More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (7)
Similar to Columna de հà (20)
More from Carme Aranda- Mònica Navarro (20)
Columna de հà
- 1. Columna de հà Autor: Apol.lodor de Damasc Cromatisme: policroma Cronologia: 107-113 Dimensions: 40 m alt x 4 m diàmetre Estil: romà imperial Localització original i actual: centre Tècnica: talla del fòrum de հà, a Roma Material: marbre Formes: baix relleu
- 2. Context històric հà, d'origen hispà, fou emperador de Roma del 98 al 117. Pertanyia a la tradicionalment coneguda com dinastia Antonina o Ulpio-Aelia. Al 101 començà la seva primera guerra contra els dacis (poble de l’actual Romania) obtenint la victòria l’any següent. Entre 105 i 106 seguí la segona guerra, en la qual varen annexionar Dàcia com a província de l’imperi. Aquestes guerres són les que apareixen a la columna de հà, la qual s’aixecà, juntament amb el seu fòrum, per a celebrar la victòria. Al mateix temps conquerí el regne dels nabateus (Aràbia Pétrea). El 113 començà una campanya victoriosa contra els parts (Armènia, Síria i Mesopotàmia), que foren integrats a l’imperi. Sota հà l’imperi arribà a la seva màxima expansió. Tornant d’aquesta campanya va morir prop del Mar Negre (117). Just abans de morir adoptà el seu nebot Adrià que el succeí en el tro.
- 3. հà també feu reformes polítiques i importants construccions a Roma. Obrí noves vies, construí aqüeductes i ponts, com el que feu sobre el Danubi per facilitar la conquesta de Dàcia. També aixecà circs, amfiteatres... Va tenir al seu servei l’arquitecte més important de la Roma imperial, Apol.lodor de Damasc, que també dissenyà el panteó d’Adrià. Aquest últim ordenà la seva mort, sobre la qual hi ha diferents versions. Moneda dedicada pel Senat a հà: “Optimus princeps” (el millor dels prínceps).
- 4. Arc de հà a Benevento, detall: Receptio in fidem di principi barbari. Bust de հà a Munic
- 7. Biografia de l’autor Apol.lodor de Damasc (Damasquí) fou l’arquitecte més important de l’imperi romà. Era amic de հà i coneixia perfectament l’art hel·lenístic. Seguint les ordres de l’emperador va dissenyar i construir obres monumentals a Roma i altres punts de l’imperi, con el pont sobre el Danubi, utilitzat per հà en la guerra contra els dacis. També sembla que planificà el ʲԳٱó d’Adrià. Aquest últim ordenà la seva mort, segons les fonts perquè no li perdonà que li hagués recriminat el seu afany per l’arquitectura. Obres d’Apol.lodor foren: el pont sobre el Danubi, els mercats del Quirinal, les Termes de հà, la columna commemorativa, alguns li atribueixen el ʲԳٱó d’Agripa
- 8. Localització: Fòrum de հà
- 9. Fòrum de հà
- 11. Estatua de հà (Galeria Borghese) Roma
- 13. Estil (cal recordar les característiques de l’escultura romana) L’escultura romana va rebre una gran influència de la grega, sobre tot de l’hel·lenística. Moltes escultures gregues les coneixem gràcies a les còpies romanes. Té un gran realisme, en contraposició a l’idealisme grec, tot i que en l’època imperial es tendia a idealitzar la figura de l’emperador, com és el cas d’August, però sempre conservant el trets característics del retratat. Sovint l’escultura està subordinada a l’arquitectura, com és el cas dels relleus commemoratius de columnes i arcs triomfals. També escultures exemptes es feien pensant en l’espai o marc arquitectònic on havien de situar-se. Els materials més comuns eren el bronze, la pedra o el marbre. Els retrats varen ser una aportació romana, inspirada en el realisme dels retrats funeraris etruscs. Procuraven ser fidels als models, marcant defectes, arrugues... Dins del retrat destacà la realització de bustos i retrats eqüestres, com el de Marc Aureli. Els relleus solien explicar esdeveniments històrics gloriosos per la Roma imperial, com victòries importants.
- 14. Anàlisi formal Únic monument gairebé intacte del fòrum de հà. És una columna cilíndrica d’uns 4 m de diàmetre, sobre un pedestal en forma de dau, decorat amb detallats relleus d’armes. Base columna simple, decorada amb motius ornamentals. Fust format per 12 tambors cilíndrics de marbre, té 29,78 m d’alçada, i capitell dòric. Damunt hi havia una estàtua de bronze de հà. El fust presenta una cinta helicoïdal (en espiral) de 200 m de longitud plena de relleus. A l’interior del fust hi ha una escala de cargol que permet pujar fins la part alta. L’estructura helicoïdal d’aquesta escala permet la cohesió dels dotze tambors de marbre de la columna.
- 15. Els relleus mostren una seqüència narrativa de diversos accions bèl·liques resolta amb mitjans escultòrics. Tots els fets il·lustrats amb gran detallisme, igual que els accidents del terreny, les construccions, les armes, els animals... Per facilitar-ne la visibilitat, l’alçada de la franja del relleu va augmentant a mesura que s’allunya del terra (de 0,89m la més propera a 1,25 la més elevada). És el relleu més llarg que s’esculpí en l’antiguitat.
- 16. Les 155 escenes es succeeixen sense interrupció, i hi apareixen unes 2.500 figures humanes. հà 59 vegades, de manera realista i no divinitzat. Els altres personatges també són tractats de manera naturalista, i tots els detalls són reproduïts minuciosament.
- 17. Part més alta de la columna, originàriament hi havia un àliga, després l’escultura del propi հà, i al segle XVI s’hi col·locà l’estàtua de San Pere
- 18. Detallisme: representacions d’edificis, d’armes dels legionaris, eines de treball… També hi ha recursos metafòrics, com aquí on veiem el riu Danubi representat com un ancià.
- 19. Rostres expressius i realistes. հà hi és representat 70 vegades, sempre amb grandària superior a la resta de persones. Parlant a les tropes abans de la segona guerra dacia.
- 20. La sensació de profunditat s’aconsegueix donant grandàries diferents a les figures, i també pel joc de llums i ombres, tot i que la perspectiva no està gaire treballada. A vegades trobem la isocefàlia (superposició de caps de dimensions iguals). Els personatges se superposen sovint per augmentar la sensació de profunditat. La combinació de línies diagonals i verticals aporta gran dinamisme a les escenes. Seqüència narrativa continuada, com en una pel·lícula actual.
- 21. Coronada antigament per l’estàtua de հà (actualment per la Fust de cent peus romans de Sant Pere) (29,78 m.) 12 tambors de marbre 4 m. diàmetre Capitell dòric Relleus narratius de forma helicoïdal Base en forma de dau amb una cambra interior i una escala de cargol que puja fins a la part superior 40 m. d’alçada
- 22. Avui només veiem el marbre blanc, però originàriament estava completament policromada en colors vius.
- 23. Estendards de les legions Sacrifici d’un toro, per հà, abans de la batalla հà parlant als soldats Pont
- 24. Animals pel Carro amb sacrifici ballesta Pretorians marxant
- 25. El treball de les legions: construcció de calçades, d’edificis (forts)
- 26. Legionaris davant d’un fort, treballant...
- 27. Els dacis
- 28. Dones dacies torturant captius romans
- 29. Decèbal repartint verí als seus Suïcidi del rei dels dacis
- 30. La mort de Decèbal, el rei dels dacis. Còpia del Museu d’Història de Bucarest
- 31. Motlles de guix que reprodueixen els relleus (Victòria and Albert Museum, Londre)
- 32. Interpretació La columna s’inaugurà el 113, quan s’obriren el fòrum de Cèsar i el temple de Venus Genetrix, restaurats per հà. Fòrum de հà
- 33. El relleu de la columna narra les dues campanyes victorioses que va emprendre հà contra els dacis. La meitat inferior il·lustra la primera guerra (101-102), i la superior la segona (105-106). Les dues seccions estan separades per la personificació de la victòria. El relleu va estar totalment policromat. Les figures ens expliquen una història, en forma de crònica. Importa més el missatge que transmeten que la tècnica amb que es van fer. El llenguatge és metafòric en algunes parts, tant en la representació dels déus, com per exemple en la del Danubi, reproduït com un ancià. És una valuosa informació sobre l’exèrcit romà (armament, vestimenta, tècniques de guerra) i tècniques constructives, ja que els soldats apareixen fent tot tipus d’activitats, a part de la militar, com hem vist. També proporciona informació sobre el medi, el paisatge, la vegetació, els habitatges... I sobre els enemics (dacis). Els iconògrafs sembla que van seguir la crònica de Bello Daccio, avui perduda, en la qual explicava les dues guerres.
- 35. հà - 155 escenes - més de 2500 figures - հà hi és representat unes 70 vegades Guerra contra els dàcis: primera guerra dàcia 101-103 i segona guerra 107-108
- 36. Funció La finalidat de la Columna de հà era triple: assenyalar fins on arribava un turó desplaçat pel fòrum, guardar les cendres de l’emperador i commemorar la conquesta de la Dàcia per հà, il·lustrant-ne els fets prindipals. Se sol creure que era un monument propagandístic per glorificar l’emperador. Es possible que l’estructura no pogués ser vista per estar voltada d’altres construccions del fòrum de հà. També la dificultat per seguir els relleus des de baix no sembla que hagués servit gaire com instrument de propaganda. Segons una inscripció podia haver servit com un indicador de mesures per la construcció del fòrum. Després de la mort de հà, el 117, el Senat va votar que les seves cendres fossin col·locades dins d’una urna d’or en la base de la columna (avui no hi són).
- 37. La següent inscripció es troba al basament de la columna: SENATVS·POPVLVSQVE·ROMANVS IMP·CAESARI·DIVI·NERVAE·F·NERVAE TRAIANO·AVG·GERM·DACICO·PONTIF MAXIMO·TRIB·POT·XVII·IMP·VI·COS·VI·P·P· AD·DECLARANDVM·QVANTAE·ALTITVDINIS MONS·ET·LOCVS·TANT<...>IBVS·SIT·EGESTVS Traduït: El Senat i el poble romà a l’emperador César Nerva հà August Germànic Dacic, fill del diví Nerva, pontífex màxim, tribú per desenasèptima vegada, emperador per sisena vegada, cònsol per sisena vegada, pare de la pàtria, per a mostrar l’alçada a la que arribava el turó i el lloc ara destruïts per a obres com aquesta. Prop la base es col·locaren http://www.stoa.org/trajan/ les cendres de հà
- 38. En aquesta part inferior per tant s’hi van guardar, en una urna d’or, les cendres de l’emperador. Segons la documentació renaixentista, el Papa la va regalar a una família noble andalusa que tornà les cendres a Sevilla, on havia nascut հà. L'estàtua de bronze original de l’emperador fou substituïda, el 1588 per una de Sant Pere, per ordre del papa Sixt V. Dibuix que reprodueix una vista del fòrum de հà
- 39. Models i influències La columna commemorativa romana presenta una tipologia totalment original a l'enrotllar una tira escultòrica, formant un fris helicoidal, al voltant d’un fust. Un precedent de la tècnica narrativa de col·locar una escena darrere l’altra el trobem al fris de la Gigantomàquia de l’Altar de Zeus a Pèrgam. La Columna Trajana va ser el millor representant del relleu històric i l’aportació escultòrica més original de l’art romà. Serví de model a columnes posteriors, com la d’Antoní Pius i la de Marc Aureli. També inspirà la columna de la Vendôme de París i les de San Carles Borromeu de Viena, de Fischer von Erlach.
- 40. San Carles Borromeu de Viena, de Fischer von Erlach 1716-1737 Columna de la Vendome, aixecada per Napoleó per commemorar la victòria a la batalla d’Austerlitz