�ݺ�ߣ

Models i escoles psicològiques: La Psicologia científica: l’estructuralisme El funcionalisme La Psicoanàlisi El conductisme La Gestalt El cognitivisme i el constructivisme L’humanisme La Psicologia social La Programació Neurolingüística L’enfocament sistèmic

ESCOLA OBJECTE ESTUDI TEMES AUTORS ESTRUCTURALISME 1879 ESTRUCTURA CONSCIÈNCIA SENSACIÓ IMAGINACIÓ WUNDT FUNCIONALISME 1890 FUNCIONAMENT CONSCIÈNCIA HÀBITS EMOCIONS JAMES GESTALT 1912 CONSCIÈNCIA PERCEPCIÓ MEMÒRIA PENSAMENT WERTHEIMER, PERLS, KÖHLER PSICOANÀLISI 1895 INCONSCIENT NEUROSI PERSONALITAT MOTIVACIÓ AFECTIVITAT FREUD JUNG ADLER CONDUCTISME 1912 CONDUCTA OBSERVABLE APRENENTATGE MODIFICACIÓ CONDUCTA WATSON PAVLOV SKINNER COGNITIVISME PENSAMENT COGNICIÓ BECK, BANDURA PSICO HUMANISTA 1950-60 ÉSSER HUMÀ MOTIVACIÓ PERSONALITAT MASLOW ROGERS CONSTRUCTIVISME1960 ESTRUCTURES I PROCESSOS MENTALS MEMÒRIA, RAONAMENT PERCEPCIÓ PIAGET AUSUBEL PSICO CULTURAL 1990 INFLUÈNCIA CULTURA SOCIALITZACIÓ SUBJECTIVITAT BRUNER PNL 1970 COMUNICACIÓ MAPA GRINGER, BANDLER SISTÈMIC 1950 FAMÍLIA CONSTEL.LACIONS FAMILIARS BELLINGER, BATESON

La Psicologia científica: l’estructuralisme Wundt (1832-1920) pare de la Psicologia científica. Estudi de l’estructura de la ment o consciència Promou la idea de la psicologia com a ciència independent Apareix el primer laboratori de psicologia experimental (1879) “ Elements de psicologia fisiològica ” “ la ment o consciència immediata no és substancial, sinó un procés. Els elements de l’activitat mental són: sensació, sentiment i imatge ”

Mètode: Introspecció analítica (mirada cap a dins, autoobservació) “ només a través del propi subjecte es pot saber què passa per la ment ” Tècniques d’objectivació (obtenció de dades a partir de l’observació d’objectes, successos i processos) No es podien proporcionar dades publicables fins que no haguessin fet 10.000 observacions

El funcionalisme psicològic Suposa la introducció de la idea d’adaptació biològica a la psicologia- té els seus antecedents en Darwin , Spencer i Galton, i els seus patrocinadors en William James i John Dewey , especialment: la vida psíquica entesa com a funció d’adaptació a l’ambient Per Dewey el pensament no és un conglomerat d’impressions sensorials, ni la fabricació de la consciència, sino una funció mediadora i instrumental que evoluciona per servir als interessos de la superiviència i el benestar humà

James (1842-1910) Analitza les emocions i la utilitat i funcionament dels processos mentals: “ Aferències”: comunicacions que es produeixen entre l’interior i l’exterior de l’organisme “ Eferències”: resposta de l’organisme des de l’interior a l’exterior cap a un estímul MI-JO (el meu cos) MI-SOCIAL (entorn) MI ESPIRITUAL (el que jo penso, idees, sensacions)

La Psicoanàlisi Freud (1856-1939) metge i neuròleg austríac “ L’home ni tant sols és amo i senyor de la seva Pròpia casa: dins seu hi ha forces impulsives que Governen la seva voluntat i ell les desconeix, només Té informació escassa i fragmentària sobre el que S’esdevé fora de la seva consciència en la vida Psíquica ” Introducció a la Psicoanàlisi

Originàriament cerca un mètode per guarir trastorns psíquics --Charcot (París) manicomi de Salpêtrière. Histèria- -- Breuer. Estat hipnòtic com a procediment catàrtic (reviure l’experiència traumàtica origen del trastorns) Euniverso - Freud encontra Charcot.avi -- Els processos inconscients -- l’associació lliure (somnis, actes fallits, lapsus del llenguatge)

Resistència (defensa inconscient contra l’accessibilitat a la consciència de les experiències reprimides Teoria de la transferència (les actituds emocionals, establertes originalment cap a figures dels pares durant la infantesa, són transferides en la vida adulta a altres personatges (mestres, autoritats, psicoanalista) Interpretació dels somnis (expressió / manifestació /desitjos de l’inconscient)

Teories de la sexualitat infantil L’evolució de la ”líbido” de l’home passa per quatre fases: Oral: 0-2, plaer sexual boca, llavis Anal: 2-3, anus, control esfínters Fàl.lica: 3-5, genitals Latència: 6-11; consolidació superjo Pubertat: 11; interès sexual El complex d’Èdip (afecció de l’infant al progenitor del sexe contrari, juntament amb els sentiments hostils cap al propi sexe –rival) – identificació rol sexual Els conflictes psíquics tenen el seu origen en els traumes infantils

Els processos psicològics són governats per una part oculta i desconeguda: l’inconscient La part del psiquisme que ens connecta amb el món exterior és el conscient. La ment té tres subsistemes: el conscient el preconscient l’inconscient (nivell més profund; on són desplaçades les vivències desagradables i traumes)

La psique té tres instàncies – estructura de l’inconscient : Jo /Ego (principi de realitat): contacte amb el món exterior, és qui controla la conducta i les conseqüències dels actes, reflexiu i analític, autoconservació “ Ello” / Allò /id (principi de plaer): instintiu, està exempt de valors, agent més primitiu i pulsional, satisfacció immediata de necessitats Super-jo (autoritat i normes): 5-6 anys, idealització dels pares i establiment de les normes, pautes morals, ...

Les tensions entre l’allò, el jo i el superjò provoca conflictes psíquics Mecanismes de defensa: Repressió : la neurosi neix d’un desig que no es pot dur a terme (el superjo frena l’allò Racionalització : jusficació racional per justificar la conducta Negació de la realitat : manca de reconeixement d’un fracpas Projecció : veure en els altres sentiments propis però que no es volen acceptar Regressió : manifestació d’immaduresa Reacció : es manifesta externament el contrari del que es vol Sublimació : canalitzar les pulsions cap a conductes socialment acceptades (esport, literatura, ...)

Teoria dels instints: Els grans impulsos que mouen els individus són les grans forces que imperen en les societats. Forces que estan entre la part psíquica i la biològica (pulsions) guiades pel principi de plaer 2 instints: Autoconservació Instint sexual Dualitat que explica l’odi i la violència: Eros: sexualitat i conservació (principi de vida) Thànatos: mort, destrucció, agressió, sadisme, masoquisme (principi de mort)

BIOGRAFIA FREUD Sigmund Freud - Biografia 1-5.avi Sigmund Freud - Biografia 2-5.avi Sigmund Freud - Biografia 3-5.avi Sigmund Freud - Biografia 4-5.avi Sigmund Freud - Biografia 5-5.avi

El conductisme A través de l’experimentació animal s’estableixen lleis fonamentals de la conducta. La Psicologia ha d’estudiar tan sols les conductes que es poden observar Pavlov (1849-1936) El condicionament clàssic, un estímul que inicialment no provoca cap resposta, passa a provocar una resposta si es presenta vàries vegades associat a un altre Estímul Skinner. El condicionament operant, les conseqüències d’una conducta determinen la probabilitat de la mateixa conducta (reforç) Classical Conditioning - Ivan Pavlov.avi Operant conditioning.avi

Els psicòlegs han d’estudiar els successos ambientals i la conducta observable b) L’experiència constitueix una influència més important que l’herència c) Cal usar mètodes objectius: experimentació, observació, proves d) Cal investigar amb animals inferiors perquè són més simples

PROCÉS DE CONDICIONAMENT: Estímul neutre (campana) Estímul incondicionat (menjar) Estímul condicionat (estímul neutre provoca resposta que abans no tenia) Resposta incondicionada (salivació) Resposta condicionada (salivació causada pel soroll de la campan a)

SKINNER I EL CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL Reforçament positiu : premi que incrementa la probabilitat que la conducta es repeteixi Càstig : reforçament desagradable Omissió : retirar l’estímul positiu d’una conducta per provocar l’extinció de la resposta Reforçament negatiu : estímul negatiu constant PROGRAMES DE REFORÇ: Raó : el reforç s’administra després d’un nombre de respostes correctes Intèrval : reforços relacikonats amb el temps transcorregut

Watson: “ doneu-me una dotzena d’infants sans, bens formats, i un món com he dissenyat per educar-los, i garanteixo que prendré qualsevol d’ells a l’atzar i el capacitaré per fer d’ell un tipus d’especialista que desitgi (metge, advocat, empresari, artista...) independentment de les seves tendències, talent, propensions, habilitats, vocació o raça”

Watson Els psicòlegs han d’estudiar els fets ambientals (estímuls i la conducta observable (respostes) per aconseguir les finalitats científiques L’ambient exerceix molta influència en la formació de la naturalesa humana La introspecció ha de reemplaçar-se per mètodes objectius com l’experimentació i l’observació Els animals són més simples i fàcils d’estudiar.

La Gestalt (forma, totalitat , configuració) Wertheimer (1880-1943) Fenomen Fi o fenomen del moviment aparent; la configuració total precedeix a les parts ; existeixen una sèrie de lleis d’organització perceptual EL TOT ÉS MÉS QUE LA SUMA DE LES PARTS

Hi ha moviment aparent quan s’interpreten dades sensorials. Cal comprendre la naturalesa de la percepció, la solució de problemes i el pensament b) Per investigar el moviment aparent els subjectes de la investigació havien d’informar el que veien (Introspecció informal) L’objectiu de la Teràpia Gestàltica és aconseguir que les persones es desemmascarin enfront dels altres, han de compartir sobre sí mateixos, han d’experimentar el present (fantasia i realitat) Principi de l’ara, relació Tu-Jo, responsabilitat sobre el que es fa i es diu

ELS ESTRATS DEL JO (Fritz Perls) Fals (façana que deixem veure als altres) Com si (actuar com si fóssim) Fòbic (pors, inseguretats, secrets, …) Implossiu (buit, manca d’energia) Explossiu (les forces estancades es disparen cap a fora) Self Vertader La persona, en començar la teràpia, es mostrarà superficial; caldrà reconèixer les pors, si confia mostrarà les forces sense usar que donaran pas a l’ésser humà real.

LLEI FIGURA-FONS LLEI DE LA PROXIMITAT LLEI DEL TANCAMENT LLEI DEL CONTRAST LLEI DE LA SIMILITUD

COMPTA ELS PUNTS NEGRES ... HE DIT ELS NEGRES !!!

QUINA ÉS LA MÉS ALTA? QUINA????

http://www.portalmix.com/efectos/ http://www.psicoactiva.com/ilusion.htm http://psicol93.uab.es/ilusions/

L’enfocament constructivista Podem parlar de la realitat com una construcció. Piaget (1896-1980) La maduresa produeix una sèrie de canvis en les modalitats de pensar; creixement de l’intel.lecte amb el pas del temps. A través d’esquemes s’estructura i organitza la ment en cada moment de la vida. L’infant construeix la realitat Utilitza el mètode fenomenològic (subjectiu) i demanda la interpretació per part de l’investigador

Etapes de desenvolupament cognitiu: Etapa sensorio-motora (0-2 a): subestructures cognoscitives i reaccions afectives elementals Etapa preoperacional (2-7 a): llenguatge, pensament, animisme, artificialisme Etapa de les operacions concretes (7-11 a): pensament lògic, socialització, reflexió, respostes més causals i lògiques Etapa de les operacions formals (11-15): pensament abstracte Etapas de desarrollo Piaget.avi

PSICOLOGIA COGNITIVA Estudi dels processos mentals o cognició (memòria, atenció, opinió, representació del coneixement, raonament o creativitat) , com a base del comportament. Albert Ellis : els problemes emocionals provenen d’una sèrie de creences irracionals (generalització, distorisó, catastrofisme, idealització, ...) Aaron Beck : enfocament cognitiu de la depressió Albert Bandura : teoria de l’aprenentatge

L’humanisme L’home és psicològicament diferent dels animals L’home és més que la suma de parts L’home és l’essència en un context humà L’home viu de forma conscient L’home participa en les seves experiències L’home és intencional i construeix la seva identitat Allpot “cada persona és única, irrepetible i diferent” Rogers, el psicòleg ha de crear un clima adequat per aconseguir una bona relació terapèutica (teràpia centrada en el client: empatia, no judici, autenticitat, ...)

Maslow, la persona progressa quan va superant una sèrie de necessitats ordenades jeràrquicament segons la importància biològica i psicològica

La Psicologia social Investiga com les persones pensen unes d’altres, s’influeixen i es relacionen entre si Wallon “ l’individu és essencialment social ... Ho és genèticament ”

Cal estudiar la conducta de l’individu en interacció amb els altres. L’entorn social influeix directa o indirectament en el comportament dels individus Psicología y contexto social 1 6.avi Conformitat amb el grup (Salomon Asch) Obediència a l’autoritat (Stanley Milgram) Experiment de la presó d’Stanford Phil Zimbardo http://www.prisonexp.org/spanish/indexs.htm

LA PROGRAMACIÓ NEUROLINGÜÍSTICA John Grinder (1940) i Richard Bandler (1950) La PNL (1970) és un model que explica com ens comuniquem i relacionem amb les altres persones i la realitat, i de quina manera podem millorar aquesta comunicació i resoldre els conflictes. Les persones necessitem motivar-nos per aconseguir una meta i els objectius han de ser: Positiu: pensa en allò que vols i no vols Sota la meva responsabilitat: el subjecte de la frase ets tu Especificació: concreta, detalla Evidències: defineix l’evidència que t’indiqui que has aconseguit el resultat Mida: la justa Recursos: defineix-los Ecologia i conseqüències de l’objectiu

L’ENFOCAMENT SISTÈMIC Es centra en les relacions i la posició que s’ocupa en aquest context Família com a sistema amb un determinat equilibri. Les conductes de cada membre del sistema són les responsables de que la xarxa estigui equilibrada o no. Teràpia sistèmica: Intervenció sobre un grup de persones S’aplica a l’anàlisi de conflictes familiars, en el camp de l’educació, empreses i organitzacions

TREBALL Comú a tots: Situar en un fris cronològic les diferents escoles Per a cadascuna de les escoles: Descriure les línies de pensament-investigació més importants Citar els autors importants Descriure les diferències importants de l’escola respecte a, com a mínim dues més. Cal cercar arguments per defensar, en públic, l’escola triada i arguments que rebutgin les altres dues. * Respondre a la qüestió: en l’exercici professional de la psicologia o altres camps d’aplicació, quina influència o rellevància té?

�ݺ�ߣ

2 escoles psicològiques 2011

Recommended

More Related Content

What's hot (20)

Viewers also liked (10)

Similar to 2 escoles psicològiques 2011 (20)

More from Escola Pia Santa Anna (20)

2 escoles psicològiques 2011