Grècia. Eduard Riu
Download as PPTX, PDF1 like728 views
Presentació de Grècia. Fet per Eduard Riu, Escola Intermunicipal del Penedès.
More Related Content
What's hot (20)
Similar to Grècia. Eduard Riu (20)
Grècia. Eduard Riu
- 2. COM TREBALLAREM Apunts Esquemes (entregar el dia de l’examen) Treballs Lectures, resums, pel·lícules i sortides Jocs Exàmens
- 3. No sempre controles el que et passa, però sempre controles com hi respons.
- 4. SOCIALS 2n ESO • Tema 1: EL MÓN CLÀSSIC A) GRÈCIA B) ROMA • Tema 2: DE L’ANTIGUITAT A L’EDAT MITJANA * CRISTIANISME I L’ISLAM • Tema 3: EL FEUDALISME I LES PRIMERES CIUTATS MEDIEVALS • Tema 4: GEOGRAFIA
- 5. Tema 1: GRÈCIA 1. Enssituem 2. Elsorígensdelacivilitzaciógrega 2.1.L’Hèl·lade 3. Lespolisgregues 4. Lescolonitzacions 4.1.ú 5. L’èpocaclàssica 6. L’èpocahel·lenística 7. Lamanera deviuredelsgrecs 7.1.Lademocràciad’Atenes 8. Laculturagrega
- 6. Tema 1 Grècia. Què he defer per treure un 10? • L’examen val 4 punts. • Els exercicis valen 3 punts. • Treball memory cards 3 punts. Per aprovar cal, com a mínim, fer 1 punt de cada apartat!
- 7. I les classes com seran? • Explicacions i resoldre dubtes • Fer els exercicis a classe. Demaneu-me ajuda! • Fer les memory cards. Cal portar el material necessari: paper, colors i, sobretot, informació!!!
- 9. Memory cards Troia - Aquil·les Minotaure – Mite Mediterrani - Talassocràcia Grècia – Peloponès Creta – Cnossos Micenes – Agamèmnon Polis – Atenes Aristocràcia – Època arcaica Democràcia – Pèricles Colònia – ú
- 10. Memory cards Guerres mèdiques- Pèrsia Guerra del Peloponès– Esparta Alexandre el Gran- Època hel·lenista Acròpolis – Àgora Homer – Odissea Religió grega – Zeus Sòcrates – Filosofia 300 – Pas de les Termòpiles Jocs Olímpics – Olímpia Hèl·lade - Hellas
- 11. 1. Ens situem Edat Antiga. Comença amb l’aparició de l’escriptura i acaba amb la fi de l’Imperi romà d’Occident al s. V dC Hi trobem l’aparició de cultures com la egípcia, la mesopotàmica, la xinesa, la grega o la romana.
- 12. La història de l’antiga Grècia es divideix en tres grans períodes: Època ARCAICA s. IX-VI aC Època CLÀSSICA s. V-IV aC Època HEL·LENÍSTICA s. IV-I aC
- 13. Com ho sabem? Homer (s.VIII aC) Homer va escriure dos llibres: La Ilíada: narra les lluites entre els grecs i els troians (cavall de Troia, Ulisses, Aquil·les). L’Odissea: narra el retorn d’Ulisses (rei d’Ítaca) després de la guerra amb Troia.
- 14. Fitxa Troia-mite
- 15. 2. Els orígens de la civilització grega La civilització grega es va desenvolupar a la península del Peloponès, a les illes del mar Egeu i a la costa de la península d'Anatòlia.
- 16. L’espai físic Grècia és un territori molt muntanyós i de costa molt abrupta. Per aquest motiu, la civilització grega va florir a l’entorn de ciutats estats, anomenades polis, que eren independents les unes de les altres. Als grecs no els governava un mateix rei o faraó, però els unien la llengua, la cultura i les amenaces de pobles estrangers, que els grecs anomenaven bàrbars.
- 23. El Peloponès Les característiques especials del relleu, del clima i de les costes del món grec, van provocar la importància del comerç marítim i de la colonització. Aquest espai geogràfic es caracteritza per la dispersió territorial, a causa del gran nombre de petites illes i de muntanyes que separen les diferents regions. Un altre característica és la pobresa i l’escassa productivitat del sòl, deguda a la sequera del seu clima mediterrani.
- 25. Els orígens històrics A partir del 2000aC, es va desenvolupar a l’illa de Creta la civilització cretenca o minoica. Aquests van aprofitar la bona situació geogràfica per dur a terme una gran activitat comercial pel Mediterrani. Palau minoic de Cnossos (Creta)
- 27. Els cretencs van ser destruïts per la civilització micènica, que tenia el centre a Micenes (Peloponès). Es distingien pel seu caràcter bel·licós, per les ciutats fortificades, les tombes monumentals dels seus reis i per una escriptura grega. Porta de les lleones, Micenes Màscara del rei Agamènnon
- 29. 2.1. Hèl·lade Els grecs estaven organitzats en polis: petits estats compostos per una ciutat i les terres de conreu, zones de pastura i boscos dels voltants. Les polis gregues eren políticament independents entre elles. Malgrat aquesta divisió política, tots els habitants de les polis gregues compartien una mateix forma de vida i cultura. Tenien també una mateixa llengua, literatura, religió i celebracions esportives. Els grecs antics anomenaven Hèl·lade el conjunt de territoris de cultura grega.
- 30. HÈL·LADE ÈPOCA ARCAICA Aristocràcia Literalment «poder dels aristoi», és a dir dels millors. El terme s’utilitza per anomenar un grup social minoritari que domina econòmicament i políticament sobre una majoria. En aquesta època, el domini de les polis estava en mans d’un nombre reduït de famílies: l’aristocràcia. Els aristòcrates eren els propietaris de les terres, controlaven el poder i, a més a més, eren els únics que podien comprar armament de ferro i cavalls. La resta de la població eren camperols, sense terres i amb poques possibilitats de millorar les seves condicions de vida. Aquest fet, unit a un augment de la població i que no hi havia recursos alimentaris per a tots, va provocar una important emigració cap al Mediterrani.
- 31. MAPA DE LES COLÒNIES DE GRÈCIA Grècia Territori sotainfluència dels grecs Polis gregues Colònies gregues
- 32. Fitxa mapa
- 33. 3. Les polis Cada polis era un estat (país). Tenien un sentiment de pertinença a una zona petita: la de la població on vivien i les terres del voltant. Les polis van aparèixer en un lloc elevat que era, alhora, ciutadella defensiva i recinte sagrat destinat a acollir els temples: l’acròpolis. Allí on arriba la meva llança, allí s’acaba la meva pàtria.
- 34. Parts d’una polis Acròpolis Lloc destinats per construir-hi grans temples en honor als déus. Acròpolis d’Atenes Àgora Plaça pública. S’hi feien els mercats i les reunions polítiques.
- 35. La Península Balcànica està dividida per petites valls aïllades per muntanyes, per això l’antiga Grècia mai no va ser un estat unificat sino un conjunt de polis (=país).
- 36. Atenes s. V aC
- 39. Atenes • Acropolis parteno erectèon atenea nike L’acròpolis 1. Partenó 2. èDz 3. Temple d’Atena Nike 4. Propileus 2 1 4 3
- 42. Atenes - Acròpolis Partenó èDz
- 48. 4. El procés de colonització • En arribar, hi fundaven una nova polis, que esdevenia independent, però seguia tenint relacions culturals i comercials amb la polis mare o metròpoli. • Els grecs es mantenien al marge de la població autòctona però hi establien relacions comercials: productes agrícoles, ceràmica i objectes de ferro. • La colonització grega va tenir lloc entre els segles VIII i VI aC. • L’augment de la població i les poques terres per cultivar, van provocar el procés de colonització. Tot començava quan un grup de grecs d’una mateix polis es traslladaven a una zona apta per l’agricultura i el comerç.
- 49. Colonització: procés d’expansió de les polis gregues perquè les seves terres produïen poc. Colònia: territori ocupat per una polis grega fora de les seves fronteres. Metròpolis: polis grega que funda polis fora del seu territori.
- 51. 4.1. La colònia d’ú • ú va ser fundada l’any 575 aC per grecs procedents de la polis Focea (actual Turquia). • ú (Emporion en grec) va experimentar un gran creixement econòmic, gràcies a la venda a la població indígena ibera de ceràmica, armes i teixits. • ú estava envoltada de poderoses muralles (per no ser atacs pels ibers) i tenia una plaça central (àgora) que era el lloc de reunió i discussió dels habitants de la polis.
- 52. Emporion El creixement econòmic d'ú li va permetre obtenir independència respecte Focea i va fer que la ciutat es transformés en una veritable polis, organitzada i governada a la manera de les ciutats de Grècia. Mapa on podem veure el recorregut que havien de fer els grecs de Focea per arribar a ú.
- 53. Fitxa ú
- 54. 5. Època clàssica • Atenes i Esparta van ser les polis més importants. • En aquest període, els grecs van haver de fer front a un enemic molt poderós: l’Imperi persa.
- 55. Les guerres mèdiques (500-479 aC) Els perses, poble del Pròxim Orient que havia format un gran format un gran imperi, van provar de sotmetre el territori grec. Les polis gregues es van unir per derrotar-los. Atenes, que havia liderat les polis gregues, es va convertir en la polis que dirigia el món grec. Atenes es va enriquir amb les aportacions econòmiques de la resta de polis. Un elm (casc de soldat) Pintura en una ceràmica on apareixen dos soldats grecs i perses lluitant Escena de lluita entre soldats grecs i perses
- 56. Pintura on apareix el rei Leònides i el seu exèrcit de 300 soldats espartans que van aturar, temporalment, l’exèrcit persa de 10.000 soldats. El seu acte ha passat a la història com un exemple d'heroïcitat i de lluita per la llibertat. A més va evidenciar la importància que tenien una bona preparació i bon equipament en el camp de batalla.
- 57. 300 https://www.youtube.com/watch?v=x6MW2eU4_oo 300 és el nombre de soldats espartans que van aturar temporalment l’exèrcit persa al pas de les Termòpiles. Aquest acte va costar la vida al rei espartà Leònides i als seus 300 guerrers. Pas de les Termòpiles, a 300km d’Atenes Fragment de la pel·lícula «300» Soldat hoplita Llança, elm, escut, cuirassa, espasa curta i gamberes.
- 58. Guerra del Peloponès entre Atenes i Esparta (431aC-404aC) Ruïnes de la ciutat d’Esparta La rivalitat entre Atenes i Esparta va desembocar en un conflicte armat, que va acabar amb la victòria espartana i va fi al predomini d’Atenes. Esparta, una polis situada al Peloponès, es va caracteritzar pel seu afany expansionista. La seva societat estava molt militaritzada i es distingia per una educació guerrera. El seu règim polític, dominat per una minoria militar, contrastava amb el sistema democràtic d’Atenes.
- 59. 6. L’època hel·lenística: Alexandre el Gran L’enfrontament entre les polis gregues va ser aprofitat pel rei Filip II de Macedònia per conquerir totes les polis gregues (338 aC.) A la seva mort, el seu fill Alexandre el Gran va crear un gran imperi que s’expandí pel Pròxim Orient, Pèrsia i Egipte. D’aquesta manera la cultura grega es van estendre per tots aquells territoris. A la mort d’Alexandre, l’imperi es va fragmentar. Els diferents regnes van sobreviure fins que l’Imperi Romà els va anar conquerint. Alexandre el Gran, proclamat rei quan només tenia 20 anys. Va ocupar Pèrsia, Egipte i el Pròxim Orient, arribant a l’Índia, fins al riu Ganges.
- 60. Alexandre el Gran La falange és una formació de soldats, fortament armats amb llances i espases i protegits per escuts. La sarissa era una llança de 4 o 6 metres de llargada.
- 62. 7. La manera de viure dels grecs Els grecs basaven la seva riquesa en l’agricultura; els conreus principals eren el blat, la vinya i l’olivera. També hi havia ramaderia (cabres, ovelles, porcs i vaques). Els aliments més habituals eren el pa de blat o d’ordi, llenties, olives, cebes, fruita seca, formatges i el vi. La carn estava reservada per la gent més rica. L’activitat artesanal més important era la ceràmica, que es decorava amb formes geomètriques o amb figures humanes.
- 63. La societat grega estava dividia en diversos grups Ciutadans: homes lliures nascuts a les polis gregues. Dins d’aquests hi havia una minoria rica (propietaris de terres) i una majoria de ciutadans pobres (treballadors, artesans) Estrangers (metecs): nascuts a d’altres ciutats i que havien aconseguit fer fortuna gràcies al comerç o l’artesania. No tenien drets polítics. Esclaus: eren el grup més nombrós. Les dones, encara que fossin ciutadanes, no podien exercir cap dret polític, no tenien capacitat jurídica i sempre havien d’estar representades pel pare, els germans o el marit.
- 64. La societat grega es dividia en: – CIUTADANS (homes lliures amb drets) – NO CIUTADANS (estrangers, esclaus i dones)
- 65. 7.1. La democràcia d’Atenes Al llarg del segle VI aC, el malestar social que hi havia a Atenes entre l’aristocràcia i els camperols sense terres, va desembocar en un seguit de reformes socials i polítiques. D’aquesta manera, al segle V aC, es va instaurar a Atenes un règim de democràcia limitada: només podien participar els ciutadans (ni dones ni els metecs ni molt menys els esclaus). El més important era participar a l’assemblea (Ekklesía), on es reunien tots els ciutadans per decidir dels afers públics. El principal dirigent atenès de l’època clàssica va ser Pèricles, que va exercir el màxim càrrec (magistrat) diverses vegades. DEMOCRÀCIA = GOVERN DEL POBLE Pèricles
- 66. Atenes Democràcia Desenvolupament cultura i arts Llibertat individual Esparta Aristocràcia militar Societat militar: educació militar No es fomenta ni la cultura ni les arts. Tampoc hi ha llibertat individual.
- 67. Fitxa els grecs i la guerra
- 68. 8. La cultura grega A Grècia es va desenvolupar el pensament racional: oferir una explicació lògica i raonada als fenòmens de la natura. D’aquesta manera apareix la filosofia, per abandonar les explicacions mítiques o sobrenaturals. Filòsofs com Sòcrates, Plató o Aristòtil van reflexionar sobre aspectes de l’existència humana o normes de conducta individual i col·lectiva.Estoïcisme Acceptar el destí, suportant el dolor i la lluita contra les passions humanes. Epicureisme L’únic objectiu és el plaer.
- 69. Els grans filòsofs de Grècia Sócrates Pensava que l’ésser humà havia de ser el centre de la filosofia. Creia en l’existència certeses absoluta, com la veritat, el bé i la virtut. Plató Defensava que la veritat només podia sorgir de la reflexió. Hi ha dos mons: el món de les idees (el veritable) i el món dels sentits (confús i enganyós). Aristòtil Es va encarregar de l’educació d’Alexandre el Gran. L’ésser humà té com a objectiu principal buscar sempre la felicitat.
- 70. La religió dels grecs era politeista, és a dir, es creia en molts déus. Els déus eren antropomorfs (tenien forma humana) i habitaven al mont Olimp sota l’autoritat de Zeus, pare dels déus i posseïdor del llamp. La mitologia grega era un conjunt d’històries que explicaven la creació del món i la vida dels homes i els déus. Les explicacions mítiques servien per donar respostes a les preguntes quan encara no s’havien trobat explicacions racions o científiques. La religió grega
- 71. CAOS
- 72. La fi de l’antiga Grècia El 146 aC, els romans van conquerir Grècia i la convertiren en una província del seu imperi.
- 73. GRÈCIA ROMA POLIS/ARISTOCRÀCIA/DEMOCRÀCIA COLONITZACIONS ATENES/ESPARTA GUERRES ART PÈRICLES ALEXANDRE EL GRAN. FILOSOFIA THALASSOCRÀCIA MITOLOGIA… MONARQUIA/REPÚBLICA/IMPERI CONQUESTES ROMA GUERRES URBANISME ROMANITZACIÓ MARE NOSTRUM MITOLOGIA…
- 74. VOCABULARI Hèl·lade:Terres i mars on vivien els hel·lens (els grecs). Aristocràcia:Primera forma de govern de les polis gregues. Governen els rics. Homer:Autor de laIlíadai Odissea Acròpolis:Partaltai on se solien edificar els temples dedicats alsdéus. Àgora:Plaçapública, on hi haviael mercat. Asty: Nucli urbà de les polis. Democràcia:Apareix a l’època clàssica,gràcies aPèricles. GuerresMèdiques:Guerra dels grecs contra els perses. GuerresdelPeloponès:Guerra entre Atenes i Esparta. Alexandre el Gran:Rei de Macedònia i de Grècia. Pèricles:Vaintroduir la democràcia a Atenes. Dòric/Jònic/Corinti:Ordres arquitectònics grecs. Cariàtides: Estàtues en formes humanes.
- 75. EXAMEN!!!
- 76. Vídeos de la història de Grècia