際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
Retrat eq端estre de Marc Aureli
Fitxa t竪cnica
 T鱈tol: Retrat eq端estre de











lemperador Marc Aureli Antoni
August (121-180 d. C., regnat de 161180 d. C.)
Autor: desconegut.
Cronologia: 175 d. C.
Tipologia: escultura exempta.
Materials: bronze daurat.
Mides: al巽ada total 4,24 m.
Estil: rom altimperial.
Tema: retrat.
Localitzaci坦: Palazzo del
conservatori, Museus Capitalins,
Roma.
Obra de la mateixa 竪poca

Columna de Marc Aureli (176-192 d. C.).
Context
 Atesa la impossibilitat de governar el gran territori aconseguit

amb lexpansi坦 republicana, en el per鱈ode imperial (31 a. C. 
476 d. C.) sopta per establir un nou sistema pol鱈tic, liderat per
un emperador, i es va dividir el conjunt de les terres en
prov鱈ncies. Amb una s嘆lida estructura social, jur鱈dica, pol鱈tica i
comercial, el poble rom va rebre la influ竪ncia cultural grega.
Lart va ser un instrument bsic de demostraci坦 de poder i es
van construir edificis p炭blics i privats a totes les ciutats
romanitzades.
 La nova organitzaci坦 pol鱈tica de lImperi implicava la necessitat
de destacar qui ocupava el cim jerrquic. Lemperador o c竪sar.
Els romans van rec坦rrer a la imatge per a assolir la
magnificaci坦 del crrec. Es van establir unes tipologies de
representaci坦 imperial que indicaven de manera pregona la
preemin竪ncia del c竪sar per sobre tots els altres homes
(recorrent, si sescau, a la divinitzaci坦).
 Per altra banda, es multiplicaren les representacions que

difonien arreu la pres竪ncia de les imatges de lemperador.
Lobjectiu era familiaritzar i fidelitzar la poblaci坦 amb el seu
gran i poder坦s dirigent, mgicament present en ef鱈gie arreu,
presidint i/o controlant qualsevol acte de la vida p炭blica en
tots els racons de lImperi. Les principals tipologies de
representaci坦 imperial varen establir-se sota el regnat
dOctavi.
 Lemperador Marc Aureli tot i que va haver de rec坦rrer
permanentment a la guerra per mantenir la seguretat de
l?imperi, era home dideals humanitaris i molt conscient dels
beneficis duna conviv竪ncia pac鱈fica i enriquidora. Se li
atribueix un text, les Meditacions, un conjunt de reflexions i
consells molt valorat des dels humanistes en巽 que lidentifica
com un emperador format en s嘆lids ideals filos嘆fics estoics.
T竪cnica i estil
 s una escultura realitzada en bronze, fabricada a partir de

diversos motlles soldats i completada amb detalls fets a base
dincisions o batuts. Lexcel揃lent factura i la seva gran qualitat
fan pal竪s que fou el treball dun artista (de fet, probablement
un equip) altament qualificat. Malauradament, tal com sol ser
com炭 en per鱈ode imperial, ignorem completament la
personalitat i el nom de lartista.
 Es tracta duna obra pensada per ser vista des de m炭ltiples
punts de vista malgrat que potencia la visi坦 frontal. Cal
destacar els abundants rinxols de la barba i el cabell que
contrasten amb les suaus faccions del rostre.
Iconografia. Significat i funci坦
 Es tracta de la figura eq端estre (muntada a cavall) de

lemperador rom Marc Aureli, que posa de manifest tota la
seva grandesa i poder. El gest, molt semblant al dalgunes
representacions dOctavi (primer emperador, 16aC. - 14dC.), ha
estat interpretat com una manifestaci坦 de clem竪ncia. Aquesta
suposici坦 vindria confirmada per la figura dun cabdill brbar,
citada per una font medieval per嘆 perduda, que era sota la
pota enlairada del cavall. Lemperador es manifesta daquesta
manera com un general invencible. Per嘆 el fet danar vestit de
civil i desarmat, humanitza el personatge perqu竪 indica que es
tracta dun pacificador, no dun conqueridor. T辿 una funci坦
commemorativa i dexaltaci坦 del poder de lemperador. s
l炭nica esttua eq端estre conservada de la iconoclstia cristiana
pel fet dhaver estat confosa amb la figura de Constant鱈 primer
emperador cristi.
Models i influ竪ncies
 Lesttua eq端estre, que magnifica la personalitat del cavaller

real巽ant lestampa, en s鱈 mateixa imposant, de lhome damunt
la b竪stia 辿s un motiu temtic. Es coneixen mostres antigues
amb representaci坦 de figures cavalcant a diversos indrets del
Pr嘆xim i del Lluny Orient. De l竪poca grega antiga es
conserva el fragment duna obra del S.VI aC., lanomenat
Cavaller Rampin, que representa un kouros dalt de cavall.
 No va ser per嘆 fins l竪poca romana que lesttua eq端estre va
arribar a la seva consolidaci坦. La voluntat de representaci坦
que sempre manifest lart rom, va trobar un vehicle magn鱈fic
per a resoldre iconogrficament lenaltiment del poder i la
gl嘆ria dun personatge. Lestampa que sobreposa genet i
cavall, intel揃lig竪ncia i for巽a sumades en una fusi坦 de poder i
grandesa, va esdevenir un motiu efica巽 i repetit.
Cavaller Rampin
 Malgrat que coneixem lexist竪ncia de centenars, -potser

milers- desttues eq端estres per tot limperi, realitzades amb
bronze o amb daltres materials com marbre, prcticament
cap ha arribat fins a nosaltres, llevat de diverses restes
fragmentades com els anomenats Bronzes Daurats de
Pergola. Una esttua completa per b辿 que menor, el Regisole
de Pavia, va perviure fins el 1796.
 El retrat eq端estre va decaure a partir del Baix Imperi tot i que
sen coneix alguna excepci坦, com el colossal bronze
parcialment deslligat de la conceptualitzaci坦 monumental
bizant鱈 de Justini (S.VI). A lEdat mitjana va tenir una
pres竪ncia menor i antiga (Cavaller de Bamberg, S.XIII).
Cavaller de Bamberg
Bronzes daurats de Pergola
 El Renaixement, lligat a la prctica deliberada dinspirar-se en

el m坦n clssic va fer reapar竪ixer el motiu principalment per
honorar herois militars i pr鱈nceps. El model de refer竪ncia ser
evidentment la figura de Marc Aureli, del qual sen derivaran
les diferents esttues eq端estre: lesttua del Condottiero
Gattamelata de Donatello (Pdua 1453) i lobra paral揃lela de
Verrochio, Il Colleoni, (Ven竪cia 1479-88)
 El S.XX ha fet desapar竪ixer quasi completament del context
urb, el motiu de la gran figura eq端estre monumental. Entre
els motius que expliquen el fet, cal destacar el canvi cultural
que ha convertit en socialment inacceptable lexaltaci坦
excessiva dun personatge contemporani. Daquesta manera,
encara que no sempre, el retrat eq端estre ha quedat reservat
per a alguns dirigents pol鱈tics de r竪gims dictatorials.
Esttua eq端estre de Francisco Franco a Santander
Donatello: Condottiero Gattamelata
Verrochio: Il Colleoni
(retirada el 2008)

More Related Content

What's hot (20)

Aq端educte ferreres
Aq端educte ferreresAq端educte ferreres
Aq端educte ferreres
Ramon Pujola
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
Antonio N炭単ez
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
Antonio N炭単ez
9.Hermes (Prax鱈Teles)
9.Hermes (Prax鱈Teles)9.Hermes (Prax鱈Teles)
9.Hermes (Prax鱈Teles)
Carme Aranda- M嘆nica Navarro
Jardi delicies el Bosch
Jardi delicies el BoschJardi delicies el Bosch
Jardi delicies el Bosch
sandroalfaro
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el pobleFitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
Julia Valera
Renaixement arquitectura
Renaixement arquitecturaRenaixement arquitectura
Renaixement arquitectura
Julia Valera
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
Antonio N炭単ez
Pont del Diable
Pont del DiablePont del Diable
Pont del Diable
Ramon Pujola

Viewers also liked (16)

August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
Irene S叩nchez Maestre
Ara pacis augustae
Ara pacis augustaeAra pacis augustae
Ara pacis augustae
sandroalfaro
August de prima porta
August de prima portaAugust de prima porta
August de prima porta
sandroalfaro
La llibertat guiant al poble.
La llibertat guiant al poble. La llibertat guiant al poble.
La llibertat guiant al poble.
Irene S叩nchez Maestre
Els aliments
Els alimentsEls aliments
Els aliments
Zhiria87
Aparell Respiratori
Aparell RespiratoriAparell Respiratori
Aparell Respiratori
Vicent
Estatua ecuestre de Marco AurelioEstatua ecuestre de Marco Aurelio
Estatua ecuestre de Marco Aurelio
Fernando Alvarez Fern叩ndez
Lalimentaci坦 saludable 26 04-2010 ies
Lalimentaci坦 saludable 26 04-2010 iesLalimentaci坦 saludable 26 04-2010 ies
Lalimentaci坦 saludable 26 04-2010 ies
davidmelerodomenech
ART ROMART ROM
ART ROM
Gemma Ajenjo Rodriguez
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiu
CC NN
LA NUTRICI DELS ANIMALS
LA NUTRICI DELS ANIMALSLA NUTRICI DELS ANIMALS
LA NUTRICI DELS ANIMALS
M鱈riam Redondo D鱈az (Naturalsom)
T ema 2 Alimentaci坦. Nutrici坦 i Aparell digestiu
T ema 2 Alimentaci坦. Nutrici坦 i Aparell digestiuT ema 2 Alimentaci坦. Nutrici坦 i Aparell digestiu
T ema 2 Alimentaci坦. Nutrici坦 i Aparell digestiu
bendinat2esoc
ART ETRUSC: SARCFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCFAG DEL ESPOSOS
Antonio N炭単ez

Similar to Marc Aureli (20)

03f hfa's
03f hfa's 03f hfa's
03f hfa's
Ramon Pujola
Escultura Romana
Escultura RomanaEscultura Romana
Escultura Romana
guestd732c78
L'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAL'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGA
PILARMANZANO
August De Prima Porta
August De Prima PortaAugust De Prima Porta
August De Prima Porta
Merc竪 Bigorra
7. august de prima porta
7. august de prima porta7. august de prima porta
7. august de prima porta
inspirationmcg
Art2 august de prima porta
Art2 august de prima portaArt2 august de prima porta
Art2 august de prima porta
ramonbo
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
Gemma Ajenjo Rodriguez
Graella obres Roma 1
Graella obres Roma 1Graella obres Roma 1
Graella obres Roma 1
neusgr
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANT
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANT
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANT
Assumpci坦 Granero
Art roma
Art romaArt roma
Art roma
itorga
ART ROM IMPERIAL
ART ROM IMPERIALART ROM IMPERIAL
ART ROM IMPERIAL
Antonio N炭単ez
Escultura romana
Escultura romanaEscultura romana
Escultura romana
Jos辿 Luis Garcia Salvador
ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
Antonio N炭単ez
Arquitectura Roma
Arquitectura Roma Arquitectura Roma
Arquitectura Roma
Jos辿 Luis Garcia Salvador
Caracteristiques generals de l'escultura romana
Caracteristiques generals de l'escultura romanaCaracteristiques generals de l'escultura romana
Caracteristiques generals de l'escultura romana
sandroalfaro
Caracteristiques generals de l'escultura romana
Caracteristiques generals de l'escultura romanaCaracteristiques generals de l'escultura romana
Caracteristiques generals de l'escultura romana
sandroalfaro
Escultura Romana
Escultura RomanaEscultura Romana
Escultura Romana
guestd732c78
L'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAL'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGA
PILARMANZANO
August De Prima Porta
August De Prima PortaAugust De Prima Porta
August De Prima Porta
Merc竪 Bigorra
7. august de prima porta
7. august de prima porta7. august de prima porta
7. august de prima porta
inspirationmcg
Art2 august de prima porta
Art2 august de prima portaArt2 august de prima porta
Art2 august de prima porta
ramonbo
Graella obres Roma 1
Graella obres Roma 1Graella obres Roma 1
Graella obres Roma 1
neusgr
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANT
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANT
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANT
Assumpci坦 Granero
Art roma
Art romaArt roma
Art roma
itorga
Caracteristiques generals de l'escultura romana
Caracteristiques generals de l'escultura romanaCaracteristiques generals de l'escultura romana
Caracteristiques generals de l'escultura romana
sandroalfaro
Caracteristiques generals de l'escultura romana
Caracteristiques generals de l'escultura romanaCaracteristiques generals de l'escultura romana
Caracteristiques generals de l'escultura romana
sandroalfaro

More from Gemma Ajenjo Rodriguez (20)

WE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITIONWE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITION
Gemma Ajenjo Rodriguez
Transici坦, democrcia i autonomia
Transici坦, democrcia i autonomiaTransici坦, democrcia i autonomia
Transici坦, democrcia i autonomia
Gemma Ajenjo Rodriguez
Transici坦, democrcia i autonomia
Transici坦, democrcia i autonomiaTransici坦, democrcia i autonomia
Transici坦, democrcia i autonomia
Gemma Ajenjo Rodriguez
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
Gemma Ajenjo Rodriguez
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
Gemma Ajenjo Rodriguez
Segona Rep炭blica i Guerra Civil
Segona Rep炭blica i Guerra CivilSegona Rep炭blica i Guerra Civil
Segona Rep炭blica i Guerra Civil
Gemma Ajenjo Rodriguez
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civil
Gemma Ajenjo Rodriguez
Un mon bipolar
Un mon bipolarUn mon bipolar
Un mon bipolar
Gemma Ajenjo Rodriguez
FRANQUISME II
FRANQUISME IIFRANQUISME II
FRANQUISME II
Gemma Ajenjo Rodriguez
EL FRANQUISME
EL FRANQUISMEEL FRANQUISME
EL FRANQUISME
Gemma Ajenjo Rodriguez
El franquisme creixement econ嘆mic i immobilisme pol鱈tic (1959 1975)
El franquisme creixement econ嘆mic i immobilisme pol鱈tic (1959 1975)El franquisme creixement econ嘆mic i immobilisme pol鱈tic (1959 1975)
El franquisme creixement econ嘆mic i immobilisme pol鱈tic (1959 1975)
Gemma Ajenjo Rodriguez
FRANQUISME I
FRANQUISME IFRANQUISME I
FRANQUISME I
Gemma Ajenjo Rodriguez
El franquisme, la construcci坦 d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcci坦 d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcci坦 d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcci坦 d'una dictadura (1939 1959)
Gemma Ajenjo Rodriguez
Fitxa el pianista
Fitxa el pianistaFitxa el pianista
Fitxa el pianista
Gemma Ajenjo Rodriguez
La segona guerra mundial
La segona guerra mundialLa segona guerra mundial
La segona guerra mundial
Gemma Ajenjo Rodriguez
LA SEGONA REPBLICA I LA CATALUNYA AUTONMICA
LA SEGONA REPBLICA I LA CATALUNYA AUTONMICALA SEGONA REPBLICA I LA CATALUNYA AUTONMICA
LA SEGONA REPBLICA I LA CATALUNYA AUTONMICA
Gemma Ajenjo Rodriguez
Personatges de la Segona Rep炭blica
Personatges de la Segona Rep炭blicaPersonatges de la Segona Rep炭blica
Personatges de la Segona Rep炭blica
Gemma Ajenjo Rodriguez
LA SEGONA REPBLICA
LA SEGONA REPBLICALA SEGONA REPBLICA
LA SEGONA REPBLICA
Gemma Ajenjo Rodriguez
LA SEGONA REPBLICA
LA SEGONA REPBLICALA SEGONA REPBLICA
LA SEGONA REPBLICA
Gemma Ajenjo Rodriguez
LA SEGONA REPBLICA
LA SEGONA REPBLICALA SEGONA REPBLICA
LA SEGONA REPBLICA
Gemma Ajenjo Rodriguez
El franquisme creixement econ嘆mic i immobilisme pol鱈tic (1959 1975)
El franquisme creixement econ嘆mic i immobilisme pol鱈tic (1959 1975)El franquisme creixement econ嘆mic i immobilisme pol鱈tic (1959 1975)
El franquisme creixement econ嘆mic i immobilisme pol鱈tic (1959 1975)
Gemma Ajenjo Rodriguez
El franquisme, la construcci坦 d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcci坦 d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcci坦 d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcci坦 d'una dictadura (1939 1959)
Gemma Ajenjo Rodriguez
LA SEGONA REPBLICA I LA CATALUNYA AUTONMICA
LA SEGONA REPBLICA I LA CATALUNYA AUTONMICALA SEGONA REPBLICA I LA CATALUNYA AUTONMICA
LA SEGONA REPBLICA I LA CATALUNYA AUTONMICA
Gemma Ajenjo Rodriguez
Personatges de la Segona Rep炭blica
Personatges de la Segona Rep炭blicaPersonatges de la Segona Rep炭blica
Personatges de la Segona Rep炭blica
Gemma Ajenjo Rodriguez

Marc Aureli

  • 1. Retrat eq端estre de Marc Aureli
  • 2. Fitxa t竪cnica T鱈tol: Retrat eq端estre de lemperador Marc Aureli Antoni August (121-180 d. C., regnat de 161180 d. C.) Autor: desconegut. Cronologia: 175 d. C. Tipologia: escultura exempta. Materials: bronze daurat. Mides: al巽ada total 4,24 m. Estil: rom altimperial. Tema: retrat. Localitzaci坦: Palazzo del conservatori, Museus Capitalins, Roma.
  • 3. Obra de la mateixa 竪poca Columna de Marc Aureli (176-192 d. C.).
  • 4. Context Atesa la impossibilitat de governar el gran territori aconseguit amb lexpansi坦 republicana, en el per鱈ode imperial (31 a. C. 476 d. C.) sopta per establir un nou sistema pol鱈tic, liderat per un emperador, i es va dividir el conjunt de les terres en prov鱈ncies. Amb una s嘆lida estructura social, jur鱈dica, pol鱈tica i comercial, el poble rom va rebre la influ竪ncia cultural grega. Lart va ser un instrument bsic de demostraci坦 de poder i es van construir edificis p炭blics i privats a totes les ciutats romanitzades. La nova organitzaci坦 pol鱈tica de lImperi implicava la necessitat de destacar qui ocupava el cim jerrquic. Lemperador o c竪sar. Els romans van rec坦rrer a la imatge per a assolir la magnificaci坦 del crrec. Es van establir unes tipologies de representaci坦 imperial que indicaven de manera pregona la preemin竪ncia del c竪sar per sobre tots els altres homes (recorrent, si sescau, a la divinitzaci坦).
  • 5. Per altra banda, es multiplicaren les representacions que difonien arreu la pres竪ncia de les imatges de lemperador. Lobjectiu era familiaritzar i fidelitzar la poblaci坦 amb el seu gran i poder坦s dirigent, mgicament present en ef鱈gie arreu, presidint i/o controlant qualsevol acte de la vida p炭blica en tots els racons de lImperi. Les principals tipologies de representaci坦 imperial varen establir-se sota el regnat dOctavi. Lemperador Marc Aureli tot i que va haver de rec坦rrer permanentment a la guerra per mantenir la seguretat de l?imperi, era home dideals humanitaris i molt conscient dels beneficis duna conviv竪ncia pac鱈fica i enriquidora. Se li atribueix un text, les Meditacions, un conjunt de reflexions i consells molt valorat des dels humanistes en巽 que lidentifica com un emperador format en s嘆lids ideals filos嘆fics estoics.
  • 6. T竪cnica i estil s una escultura realitzada en bronze, fabricada a partir de diversos motlles soldats i completada amb detalls fets a base dincisions o batuts. Lexcel揃lent factura i la seva gran qualitat fan pal竪s que fou el treball dun artista (de fet, probablement un equip) altament qualificat. Malauradament, tal com sol ser com炭 en per鱈ode imperial, ignorem completament la personalitat i el nom de lartista. Es tracta duna obra pensada per ser vista des de m炭ltiples punts de vista malgrat que potencia la visi坦 frontal. Cal destacar els abundants rinxols de la barba i el cabell que contrasten amb les suaus faccions del rostre.
  • 7. Iconografia. Significat i funci坦 Es tracta de la figura eq端estre (muntada a cavall) de lemperador rom Marc Aureli, que posa de manifest tota la seva grandesa i poder. El gest, molt semblant al dalgunes representacions dOctavi (primer emperador, 16aC. - 14dC.), ha estat interpretat com una manifestaci坦 de clem竪ncia. Aquesta suposici坦 vindria confirmada per la figura dun cabdill brbar, citada per una font medieval per嘆 perduda, que era sota la pota enlairada del cavall. Lemperador es manifesta daquesta manera com un general invencible. Per嘆 el fet danar vestit de civil i desarmat, humanitza el personatge perqu竪 indica que es tracta dun pacificador, no dun conqueridor. T辿 una funci坦 commemorativa i dexaltaci坦 del poder de lemperador. s l炭nica esttua eq端estre conservada de la iconoclstia cristiana pel fet dhaver estat confosa amb la figura de Constant鱈 primer emperador cristi.
  • 8. Models i influ竪ncies Lesttua eq端estre, que magnifica la personalitat del cavaller real巽ant lestampa, en s鱈 mateixa imposant, de lhome damunt la b竪stia 辿s un motiu temtic. Es coneixen mostres antigues amb representaci坦 de figures cavalcant a diversos indrets del Pr嘆xim i del Lluny Orient. De l竪poca grega antiga es conserva el fragment duna obra del S.VI aC., lanomenat Cavaller Rampin, que representa un kouros dalt de cavall. No va ser per嘆 fins l竪poca romana que lesttua eq端estre va arribar a la seva consolidaci坦. La voluntat de representaci坦 que sempre manifest lart rom, va trobar un vehicle magn鱈fic per a resoldre iconogrficament lenaltiment del poder i la gl嘆ria dun personatge. Lestampa que sobreposa genet i cavall, intel揃lig竪ncia i for巽a sumades en una fusi坦 de poder i grandesa, va esdevenir un motiu efica巽 i repetit. Cavaller Rampin
  • 9. Malgrat que coneixem lexist竪ncia de centenars, -potser milers- desttues eq端estres per tot limperi, realitzades amb bronze o amb daltres materials com marbre, prcticament cap ha arribat fins a nosaltres, llevat de diverses restes fragmentades com els anomenats Bronzes Daurats de Pergola. Una esttua completa per b辿 que menor, el Regisole de Pavia, va perviure fins el 1796. El retrat eq端estre va decaure a partir del Baix Imperi tot i que sen coneix alguna excepci坦, com el colossal bronze parcialment deslligat de la conceptualitzaci坦 monumental bizant鱈 de Justini (S.VI). A lEdat mitjana va tenir una pres竪ncia menor i antiga (Cavaller de Bamberg, S.XIII). Cavaller de Bamberg Bronzes daurats de Pergola
  • 10. El Renaixement, lligat a la prctica deliberada dinspirar-se en el m坦n clssic va fer reapar竪ixer el motiu principalment per honorar herois militars i pr鱈nceps. El model de refer竪ncia ser evidentment la figura de Marc Aureli, del qual sen derivaran les diferents esttues eq端estre: lesttua del Condottiero Gattamelata de Donatello (Pdua 1453) i lobra paral揃lela de Verrochio, Il Colleoni, (Ven竪cia 1479-88) El S.XX ha fet desapar竪ixer quasi completament del context urb, el motiu de la gran figura eq端estre monumental. Entre els motius que expliquen el fet, cal destacar el canvi cultural que ha convertit en socialment inacceptable lexaltaci坦 excessiva dun personatge contemporani. Daquesta manera, encara que no sempre, el retrat eq端estre ha quedat reservat per a alguns dirigents pol鱈tics de r竪gims dictatorials. Esttua eq端estre de Francisco Franco a Santander Donatello: Condottiero Gattamelata Verrochio: Il Colleoni (retirada el 2008)