1. La cabana de la m炭sica
La Carme era una noia que tenia un somni que molta gent no simaginava: ser professora de
piano. En que aquell moment la guerra obligava a la gent a quedar-se a casa, a la Carme li
agradava molt llegir per嘆 els seus pares no la deixaven, l炭nic que podia fer era cosir i no gaire
m辿s. Per嘆 quan els seus pares es distreien ella samagava dins larmari i comen巽ava a llegir fins
tard.
Un dia va decidir anar a la gran ciutat pensant que all podria fer el seu somni realitat. Per嘆
abans danar a la gran ciutat va buscar un lloc on es podria con竪ixer millor a si mateixa i fer tot all嘆
que tenia relaci坦 amb la m炭sica. Tota decidida va agafar totes les seves coses i va comen巽ar a
caminar fins al poble m辿s proper, per嘆 tot i aix鱈 tenia molt cam鱈 per endavant, estava molt nerviosa
perqu竪 no sabia el que es trobaria. Al dia seg端ent es va preparar la bossa i va deixar una carta als
seus pares dient:
Men vaig a la gran ciutat a fer el meu somni realitat, no us ho dic en persona perqu竪 se que
em direu que em quedi amb vosaltres, per嘆 jo no vull passar-me tota la vida en aquest poble,
tamb辿 vull fer coses que magradin i ser lliure duna vegada. Atentament: Carme.
Pel cam鱈 es va adonar que les persones aprecien molt poc la natura, els arbres eren verds
de color primavera, hi havia un cam鱈 de pinassa. Fins que va arribar a un lloc preci坦s: les parets
eren de penya-segat, al mig hi havia un llac preci坦s daigua turquesa. Per嘆 hi havia una cosa que
no li quadrava gaire: una cabana feta de pals, aqu鱈 enmig del bosc?, shi va apropar per mirar-la,
i per darrera es va escoltar una veueta que li deia:
- Qui ets? Qu竪 fas al meu territori! No veus la bandera?
- S鱈...- li va contestar la Carme.
El noi se la va quedar mirant i li va dir:
- Perdona, crec que he estat una mica maleducat, soc el Josep Felis, i tu?
- Jo soc la Carme Aguilar, i estic cam鱈de la gran ciutat.
Ell es va girar amb cara de resignaci坦 i li va dir:
- Segur que ets com tothom: nom辿s volen veure el m坦n.. Dacord , ho entenc, per嘆 no shi
passaran tota la vida i quan ja acabin el viatge , qu竪, ja est? El meu somni 辿s anar a la
gran ciutat i poder formar part de les tropes militars.
La Carme li va contestar a aquella cosa tan est炭pida que havia dit:
- La gent pot fer el que vulgui no ets ning炭 per jutjar-los, per嘆 si aix嘆 et serveix de consol,
jo prefereixo viatjar amb el llibres.
Al dia seg端ent es va concentrar en pensar una can巽嘆 i escriure-la a la partitura.
- Qu竪 fas?- li va dir el Josep.
- The dexplicar tot el que faig?- li va contestar la Carme enfadada..
- Jo mestic avorrint com una marmota hivernant - va contestar amb un badall..
2. - Tapat la boca, maleducat!- li va dir al Josep.
- Qu竪 escrius amb aquests pals i boletes? -li va preguntar el Josep.
- s m炭sica! I 辿s una gran pe巽a de Beethoven: Para Elisa .- li va contestar la Carme
amb to irritant.
- Qui es Beethoven?- li va preguntar.
- No saps qui es Beethoven? No tens cultura m炭sical o qu竪? B辿, en tinguis o no, si vols, et
puc tocar una can巽坦 seva..
Va passar un mes i aquell temps els va servir per fundar la cabana de la m炭sica. Un dia van
decidir que ja estaven preparats per anar a la gran ciutat.
Van caminar dies i dies i lobjectiu final estava a tocar. Quan van arribar es van quedar
bocabadats amb la gran multitud de gent que hi havia, les botigues que hi havia (no nom辿s nhi
havia de menjar, sino que tamb辿 nexistien de roba i tot all嘆 que et poguessis imaginar). Aquella
ciutat es deia Barcelona.
Una hist嘆ria basada en fets reals.
