More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (9)
Similar to 2 levolucidelsssersvius berta (20)
More from bertachico (20)
2 levolucidelsssersvius berta
- 2. Totsels 辿ssers vius de la Terra estem emparentats i procedim per descend竪ncia dels primers organismes que van poblar la Terra fa m辿s de 4.000 milions danys.
- 3. Una esp竪cie 辿s un grup d辿ssers vius que tenen unes caracter鱈stiques anat嘆miques i fisiol嘆giques comunes i que s坦n capa巽os de reproduir-se entre ells i tenir una descend竪cia f竪rtil.
- 4. Les esp竪cies afins sagrupen en g竪neres; els g竪neres afins, en fam鱈lies; les fam鱈lies afins en ordres; els ordres afins en classes; les classes afins en f鱈lum; i els f鱈lum afins en regnes.
- 6. Esp竪cie (Phantera pardus, lleopard) G竪nere (Phantera) Fam鱈lia (f竪lids) Ordre (carn鱈vors) Classe (mam鱈fers) F鱈lum o divisi坦 (cordats) Regne (animal)
- 9. Les mutacions s坦n canvis en el material gen竪tic. Si aquests canvis afecten les c竪l揃lules germinals, poden transmetres de pares a fills. Cada vegada que es produix una mutaci坦 en un gen, sorigina un al揃lel nou daquest gen. Les mutacions s坦n la font primria de la variaci坦 gen竪tica dels 辿ssers vius.
- 10. Modificacions en lestructura dels cromosomes, per exemple p竪rdues o canvis de posici坦 de material gen竪tic, o en la duplicaci坦 de fragments de DNA. P竪rdua o guany de nucle嘆tids en el DNA.
- 11. s la freq端竪ncia amb qu竪 apareixen mutacions en una esp竪cie determinada. s a dir, 辿s la relaci坦 num竪rica entre els individus mutants i els normals (no mutants). La forma mutant 辿s la que ha patit la mutaci坦.
- 12. Unapoblaci坦 辿s un grup dindividus duna mateixa esp竪cie que habiten en una mateixa rea geogrfica i que, per tant, tenen la possibilitat efectiva dencreuar-se entre ells. Ex: dos llops que viuen a la serra de Cazorla (Andalusia), per嘆 aquests no seran de la mateixa poblaci坦 dels llops de Yellowstone (EUA)
- 13. sel conjunt de condicions ambientals (s嘆l, clima, factors qu鱈mics, f鱈sics i energ竪tics, etc.) en les quals es desenvolupa un 辿sser viu.
- 14. Les poblacions s坦n dinmiques. El n炭mero dindividus duna poblaci坦 pot variar segons els canvis del seu hbitat i poden barrejar-se amb individus de poblacions ve誰nes. Tot i que les poblacions duna mateixa esp竪cie tenen els mateixos gens, poden tenir al揃lels diferents per una caracter鱈stica determinada (hi ha + escocesos p竪l rojos que catalans, per嘆 tamb辿 nhi ha de rossos, morens etc.
- 15. Fixisme : Les esp竪cies s坦n immutables. Les esp竪cies actuals s坦n descendents sense variaci坦 de les primeres que van apar竪ixer sobre la Terra Els f嘆ssils pertanyen a esp竪cies extingides a causa de catstrofes naturals Creacionisme Ledat de la Terra es remuntava a uns 6000 anys. Segons el G竪nesis les esp竪cies havien estat creades per D辿u i shavien mantingut immutables.
- 17. Levolucionisme Els 辿ssers vius han anat evolucionant al llarg de la hist嘆ria de la Terra.
- 18. Primera teoria evolucionista: Jean Baptiste de Lamarck Creia que en els 辿ssers vius existia una tend竪ncia natural cap a la perfecci坦: Transformaci坦 de les esp竪cies: La necessitat crea l嘆rgan Her竪ncia de carcters adquirits.
- 19. Canvi de condicions ambientals Noves necessitats s o des炭s dalgun 嘆rgan Apareixen noves caracter鱈stiques Transmissi坦 a la descend竪ncia
- 21. Pare de levoluci坦 Autor de Lor鱈gen de les esp竪cies per mitj de la selecci坦 natural o la lluita per lexist竪ncia en la naturalesa (1859) Despr辿s publica lOrigen de lHome Defensa: Lluita per la superviv竪ncia Selecci坦 natural Variabilitat de la descend竪ncia
- 22. Hi ha difer竪ncies entre individus Canvi en les condicions del medi Sobreviuen els m辿s aptes. Deixen m辿s descendents De manera gradual, lesp竪cie canvia
- 24. Hi ha Canvis en De manera Sobreviuen difer竪ncies les Deixen m辿s gradual, els m辿s entre condicions descendents lesp竪cie aptes individus del medi. canvia. Mutacions Selecci坦 natural sobre un El que canvien s坦n les determinat genotip proporcions dels al揃lels amb el temps
- 27. Aquesta difer竪ncia entre pares i fills 辿s deguda a dos fets: La reproducci坦 sexual, que permet que els cromosomes hom嘆legs es bescanvi誰n informaci坦 durant la meiosi i que els cr paterns i materns es combinin de diferents maneres en la fecundaci坦. Laparici坦 de les mutacions, que genera al揃lels nous i, per tant, carcters nous. Les mutacions es produeixen a latzar i s坦n hereditries.
- 29. Les mutacions poden produir canvis en el fenotip de lindividu afectat: Mutaci坦 desfavorable: produeix la mort de lindividu. Ex: defecte en pulmons en zebramort x asf鱈xia Mutaci坦 favorable: d坦na m辿s bona adaptaci坦 i deixaran + descendents amb la mutaci坦 Ex: + capacitat pulmonarpermet millor fugida davant depredadors
- 30. Lesmutacions s坦n atzaroses i preadaptatives. Apareixen abans que actu誰 la selecci坦 natural, i no al reb辿s.
- 32. s el proc辿s de formaci坦 duna nova esp竪cie 1 poblaci坦 amb La poblaci坦 queda separada En una poblaci坦 apareix una 1 esp竪cie En 2 subpoblacions per una La selecci坦 natural mutaci坦 que li d坦na avantatge Estructura geogrfica afavoreix els individus que presenten la mutaci坦 Si es poden reproduir i deixaran m辿s no hi ha nova esp竪cie descend竪ncia de fenotips Desapareix la barra Si no es poden Les caracter鱈stiques reproduir, parlarem Han canviat duna nova esp竪cie
- 33. Paleontol嘆giques F嘆ssils: Reconstrucci坦 desp竪cies: Ens permet saber don provenen i com han evolucionat. Trobar un Avantpassat com炭 Embriol嘆giques Comparaci坦 de diferents embrions Anat嘆miques rgans hom嘆legs Malgrat que les extremitats tinguin funcions diferents, tenen una estructura interna semblant: rgans anlegs Estructura interna totalment diferent, malgrat que la funci坦 辿s bsicament la mateixa. rgans vestigials No fan cap funci坦, s坦n les reses d嘆rgans davantpassats, que eren funcionals.
- 34. Biogeogrfiques Depenent de la zona geogrfica ( M辿s lluny, m辿s diferent) Bioqu鱈miques Tots els 辿ssers vius estan formats per les mateixes mol揃l竪cules : AND (el c嘆di)
- 42. Arbres filogen竪tics: representacions de les relacions de parentesc entre els organismes actuals i els avantpassats. Mostres que els m辿s antics i els m辿s actuals tenen un avantpassat com炭.
- 44. Pgina174 llibre (LA GALERA) arbre filogen竪tic de levoluci坦 dels 辿ssers vius
- 46. Les primeres c竪l揃lules eucariotes es van formar per associaci坦 de bacteris primitius. Se sap que els Mitocondris i Cloroplasts provenen de bacteris, (antics bacteris que van quedar dins altres bacteris i van formar la base de les c竪l揃lules eucariotes). s lanomenada teoria endosimbi嘆tica de Lynn Margulis.
- 50. Aix嘆 se sap perqu竪 aquests orgnuls tenen el seu propi material gen竪tic (ADN) a linterior. I sassemblen molt als bacteris. Aquestes primeres c竪l揃lules eucariotes eren similars a les algues unicel揃lulars i als protozous actuals.
- 51. Lesalgues procedeixen davantpassats unicel揃lulars que podien fer la fotos鱈ntesi Elsfongs provenen dorganismes unicel揃lulars heter嘆trofs, que salimentaven de mat竪ria orgnica.
- 52. Totes les plantes actuals tenen davantpassat com炭 un grup dalgues, que van evolucionar a unes plantes primitives que van conquistar el medi terrestre. La Rhynia va ser una de les primeres plantes (pgina 173 llibre)
- 53. Aquestes plantes (a difer竪ncie de les algues) tenien un teixit epid竪rmic, teixits de sosteniment, teixits conductors i arrels per fixar-se al s嘆l i absorbir aigua i sals minerals.
- 54. Primer es van formar les falgueres, despr辿s les molses. De les falgueres van sorgir les gimnospermes (Plantes amb flor sense fruit com: pins, avets, xiprers etc.)
- 56. A partir dun grup de gimnospermes es van formar les angiospermes (plantes amb flor i fruit): gira-sol castanyer etc.
- 57. Provenendavantpassats unicel揃lulars semblants als protozous actuals
- 58. Daqu鱈 van sorgir les esponges i cnidaris i a partir daquests van evolucionar tota la resta dinvertebrats i vertebrats. cnidaris esponja
- 59. Elsan竪l揃lids o cucs segmentats, els artr嘆podes i els mol揃lusc descendeixen dun avantpassat com炭, que segurament tenia laspecte de cuc.
- 60. Elsequinoderms no sen sap del tot lorigen per嘆 estan emparentats amb els cordats, els avantpassats dels vertebrats.
- 61. 掘厩看鉛顎界庄坦 dels vertebrats: peixos amfibis (conquereixen medi terrestre) r竪ptils Aus Mam鱈fers Se sap que els ocells estan molt emparentats amb els dinosaures i els cocodrils actuals.
- 62. lesp竪ciehumana pertany al grup dels primats, juntament amb els micos i les mones.
- 63. Lavantpassat com炭 de tots els primats va viure fa 70 milions danys, tenia la mida duna rata, vivia als arbres i menjava fruita. Els primats antropomorfs (humans, ximpanz辿s, goril揃les, bonobos i orangutans) van apar竪ixer fa 35 milions danys. Fa uns 6 milions danys a lAfrica oriental va haver-hi una forta sequera que va fer que alguns primats antropomorfs visquessin a la sabana i no dalt els arbres.
- 64. Aix嘆 va fer que se seleccion辿s: el bipedisme. La dieta omn鱈vora Es desenvolup辿s el cervell (fabriqu辿s eines, control辿s el foc, tingu辿s autoconsci竪ncia i gener辿s s鱈mbols) Resumint: inicia el proc辿s evolutiu conegut per HOMINITZACI fins al Homo sapiens actual. (llegir tr鱈ptic Or鱈gens de La Caixa)
- 65. Totes les persones pertanyem a la mateixa esp竪cie, sorgida de lfrica fa uns 100.000 anys, que sha escampat per tota la Terra.