ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
Tema 5
ELS ÉSSERS VIUS
Biologia i Geologia 1r ESO
1. Què és un ésser viu ?
VIDEO
1. Què és un ésser viu ?
Distingir entre un ésser viu i un inert pot ser una tasca complicada.
?
1. Què és un ésser viu ?
Que és la vida?
Alguns només no es poden observer a ull nu, i només
es poden observar amb un microscopi.
Els éssers vius es caracteritzen perquè fan 3 funcions vitals :
•Nutrició
•Relació
•Reproducció
1. Què és un ésser viu ?
•Nutrició
1. Què és un ésser viu ?
Tots els éssers vius necessiten matèria i energia per poder fer
les activitats vitals. Segons com s’alimenten trobem dos
grans tipus d’éssers :
•Autòtrofs
•Heteròtrofs
1. Què és un ésser viu ?
Autòtrofs
Es fabriquen la seva
propia materia orgánica a
partir de substàncies
inorgàniques i energia
Matèria inǰàԾ vs ǰàԾ
1. Què és un ésser viu ?
Heterotòtrofs
S’alimenten d’altres
éssers vius per obtenir la
seva propia materia
organica.
No poden fabricar-la !
•Relació
1. Què és un ésser viu ?
La funció de relació permet als éssers vius rebre informació
del medi i reaccionar de manera adequada.
Poden fer així la resta de funcions vitals com buscar aliment,
aparellar-se i fugir dels perills.
•Reproducció
1. Què és un ésser viu ?
La possibilitat de generar
vida és un característica
exclusiva dels éssers vius.
Tots els éssers vius
descendeixen d’un altre
ésser viu.
Els nous éssers poden tenir
dos progenitors o un
progenitor.
Els éssers vius tenen un comú algunes característiques :
•Matèria ǰàԾ
•Reproducció asexual o sexual
•Cèl.lula
1. Què és un ésser viu ?
Els éssers vius tenen un comú algunes característiques :
•Matèria ǰàԾ
1. Què és un ésser viu ?
Estan formats per substàncies riques en carboni
Els éssers vius tenen un comú algunes característiques :
•Reproducció asexual o sexual
1. Què és un ésser viu ?
Tot ésser viu prové d’un altre ésser viu.
Si prové de 2 progenitors, té reproducció sexual
Si prové d’1 progenitor, té reproducció asexual.
Una individu pot tenir les dues alhora, sexual i
asexual.
Els éssers vius tenen un comú algunes característiques :
•Reproducció asexual o sexual
1. Què és un ésser viu ?
Els éssers vius tenen un comú algunes característiques :
•Cèl.lula
1. Què és un ésser viu ?
És la forma més bàsica de vida. Hi ha organismes
unicel.lulars i pluricel.lulars.
•Unicel.lulars i pluricel.lulars
Una sola cèl.lula Diverses cèl.lules
1. Explica quines característiques distingueixen els éssers
vius de la matèria inerta
Pàg 90, exercici 1
2. Podria considerar-se viu un organisme sense funció de
nutrició? I sense reproducció ? Perquè ?
Pàg 90, exercici 2
Els éssers vius estan compostos pels mateixos elements
químics presents en la matèria inerta, però en proporció i
organització diferent.
2. La química de la matèria ǰàԾ
Substàncies inorgàniques
Substàncies orgàniques
Substàncies inorgàniques
AIGUA (H20) SALS MINERALS
Substància més abundant
Essencial
Present en tots els fluids interns
Funcions : transport de substàncies
Dissoltes en fluids
Present en estructures (petxines, ossos, dents,...)
Funcions : regulen altres funcions
Substàncies orgàniques (bioelements)
GLÚCIDS LÍPIDS
Se’n diuen també Sucres
Les plantes formen estructures
Funcions : N’obtenim energia
No es dissolen en aigua
Greixos són els més coneguts
També hi ha els fosfolípids dins les cèl.lules
Funcions : Reserva d’energia
Substàncies orgàniques (bioelements)
PROTEÏNES ÀCIDS NUCLEICS
Funcions : Molt variades Dins el nucli de les cèl.lules
Funcions : emmagatzemen la informació hereditària
i la transmeten a la descendència
•Estructures
•Transport d’oxigen
•Defensa contra infeccions
3. Quin és l’element químic més abundant en la composició
dels éssers vius ? I el menys abundant ?
Pàg 91, exercici 3
4. Què són els bioelements ? Quins són els més abundants ?
Pàg 91, exercici 4
5. Quines diferències hi ha entre les funcions dels glúcids i dels
lípids ?
Pàg 91, exercici 5
3. Què és una cèl.lula ?
Un dels objectius principals de la ciència ha estat comprendre de
què estaven formats els éssers vius.
Zacharias
Jansen
(1590)
3. Què és una cèl.lula ?
1666
Robert
Hooke
Corcho
Microscopi
1675
Anthony van Leeuwenhoek
Microscopi
Animálculos
1838
Matthias J. Schleiden
y
Theodor Schwann
TEORIA
CELULAR
La célula es:
- La unidad estructural de los
seres vivos
- La unidad funcional de los
seres vivos
1855
Rudolf Virchow
3.er
principio
TEORÍA
CELULAR
- Toda célula procede, por
división, de otra célula
preexistente.
LES PARTS D’UNA CÈL.LULA
Totes les cèl.lules comparteixen una organització comuna que consta de :
•Membrana plasmàtica
•Citoplasma
•Material genètic
•Membrana plasmàtica
És una capa prima, constituïda majoritàriament per lípids, que
delimita tota la cèl.lula i l’aïlla del medi extern. Hi regula el pas de
substàncies i en permet la comunicación entre cèl.lules.
LES PARTS D’UNA CÈL.LULA
•Citoplasma
És el contingut intern de la cèl.lula. Té un fluid viscós on es troben
diverses estructures anomenades orgànuls.
LES PARTS D’UNA CÈL.LULA
•Material genètic
Conté el material hereditari que es transmet
de la cèl.lula mare a les filles. Es troba en
forma d’ADN, un tipus d’àcid nucleic.
LES PARTS D’UNA CÈL.LULA
Segons com es trobi el material genètic, podem distinguir dos
tipus generals de cèl.lules :
TIPUS DE CÈL.LULES
PROCARIOTES EUCARIOTES
4. LA CÈL.LULA PROCARIOTA
Són les cèl.lules d’organització més senzilla i solen ser més petites
que les eucariotes. Totes són unicel.lulars. N’hi ha una gran
varietat.
Totes les procariotes tenen :
•ADN lliure
•Paret cel.lular
•Càpsula bacteriana
•Ribosomes
•Flagel
4. LA CÈL.LULA PROCARIOTA
Càpsula
Paret cel.lular
Membrana
plasmática
Citoplasma
ADN
Ribosomes
Flagel
4. LA CÈL.LULA EUCARIOTA
Són les cèl.lules d’organització complexa i solen ser més grans que
les procariotes. N’hi ha d’unicel.lulars (Euglena) però sobretot n’hi
ha de pluricel.lulars (animal o planta).
Totes les eucariotes tenen :
•Un nucli amb membrana pròpia
•Gran varietat d’orgànuls
•2 grans tipus : eucariota animal i vegetal
LA CÈL.LULA ANIMAL
•Forma irregular
•Centrosomes però no cloroplasts
•Moltes vesícules (lisosomes)
•Nucli en posició central
•Algunes es desplacen
LA CÈL.LULA VEGETAL
•Forma regular
•Centrosomes absents
•Gran vacúol i cloroplasts
•Nucli desplaçat
•No es desplacen
Els orgànuls i les seves funcions
Conjunt de membranes que formen tubs i sacs aplanats que es
comuniquen entre ells.
Quan tenen ribosomes enganxats se’n diu RE rugós. Quan no en té se’n
diu RE llis.
EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC (RE)
En el RE rugós participa en l’embolcall nuclear i es du a terme la
síntesi, l’emmagatzematge i el transport de proteïnes.
En el RE llis es fa la síntesi de lípids.
EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC (RE)
Estructures sense membrana, formada per dos elements.
Estan implicats en la producció de proteïnes. Són més grans que els
dels procariotes.
ELS RIBOSOMES
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
Conjunt de sacs aplanats sense connexió entre ells, envoltats de
vesícules. Reben les substàncies fabricades al RE, les emmagatzemen i
les alliberen a l’exterior.
APARELL DE GOLGI
APARELL DE GOLGI
Aquestes vesícules
que surten a
l’exterior poden ser
vesícules de
secreció o
lisosomes.
LISOSOMES
Són vesícules implicades en la digestió de substàncies complexes.
LISOSOMES
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
Són vesícules membranoses de forma esfèrica provinents de l’aparell
de Golgi que porten enzims digestius. Participen en la degradació o
digestió de substàncies, partícules o orgànuls ingerits per la cèl.lula o
procedents de l’interior.
VÀCUOLS
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
Són estructures globulars delimitades per una membrana.
Emmagatzemen aigua, nutrients, substàncies de reserva i de rebuig. A
les cèl.lules vegetals són molt grans i a les animals són molt petits i
s’anomenen vesícules.
MITOCONDRIS
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
Són orgànuls allargats formats per una doble membrana : una
d’externa llisa, i una d’interna amb nombrosos replecs anomenats
crestes mitocondrials. Tenen la funció d’obtenir energia a partir de la
matèria ǰàԾ i l’oxigen.
MITOCONDRIS
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
MITOCONDRIS
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
CLOROPLASTS
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
Són orgànuls propis de les cèl.lules vegetals. Són allargats formats per
una doble membrana. Hi trobem la clorofil.la que du a terme la
fotosíntesi.
CENTROSOMA
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
És l’orgànul encarregat de la separació dels cromosomes durant la
divisió cel.lular.
CENTROSOMA
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
Només en les cèl.lules animals,...
6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Els éssers vius es poden organitzar en funció de la seva complexitat
UNICEL.LULARS PLURICEL.LULARS
FORMATS PER UNA SOLA CÈL.LULA FORMATS PER MOLTES CÈL.LULES
Exemples : Bacteris,
protozous, algues
unicel.lulars
Exemples : Fongs,
Plantes i animals
6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Els organismes més complexes es poden distinguir diferents nivells
d’organització cel.lular:
TEIXITS
Agrupacions de cèl.lules
semblants que fan la mateixa
funció
6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Els organismes més complexes es poden distinguir diferents nivells
d’organització cel.lular:
Diversos teixits que en conjunt
fan una funció determinada.
ÒRGANS
6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Els organismes més complexes es poden distinguir diferents nivells
d’organització cel.lular:
SISTEMES i APARELLS
Conjunt d’òrgans que fan una
funció determinada.
6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Els organismes més complexes es poden distinguir diferents nivells
d’organització cel.lular:
La célula
El tamaño de
las células es
microscópico
Todos los seres vivos estamos
formados por una o más células
Epidermis de cebolla
El tamaño de las células es microscópico. La
forma es muy variable, como puedes ver
aquí:
Glóbulos rojos Músculo liso Músculo cardiaco Células nerviosas
ParamecioDinoflageladosDiatomeasCélulas vegetalesEspiroqueta
Glóbulo blanco
Oriol TORRENTS
Curs 2016/2017
1r ESO
Biologia
Escola Intermunicipal del Penedès

More Related Content

What's hot (20)

Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)
Ramon Grau
L’edat contemporània
L’edat contemporàniaL’edat contemporània
L’edat contemporània
nuriamg
Fongs - diversitat 1 eso
Fongs - diversitat 1 esoFongs - diversitat 1 eso
Fongs - diversitat 1 eso
bsaura2
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
Material De Laboratori
Material De  LaboratoriMaterial De  Laboratori
Material De Laboratori
Paz González
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
Dani Ribo
Els dígrafs
Els dígrafsEls dígrafs
Els dígrafs
Nombre Apellidos
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
martav57
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALSLA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
AREA I PERÍMETRE
AREA I PERÍMETREAREA I PERÍMETRE
AREA I PERÍMETRE
Marta Baró Sancho
Els aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióEls aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutrició
Melani GuePe
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronoms
Sílvia Montals
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
Tipus de noms
Tipus de nomsTipus de noms
Tipus de noms
5bmoli
Esquema dels 5 regnes
Esquema dels 5 regnesEsquema dels 5 regnes
Esquema dels 5 regnes
mllfl
Les fonts històriques
Les fonts històriquesLes fonts històriques
Les fonts històriques
David Sancho
Classificacio i nomeclatura éssers vius
Classificacio i nomeclatura éssers viusClassificacio i nomeclatura éssers vius
Classificacio i nomeclatura éssers vius
Anna Giro
L'APARELL REPRODUCTOR
L'APARELL REPRODUCTORL'APARELL REPRODUCTOR
L'APARELL REPRODUCTOR
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
Autoavaluació del treball en grup
Autoavaluació del treball en grupAutoavaluació del treball en grup
Autoavaluació del treball en grup
Monica Roige Sedo

Similar to 1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula (20)

4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
INS Escola Intermunicipal del Penedès
Tema 8: Els èssers vius. (1 ESO de la assignatura de Biolo)
Tema 8: Els èssers vius. (1 ESO de la assignatura de Biolo)Tema 8: Els èssers vius. (1 ESO de la assignatura de Biolo)
Tema 8: Els èssers vius. (1 ESO de la assignatura de Biolo)
MJosJoverBerns
La cèl.lula
La cèl.lulaLa cèl.lula
La cèl.lula
cursetestiu13
Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.
Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.
Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.
Anna Giro
Els éssers vius (1/3)
Els éssers vius (1/3)Els éssers vius (1/3)
Els éssers vius (1/3)
rogembak
Els ésser vius ( complet)
Els ésser vius ( complet)Els ésser vius ( complet)
Els ésser vius ( complet)
Anna Giro
Els ésser vius .característiques i funcions
Els ésser vius .característiques i funcionsEls ésser vius .característiques i funcions
Els ésser vius .característiques i funcions
Anna Giro
Organització cel·lular
Organització cel·lularOrganització cel·lular
Organització cel·lular
Iris Plaza
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
Jordi Bas
2 La Cel Lula
2 La Cel Lula2 La Cel Lula
2 La Cel Lula
Fub
Essers vius
Essers viusEssers vius
Essers vius
lolago
Els éssers vius. La cèl·lula. Lucía Porcel
Els éssers vius. La cèl·lula. Lucía PorcelEls éssers vius. La cèl·lula. Lucía Porcel
Els éssers vius. La cèl·lula. Lucía Porcel
alex_mascu
Treball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gascoTreball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gasco
Carles5
Treball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gascoTreball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gasco
Iris31
La cèl·lula i organització humana apunts
La cèl·lula i organització humana apuntsLa cèl·lula i organització humana apunts
La cèl·lula i organització humana apunts
Marta Barceló
Tema 6. Els éssers vius i les cèl·lules
Tema 6. Els éssers vius i les cèl·lulesTema 6. Els éssers vius i les cèl·lules
Tema 6. Els éssers vius i les cèl·lules
sardaclara
Els Éssers vius
Els Éssers viusEls Éssers vius
Els Éssers vius
jordipuigp
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
INS Escola Intermunicipal del Penedès
Tema 8: Els èssers vius. (1 ESO de la assignatura de Biolo)
Tema 8: Els èssers vius. (1 ESO de la assignatura de Biolo)Tema 8: Els èssers vius. (1 ESO de la assignatura de Biolo)
Tema 8: Els èssers vius. (1 ESO de la assignatura de Biolo)
MJosJoverBerns
Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.
Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.
Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.
Anna Giro
Els éssers vius (1/3)
Els éssers vius (1/3)Els éssers vius (1/3)
Els éssers vius (1/3)
rogembak
Els ésser vius ( complet)
Els ésser vius ( complet)Els ésser vius ( complet)
Els ésser vius ( complet)
Anna Giro
Els ésser vius .característiques i funcions
Els ésser vius .característiques i funcionsEls ésser vius .característiques i funcions
Els ésser vius .característiques i funcions
Anna Giro
Organització cel·lular
Organització cel·lularOrganització cel·lular
Organització cel·lular
Iris Plaza
2 La Cel Lula
2 La Cel Lula2 La Cel Lula
2 La Cel Lula
Fub
Els éssers vius. La cèl·lula. Lucía Porcel
Els éssers vius. La cèl·lula. Lucía PorcelEls éssers vius. La cèl·lula. Lucía Porcel
Els éssers vius. La cèl·lula. Lucía Porcel
alex_mascu
Treball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gascoTreball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gasco
Carles5
Treball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gascoTreball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gasco
Iris31
La cèl·lula i organització humana apunts
La cèl·lula i organització humana apuntsLa cèl·lula i organització humana apunts
La cèl·lula i organització humana apunts
Marta Barceló
Tema 6. Els éssers vius i les cèl·lules
Tema 6. Els éssers vius i les cèl·lulesTema 6. Els éssers vius i les cèl·lules
Tema 6. Els éssers vius i les cèl·lules
sardaclara

More from INS Escola Intermunicipal del Penedès (7)

4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 6 - Tectònica de plaques
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 6 - Tectònica de plaques4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 6 - Tectònica de plaques
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 6 - Tectònica de plaques
INS Escola Intermunicipal del Penedès
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
INS Escola Intermunicipal del Penedès
1r ESO - Matemàtiques - Tema 07 - Unitats de mesura
1r ESO - Matemàtiques - Tema 07 - Unitats de mesura1r ESO - Matemàtiques - Tema 07 - Unitats de mesura
1r ESO - Matemàtiques - Tema 07 - Unitats de mesura
INS Escola Intermunicipal del Penedès
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
INS Escola Intermunicipal del Penedès
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 09 - Les Plantes
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 09 - Les Plantes1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 09 - Les Plantes
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 09 - Les Plantes
INS Escola Intermunicipal del Penedès
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
INS Escola Intermunicipal del Penedès
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 10 - Fongs, Protoctists i moneres
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 10 - Fongs, Protoctists i moneres1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 10 - Fongs, Protoctists i moneres
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 10 - Fongs, Protoctists i moneres
INS Escola Intermunicipal del Penedès

1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula

  • 1. Tema 5 ELS ÉSSERS VIUS Biologia i Geologia 1r ESO
  • 2. 1. Què és un ésser viu ? VIDEO
  • 3. 1. Què és un ésser viu ? Distingir entre un ésser viu i un inert pot ser una tasca complicada. ?
  • 4. 1. Què és un ésser viu ? Que és la vida?
  • 5. Alguns només no es poden observer a ull nu, i només es poden observar amb un microscopi. Els éssers vius es caracteritzen perquè fan 3 funcions vitals : •Nutrició •Relació •Reproducció 1. Què és un ésser viu ?
  • 6. •Nutrició 1. Què és un ésser viu ? Tots els éssers vius necessiten matèria i energia per poder fer les activitats vitals. Segons com s’alimenten trobem dos grans tipus d’éssers : •Autòtrofs •Heteròtrofs
  • 7. 1. Què és un ésser viu ? Autòtrofs Es fabriquen la seva propia materia orgánica a partir de substàncies inorgàniques i energia
  • 9. 1. Què és un ésser viu ? Heterotòtrofs S’alimenten d’altres éssers vius per obtenir la seva propia materia organica. No poden fabricar-la !
  • 10. •Relació 1. Què és un ésser viu ? La funció de relació permet als éssers vius rebre informació del medi i reaccionar de manera adequada. Poden fer així la resta de funcions vitals com buscar aliment, aparellar-se i fugir dels perills.
  • 11. •Reproducció 1. Què és un ésser viu ? La possibilitat de generar vida és un característica exclusiva dels éssers vius. Tots els éssers vius descendeixen d’un altre ésser viu. Els nous éssers poden tenir dos progenitors o un progenitor.
  • 12. Els éssers vius tenen un comú algunes característiques : •Matèria ǰàԾ •Reproducció asexual o sexual •Cèl.lula 1. Què és un ésser viu ?
  • 13. Els éssers vius tenen un comú algunes característiques : •Matèria ǰàԾ 1. Què és un ésser viu ? Estan formats per substàncies riques en carboni
  • 14. Els éssers vius tenen un comú algunes característiques : •Reproducció asexual o sexual 1. Què és un ésser viu ? Tot ésser viu prové d’un altre ésser viu. Si prové de 2 progenitors, té reproducció sexual Si prové d’1 progenitor, té reproducció asexual. Una individu pot tenir les dues alhora, sexual i asexual.
  • 15. Els éssers vius tenen un comú algunes característiques : •Reproducció asexual o sexual 1. Què és un ésser viu ?
  • 16. Els éssers vius tenen un comú algunes característiques : •Cèl.lula 1. Què és un ésser viu ? És la forma més bàsica de vida. Hi ha organismes unicel.lulars i pluricel.lulars.
  • 17. •Unicel.lulars i pluricel.lulars Una sola cèl.lula Diverses cèl.lules
  • 18. 1. Explica quines característiques distingueixen els éssers vius de la matèria inerta Pàg 90, exercici 1
  • 19. 2. Podria considerar-se viu un organisme sense funció de nutrició? I sense reproducció ? Perquè ? Pàg 90, exercici 2
  • 20. Els éssers vius estan compostos pels mateixos elements químics presents en la matèria inerta, però en proporció i organització diferent. 2. La química de la matèria ǰàԾ Substàncies inorgàniques Substàncies orgàniques
  • 21. Substàncies inorgàniques AIGUA (H20) SALS MINERALS Substància més abundant Essencial Present en tots els fluids interns Funcions : transport de substàncies Dissoltes en fluids Present en estructures (petxines, ossos, dents,...) Funcions : regulen altres funcions
  • 22. Substàncies orgàniques (bioelements) GLÚCIDS LÍPIDS Se’n diuen també Sucres Les plantes formen estructures Funcions : N’obtenim energia No es dissolen en aigua Greixos són els més coneguts També hi ha els fosfolípids dins les cèl.lules Funcions : Reserva d’energia
  • 23. Substàncies orgàniques (bioelements) PROTEÏNES ÀCIDS NUCLEICS Funcions : Molt variades Dins el nucli de les cèl.lules Funcions : emmagatzemen la informació hereditària i la transmeten a la descendència •Estructures •Transport d’oxigen •Defensa contra infeccions
  • 24. 3. Quin és l’element químic més abundant en la composició dels éssers vius ? I el menys abundant ? Pàg 91, exercici 3
  • 25. 4. Què són els bioelements ? Quins són els més abundants ? Pàg 91, exercici 4
  • 26. 5. Quines diferències hi ha entre les funcions dels glúcids i dels lípids ? Pàg 91, exercici 5
  • 27. 3. Què és una cèl.lula ? Un dels objectius principals de la ciència ha estat comprendre de què estaven formats els éssers vius. Zacharias Jansen (1590)
  • 28. 3. Què és una cèl.lula ? 1666 Robert Hooke Corcho Microscopi 1675 Anthony van Leeuwenhoek Microscopi Animálculos 1838 Matthias J. Schleiden y Theodor Schwann TEORIA CELULAR La célula es: - La unidad estructural de los seres vivos - La unidad funcional de los seres vivos 1855 Rudolf Virchow 3.er principio TEORÍA CELULAR - Toda célula procede, por división, de otra célula preexistente.
  • 29. LES PARTS D’UNA CÈL.LULA Totes les cèl.lules comparteixen una organització comuna que consta de : •Membrana plasmàtica •Citoplasma •Material genètic
  • 30. •Membrana plasmàtica És una capa prima, constituïda majoritàriament per lípids, que delimita tota la cèl.lula i l’aïlla del medi extern. Hi regula el pas de substàncies i en permet la comunicación entre cèl.lules. LES PARTS D’UNA CÈL.LULA
  • 31. •Citoplasma És el contingut intern de la cèl.lula. Té un fluid viscós on es troben diverses estructures anomenades orgànuls. LES PARTS D’UNA CÈL.LULA
  • 32. •Material genètic Conté el material hereditari que es transmet de la cèl.lula mare a les filles. Es troba en forma d’ADN, un tipus d’àcid nucleic. LES PARTS D’UNA CÈL.LULA
  • 33. Segons com es trobi el material genètic, podem distinguir dos tipus generals de cèl.lules : TIPUS DE CÈL.LULES PROCARIOTES EUCARIOTES
  • 34. 4. LA CÈL.LULA PROCARIOTA Són les cèl.lules d’organització més senzilla i solen ser més petites que les eucariotes. Totes són unicel.lulars. N’hi ha una gran varietat. Totes les procariotes tenen : •ADN lliure •Paret cel.lular •Càpsula bacteriana •Ribosomes •Flagel
  • 35. 4. LA CÈL.LULA PROCARIOTA Càpsula Paret cel.lular Membrana plasmática Citoplasma ADN Ribosomes Flagel
  • 36. 4. LA CÈL.LULA EUCARIOTA Són les cèl.lules d’organització complexa i solen ser més grans que les procariotes. N’hi ha d’unicel.lulars (Euglena) però sobretot n’hi ha de pluricel.lulars (animal o planta). Totes les eucariotes tenen : •Un nucli amb membrana pròpia •Gran varietat d’orgànuls •2 grans tipus : eucariota animal i vegetal
  • 37. LA CÈL.LULA ANIMAL •Forma irregular •Centrosomes però no cloroplasts •Moltes vesícules (lisosomes) •Nucli en posició central •Algunes es desplacen
  • 38. LA CÈL.LULA VEGETAL •Forma regular •Centrosomes absents •Gran vacúol i cloroplasts •Nucli desplaçat •No es desplacen
  • 39. Els orgànuls i les seves funcions Conjunt de membranes que formen tubs i sacs aplanats que es comuniquen entre ells. Quan tenen ribosomes enganxats se’n diu RE rugós. Quan no en té se’n diu RE llis. EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC (RE)
  • 40. En el RE rugós participa en l’embolcall nuclear i es du a terme la síntesi, l’emmagatzematge i el transport de proteïnes. En el RE llis es fa la síntesi de lípids. EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC (RE)
  • 41. Estructures sense membrana, formada per dos elements. Estan implicats en la producció de proteïnes. Són més grans que els dels procariotes. ELS RIBOSOMES 6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
  • 42. Conjunt de sacs aplanats sense connexió entre ells, envoltats de vesícules. Reben les substàncies fabricades al RE, les emmagatzemen i les alliberen a l’exterior. APARELL DE GOLGI
  • 43. APARELL DE GOLGI Aquestes vesícules que surten a l’exterior poden ser vesícules de secreció o lisosomes.
  • 44. LISOSOMES Són vesícules implicades en la digestió de substàncies complexes.
  • 45. LISOSOMES 6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls Són vesícules membranoses de forma esfèrica provinents de l’aparell de Golgi que porten enzims digestius. Participen en la degradació o digestió de substàncies, partícules o orgànuls ingerits per la cèl.lula o procedents de l’interior.
  • 46. VÀCUOLS 6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls Són estructures globulars delimitades per una membrana. Emmagatzemen aigua, nutrients, substàncies de reserva i de rebuig. A les cèl.lules vegetals són molt grans i a les animals són molt petits i s’anomenen vesícules.
  • 47. MITOCONDRIS 6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls Són orgànuls allargats formats per una doble membrana : una d’externa llisa, i una d’interna amb nombrosos replecs anomenats crestes mitocondrials. Tenen la funció d’obtenir energia a partir de la matèria ǰàԾ i l’oxigen.
  • 48. MITOCONDRIS 6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
  • 49. MITOCONDRIS 6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
  • 50. CLOROPLASTS 6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls Són orgànuls propis de les cèl.lules vegetals. Són allargats formats per una doble membrana. Hi trobem la clorofil.la que du a terme la fotosíntesi.
  • 51. CENTROSOMA 6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls És l’orgànul encarregat de la separació dels cromosomes durant la divisió cel.lular.
  • 52. CENTROSOMA 6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls Només en les cèl.lules animals,...
  • 53. 6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ Els éssers vius es poden organitzar en funció de la seva complexitat UNICEL.LULARS PLURICEL.LULARS FORMATS PER UNA SOLA CÈL.LULA FORMATS PER MOLTES CÈL.LULES Exemples : Bacteris, protozous, algues unicel.lulars Exemples : Fongs, Plantes i animals
  • 54. 6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ Els organismes més complexes es poden distinguir diferents nivells d’organització cel.lular: TEIXITS Agrupacions de cèl.lules semblants que fan la mateixa funció
  • 55. 6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ Els organismes més complexes es poden distinguir diferents nivells d’organització cel.lular: Diversos teixits que en conjunt fan una funció determinada. ÒRGANS
  • 56. 6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ Els organismes més complexes es poden distinguir diferents nivells d’organització cel.lular: SISTEMES i APARELLS Conjunt d’òrgans que fan una funció determinada.
  • 57. 6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ Els organismes més complexes es poden distinguir diferents nivells d’organització cel.lular:
  • 58. La célula El tamaño de las células es microscópico Todos los seres vivos estamos formados por una o más células Epidermis de cebolla
  • 59. El tamaño de las células es microscópico. La forma es muy variable, como puedes ver aquí: Glóbulos rojos Músculo liso Músculo cardiaco Células nerviosas ParamecioDinoflageladosDiatomeasCélulas vegetalesEspiroqueta Glóbulo blanco
  • 60. Oriol TORRENTS Curs 2016/2017 1r ESO Biologia Escola Intermunicipal del Penedès