More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (6)
Similar to Columna De Trajà (20)
More from Mercè Bigorra (20)
Columna De Trajà
- 1. COLUMNA DE TRAJÀ SENATVS·POPVLVSQVE·ROMANVS IMP·CAESARI·DIVI·NERVAE·F·NERVAE TRAIANO·AVG·GERM·DACICO·PONTIF MAXIMO·TRIB·POT· XVII ·IMP· VI ·COS· VI ·P·P· AD·DECLARANDVM·QVANTAE·ALTITVDINIS MONS·ET·LOCVS·TANT<...>IBVS·SIT·EGESTVS MERCÈ BIGORRA IES MOIANÈS
- 2. Títol : Columna Trajana Autor : Apol.lodor de Damasc Cronologia : 107-113 Material i tècnica : talla en marbre i policromat Forma : exempta i relleu (mig i baix) Mides : 39,81 mts. alt x 3,83 mts. de diàmetre. Fust amb 17 tambors. El podi fa 6,20 x 10 d’alt. El fris escultòric medeix 200 metres i 23 vegades la volta a la columna Ubicació : Foro de Trajà a Roma Estil : Romà Imperial
- 3. CONTEXT HISTÒRIC Trajà (98 - 117), l'emperador soldat Marc Ulpi Trajà va ser el primer emperador nascut fora d'Itàlia. Originari d'Itàlica, a la Hispània Bètica, va dur els límits de l'Imperi romà a la seva extensió màxima. Amb dues campanyes militars va sotmetre el regne daci de Decèbal i el va convertir en la província romana de la Dàcia , rica en or i plata, que va proporcionar abundants recursos per a l'ambiciosa política d'obres públiques de Trajà. Tot seguit s'apodera del regne dels nabateus i el converteix en la província d'Aràbia (la península del Sinaí i l'actual Jordània). Més endavant va emprendre una guerra contra l'Imperi part amb la intenció d'annexionar-lo. El primer pas va ser ocupar Armènia, un estat-tap que oscil·lava tradicionalment entre la influència romana i parta. La invasió d'extensos territoris parts -Mesopotàmia i Assíria- és ràpida però poc sòlida: les revoltes que s'hi produeixen obliguen Trajà a aturar l'ofensiva i mor en el seu retorn a Roma. Entre viatges i guerres es va passar la major part del seu regnat fora de Roma, tot i que hi deixà una forta empremta amb la construcció dels Mercats i el Fòrum de Trajà, on s'aixeca la Columna Traiana, que avui encara commemora, amb una narració en relleus, la conquesta de la Dàcia. http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/historia/antonini.htm
- 4. AUTOR Apol·lodor de Damasc fou un arquitecte grec que va viure sota els emperadors Trajà i Adrià. Artista amb clara influència Hel·lenística, va ser amic de Trajà i sota el seu mandat va dissenyar i construir obres monumentals com un Forum , un Odeum , i un gimnàs a Roma. Va acompanyar a l’emperador en les seves expedicions militars, i va construir un pont sobre el Danubi que Trajà va utilitzar per a lluitar contra els dacis L’Emperador Adrià –nebot i successor de Trajà-, a causa d'una indiscreció de l'arquitecte, el va enviar al desterrament, i finalment el va fer matar.
- 5. Es trobava al foro de Trajà, entre la Basílica Úlpia i el temple diví de Trajà (també d’Apol.lodor) flanquejada per dues biblioteques llatina i grega. Les ecenes superiors estaven pensades per ser vistes des de les finestres d’aquests edificis. El foro de Trajà havia estat creat a partir del model de campament militar. La columna seria l’estàndar , que es clavava entre les tendes que contenien els arxius de la legió. UBICACIÓ
- 6. ANÀLISI FORMAL La columna cilíndrica, d’uns 4 m. de diàmetre, feta de marbre, s’aixeca sobre un podi de 6,2 m de base per 10m d’alçada; aquesta base quadrada és decorada amb detallats relleus d’armes. La columna, consta d’una base simple -tallada en forma de corona de llorer-, amb un fust format per 17 tambors cilíndrics, coronada amb un capitell dòric. Te 20 m d’alçada. El diàmetre del fust és de 4m. Damunt d’aquest hi havia una estàtua de bronze de l’emperador que va desaparèixer durant l’edat mitjana El fust, presenta una cinta helicoïdal de 200 metres de longitud plena de relleus.
- 7. ESTIL D’estil romà imperial, aquests relleus són el paradigma de l’escultura en relleu romana. El relleu commemoratiu o històric reflecteix, d’una banda l'interès dels romans per la història i per la glorificació del seu passat, i, d’altra banda el domini de la tècnica escultòrica, que aconsegueix efectes de profunditat en superposar diferents nivells en el relleu. Els relleus històrics estan subordinats a l’espai arquitectònic que els dona suport, generalment en els arcs commemoratius i columnes. L’estatuària pública romana no era només un element estètic d’embelliment de les ciutats, sinó que tenia una funció essencialment commemorativa i política. Els materials habituals foren el bronze i el marbre. L’escultura romana és eclèctica i rep influències de l’escultura grega, sobretot de l'hel·lenística, tot i que la romana serà molt més realista, sobretot pel que fa als retrats, de clara influència etrusca.
- 8. La columna descansa sobre un pedestal amb imatges esculpides dels trofeus que s’aconseguiren a Dàcia. El pedestal és de forma cúbica i té en una de les bandes una porta d’accés
- 9. A l’interior de la base es troba un vestíbul, don surt l’escala que porta fins a la part superior de la columna
- 10. En el fust s’hi narren les dues campanyes victorioses sobre els dacis (Romania) (101-102, 105 – 107)Per les quals Dàcia esdevé província Romana. Cada guerra dàcia te 11 voltes, separada de l’altra per una imatge de la Victòria. Les escenes es succeeixen en ordre cronològic. A la meitat inferior s’hi narra la primera guerra i a la meitat superior, la segona. RELLEUS
- 11. Amb Trajà, s’afirma un llenguatge artístic nou i s’utilitza la columna com a suport per a una narrativa. Tècnicament és important per l'il·lusionisme espaial, i el tractament plàstic de l’escultura amb un sentit impressionista. Amb composició i representació de tipus realista i popular, apartat de l’idealisme grec. El plantejament de les escenes s’assembla al d’un guió cinematogràfic: les seqüències creen un sentit temporal no esperat en una representació espaial, és un nou estil narratiu al servei de la propaganda personal de l’emperador.
- 12. Gran valor documental . Les imatges aporten una narració clara, plena de detalls tant geogràfics com històrics. El conjunt adopta així caràcter de crònica, cosa que respon al temperament pràctic i realista dels romans
- 13. Realisme en el rostre dels personatges retratats. Trajà hi és representat unes 60 vegades, entre les 155 escenes, i 2500 figures. Representat a una escala lleugerament més alt. El llenguatge utilitzat té trets metafòrics, com en el riu Danubi, que és representat per un ancià.
- 14. Detall de la columna on podem veure les armes dels dacis
- 23. La Coluna de Trajà tenia triple finalitat. Commemorativa : de la important victòria militar de Trajà a la Dàcia. Funerària : tenia una cambra mortuòria per a les cendres de l’emperador i la seva muller. Propagandística : Per ressaltar la força de Roma i el poder de l'emperador. Sense oblidar la voluntat expressada en la inscripció de assenyalar l'alçada del turó que havia ocupat el seu lloc Malgrat el seu caràcter heroic, el relleu expressa també sentiments negatius, com el dolor dels moribunds i la desesperació dels vençuts. Però ressalta les virtuts de l’emperador , que el presenta magnànim, mostrant que la pietat dels vencedors és superior a l’orgull de la victòria FUNCIÓ
- 24. MODELS I INFLUÈNCIES La narració en relleus ja ha estat utilitzada en altres moments, per exemple en els frisos d’alguns temples o altars tant grecs com romans. Les columnes amb relleus també les utilitzaren els egipcis . L’originalitat està en posar la narració sobre d’una cinta escultòrica que s’enrosca en el fust de la columna La seva estructura va servir de models en columnes posteriors com les de Antoni Pius i Marc Aureli .
- 25. En èpoques més recents ha estat model per a la construcció d’altres columnes com la de Vendôme de París –feta construir per Napoleó - i les de l'església de Sant Carles Borromeu de Viena