�ݺ�ߣ

CONTEXT HISTÒRIC MONARQUIA >> 753-510 aC Formació de la ciutat de Roma sota el domini dels etruscos (618-510) Península Itàlica dividida: etruscos a la zona septentrional; llatins, sabins … L ’ aristocràcia romana acaba amb la monarquia etrusca i s ’ inicia …

REPÚBLICA >> 510 aC – 27 dC Roma es converteix en un estat fort i pròsper Poder exercit pel Senat Expansió cap a nous territoris: Domini del Mare Nostrum Guerres púniques (Roma –vs- Cartago) CONTEXT HISTÒRIC

CONTEXT HISTÒRIC IMPERI >> 27 dC – 476 dC Romanització: expansió de les formes, el dret i la llengua llatina per la totalitat de les terres conquerides. Els períodes artístics es coneixeran per les Dinasties que els van encarregar.

EXPLICACIÓ MÍTICA DE L’ORIGEN DE ROMA Després de la Guerra de Troia: Enees, Anquises i Ascani fugen cap a la Península Itàlica Ascani fundà la ciutat d’Alba Longa, inici d’una dinastia reial que acabà quan Numitor fou derrocat per Amuglius Rea Silvia (filla de Numitor) s’uneix a Mart i neixen dos bessons: Ròmul i Rem. Amuglius obligà a abandonar els bessons a les aigües del Tíber on foren recollits per una lloba que els crià. Ja adults, Ròmul i Rem ajuden a Numitor a recuperar el poder i més tard, fundaren Roma. Finalment, Ròmul matà el seu germà i es convertí en rei de Roma.

CARACTER Í STIQUES GENERALS DE LA CULTURA ROMANA RELIGIÓ ROMANA Influència d’altres religions Grècia: mitologia i formes de representació de les divinitats Etrusca: culte privat als penates, lares i manes Divinització de l’emperador Cap al final de l’Imperi influència de religions orientals

ROMANITZACIÓ Expansió del llatí arreu de l’Imperi Romà Dret civil romà vigent en alguns aspectes fins a l’actualitat Urbanisme Llegat literari CARACTER Í STIQUES GENERALS DE LA CULTURA ROMANA

L’ART ETRUSC Durant el primer període de la seva història , Roma estava sota domini de la monarquia etrusca. Aquesta època resultà clau en la formació i definició de la cultura i el caràcter romà.

Ús de la volta i l’arc 2. Planificació urbanística (exemple Marza Botto) Ús del sistema hipodàmic o ortogonal heretat dels campaments militars. Delimitació dels eixos principals segons criteris astronòmics: Pomerium. De Nord a Sud: Cardo D’Est a Oest: Decumanus Fortificació i abituallament de la ciutat L ’ ART ETRUSC

Culte als morts Necròpolis Pintura parietal amb la tècnica del fresc a l’interior de les tombes Representacions en aixovar funerari L ’ ART ETRUSC

PLÀSTICA ETRUSCA Art funerari Tant les pintures murals que decoren les tombes com els relleus que trobem als sarcòfags tenen el mateix objectiu: glorificar el difunt i representar-lo en vida.

Pintura Denota certa influ è ncia grega pel que fa al predomini de la l í nia. Malgrat tot, no se segueix cap convenci ó pictòrica ni ordre en la composici ó . Apareixen escenes de caire funerari, de la vida quotidiana i fins i tot històriques. PLÀSTICA ETRUSCA

Escultura Arcaica i frontal. Hieratisme t í pic del primer per í ode grec. Materials: terracota policromada i bronze. Escassa utilitzaci ó de la pedra. Sorgeix el retrat com a g è nere escultòric independent. El costum de fer m à scares funer à ries ser à molt ben acollit per Roma, que l ’ adoptar à de seguida. ESCULTURA ETRUSCA

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART ROMÀ MONARQUIA Austeritat Arcaisme REPÚBLICA Influ è ncies: etrusques, gregues i hel · len í stiques (Gr è cia i À sia Menor) Espoli sistem à tic i tallers de copistes Rebuig del p ú blic per les obres d ’ art gregues ja que no coincidien amb l ’ austeritat pròpia dels romans. Eclecticisme Anonimat dels artistes

IMPERI Amb August es renova i s ’ embelleix la ciutat de Roma: imatges amb funci ó propagand í stica i program à tica. Art com a manifestaci ó d ’ idees pol í tiques, socials i històriques. Art per enfortir l ’ estat i sobretot, l ’ emperador. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART ROMÀ

MATERIALS Predomini de la pedra fins è poca imperial Tuf local, Peper í , travert í Generalitzaci ó del marbre en è poca imperial en detriment de la pedra local (marbre blanc majorit à riament, però tamb é de colors importat de les canteres d ’À sia Menor) CARACTER Í STIQUES GENERALS DE L ’ ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I T È CNIQUES CONSTRUCTIVES

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES Maneres de construir els murs (opus siliceum, opus cuadratum, opus caementicium, opus latericium, opus spicatum). OPUS SILICEUM OPUS CUADRATUM OPUS INCERTUM OPUS RETICULATUM OPUS LATERICIUM

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES Gran eclecticisme: els romans sabien aprendre dels territoris que conquerien. La seva arqutiectura n’és una mostra. Ús dels ordres arquitectònics grecs. A partir d’època imperial el dòric o toscà i el jònic gairebé desapareixen com a elements de suport. Es generalitza l’ús del corinti.

s. I aC creaci ó de l ’ ordre corinti canònic Ú s dels tres ordres arquitectònics alhora amb finalitat decorativa Ú s de l ’ arc, la bòveda i la c ú pula (conegut per etruscos i grecs) que juntament amb l ’ opus caementicium va fer possible la construcci ó d ’ edificis t è cnicament molt complexos. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES

Temple: templum espai sagrat Pòrtic profund Elevat sobre podi amb escalinata Import à ncia de la fa ç ana marcada per l ’ escalinata Planta rectangular o circular seguint el model del tholos grec ARQUITECTURA P Ú BLICA RELIGIOSA EL TEMPLE

ARQUITECTURA PÚBLICA RELIGIOSA EL TEMPLE Tipus de temples : Sobre podi amb columnes a la part anterior (façana) amb 3 cel·les (tríada capitolina: Júpiter, Juno i Minerva) Les parets laterals s’allarguen fins a la façana. Sobre podi. Les parets laterals s’allarguen des de la façana fins a la part posterior. Trobem dues columnes a cadascun dels costats curts. Sobre podi. Adaptació del peristil grec. Mitjançant columnes exemptes o columnes adossades .

ARQUITECTURA PÚBLICA CIVIL EDIFICIS LÚDICS EL TEATRE Deriva del teatre grec. No sempre es recolza a la falda d’un turó Usos del teatre: Representacions Actes de culte

L ’ AMFITEATRE Espectacles cruents (lluita de gladiadors, gladiadors i feres i naum à quies) Edifici netament rom à Caracter í stiques: Arena ovalada (de vegades amb estances a sota) Arena separada de les graderies pel pulpitum Graderies construides mitjan ç ant bòvedes, arcs i opus caementicium Part superior amb pòrtic amb seients de fusta Consoles per col · locar les velae Seients del pulpitum reservats pels aristòcrates i senadors: individuals i amb nom ARQUITECTURA PÚBLICA CIVIL EDIFICIS LÚDICS

ARQUITECTURA PÚBLICA CIVIL EDIFICIS LÚDICS CIRC Carreres de cavalls (bigues, quadrigues…) Planta allargada amb curvatura pronunciada en un dels extrems PULMINAR zona on seien les autoritats Arena dividida en dos per l’espina on es col·locaven estàtues de divinitats o abituallament del circ TERMES Costum del bany molt estès (procedent de Grècia) Ús higiènic i lúdic Construcció mitjançant l’opus caementicium L’aigua de les termes arribava pels dipòsits de la ciutat o bé mitjançant els aqüeductes.

MONUMENTS PÚBLICS: FUNCIÓ PROGRAMÀTICA I COMMEMORATIVA SIMBIOSI ESTRUCTURES ARQUITECTÒNIQUES I ESCULTURA ARC Cobert de relleus Part superior coronada per estàtues de divinitats o família imperial. En època republicana, general vencedor i família. Tipologia més coneguda és l’arc de triomf Commemora victòries militars però també Commemorar noves vies Límit entre territoris COLUMNA Coberta de relleus o no Fòrum Coronada per escultura de l’emperador o general vencedor Relleus històrics: representació de batalles

ESCULTURA Importància del relleu històric, funerari i retrat ESCULTURA IDEAL Divinitats, herois, atletes i tot tipus de figura mitològica Còpies romanes dels esquemes grecs Es troba en relleu i escultura exempta Ús del bronze, el marbre i la pedra Mides superiors al natural: les mides grans denoten representació de la divinitat

ESCULTURA EXEMPTA Materials diversos, els més abundants bronze i marbre Escultura policromada (cera sobre marbre i pigments als Detalls fins s. II dC, després només es polia el marbre per donar-li brillantor. Escultura pública que s’exhibia en llocs públics i també privada. ESCULTURA

RETRAT Gènere característic dels romans Màscares dels difunts per tenir un record (de cera en època republicana i de pedra o marbre en època imperial, depenent del poder adquisitiu del comitent). Àmbit domèstic i funerari Categories de retrat Privat Públic: la manera que l’emperador fos conegut pel vast imperi (moneda i retrats) Estils: Verista o helenístic. Retrat fisionòmic, psicològic, sintètic, fictici-retrospectiu… Relleu i escultura exempta ESCULTURA

ESCULTURA RELLEU HISTÒRIC Commemoració de les victòries En època republicana el comitent podia ser un general; en època imperial l’emperador o la seva família. Funció propagandística Es troba a: Arcs triomfals Columnes Ares o altars monumentalitzats Temàtica: exaltació de les virtuts de l’emperador (apoteosi, decursio, escenes de sacrifici, lluites, adventus i profectio Estil: Eclecticisme: gust per les formes clàssiques A finals de l’imperi destaca un estil medieval: simetria, esquematisme i hieratisme

PINTURA Decoració de les parets interiors de les cases Tècnica del fresc Sobre la paret es disposa una capa d’estuc (barreja de guix i calç). Sobre la capa encara humida s’apliquen els pigments barrejats amb aigua. Quan la capa preparatòria i els pigments s’assequen s’aplica una capa de pols de marbre per donar brillantor i duresa a la pintura. Es conserva poca pintura Gràcies a les restes de pintura trobades a Pompeia (ciutat devastada per l’erupció del Vesuvi), els historiadors de l’art han pogut establir una periodització o catalogació de la pintura romana.

ELS QUATRE ESTILS POMPEIANS 1r Estil Pompeià o d’incrustacions: Creació d’una arquitectura fictícia mitjançant plaques de marbre i pilastres sobre l’estuc que fins i tot, sobresurten de la paret. S’inclouen alguns detalls de vegetació. 2n Estil Pompeià o arquitectònic: imitació d’espais arquitectònics que permetien eixamplar l’espai físic. L’espai arquitectònic es complementa amb detalls de jardins i pintura figurativa.

3r Estil Pompeià o ornamental: Decoració lineal sobre fons foscos. La decoració consta d’emmarcats de figures i paisatges. 4t Estil Pompeià o d’il·lusionisme arquitectònic: Eixamplament dels espais arquitectònics mitjançant l’il·lusionisme arquitectònic. La figura humana pren màxim protagonisme. ELS QUATRE ESTILS POMPEIANS

PINTURES DE LA VIL·LA LÍVIA 2n Estil Pompeià

MOSAIC Decoració mitjançant l’opus teselatum: peces de marbre, pedra, ceràmica o pasta de vidre d’un centímetre quadrat aproximadament i de forma força regular i policromades. Tècnica originària de Grècia El mosaics cobrien parets i paviments Les tessel·les s’inserien sobre una capa d’estuc, calç o morter.

�ݺ�ߣ

Presentacio Art Roma

Recommended

More Related Content

What's hot (20)

Similar to Presentacio Art Roma (20)

Presentacio Art Roma