2. ESCULTURA. Caracter鱈stiques
Naturalisme: mxima semblan巽a amb la realitat.
Inter竪s per l辿sser hum: el seu cos (estudi anat嘆mic),el nu, proporcions (canons
clssics)
Expressivitat i emocions en el rostre.
Monumentalisme: se segueix el model de Gr竪cia: Laocont.
Emancipaci坦 de larquitectura (a difer竪ncia de lEdat Mitjana, que integrava
lescultura)
Esquemes geom竪tricament simples.
Predomini de les l鱈nies corbes (tradici坦 romana).
Aplicaci坦 de la perspectiva: que va permetre donar a diferents figures una
relaci坦 aparentment semblant a la real
Retorn dels monuments eq端estres, prctica desapareguda des dels romans.
Donatel揃lo (Il Gattamelata); Verrochio (Il Colleoni)
Desenvolupament dels retrats, en forma de bust o eq端estres per influ竪ncia
romana.
El bronze i el marbre s坦n els materials m辿s utilitzats
4. 28 plafons
amb la vida de
Sant Joan
Baptista i les
virtuts.
Porta sud del
Baptisteri de
Flor竪ncia
ANDREA PISANOANDREA PISANO
(1330-1337 trecento, s. XIV)(1330-1337 trecento, s. XIV)
6. Porta del Parad鱈s est-2a porta nord- 24 anys
28 plafons de la Vida de Crist 10 plafons amb escenes de lAntic testament
Lorenzo GhibertiLorenzo Ghiberti
18. Pietat (1498-99). Miquel ngel. (Caprese, Arezzo 1475 - Roma 1564)
Encrrec del cardenal
franc竪s Jean de Bilheres
23. 1497-1499
Els rostres de lesEls rostres de les pie tatspie tats de Miquel ngelde Miquel ngel
1498-99
1564, treballada l炭ltim any de la seva vida
Rondanini, 珂庄鉛
Piet
Rondanini,
珂庄鉛
33. Tombes medicees (San Lorenzo)
250 cm. aprox. dal巽ada.
Detall de l'esttua de
Lorenzo, duc dUrbino,
mort el 1519, i de les
figures al揃leg嘆riques del
Crepuscle i de l'Aurora.
1525.
37. David amb el cap de Goliat. Corba praxitel揃liana
Donatello. (1386-1466)
El David*
39. El David 辿s una escultura exempta
Material: bronze de 158 cm
Cronologia: realitzada cap a l'any 1440 per encrrec de Cosme de M竪dici, que
la volia situar als jardins del seu palau a Flor竪ncia.
Localitzaci坦: Actualment es troba al Museu del Bargello.
Descripci坦: Noi jove, un.
Significat i funci坦
s una escultura representativa del quattocento (s.XV), inspirada en l'竪poca
clssica i amb una composici坦 clarament praxitel揃liana. Inspirada en un
tema b鱈blic, l'escultura t辿 una gran semblan巽a amb un heroi de lantiguitat
grega clssica.
s la primera escultura exempta renaixentista. Donatello descobr鱈 la
representaci坦 heroica de l'adolesc竪ncia, que m辿s tard exaltarien els
humanistes, en el sentit d'una consci竪ncia nova de la dignitat i l'excel揃l竪ncia de
l'home
Fitxa:
41. Interpretaci坦
David era fill de Jess辿, de la tribu de Jud. Durant una guerra amb els filisteus,
David s'assabenta que un filisteu molt fort, un gegant anomenat Goliat, est
desafiant en combat individual a qualsevol enemic; cap israelita gosa enfrontar-
s'hi. Malgrat que era jove i inexpert en l'art de la guerra i que Goliat feia dos
metres i mig, David demana perm鱈s al rei Sa端l per poder-se enfrontar al gran
guerrer. Va exposar al rei que shavia enfrontat amb lleons i ossos per a defensar
el seu ramat i que els havia matat amb la seva fona. Llavors, el rei li va donar
perm鱈s per sortir a l'encontre del gegant.
David es va dirigir cap on era Goliat. Inicialment anava vestit amb una armadura
per嘆, com que li era massa pesant i perdia capacitat de moviment, se la va treure.
Va anar fins a un torrent proper per agafar cinc palets i va arribar al camp de
batalla amb la seva fona a la m. Goliat se'n va riure de David perqu竪 era jovenet,
ros i tenia un aspecte delicat i, d'altra banda, anava mal armat. Llavors, el pastor
va col揃locar un palet a la fona, va comen巽ar a fer-la girar i va llan巽ar el projectil
contra Goliat. La pedra va anar directament al front del gegant, que va caure a
terra: llavors, David va anar rpidament cap a Goliat, va desembeinar-li l'espasa i
li va tallar el cap.
42. L'actitud que presenta del cos, recolzant-se amb la cama dreta, 辿s una
influ竪ncia clara de l'estil de Prax鱈tel揃les, coneguda en el m坦n de l'art com la
束corba praxitel揃liana損 o contraposto, que contribueix a trencar la llei de la
frontalitat i proporciona un moviment harm嘆nic al cos. Consisteix a
representar la figura amb una cama lleugerament flexionada, innovaci坦 que
sutilitza a lescultura clssica.
La composici坦 est emmarcada per una el揃lipse amb un recorregut que va
del cap al bra巽 dret, d'aquest a les cames, despr辿s a l'altre bra巽 i acaba
novament al cap. L'obra t辿 una al巽ada de 158 cm , amb les proporcions del
cos perfectes i amb un eix vertical que guarda un perfecte equilibri.
Anlisi
43. La interpretaci坦 simb嘆lica 辿s la relaci坦 amb els M竪dici de Flor竪ncia que
commemoren les vict嘆ries de la ciutat davant el seu rival, 珂庄鉛. A l'escultura,
David personifica Flor竪ncia portant el t鱈pic barret tosc, i Goliat a 珂庄鉛, un dels
s鱈mbols del qual 辿s l'espasa, convertida en creu. Tamb辿 la seva inscripci坦 fa
refer竪ncia al mateix tema:
Pro Patria fortiter dimicantibus etiam adversus terribilissimos hostes di i
praestant auxilium.
A qui valentament van lluitar per la mare ptria, els d辿us donaran el seu ajut
tamb辿 davant els enemics m辿s terribles.
Lacabat del bronze 辿s absolutament llis per tal de simular la suavitat de la pell.
Constitueix un magn鱈fic exemple destaturia en bronze.
45. Fitxa:
T鱈tol: El rapte de les sabines,
Cronologia: 1581-1582.
Tipologia: Exempta.
Material: Marbre
Mides: 410 cms.
Localitzaci坦: Quan es va donar a con竪ixer l'obra va entusiasmar i es
va ordenar la seva instal揃laci坦 a la Loggia dei Lanzi, a prop
del Palazzo Vecchio de Flor竪ncia.
46. Autor
Jean de Boulogne, conegut com Giambologna, va n辿ixer a Flandes.
Despr辿s va viatjar va romandre a Itlia, on va realitzar la major part de les
seves escultures.
Quan va presentar una escultura seva a Miquelngel aquest la va criticar per
intentar acabar-la minuciosament sense abans haver realitzat un estudi previ:
aquesta lli巽坦 no la va oblidar Giambologna que, a partir d'aleshores, va
realitzar sempre una gran quantitat d'esbossos en cera o argila abans
d'executar les seves obres finals; a m辿s, sempre va tenir una certa inspiraci坦
amb l'obra del gran mestre florent鱈.
Traslladat a Flor竪ncia, les seves escultures mostren una t竪cnica i un
tractament de lanatomia del cos hum amb moltes refer竪ncies hel揃len鱈stiques.
Giambologna va exercir una gran influ竪ncia en els seus contemporanis,
influ竪ncia que perdur tamb辿 despr辿s de la seva defunci坦.
47. Descripci坦
El grup est compost per tres personatges nus: un home jove que aixeca per damunt
del seu cap a una dona que sembla lluitar per alliberar-se del seu segrestador
mentre, mig amagat entre les cames del jove, es troba un home vell i ven巽ut amb
mostres de desesperaci坦; per aix嘆 l'esttua 辿s tamb辿 coneguda com la de 束les tres
edats de l'home損. No hi ha tensi坦 als personatges tampoc a la sabina segrestada
i no sobresurt res del grup escult嘆ric de la mida de la base del bloc.
Les tres figures estan unides psicol嘆gicament a trav辿s de les seves mirades i,
formalment, per la posici坦 dels seus cossos i els seus membres; aquesta disposici坦
d坦na la sensaci坦 de girar al voltant d'un eix central del qual no es poden escapar.[4]
Al pedestal hi ha una placa de bronze amb una escena en relleu del rapte.
Les figures sentrellacen en l鱈nia serpentinata es repeteixen a diferents mides i en
diferents profunditats de relleu, amb un punt de vista central arquitect嘆nic: aqu鱈 辿s
on es mostra millor la iconografia del tema.
Aquest baix relleu 辿s similar al que va esculpir Benvenuto Cellini en el pedestal del
seu Perseu. El treball est signat amb les seg端ents paraules:
OPVS IOANNIS BOLONII FLANDRI MDLXXXII
49. Una escultura pr竪via mostra una iconografia escassa, sense accessoris ni
s鱈mbols convencionals. En ella s'aprecia un home nu, amb els bra巽os
doblegats, portant una dona, tamb辿 nua, sense signes aparents de lluita; els
seus moviments semblen formar part d'un ballet amb les l鱈nies de composici坦
contrastades.
Basant-se en aquest grup, poc despr辿s, Giambologna va tallar el gran grup. En
una carta de l'any 1579, Giambologna afirmava que havia escollit aquest tema
per poder demostrar les seves facultats: 束[...] va ser elegit per donar camp
d'acci坦 al coneixement i a l'estudi de l'art損. Per dotar al grup d'una millor base
ja que necessitava preservar la solidesa total del bloc de marbre l'escultor
va col揃locar una tercera figura corbada cap a endins, cap el terra; per tant, en
aquesta segona escultura es troben tres figures entrella巽ades dins un mateix
espai: l'home ven巽ut al terra amb les cames doblegades cap endarrere,
l'ardent rom, de peu amb l'esquena arcada, i la dona tractant d'alliberar-se
amb viol竪ncia. La geometria de l鱈nies, el contrast de les expressions i la
varietat de volums es van combinar per fer del rapte una reflexi坦 est竪tica
sobre la relaci坦 de les formes dins l'espai.
Anlisi i iconografia
51. L'esttua ha necessitat un cicle de restauracions ja que a m辿s de quedar
exposada als agents naturals, va patir les accions de vndals el 1971 i el
1978; un grup de gent sota els efectes de l'alcohol la va agredir en escalar-la
per col揃locar una ampolla a la m de la jove, causant-li danys considerables.
L'any 2001 va ser sotmesa a una restauraci坦 i des d'aleshores s'ha portat un
control de les condicions de conservaci坦. El 2007 s'adonaren que el marbre
patia l'acci坦 dels agents atmosf竪rics malgrat una substncia protectora que
s'aplicava a l'esttua.L'any 2008 es van acabar els estudis i, amb l'opini坦
quasi unnime dels t竪cnics, es va decidir el trasllat de l'obra a la Galleria
dellAccademia de Flor竪ncia, i es va col揃locar una c嘆pia en el seu lloc a
l'exterior.
Funci坦 i interpretaci坦
52. Tema
L'obra mostra l'episodi del rapte de les sabines per part dels fundadors de Roma.
Segons la llegenda, l'escassetat de dones a Roma despr辿s de la fundaci坦 per R嘆mul va
fer que les cerquessin per formar fam鱈lies entre el poble dels sabins; aquests, per嘆,
s'hi van oposar i no van permetre a les seves dones que es casessin amb els romans.
Els romans, llavors, van planejar el seu rapte durant un gran festival que R嘆mul va
organitzar: van assistir diferents pobles dels voltants, entre ells els sabins, i durant
aquesta festa els romans van raptar a les dones sabines. Per recuperar a les dones, els
sabins van declarar la guerra a Roma, per嘆 les dones, ja casades i amb fills, es van
interposar entre els combatents. Despr辿s d'aconseguir la pau, Titus Taci s'associ amb
R嘆mul, al qual conced鱈 la m de la seua filla Hers鱈lia.
Aquesta llegenda demostra la influ竪ncia sabina a la vida romana; en paraules de
Plutarc:
Dura tamb辿 fins ara el fet que la n炭via no passi per si mateixa el llindar de la casa, sin坦
que la introdueixin enlaire: perqu竪 aleshores (les sabines) no van entrar, sin坦 que les
van portar per for巽a.
![Descripci坦
El grup est compost per tres personatges nus: un home jove que aixeca per damunt
del seu cap a una dona que sembla lluitar per alliberar-se del seu segrestador
mentre, mig amagat entre les cames del jove, es troba un home vell i ven巽ut amb
mostres de desesperaci坦; per aix嘆 l'esttua 辿s tamb辿 coneguda com la de 束les tres
edats de l'home損. No hi ha tensi坦 als personatges tampoc a la sabina segrestada
i no sobresurt res del grup escult嘆ric de la mida de la base del bloc.
Les tres figures estan unides psicol嘆gicament a trav辿s de les seves mirades i,
formalment, per la posici坦 dels seus cossos i els seus membres; aquesta disposici坦
d坦na la sensaci坦 de girar al voltant d'un eix central del qual no es poden escapar.[4]
Al pedestal hi ha una placa de bronze amb una escena en relleu del rapte.
Les figures sentrellacen en l鱈nia serpentinata es repeteixen a diferents mides i en
diferents profunditats de relleu, amb un punt de vista central arquitect嘆nic: aqu鱈 辿s
on es mostra millor la iconografia del tema.
Aquest baix relleu 辿s similar al que va esculpir Benvenuto Cellini en el pedestal del
seu Perseu. El treball est signat amb les seg端ents paraules:
OPVS IOANNIS BOLONII FLANDRI MDLXXXII](https://image.slidesharecdn.com/3-130710085832-phpapp02/85/3-escultura-renaixement-47-320.jpg)
![Una escultura pr竪via mostra una iconografia escassa, sense accessoris ni
s鱈mbols convencionals. En ella s'aprecia un home nu, amb els bra巽os
doblegats, portant una dona, tamb辿 nua, sense signes aparents de lluita; els
seus moviments semblen formar part d'un ballet amb les l鱈nies de composici坦
contrastades.
Basant-se en aquest grup, poc despr辿s, Giambologna va tallar el gran grup. En
una carta de l'any 1579, Giambologna afirmava que havia escollit aquest tema
per poder demostrar les seves facultats: 束[...] va ser elegit per donar camp
d'acci坦 al coneixement i a l'estudi de l'art損. Per dotar al grup d'una millor base
ja que necessitava preservar la solidesa total del bloc de marbre l'escultor
va col揃locar una tercera figura corbada cap a endins, cap el terra; per tant, en
aquesta segona escultura es troben tres figures entrella巽ades dins un mateix
espai: l'home ven巽ut al terra amb les cames doblegades cap endarrere,
l'ardent rom, de peu amb l'esquena arcada, i la dona tractant d'alliberar-se
amb viol竪ncia. La geometria de l鱈nies, el contrast de les expressions i la
varietat de volums es van combinar per fer del rapte una reflexi坦 est竪tica
sobre la relaci坦 de les formes dins l'espai.
Anlisi i iconografia](https://image.slidesharecdn.com/3-130710085832-phpapp02/85/3-escultura-renaixement-49-320.jpg)
