Assessoria de salut sant joan desp鱈 - h.gal辿cesk GARA
油
Jovesde 12 a 30 anys
Usuarisde lOficinaJove i el Bulevard
-Alumnesdelsinstituts
-Residentsa SantJoan Desp鱈
Familiesdelsjoves
Agentssocialsde la poblaci坦/comarca
Assessoria de salut sant joan desp鱈 - h.gal辿cesk GARA
油
Jovesde 12 a 30 anys
Usuarisde lOficinaJove i el Bulevard
-Alumnesdelsinstituts
-Residentsa SantJoan Desp鱈
Familiesdelsjoves
Agentssocialsde la poblaci坦/comarca
El documento trata sobre la violencia dom辿stica contra las mujeres en Francia. Se単ala que una de cada 10 mujeres en Francia es v鱈ctima de violencia conyugal y hace un llamado a reaccionar antes de que sea demasiado tarde. Tambi辿n cita estad鱈sticas de la OMS que indican que para las mujeres entre 16 y 44 a単os, la violencia dom辿stica es la principal causa de muerte y discapacidad, incluso por encima del c叩ncer, los accidentes de tr叩fico y la guerra.
In 2012 am propus revizuirea programului de distributie a merelor in scoli pentru ca nu isi atingea obiectivele. Am participat initial la un grup de lucru. In 2016 programul a capatat o noua forma.
"AIGUA SABO I TIRITAS"LA RESILINCIA, DONAR CONSOL I ACOMPANYAR EN EL DOL.JORDIMELE
油
Reflexionarem com acompanyar en la vulnerabilitat o all嘆 que els fil嘆sofs anomenen la inherent condici坦 contingent de la persona humana. Tant a casa com a lescola convivim amb infinitat de ferides que carretegem en les motxilles dels nostres fills i alumnes amunt i avall cada dia. Eduquem per la fortalesa i la resili竪ncia o som daquells que, davant de qualsevol queixa posem tirites?.
La resili竪ncia 辿s la capacitat dafrontar situacions molt dif鱈cils i tornar a la normalitat. Fins i tot, de vegades, amb m辿s 竪xit que les persones que no han patit cap esdeveniment estressant. La persona resilient destaca per superar un trauma sense quedar-se amb seq端eles que la perjudiquin al cap dels anys.
En aquesta trobada ens atrevim a donar un espai per destapar ferides i parlar del consol (i potser tamb辿 condol) l炭cid, realista i atent que podem oferir com a comunitat educativa.
Este documento resume las principales teor鱈as y perspectivas sobre la personalidad. Comienza explicando los or鱈genes hist坦ricos del t辿rmino y define la personalidad como la organizaci坦n estable de los rasgos de car叩cter, temperamento, intelecto y f鱈sico de una persona. Luego describe las teor鱈as de los cuatro temperamentos de Hip坦crates, la tipolog鱈a de Kant y las dimensiones temperamentales. Tambi辿n aborda las perspectivas psicodin叩mica, fenomenol坦gica, disposicional y biol坦gica de la personalidad antes de
El documento describe el trastorno esquizoide de la personalidad. Las personas con este trastorno tienden a ser introvertidas, solitarias y desinteresadas en las relaciones interpersonales. Suelen pasar mucho tiempo aislados y poco interesados en actividades sociales o sexuales. El trastorno se origina en la infancia o adolescencia y se caracteriza por el aislamiento social y bajo rendimiento escolar.
2. QU S?Tenen un gran distanciament de les relacions socials i una restricci坦 de l'expressi坦 emocional. Mostra indifer竪ncia cap als altres i sa誰lla socialment.Solen ser fredes, distants, introvertides.Temor a la intimitat i a els vincles estrets.
3. CARATERSTIQUESNo demostren tenir desitjos d'intimitat ni de formar lla巽os amistosos.Practica activitats solitries.Cap inter竪s a tenir experi竪ncies sexuals.Fan activitats abstractes.No t辿 amics 鱈ntims o persones de confian巽a.Es mostra indiferent als afalacs o cr鱈tiques.No solen experimentar emocions fortes d'ira o alegria.
4. Aspectes conductualsAbs竪ncia d'expressi坦 facial, to de veu mon嘆ton i lent, falta d'energia i de respostes i falta de cordialitat cap als altres. Quan t辿 demandes socials sol refugiar-se en si mateix. I quan aquestes s坦n m辿s tibants, pot usar reaccions dafrontament i sofrir trastorns patol嘆gics com en els esquizofr竪nics aguts.
5. Aspectes cognitius Creen巽a que els altres no s'ocupen d'ells, falta d'atenci坦, manquen de vida interior, aparent defici竪ncia cognitiva, s坦n indiferents a l'afalac o a la cr鱈tica i tenen escs inter竪s en les relacions sexuals i sensorials. Entenen el que els diuen per嘆 sense cap tipus d'expressi坦 emocional.
6. SMPTOMESEs manifesta distant i desconnectada. Evita les activitats socials que involucrin contacte.No desitja ni gaudeix de relacions.Dificultats per expressar emocions fortes.Reaccionen de forma passiva a les situacions adverses perqu竪 tenen una manca dhabilitat social. Vida laboral deteriora. Episodis psic嘆tics.
7. EPIDEMIOLOGIADurant la infncia o l'adolesc竪ncia encara que es sol diagnosticar en l'edat adulta. S'estima en menys del 1% de la poblaci坦. Es d坦na m辿s en barons que en dones.M辿s prevalent en els familiars d'aquelles persones amb esquizofr竪nia o amb trastorns esquizot鱈pic de la personalitat, pel que es fa la hip嘆tesi de que hi hagi factors gen竪tics associats.
8. COMORBILITATPersonalitatevitat (30- 35%)Trastornesquizot鱈pic (25- 30%)Trastorn per depend竪nciaPersonalitatnegativistaS鱈ndrome dansietatS鱈ndrome man鱈acSindromeobssessiu- compulsiuTrastorns de despersonalitzaci坦S鱈ndrome somatomorfsEsquizofr竪nia
9. CRITERI DIAGNSTICDSM- IV- Indiferents a les relacions familiars- socialment a誰llats (solitaris)- tasques mecniques o abstractes- agraden poques activitats o cap- sense sensaci坦 e plaer (experi竪ncies)- indiferents a la cr鱈tica dels altres- superficials i sense expressi坦 emocional
10. CRITERI DIAGNSTICCIE- 10- Anhedonisme- Embotiment afectiu - Incapacitat dexpressar sentiments- Respostes pobres- Poc inter竪s sexual- Activitats solitries- Abs竪ncia de relacions intimes o de m炭tua confian巽a- Dificultat per complir normes social
12. TRACTAMENTS Les persones amb aquest trastorn molt poques vegades busquen tractament i es sap molt poc sobre quins tractaments funcionen.Psicoterpia: 1.Es mostren distants 2.Solen tenir una bona resposta 3.Arribant a desenvolupar una bona relaci坦 de confian巽a amb el terapeuta 4.Poden implicar- se en terpies grupals, encara que romanguin en silenci, millorant el contacte social.
13. TRACTAMENTSObjectius en la terpia:-Experimentar sentiments com l'alegria, el dolor o la ira. -Disminuir el seu a誰llament social, per嘆 amb cura per no perdre la seva confian巽a. -Augmentar: el seu nivell energ竪tic, les capacitats expressives, les seves motivacions i ganes de satisfer- se a si mateix.Per a aconseguir aquests objectius es sutilitzen: a)Les t竪cniques de modificaci坦 del comportament b)Les t竪cniques interpersonals
14. TRACTAMENTSLes t竪cniques de modificaci坦 del comportament -Refor巽ar les habilitats socials-> per augmentar el coneixement d'aquests pacients sobre com dur les relacions interpersonals.-Es pot utilitzar la imitaci坦 (role playing) i l'exposici坦 in viu -Tamb辿 els enregistraments en v鱈deo s坦n 炭tils perqu竪 s'adonin de com actuen.
15. TRACTAMENTSLes t竪cniques interpersonals -Poden ser problemtiques ->es basen en la relaci坦 terap竪utica, m辿s que per al esquizoide. -El terapeuta ha de intentar que el pacient es vegi a si mateix i a partir d'aqu鱈 comen巽ar a elaborar els seus propis esquemes, per a reorientar les seves actituds cognitives. -Els pacients tenen una idea negativa d'ells mateixos, prefer竪ncia per la solitud 竪tc, aix嘆 comporta una actitud d'a誰llament social.
16. TRACTAMENTS-Altres terpies:Si el pacient t辿 una actitud positiva cap a les habilitats socials ->terpia de grup: motivar i facilitar actituds socials.-Terpia de fam鱈lia i parella: Per tal de que els familiars participin en levoluci坦 i coneguin mes a fons la malaltia i com se sent el pacient.-Estrat竪gies psicoanal鱈ticas:L'objectiu->explorar les relacions internes del pacient per a establir una experi竪ncia relacional, positiva i estable.
17. TRACTAMENTS -Tractament psicofarmacol嘆gic: sutilitza per a elevar el seu nivell energ竪tic i la seva afectivitat, a trav辿s d'estimulants. Durant el per鱈ode de temps poden sorgir riscos com l'aband坦 o les recaigudes. Tamb辿 caldr programar sessions de seguiment per a con竪ixer l'evoluci坦 del pacient.FARMACOTERPIA:Les dosis baixes de antipsic嘆tics, at鱈pics, antidepressius i psicoestimulants s'han mostrat efectives en alguns casos.
18. CAS DUN ESQUIZOIDEQuan era petit en el col揃legi sempre em consideraven el rarito, ja que sempre preferia jugar sol, i no m'agradava que ning炭 establ鱈s cap amistat o relaci坦 amb mi, tamb辿 quan em deien un afalac o un triomf no em generava cap emoci坦 al contrari que als altres. AL principi em consideraven poc social, fins que aix嘆 es va veure en altres mbits per exemple en la fam鱈lia, quan la meva mare se m'acostava afectuosament no ho podia suportar, sentia que comen巽ava a envair el meu propi v espai. Tamb辿 recordo que als meus germans moltes vegades no els entenia, com es podien dur tan b辿, i anar junts a tots arreu, pel contrari jo em sentia millor sol, amb la meva solitud. Vaig comen巽ar a adonar-me quan vaig veure que no podia tenir cap relaci坦, amb cap noia, ja que mai li mostrava cap afectes, ni el meu estat d'nim. Tot aix嘆 em va obrir els ulls per a demanar ajuda en un centre, ja que estava amb una pressi坦 molt gran, i amb molt destr竪s.Francisco Cruz 23 anys油油
19. CONCLUSIONSDes que naixem requerim de l'atenci坦 de l'altre, de la cura i afecte de la nostra mare o de qui en aquests moments ens estigui cuidant.Afegiria llavors que no solament som un animal social: som tamb辿 un animal emocional. Tenim la capacitat de riure, de plorar, de voler, d'odiar. I aix嘆 tamb辿 ens ajuda: tant perqu竪 la gent al nostre al voltant spiga com ens sentim com per a saber com se senten els quals ens envolten.
20. CONCLUSIONS s molt dif鱈cil imaginar-se a un mateix sense sentir, per aix嘆 ens resulta tan complicat el comprendre com se sent una persona amb TEP. S坦n persones que als nostres ulls resulten estranyes i incomprensibles. El no sentir, el no desitjar mantenir relacions interpersonals, ens incapacita profundament com persones.
21. CONCLUSIONSAquestes reflexions ens duen a comprendre que es necessari diagnosticar aquest trastorn i sobretot el tractar-lo. Amb aquest treball hem intentat esclarir quins s坦n els trets principals d'una persona que sofreix un trastorn esquizoide, poder distingir-lo d'altres possibles trastorns i de forma esquemtica explicar quins s坦n els tractaments que actualment s坦n valids.