More Related Content
What's hot (18)
Viewers also liked (20)
Similar to El mon grec (20)
More from Gemma Ajenjo Rodriguez (20)
El mon grec
- 1. EL MN GREC
- 2. INTRODUCCI La civilitzaci坦 grega va nixer a les costes de la Pen鱈nsula Balcnica i a les illes del mar Egeu, per嘆 va anar estenent-se per una bona part del litoral mediterrani. Els grecs es van organitzar en petites ciutats independents: les polis on comen巽aren a organitzar, des del 776 a.C., les famoses Olimp鱈ades. Al segle V a.C., a la ciutat dAtenes es va imposar un nou sistema pol鱈tic: la democrcia. Totes les polis gregues estaven unides per uns lla巽os culturals indestructibles: una mateixa llengua i una mateixa religi坦. Amb Alexandre el Gran la cultura grega es va expandir cap a lOrient.
- 3. EL NAIXEMENT DEL MN GREC La civilitzaci坦 grega va nixer a les costes de la pen鱈nsula Balcnica i a les costes i a les illes del mar Egeu. Aquest medi f鱈sic va donar lloc a una agricultura de tipus mediterrani: oliveres, vinyes i blat. La seva gran fa巽ana mar鱈tima permet la pesca i el comer巽 per tota la costa mediterrnia. Lespai f鱈sic
- 4. EL NAIXEMENT DEL MN GREC Els grecs tenien una cultura que els agermanava: parlaven una mateixa llengua i feien servir un alfabet com炭 per escriure-la. Tamb辿 practicaven una mateixa religi坦 i adoraven els mateixos d辿us, per aix嘆 tenien molts lligams en com炭 que els feien sentir-se membres duna mateixa civilitzaci坦: lH竪l揃lade. Una mateixa civilitzaci坦
- 5. EL NAIXEMENT DEL MN GREC Els grecs s坦n el resultat duna mescla de pobles que es van instal揃lar a 赫姻竪界庄温 i a les costes de lsia Menor: cap al 2000 a.C., els aqueus (o mic竪nics), que venien del nord, van arribar a les terres gregues, despr辿s, cap al 1200 a.C., va venir un poble nou, els doris, que es van assentar a 赫姻竪界庄温 i es van convertir en el nou grup dominant. Pressionats pels doris, molts aqueus es van despla巽ar cap a les costes de lsia Menor i hi van fundar diverses ciutats. Els primers grecs
- 6. La ciutat de Micenes
- 7. Les polis gregues El m坦n grec sorganitzava en petites ciutats- estat independents, anomenades polis. Cada polis tenia les seues lleis, la seua moneda, el seu ex竪rcit i el seu govern (Pol鱈tica deriva de polis + 竪tica = ciutat, norma de la). La ciutat tenia dues parts ben diferenciades: a) la part baixa on hi havia els habitatges, les tendes i els edificis p炭blics, situats al voltant duna gran pla巽a (gora) i b) la part alta (o acr嘆polis) on hi havia els edificis religiosos principals i servia de refugi a la poblaci坦 en cas de perill. La polis: una ciutat Estat.
- 8. 晦g看姻温
- 9. Les polis gregues A les primeres polis hi havia un govern oligrquic, format per un nombre redu誰t darist嘆crates, grans propietaris agr鱈coles. Els altres ciutadans podien reunir-se en assemblea, per嘆 les seues opinions nom辿s eren escoltades. Durant el segle VI a.C., en algunes polis es van produir revoltes socials greus contra el poder dels arist嘆crates. Les polis aristocrtiques
- 10. Les polis gregues Les demandes de m辿s participaci坦 pol鱈tica van donar lloc a reformes socials i pol鱈tiques a favor del poble. A la ciutat dAtenes aquestes reformes van tenir molta importncia. Durant el segle VI a.C., reformadors com Sol坦 o Cl鱈stenes van anul揃lar lesclavitud per deutes i van introduir el dret de tots els ciutadans a participar en el govern de la ciutat. Aquestes reformes van culminar amb la instauraci坦 duna nova forma de govern coneguda com a democrcia (demos = poble, kratos = poder, poder del poble), en la qual el poder era exercit Levoluci坦 cap a la democrcia
- 11. Les colonitzacions gregues Entre els segles VIII i VI a.C., nombrosos habitants de les ciutats de 赫姻竪界庄温 van emigrar a diversos llocs de les costes mediterrnies i del mar Negre. Les condicions de pobresa en qu竪 vivien van obligar molts agricultors a abandonar les ciutats dorigen i a instal揃lar-se definitivament en altres llocs, on van fundar col嘆nies. Els governs de les polis gregues van promoure i van organitzar aquestes migracions perqu竪 eren molt avantatjoses per a les ciutats. Les causes de les colonitzacions
- 12. Col嘆nia grega
- 13. Les colonitzacions gregues Navegant amb embarcacions lleugeres, els grecs van rec坦rrer les costes a la recerca de llocs adequats per a establir-shi, dels quals pogueren extraure productes i on tamb辿 pogueren comerciar amb els ind鱈genes. Les noves polis (col嘆nies), tot i que eren independents de la ciutat dorigen (metr嘆poli), hi mantenien lligams comercials i culturals estrets. Al Mediterrani, les zones m辿s importants dassentament van ser el sud dItlia i Sic鱈lia (Magna 赫姻竪界庄温), Masslia (Marsella) i Emp嘆rion (Emp炭ries). Lexpansi坦 grega
- 14. Les migracions gregues (segles VIII-VI a.C.) 1. Zona originria de domini grec
- 15. Les migracions gregues (segles VIII-VI a.C.) 2. Expansi坦 grega
- 16. Les migracions gregues (segles VIII-VI a.C.) 3. Zones de colonitzaci坦 grega
- 17. Les colonitzacions gregues Al segle VII a.C. els grecs tamb辿 van fundar moltes col嘆nies a la Pen鱈nsula Ib竪rica, com ara Rhode (Roses), Emp嘆rion (Emp炭ries), Hemeroskopeion (D竪nia), Mainake (V辿lez- M叩laga), etc. Els grecs van establir un comer巽 pr嘆sper amb els pobles ind鱈genes de la zona (tartessis, ibers). Els contactes amb els grecs van comportar grans avan巽os per als pobles peninsulars: difusi坦 de nous conreus, coneixement de t竪cniques noves, introducci坦 de l炭s de la moneda i de lescriptura. Els grecs a la Pen鱈nsula Ib竪rica
- 18. La democrcia atenesa LAssemblea de ciutadans (Ekkles鱈a) saplegava per a votar les lleis, controlar els pressupostos, declarar la guerra i elegir magistrats. Els magistrats eren ciutadans elegits per lAssemblea que socupaven dels afers p炭blics: els estrategs, els arconts, etc. mentre els tribunals populars (Heliea) impartien just鱈cia. . Les institucions democrtiques El desenvolupament duna assemblea
- 19. La democrcia atenesa La democrcia atenesa era molt limitada, perqu竪 nom辿s podien participar en els afers p炭blics els ciutadans, 辿s a dir, tots els homes lliures, majors dedat, nascuts de pare ciutad i mare atenesa. Els ciutadans tenien dret a participar en la vida pol鱈tica i a estar protegits per la llei; estaven obligats a formar part de lex竪rcit i a pagar impostos, per嘆 eren ciutadans nom辿s una minoria, ja que ni les dones, ni els estrangers (metecs), ni els esclaus no tenien drets civils. Una democrcia limitada
- 20. Lesplendor dAtenes Al segle V a.C., els perses (tamb辿 anomenats medes) es llancen a la conquista de les polis de 赫姻竪界庄温 en les anomenades Guerres M竪diques. Els ex竪rcits atenesos van infligir derrotes importants (Marat坦 i Salamina) als perses. La vict嘆ria sobre els perses
- 21. Lesplendor dAtenes La vict嘆ria sobre els perses va donar a Atenes un paper dominant sobre les altres ciutats gregues, les quals van formar la Lliga de Delos, associaci坦 dirigida per Atenes. Quan algunes polis, cansades del domini abusiu dAtenes, van voler abandonar lalian巽a, aquesta ho va impedir per la for巽a. A m辿s, va traslladar el tresor de la Lliga a la ciutat dAtenes i va obligar les altres polis a pagar un tribut nou; la Lliga shavia convertit en un imperi aten竪s. Atenes domina 赫姻竪界庄温
- 22. Lesplendor dAtenes El domini aten辿s es va allargar fins les Guerres del Pelopon竪s, en les quals Atenes es va enfrontar a altres ciutats gregues (Corint, Esparta, etc.). Mig segle m辿s tard, gaireb辿 totes les polis van caure sota el domini dun rei de Maced嘆nia anomenat Filip. La fi de lhegemonia atenesa
- 23. Lesplendor dAtenes L'Acr嘆poli era un tur坦 on es van instal揃lar els primers atenesos i, al voltant del qual, van al巽ar la primitiva ciutat. Despr辿s de lincendi dAtenes pels perses, van reconstruir-la i van convertir l'Acr嘆poli en un centre religi坦s. Grans artistes (Ictinos i F鱈dies, entre daltres) van participar en el projecte de reconstrucci坦. L'Acr嘆poli dAtenes
- 25. La 赫姻竪界庄温 hel揃len鱈stica El rei Filip II, aprofitant lenfrontament entre les ciutats gregues (Guerres del Pelopon竪s), es va llan巽ar a la conquista de 赫姻竪界庄温 amb un potent ex竪rcit (falanges). Vers lany 338 a.C. va aconseguir el domini de tot 赫姻竪界庄温. El fill de Filip, Alexandre (que va ser anomenat el Gran) el va succeir lany 336 a.C. El regne de Maced嘆nia
- 26. La 赫姻竪界庄温 hel揃len鱈stica Va unificar tot el conjunt de ciutats gregues per conduir-les a la conquesta de lImperi Persa. Alexandre, al capdavant del seu ex竪rcit, no tan sols va dominar els perses, sin坦 que va arribar als confins del m坦n oriental (lndia), per嘆 el seu somni anava m辿s enll de la conquesta militar ja que volia crear un 炭nic Imperi amb una base cultural grega, on cada territori conserv辿s les seves formes socials i pol鱈tiques. Limperi dAlexandre
- 27. Les conquestes de Alexandre el Gran
- 28. La 赫姻竪界庄温 hel揃len鱈stica Despr辿s de la mort dAlexandre, el seu immens imperi es va dividir en regnes: Egipte, Maced嘆nia, Mesopotmia, etc., 辿s a dir, els anomenats regnes hel揃len鱈stics. Alexandria era una ciutat de planta grega, plena de temples i de monuments, amb un far enorme, una impressionant biblioteca i un gran port de mar que la van convertir en la ciutat m辿s gran del m坦n grec. Els regnes hel揃len鱈stics: Alexandria.