際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
TRASTORN ESQUIZOIDE DE LA PERSONALITAT Eva QuintansAlba Ru鱈zAndrea Prados
QU S?Tenen un gran distanciament de les relacions socials i una restricci坦 de l'expressi坦 emocional. Mostra indifer竪ncia cap als altres i sa誰lla socialment.Solen ser fredes, distants, introvertides.Temor a la intimitat i a els vincles estrets.
CARATERSTIQUESNo demostren tenir desitjos d'intimitat ni de formar lla巽os amistosos.Practica activitats solitries.Cap inter竪s a tenir experi竪ncies sexuals.Fan activitats abstractes.No t辿 amics 鱈ntims o persones de confian巽a.Es mostra indiferent als afalacs o cr鱈tiques.No solen experimentar emocions fortes d'ira o alegria.
Aspectes conductualsAbs竪ncia d'expressi坦 facial, to de veu mon嘆ton i lent, falta d'energia i de respostes i falta de cordialitat cap als altres. Quan t辿 demandes socials sol refugiar-se en si mateix. I quan aquestes s坦n m辿s tibants, pot usar reaccions dafrontament i sofrir trastorns patol嘆gics com en els esquizofr竪nics aguts.
Aspectes cognitius Creen巽a que els altres no s'ocupen d'ells, falta d'atenci坦, manquen de vida interior, aparent defici竪ncia cognitiva, s坦n indiferents a l'afalac o a la cr鱈tica i tenen escs inter竪s en les relacions sexuals i sensorials. Entenen el que els diuen per嘆 sense cap tipus d'expressi坦 emocional.
SMPTOMESEs manifesta distant i desconnectada. Evita les activitats socials que involucrin contacte.No desitja ni gaudeix de relacions.Dificultats per expressar emocions fortes.Reaccionen de forma passiva a les situacions adverses perqu竪 tenen una manca dhabilitat social. Vida laboral deteriora. Episodis psic嘆tics.
EPIDEMIOLOGIADurant la infncia o l'adolesc竪ncia encara que es sol diagnosticar en l'edat adulta. S'estima en menys del 1% de la poblaci坦. Es d坦na m辿s en barons que en dones.M辿s prevalent en els familiars d'aquelles persones amb esquizofr竪nia o amb trastorns esquizot鱈pic de la personalitat, pel que es fa la hip嘆tesi de que hi hagi factors gen竪tics associats.
COMORBILITATPersonalitatevitat (30- 35%)Trastornesquizot鱈pic (25- 30%)Trastorn per depend竪nciaPersonalitatnegativistaS鱈ndrome dansietatS鱈ndrome man鱈acSindromeobssessiu- compulsiuTrastorns de despersonalitzaci坦S鱈ndrome somatomorfsEsquizofr竪nia
CRITERI DIAGNSTICDSM- IV- Indiferents a les relacions familiars- socialment a誰llats (solitaris)- tasques mecniques o abstractes- agraden poques activitats o cap- sense sensaci坦 e plaer (experi竪ncies)- indiferents a la cr鱈tica dels altres- superficials i sense expressi坦 emocional
CRITERI DIAGNSTICCIE- 10- Anhedonisme- Embotiment afectiu	- Incapacitat dexpressar sentiments- Respostes pobres- Poc inter竪s sexual- Activitats solitries- Abs竪ncia de relacions intimes o de m炭tua confian巽a- Dificultat per complir normes social
CRITERI DIAGNSTICDIAGNSTIC DIFERENCIAL- Esquizofr竪nia      sense alteracions pensament- Paranoide       menys implicaci坦 social	- Evitaci坦       sense contacte social
TRACTAMENTS Les persones amb aquest trastorn molt poques vegades busquen tractament i es sap molt poc sobre quins tractaments funcionen.Psicoterpia: 1.Es mostren distants        2.Solen tenir una bona resposta       3.Arribant a desenvolupar una bona relaci坦 de confian巽a amb el terapeuta       4.Poden implicar- se en terpies grupals, encara que romanguin en silenci, millorant el contacte social.
TRACTAMENTSObjectius en la terpia:-Experimentar sentiments com l'alegria, el dolor o la ira.       -Disminuir el seu a誰llament social, per嘆 amb cura per no perdre la seva confian巽a.     -Augmentar: el seu nivell energ竪tic, les capacitats expressives, les seves motivacions i ganes de satisfer- se a si mateix.Per a aconseguir aquests objectius es sutilitzen:      a)Les t竪cniques de modificaci坦 del comportament      b)Les t竪cniques interpersonals
TRACTAMENTSLes t竪cniques de modificaci坦 del comportament      -Refor巽ar les habilitats socials-> per augmentar el coneixement d'aquests pacients sobre com dur les relacions interpersonals.-Es pot utilitzar la imitaci坦 (role playing) i l'exposici坦 in viu      -Tamb辿 els enregistraments en v鱈deo s坦n 炭tils perqu竪 s'adonin de com actuen.
TRACTAMENTSLes t竪cniques interpersonals     -Poden ser problemtiques ->es basen en la relaci坦 terap竪utica, m辿s que per al esquizoide.     -El terapeuta  ha de intentar que el pacient es vegi a si mateix i a partir d'aqu鱈 comen巽ar a elaborar els seus propis esquemes, per a reorientar les seves actituds cognitives.   -Els pacients tenen una idea negativa d'ells mateixos, prefer竪ncia per la solitud 竪tc, aix嘆 comporta una actitud d'a誰llament social.
TRACTAMENTS-Altres terpies:Si el pacient t辿 una actitud positiva cap a les habilitats socials ->terpia de grup: motivar i facilitar actituds socials.-Terpia de fam鱈lia i parella: Per tal de que els familiars participin en levoluci坦 i coneguin mes a fons la malaltia i com se sent el pacient.-Estrat竪gies psicoanal鱈ticas:L'objectiu->explorar les relacions internes del pacient per a establir una experi竪ncia relacional, positiva i estable.
TRACTAMENTS -Tractament  psicofarmacol嘆gic: sutilitza per a elevar el seu nivell energ竪tic i la seva afectivitat, a trav辿s d'estimulants.        Durant el per鱈ode de temps poden sorgir riscos com l'aband坦 o les recaigudes.       Tamb辿 caldr programar sessions de seguiment per a   con竪ixer l'evoluci坦 del pacient.FARMACOTERPIA:Les dosis baixes de antipsic嘆tics, at鱈pics, antidepressius i psicoestimulants s'han mostrat efectives en alguns casos.
CAS DUN ESQUIZOIDEQuan era petit en el col揃legi sempre em consideraven el rarito, ja que sempre preferia jugar sol, i no m'agradava que ning炭 establ鱈s cap amistat o relaci坦 amb mi, tamb辿 quan em deien un afalac o un triomf no em generava cap emoci坦 al contrari que als altres. AL principi em consideraven poc social, fins que aix嘆 es va veure en altres mbits per exemple en la fam鱈lia, quan la meva mare se m'acostava afectuosament no ho podia suportar, sentia que comen巽ava a envair el meu propi v espai. Tamb辿 recordo que als meus germans moltes vegades no els entenia, com es podien dur tan b辿, i anar junts a tots arreu, pel contrari jo em sentia millor sol, amb la meva solitud. Vaig comen巽ar a adonar-me quan vaig veure que no podia tenir cap relaci坦, amb cap noia, ja que mai li mostrava cap afectes, ni el meu estat d'nim. Tot aix嘆 em va obrir els ulls per a demanar ajuda en un centre, ja que estava amb una pressi坦 molt gran, i amb molt destr竪s.Francisco Cruz 23 anys油油
CONCLUSIONSDes que naixem requerim de l'atenci坦 de l'altre, de la cura i afecte de la nostra mare o de qui en aquests moments ens estigui cuidant.Afegiria llavors que no solament som un animal social: som tamb辿 un animal emocional. Tenim la capacitat de riure, de plorar, de voler, d'odiar. I aix嘆 tamb辿 ens ajuda: tant perqu竪 la gent al nostre al voltant spiga com ens sentim com per a saber com se senten els quals ens envolten.
CONCLUSIONS  s molt dif鱈cil imaginar-se a un mateix sense sentir, per aix嘆 ens resulta tan complicat el comprendre com se sent una persona amb TEP. S坦n persones que als nostres ulls resulten estranyes i incomprensibles. El no sentir, el no desitjar mantenir relacions interpersonals, ens incapacita profundament com persones.
CONCLUSIONSAquestes reflexions ens duen a comprendre que es  necessari diagnosticar aquest trastorn i sobretot el tractar-lo. Amb aquest treball hem intentat esclarir quins s坦n els trets principals d'una persona que sofreix un trastorn esquizoide, poder distingir-lo d'altres possibles trastorns i de forma esquemtica explicar quins s坦n els tractaments que actualment s坦n valids.

More Related Content

What's hot (20)

Malalties mentals
Malalties mentalsMalalties mentals
Malalties mentals
Guida All竪s Pons
Trastorn Histri嘆Nic De La Personalitat
Trastorn Histri嘆Nic De La PersonalitatTrastorn Histri嘆Nic De La Personalitat
Trastorn Histri嘆Nic De La Personalitat
Escola Pia Santa Anna
Trastorn L鱈Mit De Personalitat97
Trastorn L鱈Mit De Personalitat97Trastorn L鱈Mit De Personalitat97
Trastorn L鱈Mit De Personalitat97
Escola Pia Santa Anna
Adolesc竪ncia i risc de malaltia mental
Adolesc竪ncia i risc de malaltia mentalAdolesc竪ncia i risc de malaltia mental
Adolesc竪ncia i risc de malaltia mental
Pediatriadeponent
Paper de l'atenci坦 a la fam鱈lia en salut mental (per Miquel Morera)
Paper de l'atenci坦 a la fam鱈lia en salut mental (per Miquel Morera)Paper de l'atenci坦 a la fam鱈lia en salut mental (per Miquel Morera)
Paper de l'atenci坦 a la fam鱈lia en salut mental (per Miquel Morera)
docenciaalgemesi
Taller socioemocional a 2n d'ESO
Taller socioemocional a 2n d'ESOTaller socioemocional a 2n d'ESO
Taller socioemocional a 2n d'ESO
gerard vilanova
Assessoria de salut sant joan desp鱈 - h.gal辿
Assessoria de salut  sant joan desp鱈 - h.gal辿Assessoria de salut  sant joan desp鱈 - h.gal辿
Assessoria de salut sant joan desp鱈 - h.gal辿
cesk GARA
Power Point Esquizofr竪Nia
Power Point Esquizofr竪NiaPower Point Esquizofr竪Nia
Power Point Esquizofr竪Nia
AndreaHV
Trastorns del moviment en la infncia
Trastorns del moviment en la infnciaTrastorns del moviment en la infncia
Trastorns del moviment en la infncia
Pediatriadeponent
Malaties Ps鱈quiques
Malaties Ps鱈quiquesMalaties Ps鱈quiques
Malaties Ps鱈quiques
Mrius Mart鱈nez i Mart鱈
Bulling
BullingBulling
Bulling
Caterina Ferreres Catal
Trastorns dissociatius
Trastorns dissociatiusTrastorns dissociatius
Trastorns dissociatius
oliveripique
晦&#恰27;温稼看姻竪恰庄温
晦&#恰27;温稼看姻竪恰庄温晦&#恰27;温稼看姻竪恰庄温
晦&#恰27;温稼看姻竪恰庄温
Anna
Trastorn Histri嘆Nic De La Personalitat
Trastorn Histri嘆Nic De La PersonalitatTrastorn Histri嘆Nic De La Personalitat
Trastorn Histri嘆Nic De La Personalitat
Escola Pia Santa Anna
Trastorn L鱈Mit De Personalitat97
Trastorn L鱈Mit De Personalitat97Trastorn L鱈Mit De Personalitat97
Trastorn L鱈Mit De Personalitat97
Escola Pia Santa Anna
Adolesc竪ncia i risc de malaltia mental
Adolesc竪ncia i risc de malaltia mentalAdolesc竪ncia i risc de malaltia mental
Adolesc竪ncia i risc de malaltia mental
Pediatriadeponent
Paper de l'atenci坦 a la fam鱈lia en salut mental (per Miquel Morera)
Paper de l'atenci坦 a la fam鱈lia en salut mental (per Miquel Morera)Paper de l'atenci坦 a la fam鱈lia en salut mental (per Miquel Morera)
Paper de l'atenci坦 a la fam鱈lia en salut mental (per Miquel Morera)
docenciaalgemesi
Taller socioemocional a 2n d'ESO
Taller socioemocional a 2n d'ESOTaller socioemocional a 2n d'ESO
Taller socioemocional a 2n d'ESO
gerard vilanova
Assessoria de salut sant joan desp鱈 - h.gal辿
Assessoria de salut  sant joan desp鱈 - h.gal辿Assessoria de salut  sant joan desp鱈 - h.gal辿
Assessoria de salut sant joan desp鱈 - h.gal辿
cesk GARA
Power Point Esquizofr竪Nia
Power Point Esquizofr竪NiaPower Point Esquizofr竪Nia
Power Point Esquizofr竪Nia
AndreaHV
Trastorns del moviment en la infncia
Trastorns del moviment en la infnciaTrastorns del moviment en la infncia
Trastorns del moviment en la infncia
Pediatriadeponent
Trastorns dissociatius
Trastorns dissociatiusTrastorns dissociatius
Trastorns dissociatius
oliveripique
晦&#恰27;温稼看姻竪恰庄温
晦&#恰27;温稼看姻竪恰庄温晦&#恰27;温稼看姻竪恰庄温
晦&#恰27;温稼看姻竪恰庄温
Anna

Viewers also liked (17)

Violen Don FranViolen Don Fran
Violen Don Fran
Escola Pia Santa Anna
犖犢犖迦犖犖迦県犖迦犖犖4
犖犢犖迦犖犖迦県犖迦犖犖4犖犢犖迦犖犖迦県犖迦犖犖4
犖犢犖迦犖犖迦県犖迦犖犖4
Lanna
Trastorn Antisocial De La Personalitat
Trastorn  Antisocial De La PersonalitatTrastorn  Antisocial De La Personalitat
Trastorn Antisocial De La Personalitat
Escola Pia Santa Anna
犖犢犖迦犖犖迦県犖迦犖犖
犖犢犖迦犖犖迦県犖迦犖犖犖犢犖迦犖犖迦県犖迦犖犖
犖犢犖迦犖犖迦県犖迦犖犖
Lanna
1 Trastorn Paranoide De La Personalitat
1   Trastorn Paranoide De La Personalitat1   Trastorn Paranoide De La Personalitat
1 Trastorn Paranoide De La Personalitat
Escola Pia Santa Anna
犖犢犖迦犖犖迦県犖迦犖犖 犢
犖犢犖迦犖犖迦県犖迦犖犖 犢犖犢犖迦犖犖迦県犖迦犖犖 犢
犖犢犖迦犖犖迦県犖迦犖犖 犢
Lanna
[2012] Propunere de revizuire a programului de mere in scoli
[2012] Propunere de revizuire a programului de mere in scoli[2012] Propunere de revizuire a programului de mere in scoli
[2012] Propunere de revizuire a programului de mere in scoli
Tiberiu Cazacioc, Food Identity

Similar to Tarstorn Esquizoide (20)

Casos josep castillo
Casos josep castilloCasos josep castillo
Casos josep castillo
ingrid1515
Adolescencia 2 LAutoestima
Adolescencia 2   LAutoestimaAdolescencia 2   LAutoestima
Adolescencia 2 LAutoestima
CVA
L' autisme
L' autismeL' autisme
L' autisme
Judit Judiit
L' autisme Infantil
L' autisme InfantilL' autisme Infantil
L' autisme Infantil
Judit Judiit
Per qu竪 educacio emocional?
Per qu竪 educacio emocional?Per qu竪 educacio emocional?
Per qu竪 educacio emocional?
anamartinezlopez85
"AIGUA SABO I TIRITAS"LA RESILINCIA, DONAR CONSOL I ACOMPANYAR EN EL DOL.
"AIGUA SABO I TIRITAS"LA RESILINCIA, DONAR CONSOL I ACOMPANYAR EN EL DOL."AIGUA SABO I TIRITAS"LA RESILINCIA, DONAR CONSOL I ACOMPANYAR EN EL DOL.
"AIGUA SABO I TIRITAS"LA RESILINCIA, DONAR CONSOL I ACOMPANYAR EN EL DOL.
JORDIMELE
Desenvolupament emocional i_social
Desenvolupament emocional i_socialDesenvolupament emocional i_social
Desenvolupament emocional i_social
Noeliamf
永姻艶壊艶稼岳温界庄坦鰻1
永姻艶壊艶稼岳温界庄坦鰻1永姻艶壊艶稼岳温界庄坦鰻1
永姻艶壊艶稼岳温界庄坦鰻1
Escola Pia Santa Anna
Aspeger[1]
Aspeger[1]Aspeger[1]
Aspeger[1]
montsepujolar
Desenvolupament psicol嘆gic del nen de 11 a 12 anys
Desenvolupament psicol嘆gic del nen de 11 a 12 anysDesenvolupament psicol嘆gic del nen de 11 a 12 anys
Desenvolupament psicol嘆gic del nen de 11 a 12 anys
sandra sol
E Emocional Tutoria I Teatre
E Emocional Tutoria I TeatreE Emocional Tutoria I Teatre
E Emocional Tutoria I Teatre
Nuria Alart
Tipusdaferraments 111202040144-phpapp02
Tipusdaferraments 111202040144-phpapp02Tipusdaferraments 111202040144-phpapp02
Tipusdaferraments 111202040144-phpapp02
Joan Muntada
vincles
vinclesvincles
vincles
MRURIS
Detecci坦 dels Trastorns de l'Espectre Autista TEA
Detecci坦 dels Trastorns de l'Espectre Autista TEADetecci坦 dels Trastorns de l'Espectre Autista TEA
Detecci坦 dels Trastorns de l'Espectre Autista TEA
Pediatriadeponent
Casos josep castillo
Casos josep castilloCasos josep castillo
Casos josep castillo
ingrid1515
Adolescencia 2 LAutoestima
Adolescencia 2   LAutoestimaAdolescencia 2   LAutoestima
Adolescencia 2 LAutoestima
CVA
L' autisme Infantil
L' autisme InfantilL' autisme Infantil
L' autisme Infantil
Judit Judiit
Per qu竪 educacio emocional?
Per qu竪 educacio emocional?Per qu竪 educacio emocional?
Per qu竪 educacio emocional?
anamartinezlopez85
"AIGUA SABO I TIRITAS"LA RESILINCIA, DONAR CONSOL I ACOMPANYAR EN EL DOL.
"AIGUA SABO I TIRITAS"LA RESILINCIA, DONAR CONSOL I ACOMPANYAR EN EL DOL."AIGUA SABO I TIRITAS"LA RESILINCIA, DONAR CONSOL I ACOMPANYAR EN EL DOL.
"AIGUA SABO I TIRITAS"LA RESILINCIA, DONAR CONSOL I ACOMPANYAR EN EL DOL.
JORDIMELE
Desenvolupament emocional i_social
Desenvolupament emocional i_socialDesenvolupament emocional i_social
Desenvolupament emocional i_social
Noeliamf
永姻艶壊艶稼岳温界庄坦鰻1
永姻艶壊艶稼岳温界庄坦鰻1永姻艶壊艶稼岳温界庄坦鰻1
永姻艶壊艶稼岳温界庄坦鰻1
Escola Pia Santa Anna
Desenvolupament psicol嘆gic del nen de 11 a 12 anys
Desenvolupament psicol嘆gic del nen de 11 a 12 anysDesenvolupament psicol嘆gic del nen de 11 a 12 anys
Desenvolupament psicol嘆gic del nen de 11 a 12 anys
sandra sol
E Emocional Tutoria I Teatre
E Emocional Tutoria I TeatreE Emocional Tutoria I Teatre
E Emocional Tutoria I Teatre
Nuria Alart
Tipusdaferraments 111202040144-phpapp02
Tipusdaferraments 111202040144-phpapp02Tipusdaferraments 111202040144-phpapp02
Tipusdaferraments 111202040144-phpapp02
Joan Muntada
vincles
vinclesvincles
vincles
MRURIS
Detecci坦 dels Trastorns de l'Espectre Autista TEA
Detecci坦 dels Trastorns de l'Espectre Autista TEADetecci坦 dels Trastorns de l'Espectre Autista TEA
Detecci坦 dels Trastorns de l'Espectre Autista TEA
Pediatriadeponent

More from Escola Pia Santa Anna (13)

3 Personalitat3 Personalitat
3 Personalitat
Escola Pia Santa Anna
Transtorn EsquizoideTranstorn Esquizoide
Transtorn Esquizoide
Escola Pia Santa Anna

Tarstorn Esquizoide

  • 1. TRASTORN ESQUIZOIDE DE LA PERSONALITAT Eva QuintansAlba Ru鱈zAndrea Prados
  • 2. QU S?Tenen un gran distanciament de les relacions socials i una restricci坦 de l'expressi坦 emocional. Mostra indifer竪ncia cap als altres i sa誰lla socialment.Solen ser fredes, distants, introvertides.Temor a la intimitat i a els vincles estrets.
  • 3. CARATERSTIQUESNo demostren tenir desitjos d'intimitat ni de formar lla巽os amistosos.Practica activitats solitries.Cap inter竪s a tenir experi竪ncies sexuals.Fan activitats abstractes.No t辿 amics 鱈ntims o persones de confian巽a.Es mostra indiferent als afalacs o cr鱈tiques.No solen experimentar emocions fortes d'ira o alegria.
  • 4. Aspectes conductualsAbs竪ncia d'expressi坦 facial, to de veu mon嘆ton i lent, falta d'energia i de respostes i falta de cordialitat cap als altres. Quan t辿 demandes socials sol refugiar-se en si mateix. I quan aquestes s坦n m辿s tibants, pot usar reaccions dafrontament i sofrir trastorns patol嘆gics com en els esquizofr竪nics aguts.
  • 5. Aspectes cognitius Creen巽a que els altres no s'ocupen d'ells, falta d'atenci坦, manquen de vida interior, aparent defici竪ncia cognitiva, s坦n indiferents a l'afalac o a la cr鱈tica i tenen escs inter竪s en les relacions sexuals i sensorials. Entenen el que els diuen per嘆 sense cap tipus d'expressi坦 emocional.
  • 6. SMPTOMESEs manifesta distant i desconnectada. Evita les activitats socials que involucrin contacte.No desitja ni gaudeix de relacions.Dificultats per expressar emocions fortes.Reaccionen de forma passiva a les situacions adverses perqu竪 tenen una manca dhabilitat social. Vida laboral deteriora. Episodis psic嘆tics.
  • 7. EPIDEMIOLOGIADurant la infncia o l'adolesc竪ncia encara que es sol diagnosticar en l'edat adulta. S'estima en menys del 1% de la poblaci坦. Es d坦na m辿s en barons que en dones.M辿s prevalent en els familiars d'aquelles persones amb esquizofr竪nia o amb trastorns esquizot鱈pic de la personalitat, pel que es fa la hip嘆tesi de que hi hagi factors gen竪tics associats.
  • 8. COMORBILITATPersonalitatevitat (30- 35%)Trastornesquizot鱈pic (25- 30%)Trastorn per depend竪nciaPersonalitatnegativistaS鱈ndrome dansietatS鱈ndrome man鱈acSindromeobssessiu- compulsiuTrastorns de despersonalitzaci坦S鱈ndrome somatomorfsEsquizofr竪nia
  • 9. CRITERI DIAGNSTICDSM- IV- Indiferents a les relacions familiars- socialment a誰llats (solitaris)- tasques mecniques o abstractes- agraden poques activitats o cap- sense sensaci坦 e plaer (experi竪ncies)- indiferents a la cr鱈tica dels altres- superficials i sense expressi坦 emocional
  • 10. CRITERI DIAGNSTICCIE- 10- Anhedonisme- Embotiment afectiu - Incapacitat dexpressar sentiments- Respostes pobres- Poc inter竪s sexual- Activitats solitries- Abs竪ncia de relacions intimes o de m炭tua confian巽a- Dificultat per complir normes social
  • 11. CRITERI DIAGNSTICDIAGNSTIC DIFERENCIAL- Esquizofr竪nia sense alteracions pensament- Paranoide menys implicaci坦 social - Evitaci坦 sense contacte social
  • 12. TRACTAMENTS Les persones amb aquest trastorn molt poques vegades busquen tractament i es sap molt poc sobre quins tractaments funcionen.Psicoterpia: 1.Es mostren distants 2.Solen tenir una bona resposta 3.Arribant a desenvolupar una bona relaci坦 de confian巽a amb el terapeuta 4.Poden implicar- se en terpies grupals, encara que romanguin en silenci, millorant el contacte social.
  • 13. TRACTAMENTSObjectius en la terpia:-Experimentar sentiments com l'alegria, el dolor o la ira. -Disminuir el seu a誰llament social, per嘆 amb cura per no perdre la seva confian巽a. -Augmentar: el seu nivell energ竪tic, les capacitats expressives, les seves motivacions i ganes de satisfer- se a si mateix.Per a aconseguir aquests objectius es sutilitzen: a)Les t竪cniques de modificaci坦 del comportament b)Les t竪cniques interpersonals
  • 14. TRACTAMENTSLes t竪cniques de modificaci坦 del comportament -Refor巽ar les habilitats socials-> per augmentar el coneixement d'aquests pacients sobre com dur les relacions interpersonals.-Es pot utilitzar la imitaci坦 (role playing) i l'exposici坦 in viu -Tamb辿 els enregistraments en v鱈deo s坦n 炭tils perqu竪 s'adonin de com actuen.
  • 15. TRACTAMENTSLes t竪cniques interpersonals -Poden ser problemtiques ->es basen en la relaci坦 terap竪utica, m辿s que per al esquizoide. -El terapeuta ha de intentar que el pacient es vegi a si mateix i a partir d'aqu鱈 comen巽ar a elaborar els seus propis esquemes, per a reorientar les seves actituds cognitives. -Els pacients tenen una idea negativa d'ells mateixos, prefer竪ncia per la solitud 竪tc, aix嘆 comporta una actitud d'a誰llament social.
  • 16. TRACTAMENTS-Altres terpies:Si el pacient t辿 una actitud positiva cap a les habilitats socials ->terpia de grup: motivar i facilitar actituds socials.-Terpia de fam鱈lia i parella: Per tal de que els familiars participin en levoluci坦 i coneguin mes a fons la malaltia i com se sent el pacient.-Estrat竪gies psicoanal鱈ticas:L'objectiu->explorar les relacions internes del pacient per a establir una experi竪ncia relacional, positiva i estable.
  • 17. TRACTAMENTS -Tractament psicofarmacol嘆gic: sutilitza per a elevar el seu nivell energ竪tic i la seva afectivitat, a trav辿s d'estimulants. Durant el per鱈ode de temps poden sorgir riscos com l'aband坦 o les recaigudes. Tamb辿 caldr programar sessions de seguiment per a con竪ixer l'evoluci坦 del pacient.FARMACOTERPIA:Les dosis baixes de antipsic嘆tics, at鱈pics, antidepressius i psicoestimulants s'han mostrat efectives en alguns casos.
  • 18. CAS DUN ESQUIZOIDEQuan era petit en el col揃legi sempre em consideraven el rarito, ja que sempre preferia jugar sol, i no m'agradava que ning炭 establ鱈s cap amistat o relaci坦 amb mi, tamb辿 quan em deien un afalac o un triomf no em generava cap emoci坦 al contrari que als altres. AL principi em consideraven poc social, fins que aix嘆 es va veure en altres mbits per exemple en la fam鱈lia, quan la meva mare se m'acostava afectuosament no ho podia suportar, sentia que comen巽ava a envair el meu propi v espai. Tamb辿 recordo que als meus germans moltes vegades no els entenia, com es podien dur tan b辿, i anar junts a tots arreu, pel contrari jo em sentia millor sol, amb la meva solitud. Vaig comen巽ar a adonar-me quan vaig veure que no podia tenir cap relaci坦, amb cap noia, ja que mai li mostrava cap afectes, ni el meu estat d'nim. Tot aix嘆 em va obrir els ulls per a demanar ajuda en un centre, ja que estava amb una pressi坦 molt gran, i amb molt destr竪s.Francisco Cruz 23 anys油油
  • 19. CONCLUSIONSDes que naixem requerim de l'atenci坦 de l'altre, de la cura i afecte de la nostra mare o de qui en aquests moments ens estigui cuidant.Afegiria llavors que no solament som un animal social: som tamb辿 un animal emocional. Tenim la capacitat de riure, de plorar, de voler, d'odiar. I aix嘆 tamb辿 ens ajuda: tant perqu竪 la gent al nostre al voltant spiga com ens sentim com per a saber com se senten els quals ens envolten.
  • 20. CONCLUSIONS s molt dif鱈cil imaginar-se a un mateix sense sentir, per aix嘆 ens resulta tan complicat el comprendre com se sent una persona amb TEP. S坦n persones que als nostres ulls resulten estranyes i incomprensibles. El no sentir, el no desitjar mantenir relacions interpersonals, ens incapacita profundament com persones.
  • 21. CONCLUSIONSAquestes reflexions ens duen a comprendre que es necessari diagnosticar aquest trastorn i sobretot el tractar-lo. Amb aquest treball hem intentat esclarir quins s坦n els trets principals d'una persona que sofreix un trastorn esquizoide, poder distingir-lo d'altres possibles trastorns i de forma esquemtica explicar quins s坦n els tractaments que actualment s坦n valids.