02. Els nivells d’organització de la matèriaDani RiboPrimer de Batxillerat, Biologia.
Introducció a la vida. Conceptes clau
Els nivells d'organització de la matèria
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lularINS Escola Intermunicipal del PenedèsTema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular del Llibre de 4t ESO de Biologia i Geologia de l'Editorial Santillana (Curs 2016/2017)
Tema 8: Els èssers vius. (1 ESO de la assignatura de Biolo)MJosJoverBernsEsta presentación está pensada para 1ESO. En ella se explica los conceptos básicos de los seres vivos desde la célula, los tipos de células, las partes de la célula, ….hasta las formaciones más complejas como son los órganos, aparatos o sistemas.
02. Els nivells d’organització de la matèriaDani RiboPrimer de Batxillerat, Biologia.
Introducció a la vida. Conceptes clau
Els nivells d'organització de la matèria
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lularINS Escola Intermunicipal del PenedèsTema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular del Llibre de 4t ESO de Biologia i Geologia de l'Editorial Santillana (Curs 2016/2017)
Tema 8: Els èssers vius. (1 ESO de la assignatura de Biolo)MJosJoverBernsEsta presentación está pensada para 1ESO. En ella se explica los conceptos básicos de los seres vivos desde la célula, los tipos de células, las partes de la célula, ….hasta las formaciones más complejas como son los órganos, aparatos o sistemas.
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 6 - Tectònica de plaquesINS Escola Intermunicipal del PenedèsTema 06 - Tectònica de plaques de Biologia i Geologia (Curs 2016/2017)
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecularINS Escola Intermunicipal del PenedèsTema 02 - Genètica molecular del Llibre de 4t ESO de Biologia i Geologia de l'Editorial Santillana (Curs 2016/2017)
1r ESO - Matemàtiques - Tema 07 - Unitats de mesuraINS Escola Intermunicipal del PenedèsTema 7 del llibre de matematiques de 1r ESO de Santillana explicat amb factors de conversió (2016/2017)
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animalsINS Escola Intermunicipal del PenedèsTema 08 - Les funcions vitals en els animals del Llibre de 1r ESO de Biologia i Geologia de l'Editorial Santillana (Curs 2016/2017)
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 09 - Les PlantesINS Escola Intermunicipal del PenedèsTema 09 - Les Plantes del Llibre de 1r ESO de Biologia i Geologia de l'Editorial Santillana (Curs 2016/2017)
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 10 - Fongs, Protoctists i moneresINS Escola Intermunicipal del PenedèsTema 10 Fongs, Proctists i Moneres del Llibre de 1r ESO de Biologia i Geologia de l'Editorial Santillana (Curs 2016/2017)
5. Alguns només no es poden observer a ull nu, i només
es poden observar amb un microscopi.
Els éssers vius es caracteritzen perquè fan 3 funcions vitals :
•Nutrició
•Relació
•Reproducció
1. Què és un ésser viu ?
6. •Nutrició
1. Què és un ésser viu ?
Tots els éssers vius necessiten matèria i energia per poder fer
les activitats vitals. Segons com s’alimenten trobem dos
grans tipus d’éssers :
•Autòtrofs
•Heteròtrofs
7. 1. Què és un ésser viu ?
Autòtrofs
Es fabriquen la seva
propia materia orgánica a
partir de substàncies
inorgàniques i energia
9. 1. Què és un ésser viu ?
Heterotòtrofs
S’alimenten d’altres
éssers vius per obtenir la
seva propia materia
organica.
No poden fabricar-la !
10. •Relació
1. Què és un ésser viu ?
La funció de relació permet als éssers vius rebre informació
del medi i reaccionar de manera adequada.
Poden fer així la resta de funcions vitals com buscar aliment,
aparellar-se i fugir dels perills.
11. •Reproducció
1. Què és un ésser viu ?
La possibilitat de generar
vida és un característica
exclusiva dels éssers vius.
Tots els éssers vius
descendeixen d’un altre
ésser viu.
Els nous éssers poden tenir
dos progenitors o un
progenitor.
12. Els éssers vius tenen un comú algunes característiques :
•Matèria ǰàԾ
•Reproducció asexual o sexual
•Cèl.lula
1. Què és un ésser viu ?
13. Els éssers vius tenen un comú algunes característiques :
•Matèria ǰàԾ
1. Què és un ésser viu ?
Estan formats per substàncies riques en carboni
14. Els éssers vius tenen un comú algunes característiques :
•Reproducció asexual o sexual
1. Què és un ésser viu ?
Tot ésser viu prové d’un altre ésser viu.
Si prové de 2 progenitors, té reproducció sexual
Si prové d’1 progenitor, té reproducció asexual.
Una individu pot tenir les dues alhora, sexual i
asexual.
15. Els éssers vius tenen un comú algunes característiques :
•Reproducció asexual o sexual
1. Què és un ésser viu ?
16. Els éssers vius tenen un comú algunes característiques :
•Cèl.lula
1. Què és un ésser viu ?
És la forma més bàsica de vida. Hi ha organismes
unicel.lulars i pluricel.lulars.
18. 1. Explica quines característiques distingueixen els éssers
vius de la matèria inerta
Pàg 90, exercici 1
19. 2. Podria considerar-se viu un organisme sense funció de
nutrició? I sense reproducció ? Perquè ?
Pàg 90, exercici 2
20. Els éssers vius estan compostos pels mateixos elements
químics presents en la matèria inerta, però en proporció i
organització diferent.
2. La química de la matèria ǰàԾ
Substàncies inorgàniques
Substàncies orgàniques
21. Substàncies inorgàniques
AIGUA (H20) SALS MINERALS
Substància més abundant
Essencial
Present en tots els fluids interns
Funcions : transport de substàncies
Dissoltes en fluids
Present en estructures (petxines, ossos, dents,...)
Funcions : regulen altres funcions
22. Substàncies orgàniques (bioelements)
GLÚCIDS LÍPIDS
Se’n diuen també Sucres
Les plantes formen estructures
Funcions : N’obtenim energia
No es dissolen en aigua
Greixos són els més coneguts
També hi ha els fosfolípids dins les cèl.lules
Funcions : Reserva d’energia
23. Substàncies orgàniques (bioelements)
PROTEÏNES ÀCIDS NUCLEICS
Funcions : Molt variades Dins el nucli de les cèl.lules
Funcions : emmagatzemen la informació hereditària
i la transmeten a la descendència
•Estructures
•Transport d’oxigen
•Defensa contra infeccions
24. 3. Quin és l’element químic més abundant en la composició
dels éssers vius ? I el menys abundant ?
Pàg 91, exercici 3
25. 4. Què són els bioelements ? Quins són els més abundants ?
Pàg 91, exercici 4
26. 5. Quines diferències hi ha entre les funcions dels glúcids i dels
lípids ?
Pàg 91, exercici 5
27. 3. Què és una cèl.lula ?
Un dels objectius principals de la ciència ha estat comprendre de
què estaven formats els éssers vius.
Zacharias
Jansen
(1590)
28. 3. Què és una cèl.lula ?
1666
Robert
Hooke
Corcho
Microscopi
1675
Anthony van Leeuwenhoek
Microscopi
Animálculos
1838
Matthias J. Schleiden
y
Theodor Schwann
TEORIA
CELULAR
La célula es:
- La unidad estructural de los
seres vivos
- La unidad funcional de los
seres vivos
1855
Rudolf Virchow
3.er
principio
TEORÍA
CELULAR
- Toda célula procede, por
división, de otra célula
preexistente.
29. LES PARTS D’UNA CÈL.LULA
Totes les cèl.lules comparteixen una organització comuna que consta de :
•Membrana plasmàtica
•Citoplasma
•Material genètic
30. •Membrana plasmàtica
És una capa prima, constituïda majoritàriament per lípids, que
delimita tota la cèl.lula i l’aïlla del medi extern. Hi regula el pas de
substàncies i en permet la comunicación entre cèl.lules.
LES PARTS D’UNA CÈL.LULA
31. •Citoplasma
És el contingut intern de la cèl.lula. Té un fluid viscós on es troben
diverses estructures anomenades orgànuls.
LES PARTS D’UNA CÈL.LULA
32. •Material genètic
Conté el material hereditari que es transmet
de la cèl.lula mare a les filles. Es troba en
forma d’ADN, un tipus d’àcid nucleic.
LES PARTS D’UNA CÈL.LULA
33. Segons com es trobi el material genètic, podem distinguir dos
tipus generals de cèl.lules :
TIPUS DE CÈL.LULES
PROCARIOTES EUCARIOTES
34. 4. LA CÈL.LULA PROCARIOTA
Són les cèl.lules d’organització més senzilla i solen ser més petites
que les eucariotes. Totes són unicel.lulars. N’hi ha una gran
varietat.
Totes les procariotes tenen :
•ADN lliure
•Paret cel.lular
•Càpsula bacteriana
•Ribosomes
•Flagel
36. 4. LA CÈL.LULA EUCARIOTA
Són les cèl.lules d’organització complexa i solen ser més grans que
les procariotes. N’hi ha d’unicel.lulars (Euglena) però sobretot n’hi
ha de pluricel.lulars (animal o planta).
Totes les eucariotes tenen :
•Un nucli amb membrana pròpia
•Gran varietat d’orgànuls
•2 grans tipus : eucariota animal i vegetal
37. LA CÈL.LULA ANIMAL
•Forma irregular
•Centrosomes però no cloroplasts
•Moltes vesícules (lisosomes)
•Nucli en posició central
•Algunes es desplacen
38. LA CÈL.LULA VEGETAL
•Forma regular
•Centrosomes absents
•Gran vacúol i cloroplasts
•Nucli desplaçat
•No es desplacen
39. Els orgànuls i les seves funcions
Conjunt de membranes que formen tubs i sacs aplanats que es
comuniquen entre ells.
Quan tenen ribosomes enganxats se’n diu RE rugós. Quan no en té se’n
diu RE llis.
EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC (RE)
40. En el RE rugós participa en l’embolcall nuclear i es du a terme la
síntesi, l’emmagatzematge i el transport de proteïnes.
En el RE llis es fa la síntesi de lípids.
EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC (RE)
41. Estructures sense membrana, formada per dos elements.
Estan implicats en la producció de proteïnes. Són més grans que els
dels procariotes.
ELS RIBOSOMES
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
42. Conjunt de sacs aplanats sense connexió entre ells, envoltats de
vesícules. Reben les substàncies fabricades al RE, les emmagatzemen i
les alliberen a l’exterior.
APARELL DE GOLGI
43. APARELL DE GOLGI
Aquestes vesícules
que surten a
l’exterior poden ser
vesícules de
secreció o
lisosomes.
45. LISOSOMES
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
Són vesícules membranoses de forma esfèrica provinents de l’aparell
de Golgi que porten enzims digestius. Participen en la degradació o
digestió de substàncies, partícules o orgànuls ingerits per la cèl.lula o
procedents de l’interior.
46. VÀCUOLS
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
Són estructures globulars delimitades per una membrana.
Emmagatzemen aigua, nutrients, substàncies de reserva i de rebuig. A
les cèl.lules vegetals són molt grans i a les animals són molt petits i
s’anomenen vesícules.
47. MITOCONDRIS
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
Són orgànuls allargats formats per una doble membrana : una
d’externa llisa, i una d’interna amb nombrosos replecs anomenats
crestes mitocondrials. Tenen la funció d’obtenir energia a partir de la
matèria ǰàԾ i l’oxigen.
50. CLOROPLASTS
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
Són orgànuls propis de les cèl.lules vegetals. Són allargats formats per
una doble membrana. Hi trobem la clorofil.la que du a terme la
fotosíntesi.
51. CENTROSOMA
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
És l’orgànul encarregat de la separació dels cromosomes durant la
divisió cel.lular.
53. 6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Els éssers vius es poden organitzar en funció de la seva complexitat
UNICEL.LULARS PLURICEL.LULARS
FORMATS PER UNA SOLA CÈL.LULA FORMATS PER MOLTES CÈL.LULES
Exemples : Bacteris,
protozous, algues
unicel.lulars
Exemples : Fongs,
Plantes i animals
54. 6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Els organismes més complexes es poden distinguir diferents nivells
d’organització cel.lular:
TEIXITS
Agrupacions de cèl.lules
semblants que fan la mateixa
funció
55. 6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Els organismes més complexes es poden distinguir diferents nivells
d’organització cel.lular:
Diversos teixits que en conjunt
fan una funció determinada.
ÒRGANS
56. 6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Els organismes més complexes es poden distinguir diferents nivells
d’organització cel.lular:
SISTEMES i APARELLS
Conjunt d’òrgans que fan una
funció determinada.
57. 6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Els organismes més complexes es poden distinguir diferents nivells
d’organització cel.lular:
58. La célula
El tamaño de
las células es
microscópico
Todos los seres vivos estamos
formados por una o más células
Epidermis de cebolla
59. El tamaño de las células es microscópico. La
forma es muy variable, como puedes ver
aquí:
Glóbulos rojos Músculo liso Músculo cardiaco Células nerviosas
ParamecioDinoflageladosDiatomeasCélulas vegetalesEspiroqueta
Glóbulo blanco