More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (15)
Similar to 4 correntaltern (20)
![Conceptes ca i trifasica [autoguardado]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/conceptescaitrifasicaautoguardado-150201061517-conversion-gate01-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
More from mjtecno (8)
4 correntaltern
- 1. FONAMENTS DE CORRENT ALTERN 2n Batxillerat INS Frederic Mompou Curs 2012-2013
- 2. Corrent continu: Conceptes bà sics Corrent constant en que les principals magnituds que el defineixen ( FEM , tensió v i intensitat de corrent i) es manetenen constants amb el temps. Els senyals continus es representen amb lÃnies horitzontals.
- 3. Corrent altern: Conceptes bà sics Corrent variable en que les principals magnituds que el defineixen ( FEM , tensió v i intensitat de corrent i canvien de valor i de sentit periòdicament. Els senyals alterns es representen amb ones periòdiques sinusoïdals .
- 4. Ones periòdiques sinusoïdals : parà metres PerÃode T : temps necessari per fer un cicle complet. Unitat: segons (s) Freqüència f : nombre de cicles que es produeixen en un segon. Unitat: Herts ( Hz) El corrent altern 4
- 5. Ones periòdiques sinusoïdals : parà metres Valor instantani ( v,i ): valor que pren el senyal a cada instant Valor mà xim ( V mà x ,I mà x): valors instantanis més grans en un periode Hi ha dos amb igual valor absolut : (+ V mà x , +I mà x) ( -V mà x , - Vmà x) El corrent altern 5
- 6. Ones periòdiques sinusoïdals : parà metres Valor eficaç ( V, I): valor que produeix els mateixos efectes calorÃfics que si es treballa amb corrent contÃnua. Valor mitjà ( Vmitjà , I mitjà ): mitjana algebraica dels valors instantanis d’ un semiperiode. Vmà x Imà x V I 2 2 2Vmà x 2I mà x Vmitjà Imitjà π El corrent altern 6
- 7. Ones periòdiques sinusoïdals : Representació v(t ) Vmà x sin = t ( rad) = 2 /T =2 f (rad/s) v(t ) Vmà x sin t V V VMAX VMAX 2π ωt T t (s) (rad) El corrent altern 7
- 8. Ones periòdiques sinusoïdals : Representació v(t ) Vmà x sin = t ( rad) = 2 /T =2 f (rad/s) v(t ) Vmà x sin t El corrent altern 8
- 9. Ones periòdiques sinusoïdals : Representació v(t ) Vmà x sin Si per t = 0 v 0 o 0 Desfasament v(t ) Vmà x sin t o El corrent altern 9
- 10. Ones periòdiques sinusoïdals : Representació El corrent altern 10
- 11. Circuits CA bà sics R, L i C El comportament en corrent altern de condensadors i bobines és radicalment diferent al que tenen en corrent continu Resistència R : dissipa l’ energia elèctrica en forma d’ energia calorÃfica Inductà ncia o bobina L: emmagatzema l’ energia elèctrica en forma de camp magnètic Capacitat o condensador C: emmagatzema l’ energia elèctrica en forma de camp elèctric. El corrent altern 11
- 12. Circuits CA bà sics R, L i C •Circuit AC resistiu/òhmic pur Intensitat i tensió en fase  φo = 0 i I MAX sin( t ) v VMAX sin( t ) I El corrent altern
- 13. Circuits CA bà sics R, L i C •Circuit AC resistiu/òhmic pur Intensitat i tensió en fase  φo = 0 i I MAX sin( t ) v VMAX sin( t ) Z R ( ) V V I (A) Z R R = Resistència El corrent altern
- 14. Circuits CA bà sics R, L i C •Circuit AC inductiu pur Intensitat i tensió desfasades -90º φ = -π/2 Intensitat es retarda 90º al voltatge i I MAX sin( t ) 2 v VMAX sin( t ) El corrent altern 14
- 15. Circuits CA bà sics R, L i C •Circuit AC inductiu pur Intensitat i tensió desfasades -90º φ = -π/2 Intensitat es retarda 90º al voltatge i I MAX sin( t ) 2 v VMAX sin( t ) Z XL L 2 f( ) V V I ( A) Z XL XC = Reactà ncia inductiva El corrent altern 15
- 16. Circuits CA bà sics R, L i C •Circuit AC capacitiu pur Intensitat i tensió desfasades 90º φ = π/2 i I MAX sin( t ) 2 v VMAX sin( t ) El corrent altern 16
- 17. Circuits CA bà sics R, L i C •Circuit AC capacitiu pur Intensitat i tensió desfasades 90º φ = π/2 i I MAX sin( t ) 2 v VMAX sin( t ) 1 1 Z Xc ( ) C C2 f V V I ( A) Z XL XC = Reactà ncia capacitiva El corrent altern
- 18. Circuits CA bà sics R, L i C En Resum, en corrent altern Es compleix la llei d’Ohm generalitzada V I Z Z és la impedà ncia en Ω en funció del component. Component Z(Ω) Fase i R(Ω) R 0º L(H) XL=ωL -90º C(F) XC=(ωC)-1 90º El corrent altern 18
- 19. Potències C.A : P = Potència activa : potència real desenvolupada per un receptor P VI cos on cos = R/ Z (factor potència) Unitat: Watt (W) Q = Potència reactiva: potència fictÃcia desenvolupada per un receptor inductiu o capacitiu Q VI sin Unitat: Volt Ampere reactiu (VAr) El corrent altern 19
- 20. Mètodes d’analisi •Potències actives i reactives en components ideals En resistències Q = 0  = 0º ( cos0º = 1 ,sin 0º =0) P 2 I ·R VR2 R P R En bobines ideals P = 0 , Q > 0  = 90º ( cos90º= 0, sin90º= 1) 2 2 VXL Q I ·X L XL Q XL En condensadors ideals P = 0, Q < 0  = -90º (cos-90º=0,sin-90º=-1) 2 2 VXc Q I Xc · X C Q XC Titulo presentacion 20
- 21. Potències C.A : S = Potència aparent: Suma vectorial de la potència activa i la reactiva S P Q 2 2 S P Q P S cos P tg Q S sin Q Unitat: Volt-Ampère (VA) El corrent altern 21
- 22. Circuits sèrie R-L, R-C i RLC •Circuits de corrent altern: R-L en sèrie Desfasament i-v : i I MAX ·sin( ·t ) v VMAX ·sin( ·t ) i desfasat φ respecte v del generador : -90º 0º Triangle tensions : V V R VL RI XLI (R X L )I ZI El corrent altern 22
- 23. Circuits sèrie R-L, R-C i RLC •Circuits de corrent altern: R-L en sèrie Triangle impedà ncies Z R XL 2 2 XL Z R X L arctg R Triangle potències 2 P VI cos P RI QL VI sin QL X LI 2 2 S P 2 Q 2 S ZI El corrent altern 23
- 25. Circuits sèrie R-L, R-C i RLC •Circuits de corrent altern: R-C en sèrie Desfasament i-v : i I MAX ·sin( ·t ) v VMAX ·sin( ·t ) i avançat φ respecte v del generador : 0º 90º Triangle tensions : V V R VC RI XCI (R X C )I ZI El corrent altern 25
- 26. Circuits sèrie R-L, R-C i RLC •Circuits de corrent altern: R-C en sèrie Triangle impedà ncies Z R XC 2 2 XC Z R X C arctg R Triangle potències 2 P VI cos P RI QL VI sin QC XCI 2 2 S P 2 Q 2 S ZI El corrent altern 26
- 27. Circuits sèrie R-L, R-C i RLC •Circuits de corrent altern: RLC en sèrie Desfasament i-v : Els condensadors i les bobines tenen efectes contraris en l’angle de desfasament  només cal considerar quin efecte predomina: inductiu o capacitiu Efecte Condició Desfasament dominant intensitat Inductiu XL>XC -90º < φ < 0º Capacitiu XC>XL 0º < φ < 90º Òhmic XC=XL φ = 0º El corrent altern 27
- 28. Circuits sèrie R-L, R-C i RLC •Circuits de corrent altern: RLC en sèrie Tensions : V V R VC VL RI XCI X LI (R X C X L )I ZI Impedà ncies: Z R XC XL R X X tg Z R2 2 XL 2 XC R2 X2 R El corrent altern 28
- 29. Circuits sèrie R-L, R-C i RLC •Circuits de corrent altern: RLC en sèrie Potències: P VI cos P RI 2 Q VI sin QL X LI 2 QC XCI 2 2 2 2 S P Q S ZI El corrent altern 29
- 37. Circuits sèrie R-L, R-C i RLC •Circuits de corrent altern: RLC en paral.lel Desfasament i-v : V I I IR IL IC Z V IR En fase R amb la tensió V IL Retardat 90º XL respecte tensió V IL Avançat 90º XC respecte tensió El corrent altern 37
- 38. Circuits sèrie R-L, R-C i RLC •Circuits de corrent altern: RLC en paral.lel Tensions : V V R VC VL IZ Impedà ncies: V Z I Efecte Condició Condició dominant Intensitats Impedà ncies Inductiu IL>IC XL XC Capacitiu IC>IL XL>XC Òhmic IC=IL XL=XC El corrent altern 38
- 39. Circuits sèrie R-L, R-C i RLC •Circuits de corrent altern: RLC en paral.lel Potències: P VI cos P RI R 2 Q VI sin QL X LIL 2 QC X C IC 2 2 2 2 S P Q S ZI El corrent altern 39
- 45. •Corrent altern trifà sic La generació, el transport i la distribució d’energia elèctrica es realitzen mitjançant un sistema a tres o quatre conductors anomenat sistema trifà sic Corrent altern trifà sic 45
- 46. •Corrent altern trifà sic: generació •Un corrent altern trifà sic està format per tres corrents alterns monofà sics interconnectats (anomenats fases) del mateix valor eficaç, de la mateixa freqüència i desfasats 120º. •El corrent altern trifà sic ve generat per tres espires o bobines desplaçades 120º que giren dins un camp magnètic a velocitat angular uniforme . Titulo presentacion 46
- 47. •Corrent altern trifà sic: generació •Cada bobina (fase) alimenta a cada conductor (lÃnia) del sistema. S’anomenen: L1, L2, L3 o R,S i T Titulo presentacion 47
- 48. •Corrent altern trifà sic: parà metres •Tensió de fase V f : Tensió que proporciona cadascuna de les fases del generador (respecte el neutre) •Tensió de lÃnia Vl: Tensió (ddp) entre dues fases del generador •Intensitat de fase I f : Intensitat que circula per cada fase del generador •Intensitat de lÃnia I l : Intensitat que passa per cada conductor de fase de la lÃnia •Intensitat del neutre I n : Intensitat que circula pel conductor neutre de la lÃnia Titulo presentacion 48
- 49. •Corrent altern trifà sic: connexions Connexió en estrella Titulo presentacion 49
- 50. •Corrent altern trifà sic: connexions Connexió en estrella Tensions: = mòdul Vf1 Vf 2 Vf 3 VF Vl1 Vl 2 Vl 3 VL Desfasaments successius de 120 º VL 3 · VF Titulo presentacion 50
- 51. •Corrent altern trifà sic: connexions Connexió en estrella Intensitats: I f1 I l1 If2 Il2 If3 Il3 IF IL Titulo presentacion 51
- 52. •Corrent altern trifà sic: connexions Connexió en triangle Titulo presentacion 52
- 53. •Corrent altern trifà sic: connexions Connexió en estrella Tensions: V f 1 Vl1 Vf 2 Vl 2 Vf 3 Vl 3 VF VL Titulo presentacion 53
- 54. •Corrent altern trifà sic: connexions Connexió en triangle Intensitats: = mòdul I f1 If2 If3 IF I l1 Il 2 Il3 IL Desfasaments successius de 120 º IL 3· IF Titulo presentacion 54
- 55. •Corrent altern trifà sic: connexions Resum: Magnitud Connexió Connexió Y Intensitats IF IL IL 3· IF Tensions VL 3 · VF VF VL Titulo presentacion 55
- 56. •Corrent altern trifà sic: cà rregues La cà rrega està formada per les tres impedà ncies Z1, Z2, Z3 connectades en estrella o en triangle Suposarem que les tres cà rregues que connectem són iguals  sistema equilibrat Z1 Z2 Z3 Titulo presentacion 56
- 57. •Corrent altern trifà sic: potències PT 3 · VL · I L ·cos QT 3 · VL · I L ·sin 2 2 ST PT QT ST 3 · VL · I L Titulo presentacion 57