosofia-empirista-21-320.jpg)
More Related Content
What's hot (20)
Similar to 8 filosofia empirista (20)
More from Josep Maria Altés Riera (17)
Recently uploaded (11)
8 filosofia empirista
- 1. 06/02/13 Filosofia empirista 1 LA FILOSOFIA EMPIRISTA (1)LA FILOSOFIA EMPIRISTA (1) ï® Es desenvolupa, principalment, a la GranEs desenvolupa, principalment, a la Gran Bretanya. En són representants destacats:Bretanya. En són representants destacats: – Thomas HobbesThomas Hobbes – John LockeJohn Locke – George BerkeleyGeorge Berkeley – David HumeDavid Hume ï® La seva filosofia és dedicada,La seva filosofia és dedicada, essencialment, a reflexionar sobre elessencialment, a reflexionar sobre el coneixement (origen i lÃmits) i sobre el poderconeixement (origen i lÃmits) i sobre el poder polÃtic (origen i lÃmits)polÃtic (origen i lÃmits)
- 2. 06/02/13 Filosofia empirista 2 LA FILOSOFIA EMPIRISTA (2)LA FILOSOFIA EMPIRISTA (2) ï® La reflexió sobre el coneixement d’aquestsLa reflexió sobre el coneixement d’aquests pensadors coincideix en la idea quepensadors coincideix en la idea que tottot coneixement deriva, directa o indirectamentconeixement deriva, directa o indirectament de l’experiènciade l’experiència (no hi ha idees innates)(no hi ha idees innates) ï® Les diferències entre ells deriven de lesLes diferències entre ells deriven de les conseqüències més o menys radicals queconseqüències més o menys radicals que cada un extreu d’aquest principi general.cada un extreu d’aquest principi general.
- 3. 06/02/13 Filosofia empirista 3 THOMAS HOBBESTHOMAS HOBBES (XVII)(XVII) teoria polÃtica - 1 -teoria polÃtica - 1 - ï® Els humans neixenEls humans neixen iguals, lliures i racionalsiguals, lliures i racionals (les(les desigualtats i jerarquies són artificials, no naturals)desigualtats i jerarquies són artificials, no naturals) ï® Per naturalesa desitgen (instint natural) laPer naturalesa desitgen (instint natural) la seguretat i elseguretat i el benestar.benestar. ï® Com els altres animals estimen el que els enCom els altres animals estimen el que els en proporciona i temen el que els en priva.proporciona i temen el que els en priva. ï® A diferència dels animals, els humans tenenA diferència dels animals, els humans tenen consciència de futur (racionalitat - cà lcul):consciència de futur (racionalitat - cà lcul): desitgendesitgen garantir la seguretat i el benestar futurs.garantir la seguretat i el benestar futurs. ï® Aquest desig només pot ser satisfet sotmetent els queAquest desig només pot ser satisfet sotmetent els que desitgen exactament el mateix: els altres humans.desitgen exactament el mateix: els altres humans.
- 4. 06/02/13 Filosofia empirista 4 THOMAS HOBBES (XVII) - 2THOMAS HOBBES (XVII) - 2 ï® AixÃ, per naturalesa l’home és un llop per a l’home:AixÃ, per naturalesa l’home és un llop per a l’home: viu en un estat deviu en un estat de guerra de tots contra tots.guerra de tots contra tots. ï® Ningú no pot aspirar a vèncer en aquesta guerra:Ningú no pot aspirar a vèncer en aquesta guerra: els humans són iguals per naturalesa.els humans són iguals per naturalesa. ï® L’estat de Guerra de tots contra tots és un estatL’estat de Guerra de tots contra tots és un estat d’inseguretat i malestar absoluts.d’inseguretat i malestar absoluts. ï® Enfront d’aquesta situació els humans estableixenEnfront d’aquesta situació els humans estableixen un Contracte social, origen del poder de l’Estat.un Contracte social, origen del poder de l’Estat. ï® Amb la creació de l’Estat, els humans renuncien aAmb la creació de l’Estat, els humans renuncien a la seva igualtat i llibertat naturals a canvi de lala seva igualtat i llibertat naturals a canvi de la seguretat i benestar que els garanteix elseguretat i benestar que els garanteix el poderpoder absolut de l’Estatabsolut de l’Estat, font de tota moral i sociabilitat., font de tota moral i sociabilitat.
- 5. 06/02/13 Filosofia empirista 5 JOHN LOCKE (XVII)JOHN LOCKE (XVII) filosofiafilosofia polÃticapolÃtica ï® Els homes neixenEls homes neixen igualsiguals,, lliureslliures i dotatsi dotats dede RaóRaó que els permet distingir el queque els permet distingir el que està bé per naturalesa del que no.està bé per naturalesa del que no. ï® AixÃ, doncs, hi ha drets i deuresAixÃ, doncs, hi ha drets i deures NATURALS:NATURALS: – Dret a laDret a la vida, la llibertat i la propietatvida, la llibertat i la propietat.. – Deure de respectar la vida, la llibertat i laDeure de respectar la vida, la llibertat i la propietat dels altres.propietat dels altres. – El fonament del dret a la propietat és el dretEl fonament del dret a la propietat és el dret al treball, condició per a una vida dignaal treball, condició per a una vida digna (rebuig de la legitimitat del sistema de(rebuig de la legitimitat del sistema de propietat feudal: no es basa en el treball)propietat feudal: no es basa en el treball)
- 6. 06/02/13 Filosofia empirista 6 JOHN LOCKEJOHN LOCKE teoria polÃticateoria polÃtica – Origen del poder polÃticOrigen del poder polÃtic::  Contracte socialContracte social per tal d’assegurar l’acomplimentper tal d’assegurar l’acompliment dels deures i drets naturals per part de tots elsdels deures i drets naturals per part de tots els components de la societat.components de la societat. – LÃmits i estructura del poder polÃticLÃmits i estructura del poder polÃtic::  No és legÃtim l’estat que no acompleix els seusNo és legÃtim l’estat que no acompleix els seus objectius, i menys el que vulnera la moral natural (dretobjectius, i menys el que vulnera la moral natural (dret a la revolta).a la revolta).  El poder de l’Estat és el poder de la majoriaEl poder de l’Estat és el poder de la majoria (democrà cia).(democrà cia). No ésNo és, però,, però, un poder absolutun poder absolut: en cap: en cap cas la majoria podrà vulnerar els drets naturals de lacas la majoria podrà vulnerar els drets naturals de la minoria.minoria.
- 7. HOBBES I LOCKE: la filosofia polÃtica contractualista - Hobbes: contractualisme absolutista (amb submissió absoluta de l’individu a l’Estat) - Locke: contractualisme liberal (l’individu mai no perd la seva llibertat originà ria) - El contractualisme no suposa reivindicar un tipus de govern en particular, sinó que intenta explicar com s’articula la relació entre la societat civil i l’Estat: els individus (racionals, iguals, competitius i calculadors) van decidir crear l’Estat per tal de viure millor (amb més seguretat i més progrés). - Discrepen sobre les causes que van portar els humans a crear l’Estat i sobre els lÃmits del pacte
- 8. HOBBES I LOCKE (R. Alcoberro) 1. Sobre la naturalesa humana Hobbes: els humans no són animals socials, en l’estat de natura són brutals, agressius, egoistes. Un humà és un ésser constituït per desigs brutals que no sap ni pot controlar per ell mateix. És el poder de l’Estat el que ens disciplina i ens fa socials. Locke l’home és per naturalesa un animal social, ja en la naturalesa hi ha relacions de col·laboració. Els humans són subjectes de dret, perquè el dret està en la naturalesa de les relacions socials.
- 9. HOBBES I LOCKE (R. Alcoberro) 2.- Sobre la vida en l’estat de natura Hobbes: la vida humana en l’estat de natura és ‘pobra, brutal, desagradable i curta’. L’estat de natura és un estat de guerra. Locke: la vida en l’estat de natura, tot i ser insegura era pacÃfica, bona i agradable, en la mesura que els humans complien les seves obligacions i mantenien les seves promeses. Hi pot haver guerra però també hi ha llibertat i igualtat. Els individus gaudeixen de dos poders (el d’assegurar la pròpia conservació i el de castigar a qui amenaci la seva vida) i d’un dret fonamental (el de la propietat privada, limitada a allò que és necessari per a la pròpia conservació).
- 10. HOBBES I LOCKE (R. Alcoberro) 3.- Sobre la llibertat en l’estat de natura Per a Hobbes, la llibertat en l’estat natural és absoluta. En la natura tot home té dret a tot, d’aquà que la vida sigui insegura. Per a Locke hi ha un dret natural que fins i tot en l’estat de natura m’impedeix envair la propietat dels altres i això no significa cap limitació de la llibertat.
- 11. HOBBES I LOCKE (R. Alcoberro) 4.- Sobre el paper dels drets Hobbes: quan atorguen drets a l’Estat-Leviatan, els individus perden els drets individuals i reben, a canvi, la seguretat i la protecció. L’obligació del individus davant l’Estat és l’obediència. Per això no hi ha drets per als rebels (per als qui violen el contracte). Locke: els humans tenen drets per naturalesa (la llibertat individual i la propietat privada) i poden oposar-se violentament a qualsevol que intenti oprimir-los. Ningú no té per naturalesa el dret a oprimir a un altre i existeix un dret de resistència contra les injustÃcies (cap. XIX del Segon Tractat sobre el govern civil).
- 12. HOBBES I LOCKE (R. Alcoberro) 5.- Sobre el pas de l’estat de naturalesa a l’estat social Per a Hobbes és la misèria i la inseguretat (la por) allò que fa que els humans passin de l’estat de naturalesa a l’estat social. Per a Locke en l’estat de natura hi ha també ‘drets naturals’; com a molt el que ens fa passar d’estat de natura a estat social és el desig d’assegurar la propietat, progressar i de tenir millors condicions de justÃcia. El pas a l’estat social és degut no a la por sinó a la necessitat de prevenir l’escassetat.
- 13. 06/02/13 Filosofia empirista 13 JOHN LOCKE epistemologia i ontologiaJOHN LOCKE epistemologia i ontologia ï® Com Descartes, denomina “Com Descartes, denomina “IdeaIdeaâ€â€ qualsevol contingut mental (sensació,qualsevol contingut mental (sensació, record, concepte...)record, concepte...) ï® A diferència de Descartes, entén laA diferència de Descartes, entén la ment com un “paper en blancâ€.ment com un “paper en blancâ€. LesLes percepcionspercepcions dels objectes sensiblesdels objectes sensibles externs i lesexterns i les operacions internesoperacions internes de lade la ment són l’origen de totes les Ideesment són l’origen de totes les Idees..
- 14. JOHN LOCKE epistemologia i ontologiaJOHN LOCKE epistemologia i ontologia IDEES:IDEES: Són el contingut de l’entenimentSón el contingut de l’enteniment humà . Tot el que és objecte de l’entenimenthumà . Tot el que és objecte de l’enteniment humà quan pensem són idees (per tant, unahumà quan pensem són idees (per tant, una imatge, una percepció, una representacióimatge, una percepció, una representació també són idees).també són idees). 06/02/13 IDEES SIMPLES COMPLEXES DE SENSACIÓ DE REFLEXIÓ MODES SUBSTÀNCIES RELACIONS
- 15. JOHN LOCKE epistemologia i ontologiaJOHN LOCKE epistemologia i ontologia IDEES SIMPLESIDEES SIMPLES:: Les que la ment no pot descomposar en altres mésLes que la ment no pot descomposar en altres més senzilles, les dades primà ries de la nostrasenzilles, les dades primà ries de la nostra experiència. Paperexperiència. Paper passiupassiu de la mentde la ment IDEES COMPLEXESIDEES COMPLEXES:: PaperPaper actiuactiu de la ment, que genera idees complexesde la ment, que genera idees complexes quan opera sobre idees simples amb elsquan opera sobre idees simples amb els processos d’abstracció i de combinació de lesprocessos d’abstracció i de combinació de les mateixes.mateixes. (blanc, dolç, sòlid: terròs de sucre)(blanc, dolç, sòlid: terròs de sucre) 06/02/13
- 16. JOHN LOCKE epistemologia i ontologiaJOHN LOCKE epistemologia i ontologia Idees simples:Idees simples: IDEES SIMPLES DE SENSACIÓIDEES SIMPLES DE SENSACIÓ: Les que: Les que provenen dels sentits externs, senseprovenen dels sentits externs, sense barreja. (sento dolor, penso)barreja. (sento dolor, penso) IDEES SIMPLES DE REFLEXIÓIDEES SIMPLES DE REFLEXIÓ: Les que té: Les que té la ment quan és conscient de si mateixa,la ment quan és conscient de si mateixa, dels seus propis procediments. (penso quedels seus propis procediments. (penso que sento dolor, sóc conscient de que penso)sento dolor, sóc conscient de que penso) 06/02/13
- 17. JOHN LOCKE epistemologia i ontologiaJOHN LOCKE epistemologia i ontologia Idees complexes:Idees complexes: MODESMODES: es refereixen a coses que no subsisteixen en: es refereixen a coses que no subsisteixen en elles mateixes sinó en altres (triangle, gratitud).elles mateixes sinó en altres (triangle, gratitud). SUBSTÀNCIESSUBSTÀNCIES: representen coses particulars que: representen coses particulars que subsisteixen en si mateixes (taula, préssec).subsisteixen en si mateixes (taula, préssec). Malgrat que a la ment li costa imaginar l’existència d’ideesMalgrat que a la ment li costa imaginar l’existència d’idees sense un substrat que les faci subsistir, la substà nciasense un substrat que les faci subsistir, la substà ncia com a tal és desconeguda per la ment.com a tal és desconeguda per la ment. RELACIONSRELACIONS: neixen de comparar una idea amb una: neixen de comparar una idea amb una altra (anterioritat, posterioritat, causalitat...).altra (anterioritat, posterioritat, causalitat...). 06/02/13
- 18. 06/02/13 Filosofia empirista 18 JOHN LOCKE epistemologia i ontologiaJOHN LOCKE epistemologia i ontologia ï® QUALITATSQUALITATS (Les idees dels sentits ens mostren(Les idees dels sentits ens mostren qualitats dels objectes externs)qualitats dels objectes externs) – qualitats primà riesqualitats primà ries els correspon un tret de laels correspon un tret de la realitat objectiva. Les idees de qualitats primà riesrealitat objectiva. Les idees de qualitats primà ries són semblants als cossos.són semblants als cossos. (solidesa, extensió,(solidesa, extensió, forma, moviment)forma, moviment) – qualitats secundà riesqualitats secundà ries no els correspon cap tret deno els correspon cap tret de la realitat objectiva. Les idees de qualitatsla realitat objectiva. Les idees de qualitats secundà ries no són semblants als cossossecundà ries no són semblants als cossos (olors,(olors, colors, gustos, sons...)colors, gustos, sons...) ï® â€œâ€œel que és dolç, blau o calent en les nostres idees no és més queel que és dolç, blau o calent en les nostres idees no és més que el volum, la forma i el moviment de les partÃcules en els cossosâ€el volum, la forma i el moviment de les partÃcules en els cossosâ€
- 19. 06/02/13 Filosofia empirista 19 JOHN LOCKE epistemologia i ontologiaJOHN LOCKE epistemologia i ontologia ï® Tractament de les tres substà nciesTractament de les tres substà ncies cartesianes:cartesianes: – La base del nostre coneixement deLa base del nostre coneixement de l’existèncial’existència dede coses externescoses externes són lessón les sensacionssensacions (les idees(les idees sónsón representacionsrepresentacions de les coses)de les coses) – La base del nostre coneixement deLa base del nostre coneixement de lala nostranostra existènciaexistència és laés la intuïcióintuïció.. – La base del nostre coneixement deLa base del nostre coneixement de l’existèncial’existència de Déude Déu és laés la demostraciódemostració (causa necessà ria de(causa necessà ria de totes les altres existències)totes les altres existències)
- 20. DESCARTES I LOCKEDESCARTES I LOCKE Origen del coneixementOrigen del coneixement D.D. Hem de cercar una certesa absoluta, la veritat indubtable per això noHem de cercar una certesa absoluta, la veritat indubtable per això no podem fiar-nos dels sentits, sinó que hem de basar-nos en la raó.podem fiar-nos dels sentits, sinó que hem de basar-nos en la raó. L.L. La certesa absoluta no existeix. El que tenim és un coneixementLa certesa absoluta no existeix. El que tenim és un coneixement probable (en grau molt alt), però no segur. Per això hem de basar-nosprobable (en grau molt alt), però no segur. Per això hem de basar-nos en la percepció sensible.en la percepció sensible. Paper de les ideesPaper de les idees D:D: Les idees més importants que tenim (i les úniques de les quals noLes idees més importants que tenim (i les úniques de les quals no podem dubtar) són les innates, perquè són universals i a priori.podem dubtar) són les innates, perquè són universals i a priori. L:L: No hi ha idees innates. Quan naixem la nostra ment és com un paper enNo hi ha idees innates. Quan naixem la nostra ment és com un paper en blanc o un quadre no pintat (tabula rasa), que es va omplint ambblanc o un quadre no pintat (tabula rasa), que es va omplint amb experiències particulars i concretes.experiències particulars i concretes. 06/02/13
- 21. El mónEl món D: El coneixem per deducció. A partir de la idea de ‘jo penso’, dedueixoD: El coneixem per deducció. A partir de la idea de ‘jo penso’, dedueixo que hi ha Déu i món.que hi ha Déu i món. L: Coneixem el món per experiència, inductivament. A partir de la sumaL: Coneixem el món per experiència, inductivament. A partir de la suma d’experiències sensibles elaborem una idea.d’experiències sensibles elaborem una idea. El joEl jo D: ‘Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. L’essència del jo és pensar i podrÃem finsD: ‘Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. L’essència del jo és pensar i podrÃem fins i tot imaginar que ‘jo’ existeixo com un pensament sense cos.i tot imaginar que ‘jo’ existeixo com un pensament sense cos. L:Tota experiència s’origina en un cos i depèn de la percepció sensible,L:Tota experiència s’origina en un cos i depèn de la percepció sensible, sense la qual no hi ha identitat personal. L’à nima i el cos estan separatssense la qual no hi ha identitat personal. L’à nima i el cos estan separats però relacionats entre si.però relacionats entre si. La substà nciaLa substà ncia D:D: ‘Ego cogito’ [jo penso], sóc una substà ncia, quelcom que sempre és‘Ego cogito’ [jo penso], sóc una substà ncia, quelcom que sempre és igual a si mateix.igual a si mateix. L: L’experiència mostra que la substà ncia de les coses és incognoscible.L: L’experiència mostra que la substà ncia de les coses és incognoscible. 06/02/13
- 22. 06/02/13 Filosofia empirista 22 DAVID HUME (XVIII) – 1DAVID HUME (XVIII) – 1 IMPRESSIONS I IDEESIMPRESSIONS I IDEES ï® Dos tipus de representacions mentalsDos tipus de representacions mentals (“percepcionsâ€):(“percepcionsâ€): – Impressions (percepcions més “vivesâ€)Impressions (percepcions més “vivesâ€) – Idees (percepcions menys “vivesâ€)Idees (percepcions menys “vivesâ€) ï® LesLes ideesidees són còpies o representacionssón còpies o representacions de lesde les impressionsimpressions (no hi ha idees(no hi ha idees innates).innates). ï® La metafÃsica és plena de termes darreraLa metafÃsica és plena de termes darrera dels quals no hi ha cap “idea†(són buits),dels quals no hi ha cap “idea†(són buits), atès que no els correspon cap impressió.atès que no els correspon cap impressió.
- 23. 06/02/13 Filosofia empirista 23 DAVID HUME – 2DAVID HUME – 2 PRINCIPIS D’ASSOCIACIÓ D’IDEESPRINCIPIS D’ASSOCIACIÓ D’IDEES ï® Les idees o pensaments s’associen en funció deLes idees o pensaments s’associen en funció de tres principis bà sics:tres principis bà sics: – SemblançaSemblança (seguint Occam, aquest seria el fonament de(seguint Occam, aquest seria el fonament de les nostres representacions abstractes o conceptes:les nostres representacions abstractes o conceptes: agrupem experiènciesagrupem experiències semblantssemblants en una noció deen una noció de classe, i sota un nom comú –nominalisme-)classe, i sota un nom comú –nominalisme-) – ContigüitatContigüitat en l’espai o en el temps (per exemple, unen l’espai o en el temps (per exemple, un record pot provocar l’aparició d’altres en funció d’aquestrecord pot provocar l’aparició d’altres en funció d’aquest principi d’associació)principi d’associació) – CausalitatCausalitat: Esperem que a fenòmens semblants als: Esperem que a fenòmens semblants als prèviament viscuts (causes) els succeiran fenòmensprèviament viscuts (causes) els succeiran fenòmens semblants als que els han acompanyat habitualment ensemblants als que els han acompanyat habitualment en el passat (efectes)el passat (efectes)
- 24. 06/02/13 Filosofia empirista 24 DAVID HUME – 3DAVID HUME – 3 TIPUS DE CONEIXEMENTSTIPUS DE CONEIXEMENTS ï® Els objectes del nostre pensament podenEls objectes del nostre pensament poden ser de dos tipus:ser de dos tipus: – Relacions d’ideesRelacions d’idees (fruit de la intuïció o de la(fruit de la intuïció o de la deducció, no ens diuen res sobre el món). Ladeducció, no ens diuen res sobre el món). La veritat d’aquests coneixements es basa en elveritat d’aquests coneixements es basa en el principi de no contradicció: el contrari ésprincipi de no contradicció: el contrari és absurd.absurd. – Qüestions de fetQüestions de fet (La veritat d’aquests(La veritat d’aquests coneixements no es basa en el principi de noconeixements no es basa en el principi de no contradicció: el contrari és pensable)contradicció: el contrari és pensable)
- 25. 06/02/13 Filosofia empirista 25 DAVID HUME – 4DAVID HUME – 4 EL PROBLEMA DE LA PREDICCIÓEL PROBLEMA DE LA PREDICCIÓ ï® Considerem vertaders aquells coneixements deConsiderem vertaders aquells coneixements de qüestions de fet basats en l’experiènciaqüestions de fet basats en l’experiència (impressions).(impressions). ï® Però la nostra certesa no es limita, a les qüestionsPerò la nostra certesa no es limita, a les qüestions de fet passades o presents (d’elles en tenimde fet passades o presents (d’elles en tenim impressions) sinó que tambéimpressions) sinó que també estem segurs de laestem segurs de la veritat de les nostres prediccions de futur, malgratveritat de les nostres prediccions de futur, malgrat no tenir-ne impressions.no tenir-ne impressions. ï® Els objectius de la ciència no són tan sols descriureEls objectius de la ciència no són tan sols descriure o explicar (passat), sinó també predir.o explicar (passat), sinó també predir. En què esEn què es basa la certesa de les nostres prediccions?basa la certesa de les nostres prediccions?
- 27. El mónEl món El coneixem per deducció. A partir de laEl coneixem per deducció. A partir de la idea de ‘jo penso’, dedueixo que hi haidea de ‘jo penso’, dedueixo que hi ha Déu i món.Déu i món. Coneixem el món per experiència,Coneixem el món per experiència, inductivament. A partir de la sumainductivament. A partir de la suma d’experiències sensibles elaborem unad’experiències sensibles elaborem una idea.idea. El joEl jo ‘Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. L’essència 06/02/13
- 28. 06/02/13 Filosofia empirista 28 DAVID HUME – 5DAVID HUME – 5 PREDICCIONS I CAUSALITATPREDICCIONS I CAUSALITAT ï® En la relacióEn la relació causa-efectecausa-efecte: davant d’un: davant d’un parell de fenòmens relacionats causalment,parell de fenòmens relacionats causalment, preveiempreveiem sempre l'ocurrència de l'efecte asempre l'ocurrència de l'efecte a partir de l'observació de la causa.partir de l'observació de la causa. ï® Però ¿quina és la naturalesa i el fonamentPerò ¿quina és la naturalesa i el fonament d’aquesta relació?. L’experiència ens mostrad’aquesta relació?. L’experiència ens mostra queque fins arafins ara, la ocurrència de, la ocurrència de AA ha estatha estat sempresempre acompanyada per l’ocurrència deacompanyada per l’ocurrència de BB.. Però no ens mostra que seguirà essent aixÃPerò no ens mostra que seguirà essent aixà en el futur!en el futur! Per què n’estem segurs?Per què n’estem segurs?
- 29. 06/02/13 Filosofia empirista 29 DAVID HUME – 6DAVID HUME – 6 FONAMENTS DE LES CONEXIONS CAUSALSFONAMENTS DE LES CONEXIONS CAUSALS ï® La base del nexe causalLa base del nexe causal no ésno és l’experiència, nil’experiència, ni tampoc el raonament.tampoc el raonament. ï® Ni l’experiència ni el raonament poden mostrar-nosNi l’experiència ni el raonament poden mostrar-nos que el futur serà com el passat (principique el futur serà com el passat (principi d’invarià ncia). I malgrat tot estem segurs que serà d’invarià ncia). I malgrat tot estem segurs que serà aixÃ. Per què?:aixÃ. Per què?: – Creença instintivaCreença instintiva (predisposició(predisposició psicològicapsicològica a esperar)a esperar) que el futur s’acomodarà al passatque el futur s’acomodarà al passat – Hà bit, costum,Hà bit, costum, experiències reiterades en el passat ensexperiències reiterades en el passat ens fan esperar un futur similar.fan esperar un futur similar. ï® Aquests són, doncs, els fonaments de les nostresAquests són, doncs, els fonaments de les nostres prediccions de futur (i de la relació causa-efecte), iprediccions de futur (i de la relació causa-efecte), i no cap mena de raonament.no cap mena de raonament.
- 30. 06/02/13 Filosofia empirista 30 DAVID HUME – 7DAVID HUME – 7 LIMITS EN L’ÚS DE RELACIONS CAUSALSLIMITS EN L’ÚS DE RELACIONS CAUSALS ï® El nexe causal és instintiu per la seva importà nciaEl nexe causal és instintiu per la seva importà ncia de cara a la supervivència:de cara a la supervivència: – L’instint és rà pid i infal·lible, mentre que la raó és lenta iL’instint és rà pid i infal·lible, mentre que la raó és lenta i pot errar.pot errar. ï® Darrera la “idea†metafÃsica deDarrera la “idea†metafÃsica de “connexió“connexió necessà riaâ€necessà ria†no hi ha cap impressió. És un termeno hi ha cap impressió. És un terme buit de contingut.buit de contingut. La relació causal no és unaLa relació causal no és una connexió necessà ria sinó una predisposicióconnexió necessà ria sinó una predisposició psicològica innata.psicològica innata. ï® Essent la causalitat fruit del costum,Essent la causalitat fruit del costum, tan solstan sols podem establir relacions causals entrepodem establir relacions causals entre experiènciesexperiències, mai entre idees a les que no, mai entre idees a les que no correspon impressió (Déu, per exemple)correspon impressió (Déu, per exemple)
- 31. 06/02/13 Filosofia empirista 31 DAVID HUME – 8DAVID HUME – 8 LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIA (repà s)LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIA (repà s) ï® Des d’Aristòtil a Descartes i Locke, la noció deDes d’Aristòtil a Descartes i Locke, la noció de substà ncia (entitat) ocupa un llocsubstà ncia (entitat) ocupa un lloc centralcentral en laen la reflexió filosòfica entorn de la realitat.reflexió filosòfica entorn de la realitat. ï® Què s’entén per “substà nciaâ€?Què s’entén per “substà nciaâ€? Aquella realitat deAquella realitat de la que es diuen o en la que estan els atributsla que es diuen o en la que estan els atributs (essencials o accidentals)(essencials o accidentals) ï® Definició escolà stica deDefinició escolà stica de “substà nciaâ€â€œsubstà nciaâ€: allò que: allò que existeixexisteix per si mateixper si mateix ii no necessita de cap altrano necessita de cap altra cosa per existircosa per existir.. ï® AixÃ, el volum, el pes o la temperatura existeixenAixÃ, el volum, el pes o la temperatura existeixen però no són “substà ncies†perquè només podenperò no són “substà ncies†perquè només poden existir com a trets d’alguna substà ncia.existir com a trets d’alguna substà ncia.
- 32. 06/02/13 Filosofia empirista 32 DAVID HUME – 9DAVID HUME – 9 ANÀLISI DE LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIAANÀLISI DE LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIA ï® Darrere el terme “Darrere el terme “substà nciasubstà ncia†no hi ha cap†no hi ha cap impressió. No és unaimpressió. No és una ideaidea sinó unasinó una paraula buidaparaula buida.. ï® Si prescindim de formes, olors, colors, textures, etc.Si prescindim de formes, olors, colors, textures, etc. (d’ells sà que en tenim impressions) no ens resta(d’ells sà que en tenim impressions) no ens resta res:res: No hi ha cap impressió d’un substratNo hi ha cap impressió d’un substrat.. ï® Malgrat tot, vivim convençuts que determinadesMalgrat tot, vivim convençuts que determinades formes, olors, colors, textures, gustos, etc. se’nsformes, olors, colors, textures, gustos, etc. se’ns presenten i se’ns presentaran tossudament units.presenten i se’ns presentaran tossudament units. ï® Les coses són feixos de sensacions:Les coses són feixos de sensacions: fenomenismefenomenisme
- 33. 06/02/13 Filosofia empirista 33 DAVID HUME – 10DAVID HUME – 10 CrÃtica de la metafÃsica racionalista i empiristaCrÃtica de la metafÃsica racionalista i empirista ï® La crÃtica de la noció de substà ncia comporta elLa crÃtica de la noció de substà ncia comporta el rebuig dels fonaments de la ontologia de Descartesrebuig dels fonaments de la ontologia de Descartes (i de Locke).(i de Locke). ï® Les tres substà ncies cartesianes queden senseLes tres substà ncies cartesianes queden sense fonamentació, i la primera certesa, la de lafonamentació, i la primera certesa, la de la substà ncia pensant ha de ser revisada.substà ncia pensant ha de ser revisada. ï® No tenim impressió d’un “jo†fix i estable: d’unaNo tenim impressió d’un “jo†fix i estable: d’una substà ncia pensant. Tan sols d’un constant devenirsubstà ncia pensant. Tan sols d’un constant devenir de sensacions, records, sentiments, imatges...de sensacions, records, sentiments, imatges... ï® AixÃ, en què es basa la impressió d’identitat delAixÃ, en què es basa la impressió d’identitat del subjecte? En la memòria, que lliga el meusubjecte? En la memòria, que lliga el meu araara ambamb unun abansabans també meu.també meu.
- 34. 06/02/13 Filosofia empirista 34 DAVID HUME – 11DAVID HUME – 11 CARÀCTER INSTINTIU DE LES CREENCES BÀSIQUES:CARÀCTER INSTINTIU DE LES CREENCES BÀSIQUES: OBJECTIVITAT I INVARIÀNCIAOBJECTIVITAT I INVARIÀNCIA ï® LesLes creencescreences que fonamenten la nostra existència,que fonamenten la nostra existència, precisament per aquest motiu, són de caireprecisament per aquest motiu, són de caire instintiuinstintiu i no racional. Les compartim amb la restai no racional. Les compartim amb la resta d’animals.d’animals. ï® Són laSón la creença en una realitat externacreença en una realitat externa (no(no demostrable racionalment!): principi d’objectivitat,demostrable racionalment!): principi d’objectivitat, ï® I laI la creença que el futur s’acomodarà al passatcreença que el futur s’acomodarà al passat:: principi d’invarià nciaprincipi d’invarià ncia
- 35. 06/02/13 Filosofia empirista 35 DAVID HUME – 12DAVID HUME – 12 LLIBERTAT i MORALITATLLIBERTAT i MORALITAT ï® LlibertatLlibertat és la capacitat d’actuar d’acordés la capacitat d’actuar d’acord amb la pròpiaamb la pròpia voluntatvoluntat (és a dir, actuem(és a dir, actuem lliurement quan la “lliurement quan la “causacausa†de la nostra†de la nostra conducta és la nostra voluntat).conducta és la nostra voluntat). ï® Els valors morals no es basen enEls valors morals no es basen en raonamentsraonaments sinó ensinó en sentimentssentiments naturalsnaturals d’acceptació o rebuig davant ded’acceptació o rebuig davant de determinades conductes.determinades conductes.
- 36. 06/02/13 Filosofia empirista 36 DAVID HUME – 13DAVID HUME – 13 ESCEPTICISME I METAFÃSICAESCEPTICISME I METAFÃSICA ï® El resultat de la filosofia ha de ser la constatació deEl resultat de la filosofia ha de ser la constatació de la debilitat de l’enteniment humà .la debilitat de l’enteniment humà . ï® L’única forma positiva d’escepticisme és limitar laL’única forma positiva d’escepticisme és limitar la nostra reflexió als lÃmits del nostre enteniment.nostra reflexió als lÃmits del nostre enteniment. ï® La MetafÃsica és, precisament, resultat d’unaLa MetafÃsica és, precisament, resultat d’una ignorà ncia constant d’aquests lÃmits.ignorà ncia constant d’aquests lÃmits. ï® El gran refutador de l’escepticisme radical ésEl gran refutador de l’escepticisme radical és l’acció.l’acció.